{"id":4886,"date":"2012-10-13T15:38:56","date_gmt":"2012-10-13T14:38:56","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/?p=4886"},"modified":"2012-10-13T15:38:56","modified_gmt":"2012-10-13T14:38:56","slug":"el-foment-de-lindependentisme-per-part-del-partido-popular-un-disbarat-de-dimensions-colossals","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/2012\/10\/13\/el-foment-de-lindependentisme-per-part-del-partido-popular-un-disbarat-de-dimensions-colossals\/","title":{"rendered":"El foment de l’independentisme per part del ‘Partido Popular’, un disbarat de dimensions colossals"},"content":{"rendered":"

\u00a0<\/span>\"\"<\/a>\u00a0\u00a0\u00a0 Federico Trillo, ‘Partido Popular’, es va retirar l’any 1989\u00a0com a comandant per entrar en l’activitat pol\u00edtica. La fotografia (www.periodistadigital.com<\/a>), mostra el moment en el que en el nom del ‘Partido Popular’ -a l’oposici\u00f3, any 2006-\u00a0presenta el recurs\u00a0contra la Reforma<\/span>\u00a0de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya -Llei Org\u00e0nica d’obligat compliment- aprovada pel Parlament de Catalunya, ‘retallada’ i aprovada pel Congr\u00e9s de Diputats, el Senat, sancionada pel rei i\u00a0\u00a0referendada!!! per els ciutadans de Catalunya.\u00a0Ac\u00ed va comen\u00e7ar el foment de l’independentisme, “un disbarat de dimensions<\/span>\u00a0colossals”. Amb anterioritat, el ‘Partido Popular’, va organitzar una campanya de recollida de signatures\u00a0arreu d’Espanya en contra de la Reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. A les preguntes\u00a0de la premsa a espanyols signants, molts contestaven que ho feien per “anar contra Catalunya”. Actualment, el ‘Partido Popular’ en el govern central i amb poder absolut, continua atiant\u00a0una pressi\u00f3 vergonyosa i injustificada contra la naci\u00f3 catalana.\u00a0<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\"\"<\/a>\u00a0\u00a0\u00a0 De la primera fotografia a la segona les separen set anys. Els ciutadans de Catalunya ja han dit, prou! La Generalitat ha fet i fa tot el que pot perqu\u00e8 la veu, anhels, aspiracions\u00a0i just\u00edcia fiscal\u00a0dels ciutadans i del Parlament\u00a0siguin escoltats i atesos\u00a0per el govern central<\/span>\u00a0espanyol del ‘Partido Popular’. \u00c9s l’hora del di\u00e0leg pol\u00edtic.\u00a0<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\u00a0<\/span>\u00a0El president del govern espanyol Mariano Rajoy, va assegurar recentment en un m\u00edting a Sant Sebasti\u00e0 (naci\u00f3 basca), que l’independentisme \u00e9s “un disbarat de dimensions colossals” i que no est\u00e0 disposat a acceptar la secessi\u00f3 de cap territori “de cap manera”. El que va ser un “disbarat de proporcions gegantines i colossals” fou, l’any 2006, el recurs davant el Tribunal Constitucional espanyol, caducat, i m\u00e9s tard amb recusacions continuades dels seus membres, contra la Reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Els Estatuts i la Constituci\u00f3, s’han de reformar de tant en tant sin\u00f3 ens fan retornar a l’Edat de la Pedra via l’immobilisme governamental i col.lectiu.\u00a0<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\u00a0\u00a0 Mai per mai els jerarques del ‘Partido Popular’ havien d’haver portat la Reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya -Llei Org\u00e0nica d’obligat compliment- al Tribunal Constitucional. No nom\u00e9s hi v\u00e0ren portar l’Estatut, si van sentir empesos els ciutadans de la naci\u00f3 catalana que el van referendar. Abans d’aquest fet tant lamentable i perill\u00f3s, la campanya de recollida de signatures per tot arreu d’Espanya en contra de la Reforma de l’Estatut i que molts espanyols signants deien a la premsa que era per “anar contra Catalunya”. Ah!, i de tot aquest marem\u00e0gnum organitzat pel ‘Partido Popular’ a l’oposici\u00f3, per aconseguir vots dels espanyols, en va sortir el boicot contra els productes catalans. Aqu\u00ed va comen\u00e7ar el gegant\u00ed i colossal foment de l’independentisme a Catalunya. Aix\u00ed ho haurien de recon\u00e8ixer els jerarques i dirigents del ‘Partido Popular’ i posar-hi remei\u00a0d’immediat,\u00a0per\u00f2, el poder absolut fa perdre els sentits en la manera de pensar, parlar, discursejar, actuar i governar. I totes aquestes coses que Catalunya no va voler comen\u00e7ar i que s’ha esfor\u00e7at considerablement per intentar arreglar, repercuteixen a Europa i en el m\u00f3n. I no pas per culpa de l’independentisme, sin\u00f3 per culpa dels qui l’han fomentat i el segueixen fomentant.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\u00a0\u00a0 Va ser un disbarat exorbitant el fet de portar al Tribunal Constitucional espanyol, caducat, la Reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. \u00c9s un cas ins\u00f2lit a Europa i pa\u00efsos democr\u00e0tics del m\u00f3n. Volem recordar, una vegada m\u00e9s, que el projecte de Reforma de l’Estatut d’Autonomia va ser revisat pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovat pel Parlament de Catalunya, ‘retallat’ i aprovat pel Congr\u00e9s de Diputats i el Senat, sancionat pel rei i referendat!!! pels ciutadans de Catalunya. Per\u00f2 aix\u00f2 no va acabar aqu\u00ed.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\u00a0\u00a0 Quatre anys, des del 2006 fins al 2010, el ball de recusacions, bombardeig constant de la premsa, sent\u00e8ncia ara s\u00ed i sent\u00e8ncia ara no, profund malestar i menyspreu cap a la naci\u00f3 catalana que paga, paga i paga i s’ha cansat de callar, callar, callar i d’abaixar el cap. Catalunya tenia i t\u00e9 realitats econ\u00f2miques i socials, aspiracions i anhels molt m\u00e9s importants que romandre pendents d’una sent\u00e8ncia del Tribunal Constitucional, a inst\u00e0ncies d’un partit nacionalista espanyol, de dretes i de l’ultradreta, conservador i ultraconservador: el ‘Partido Popular’. Coses tant importants com que els ciutadans de la naci\u00f3 catalana han de treballar -els qui poden gaudir d’aquest dret hum\u00e0 fonamental- per pagar amb els seus diners uns impostos, cada any, de 16.000 milions d’euros que surten de Catalunya i\u00a0‘no tenen retorn’, un 8% del PIB catal\u00e0. Espoli fiscal \u00fanic al m\u00f3n. I ara Catalunya ha de demanar cr\u00e8dits al 6 per cent a l’Estat espanyol, dels seus propis diners que ja ha aportat en impostos. On \u00e9s la transpar\u00e8ncia de la democr\u00e0cia espanyola i del govern del ‘Partido Popular’, amb poder absolut, que no fa p\u00fabliques les balances fiscals?<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\u00a0\u00a0 Segons Rajoy, el sobiranisme \u00e9s “un torpede a la l\u00ednia de flotaci\u00f3” de les mesures contra la crisi i per el benestar dels ciutadans. Tots quiets, asseguts amb bata a ratlles, en el pupitre, escoltar i callar que la mediocritat supina del centralisme del totpoder\u00f3s pap\u00e0 Estat ja ho arreglar\u00e0 tot. Qu\u00e8 volen arreglar vost\u00e8s sols!, quan el ministre de Just\u00edcia, Alberto Ruiz-Gallard\u00f3n, va subratllar recentment a Barcelona que l’Estat espanyol sortiria de l’euro si Catalunya s’independitz\u00e9s. Segons la seva opini\u00f3, Espanya no podria “sobreviure” perqu\u00e8 Catalunya \u00e9s un motor econ\u00f2mic. “Una hipot\u00e8tica independ\u00e8ncia de Catalunya no significaria treure Catalunya d’Espanya, sin\u00f3 posar fi a Espanya, perqu\u00e8 Espanya no t\u00e9 sentit sense Catalunya”.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\"\"<\/a><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\u00a0\u00a0 Alberto Ruiz-Gallard\u00f3n i Jordi Hereu<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

