{"id":4936,"date":"2012-10-20T16:27:56","date_gmt":"2012-10-20T15:27:56","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/?p=4936"},"modified":"2012-10-21T21:37:01","modified_gmt":"2012-10-21T20:37:01","slug":"parvulari-governamental","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/2012\/10\/20\/parvulari-governamental\/","title":{"rendered":"Parvulari governamental espanyol"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a><\/span><\/h3>\n

\u00a0<\/span>\u00a0\u00a0 <\/span>Al parvulari, les nenes i els nens fan el que han de fer<\/span>. Tothom ho sap aix\u00f2. S\u00f3n petits com tamborets, per\u00f2, s\u00f3n molt vius i ho entenen tot. Tenen uns sentiments enormes. A l’espai per jugar disposen d’unes petites trones per pujar i baixar. No paren, escales amunt i avall. Fan el que han de fer.<\/span><\/span><\/h3>\n

\u00a0\u00a0 El parvulari governamental espanyol del ‘Partido Popular’, amb poder absolut, \u00e9s una altra cosa. All\u00e0 s\u00ed que no fan el que haurien de fer. Al menys, en el parvulari de nenes i nens petits com tamborets, fan el que toca fer. Hi ha ministres del govern central que diuen i fan barbaritats, contra Catalunya, la naci\u00f3 catalana. Ho fan tot al rev\u00e9s. Semblen sortits de les tenebres del franquisme. Totes les lleis aprovades pel Parlament de Catalunya el govern central,\u00a0centralista i nacionalista espanyol\u00a0les porta al Tribunal Constitucional, aix\u00f2 \u00e9s autonomia? Aix\u00f2 \u00e9s un Estat auton\u00f2mic? Una veritable autonomia vol dir governar-se per les pr\u00f2pies lleis.\u00a0La naci\u00f3 catalana, els ciutadans de Catalunya, no volen una autonomia de per riure, una pantomima i per aquest motiu, ara, sota una enorme i indescriptible pressi\u00f3 del ‘Partido Popular’ i amb totes les portes tancades,\u00a0nom\u00e9s existeix un cam\u00ed possible: la independ\u00e8ncia.\u00a0<\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\u00a0\u00a0 \u00c9s el cas de les relacions, cada com m\u00e9s\u00a0dolentes,\u00a0amb la naci\u00f3\u00a0espanyola\u00a0perqu\u00e8 Catalunya vol i pot\u00a0ser Estat<\/span>\u00a0i administrar els\u00a0 propis imposts procedents dels seus ciutadans. No pot ser de cap manera que 16.000 milions d’euros surtin cada any de Catalunya en imposts -un 8% del PIB catal\u00e0- i no tinguin retorn. Aix\u00ed, Catalunya, \u00e9s una Comunitat Aut\u00f2noma (?) ‘pagadora’ i que roman molt mal finan\u00e7ada per culpa d’aquesta an\u00f2mala situaci\u00f3 fiscal que cap pa\u00eds europeu i del m\u00f3n voldria acceptar. Un veritable espoli fiscal que s’agreuja encara m\u00e9s, quan Catalunya es veu impel.lida a demanar diners a l’Estat -els que ella ajuda a generar-, i t\u00e9 que pagar un 6% d’inter\u00e8s. I el greuge encara \u00e9s molt m\u00e9s gran si es t\u00e9 en compte que l’Estat espanyol deu a Catalunya 8.605 milions. Nom\u00e9s amb la meitat d’aquests 16.000 milions hi hauria d\u00e8ficit zero i Catalunya es podria haver estalviat algunes de les retallades en sanitat, educaci\u00f3, recerca i serveis socials. Es vol ofegar el creixement econ\u00f2mic i social de la naci\u00f3 catalana. Es vol ofegar el seu progr\u00e9s en tots els camps. Tornar a l’endarreriment i als nefasts anys del franquisme. Tamb\u00e9, de propina, i a ser possible, fer desapar\u00e8ixer tota la protecci\u00f3 de la llengua catalana com est\u00e0 passant a l’Arag\u00f3, a Val\u00e8ncia i a les illes Balears amb governs del ‘Partido Popular’ i\u00a0\u00a0que formen part dels Pa\u00efsos Catalans.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\u00a0\u00a0 I<\/span>\u00a0\u00a0quan Catalunya diu, prou!, quan milions de ciutadans\u00a0fent \u00fas del seu dret democr\u00e0tic es manifesten a Barcelona i a altres ciutats i pobles de la naci\u00f3 catalana per expressar la seva indignaci\u00f3, i al mateix temps els seus anhels i aspiracions com ara la independ\u00e8ncia perqu\u00e8 no disposa de cap altra sortida, des del govern central del ‘Partido Popular’ de Madrid, des del Congr\u00e9s, el Senat i altres inst\u00e0ncies, tot s\u00f3n improperis, insults i amenaces. I fins i tot provinents d’altres Comunitats Aut\u00f2nomes o ‘regiones’ que han rebut i\u00a0reben molts diners de Catalunya.<\/span>\u00a0Per qu\u00e8 el govern central del ‘Partido Popular’ no fa p\u00fabliques les balances fiscals? Tot una mostra d’una democr\u00e0cia de molt baixa qualitat, d’un nul di\u00e0leg per part del govern central i de no saber estar a l’al\u00e7ada de les circumst\u00e0ncies i dels canvis dels temps i dels pobles.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\u00a0\u00a0 Catalunya, la naci\u00f3 catalana ha estat i \u00e9s solid\u00e0ria en escreix. Ha desenvolupat i desenvolupa de manera eficient les seves importants compet\u00e8ncies i fa els seus deures. \u00c9s una naci\u00f3 acollidora i un motor econ\u00f2mic, social i cultural de primer ordre. Gaudeix d’un important prestigi internacional. El m\u00f3n empresarial que no es vol quedar enrere respecte als reptes internacionals, ha demanat m\u00e9s inversions en infraestructures. Fa uns anys, concretament des del 2006, va fer saber a l’Estat espanyol que per continuar creixent i atendre millor les seves compet\u00e8ncies, necessitava d’un millor finan\u00e7ament. Ho va fer mitjan\u00e7ant la Reforma de l’Estatut d’Autonomia. Tots els representants dels partits v\u00e0ren ser cridats per la redacci\u00f3 del projecte que va ser revisat pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovat pel Parlament de Catalunya, el Congr\u00e9s de Diputats on ja va ser retallat, el Senat, sancionat pel rei i referendat!!! pels ciutadans de Catalunya.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\u00a0\u00a0 Tot i aix\u00ed, el ‘Partido Popular’ despr\u00e9s a l’oposici\u00f3 va presentar recurs davant el Tribunal Constitucional, caducat, contra la Llei Org\u00e0nica, d’obligat compliment, de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Un disbarat de proporcions colossals que nom\u00e9s es pot entendre des d’una permanent i malaltissa f\u00f2bia contra la naci\u00f3 catalana i per aconseguir m\u00e9s vots dels espanyols. Despr\u00e9s de 4 anys, ‘la sent\u00e8ncia’. Diuen en llengua castellana -a cap lloc del m\u00f3n \u00e9s tant respectada, ensenyada i admirada com a Catalunya- que <<qui\u00e9n siembra vientos, recoge tempestades>>. El passat 11 de Setembre, Diada Nacional de Catalunya, 2 milions de ciutadans es v\u00e0ren manifestar per demanar la independ\u00e8ncia. La propera manifestaci\u00f3 massiva ser\u00e0 per demanar en el nom d’una veritable democr\u00e0cia, la celebraci\u00f3 d’un refer\u00e8ndum per l’autodeterminaci\u00f3 de la naci\u00f3 catalana. El dret dels pobles a l’autodeterminaci\u00f3. Decidir lliurement el seu futur pol\u00edtic.\"\"<\/a><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\u00a0\u00a0 La de l’Estatut -amb recurs i sent\u00e8ncia- va ser la primera porta que es va tancar. Ja amb el ‘Partido Popular’ en el govern de l’Estat, amb majoria i poder absoluts, s’ha tancat una segona porta a les aspiracions dels ciutadans de Catalunya: la del pacte per la just\u00edcia fiscal. El juliol passat el Parlament de Catalunya va aprovar el text del pacte fiscal amb els vots de CiU, ERC i ICV-EU i A, el PSC es va abstenir en el punt clau sobre com s’han de gestionar els tributs. El text va ser donat a con\u00e8ixer al govern central.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\"\"<\/a><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