Doncs si el ministre de Just\u00edcia espanyol ho veu d’aquesta manera, per qu\u00e8 algunes ‘regiones’ d’Espanya no s’espavilen d’una vegada i es treuen del damunt tanta mandra i immobilisme, tant d’abusar de subsidis i d’un pertorbador exc\u00e9s funcionarial? O \u00e9s que no s’espavilen perqu\u00e9 Catalunya ja paga? Qu\u00e8 passa amb tant de turisme de xeringuito i res de Silicon Valley? Per qu\u00e8 els grans empresaris no ajuden als emprenedors per a la creaci\u00f3 de noves empreses? Qu\u00e8 passa amb tanta amnistia fiscal? No els cau la cara de vergonya de que el TAV, l\u00ednia Barcelona-Figueres, encara no conecti amb Fran\u00e7a i l’Estat s’ha gastat 82.000 milions en TAV per construir infraestructures in\u00fatils que no han servit de res i ha deixat aparcades d’altres de molt m\u00e9s eficients? Innumerables autovies gratu\u00eftes que s’han constru\u00eft a l’Estat a c\u00e0rrec dels pressupostos generals. Unes obres en molts casos fara\u00f2niques, amb tr\u00e0nsits irrisoris, i amb nuls criteris de foment de la competitivitat. El corredor mediterrani, que hauria de ser una aposta de futur, \u00e9s menyspreat per l’Estat. Nom\u00e9s hi ha destinat 128 milions, mentre que en el tram del TAV entre Madrid-Gal\u00edcia la inversi\u00f3 mobilitzada enguany \u00e9s de 2.151 milions. \u00c9s un TAV electoral? Els \u00faltims cinc anys els contribuents catalans que han marcat la casella del 0,7% de la declaraci\u00f3 de renda han aportat m\u00e9s de 290 milions d’euros a subvencions per al m\u00e9s necessitats. Per\u00f2 d’aquests diners nom\u00e9s n’han tornat 120, i els altres 170 s’han quedat pel cam\u00ed. Les matricules han estat aquest any el doble de cares a Catalunya que a Madrid. A m\u00e9s, els estudiants catalans rebran un 30% menys de beques que la resta. El mes de mar\u00e7 passat un informe elaborat pel govern d’Artur Mas, estimava que l’Estat deu un total de 8.605 milions a Catalunya. La partida m\u00e9s gran correspon al deute d’infraestructures, reconegut pel mateix Ministeri de Foment i que puja a 5.700 milions. Despr\u00e9s s’hi han de sumar altres greuges: els 1450 milions del fons de competitivitat del 2011 i els 978 que pertanyen a les liquidacions d’inversions en infraestructures dels anys 2008 i 2009. Mariano Rajoy ha iniciat una ofensiva recentralitzadora i de retallades que afecta de ple la Generalitat, que rep menys recursos. Un dels exemples \u00e9s la llei de depend\u00e8ncia. L’Estat deixar\u00e0 d’aportar uns 76 milions anuals. Cada catal\u00e0 paga de mitjana a l’any 95 euros en peatges mentre que a la resta de l’Estat la mitjana \u00e9s de 30 euros. Una despesa que ara anir\u00e0 augmentant despr\u00e9s\u00a0 que s’hagin apujat un 7,5% les tarifes. La sanitat, l’educaci\u00f3, els serveis socials… s’estan veient durament afectades.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\u00a0\u00a0 Nom\u00e9s amb la meitat dels 16.000 milions que paguen els ciutadans de Catalunya i no tenen retorn des de l’Estat, hi hauria d\u00e8ficit zero i Catalunya es podria estalviar algunes de les\u00a0retallades. Tot aix\u00f2 \u00e9s\u00a0un “torpede a la l\u00ednia de flotaci\u00f3” de la recuperaci\u00f3 econ\u00f2mica i no pas el sobiranisme, com creu el president Rajoy. En una democr\u00e0cia el poble \u00e9s el sobir\u00e0. Una\u00a0sobirania forta, arrelada i respectada de les nacions d’Espanya, amb unes veritables autonomies que tamb\u00e9 siguin Estat, que disposin d’id\u00e8ntiques compet\u00e8ncies i es puguin governar per les seves pr\u00f2pies lleis, i amb un govern central dialogant i cooperador, es podria aconseguir la recuperaci\u00f3 econ\u00f2mica. Asfixiant, ofegant, martiritzant i menyspreant a la mil.len\u00e0ria naci\u00f3 catalana, al seu progr\u00e9s econ\u00f2mic i social, a la seva llengua i a la seva escola, no aconseguiran res de res. Sense cooperaci\u00f3, converses i di\u00e0leg i amb un clima hostil mancat de respecte, no aconseguiran res de res. Ni amb insults tampoc.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\"\"<\/a><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Ara li toca al president Rajoy venir a parlar a Barcelona<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\u00a0\u00a0 El Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, es va despla\u00e7ar a Madrid, al Palau de La Moncloa -amb el text del pacte fiscal aprovat pel Parlament de Catalunya sota el bra\u00e7 i amb el suport de la massiva expressi\u00f3 dels ciutadans de Catalunya de la Diada Nacional de Catalunya- amb el cor a la m\u00e0 i a mans plenes pel progr\u00e9s de Catalunya i Espanya. El president Mas va anar-se’n amb les mans netes, per\u00f2, es va comportar com un estadista. El president Rajoy no va saber estar a l’al\u00e7ada dels moments actuals. Ara li toca a ell despla\u00e7ar-se a Barcelona, al Palau de la Generalitat de Catalunya. Per\u00f2 encara que ho volgu\u00e9s fer, ho podria fer aix\u00f2 el president Rajoy?<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

El v\u00eddeo<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\u00a0\u00a0 Si tenen a b\u00e9, poden puntejar l’adre\u00e7a de v\u00eddeo seg\u00fcent:HCSHUD1eVNE<\/a><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

—————————————————————————————–<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\u00a0<\/span><\/h3>\n

\u00a0<\/span><\/h3>\n

El Deure i la Gl\u00f2ria<\/span><\/h3>\n

\u00a0\u00a0 <<Podrem estar orgullosos d’una economia de sis-cents mil\u00a0milions de d\u00f2lars i de setanta milions de llocs de treball, nom\u00e9s quan subratllin en la major extensi\u00f3 possible la millora de les nostres escoles, la reconstrucci\u00f3 de les nostres ciutats, el consell als nostres joves, assegurar la nostra salut i cuidar de manera<\/span><\/span>\u00a0adequada els nostres ancians i desvalguts>>. (President John F. Kennedy, Convenci\u00f3 AFL-CIO, Nova York, 15 novembre 1963).<\/span><\/span><\/span><\/h2>\n

\u00a0<\/span><\/span><\/span><\/h2>\n

\"\"<\/a><\/span><\/span><\/span><\/h2>\n

\u00a0\u00a0\u00a0 <<El proper dilluns la Comissi\u00f3 de la Cambra per Recursos i Arbitris obrir\u00e0 les seves sessions amb la discussi\u00f3 d’un projecte de llei, demorat des de fa temps, per proporcionar asseguran\u00e7a d’hospitalitzaci\u00f3 als nostres ciutadans m\u00e9s\u00a0ancians. Aquestes sessions s\u00f3n desitjables, per\u00f2 els fets s\u00f3n coneguts per tothom>>.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\u00a0\u00a0 <<Els nostres treballadors m\u00e9s vells i jubilats pateixen malalties m\u00e9s freq\u00fcents i de m\u00e9s duraci\u00f3 que en\u00a0la resta de la poblaci\u00f3. Els seus ingressos nom\u00e9s arriben\u00a0a la meitat dels que gaudeixen els nostres ciutadans m\u00e9s joves. No es poden permetre pagar ni l’elevat cost d’una hospitalitzaci\u00f3 ni el d’una asseguran\u00e7a d’hospitalitzaci\u00f3. Els seus fills tampoc es\u00a0poden permetre sufragar les despeses d’hospital de tres generacions…, les dels seus propis fills i les dels seus pares i les d’ells mateixos. No dubto ni un sol instant de que la majoria dels fills desitjen sufragar aquestes despeses dels seus pares ancians o incapacitats per malaltia, per\u00f2 no ho poden fer, i crec que els Estats Units han de fer-se c\u00e0rrec d’aquestes responsabilitats com a pa\u00eds orgull\u00f3s i esfor\u00e7at>>.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\u00a0\u00a0 <<No puc dir-lis ara si aconseguirem aquesta legislaci\u00f3 abans de Nadal, per\u00f2 si puc dir que els membres d’aquest Congr\u00e9s no aniran cap a casa en el pr\u00f2xim estiu sense haber aprovat aquest projecte de llei. Crec que\u00a0deurem romandre en actiu fins a aconseguir-lo>>. (President John F. Kennedy, Convenci\u00f3 AFL-CIO, Nova York, 15 novembre 1963).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

El v\u00eddeo<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\u00a0\u00a0 Si tenen a b\u00e9, poden veure el v\u00eddeo seg\u00fcent: BWLN1ZZzsdE<\/a><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

————————————————————————————-<\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

El naixement d’una naci\u00f3. Qu\u00e8 \u00e9s Catalunya<\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\u00a0\u00a0 *\u00a0\u00a0 LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Els coneixements de geometria i astronomia, per\u00a0m\u00e9s que entrella\u00e7ats amb figuracions astrol\u00f2giques i filos\u00f2fiques, havien fet avan\u00e7ar l’art de navegar i posat les premisses d’una <<navegaci\u00f3 astron\u00f2mica>>. Els mariners catalans ja sabien servir-se de <<carta i br\u00faixola>>, manejaven l’astrolabi, el quadrant i el nocturlabi -el darrer, instrument n\u00e0utic per determinar l’hora durant la nit i conegut de temps, si b\u00e9 la seva primera descripci\u00f3 no aparegu\u00e9 sin\u00f3 en la ‘Nova Geometria’, de Ramon Llull. (Ulisses).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\u00a0\u00a0 *\u00a0\u00a0 LA PREGUNTA de la setmana.- Qu\u00e8 era ‘l’Atlas catal\u00e0”, del 1375?<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\"\"<\/a><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

L’Atles Catal\u00e0, del 1375<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\u00a0\u00a0 *\u00a0\u00a0 LA CITACI\u00d3 de la setmana.- “Un gran ideal necessita sacrificis”. <\/em>Pavlo Tytchyna.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

————————————————————————————-<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\u00a0<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\u00a0<\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\u00a0<\/span><\/span><\/h2>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Federico Trillo, ‘Partido Popular’, es va retirar l’any 1989\u00a0com a comandant per entrar en l’activitat pol\u00edtica. La fotografia (www.periodistadigital.com), mostra el moment en el que en el nom del ‘Partido Popular’ -a l’oposici\u00f3, any 2006-\u00a0presenta el recurs\u00a0contra la Reforma\u00a0de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya -Llei Org\u00e0nica d’obligat compliment- aprovada pel Parlament de Catalunya, ‘retallada’ i […]<\/p>\n","protected":false},"author":19,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[2500],"tags":[714,21067,2688,28205,1080,77,11119,26359,28206,6818,286,26357,28212,6665,2586,363,62,11069,6625,707,28208,1368,1179,11075,2096,2852,28213,2314,28207,1071,18,26211,28214,28215,11122,2385,6645,1472,28204,2330,2056,1260,1220,28209],"class_list":["post-4886","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya-cap-a-una-nova-frontera","tag-regiones","tag-aspiracions","tag-boicot","tag-bombardeig","tag-campanya","tag-catalunya","tag-competitivitat","tag-corredor","tag-credits","tag-deficit","tag-democracia","tag-dependencia","tag-dialogant","tag-disbarat","tag-emprenedors","tag-escola","tag-espanya","tag-espoli-fiscal","tag-estadista","tag-generalitat","tag-immobilisme","tag-impostos","tag-infraestructures","tag-lestat","tag-lestatut","tag-lindependentisme","tag-la-moncloa","tag-llei-organica","tag-motor","tag-nacionalista","tag-peatges","tag-president-john-f-kennedy","tag-president-mas","tag-president-rajoy","tag-recurs","tag-referendar","tag-referendat","tag-sentencia","tag-sentits","tag-sobiranisme","tag-tav","tag-transparencia","tag-vots","tag-xeringuito"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjY-1gO","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4886","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/users\/19"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4886"}],"version-history":[{"count":37,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4886\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4934,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4886\/revisions\/4934"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4886"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4886"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4886"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}