Totes les portes tancades per part del govern central i centralista, nacionalista espanyol del ‘Partido Popular”. Ni converses, ni di\u00e0leg de cap classe per\u00a0corregir la injust\u00edcia fiscal contra Catalunya -per aquest motiu no publiquen unes veritables balances fiscals- i que nom\u00e9s li queda el cam\u00ed de la independ\u00e8ncia. Ho sap cancellera Angela Merkel que 16.000 milions d’euros surten cada any dels imposts dels ciutadans de Catalunya\u00a0-un 8% del PIB catal\u00e0- i no tenen retorn?\u00a0Aix\u00f2 \u00e9s propi d’un pa\u00eds europeu?\u00a0\u00a0<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\u00a0<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>\u00a0Tercera porta que es tanca. El Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, es va despla\u00e7ar a Madrid, al Palau de La Moncloa -amb el text del pacte fiscal aprovat pel Parlament sota el bra\u00e7 i amb el suport de la massiva expressi\u00f3 dels ciutadans de Catalunya de l’Onze de Setembre, Diada Nacional de Catalunya- i a mans plenes pel progr\u00e9s de Catalunya i Espanya. El president Rajoy va rebutjar el pacte de just\u00edcia fiscal, ja hi est\u00e0 d’acord doncs amb l’espoli fiscal que pateix Catalunya per part de l’Estat espanyol: 16.000 milions d’euros que surten dels impostos dels ciutadans de Catalunya i no tenen retorn. Un 8% del PIB catal\u00e0. La naci\u00f3 catalana ja ha dit, prou!. Aix\u00ed ho fa saber a Espanya, a Europa i al m\u00f3n. En castell\u00e0, en angl\u00e8s i en catal\u00e0.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\u00a0\u00a0 Sense cooperaci\u00f3, converses i di\u00e0leg i amb un clima hostil mancat de respecte per part de l’Estat espanyol, cap mur no servir\u00e0 de res. El president Mas va anar-se’n amb les mans netes, per\u00f2, es va comportar com un estadista. El president Rajoy no va saber estar a l’al\u00e7ada dels moments actuals. Ara li toca a ell despla\u00e7ar-se a Barcelona, al Palau de la Generalitat. T\u00e9 molt temps per fer continuats despla\u00e7aments a Europa -ara rescat si, ara rescat no; que si rescat virtual que si rescat efectiu…- per\u00f2 no en disposa per encetar di\u00e0leg amb Catalunya? T\u00e9 molt temps per fer aquests grans discursos electorals i apocal\u00edptics -recorda a un predicador-, per\u00f2, no en disposa per encetar un pla de converses amb el govern de Catalunya?<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

El v\u00eddeo<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\u00a0\u00a0 Si tenen a b\u00e9, poden puntejar l’adre\u00e7a de v\u00eddeo seg\u00fcent: hTkL-u68nhc<\/a><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>————————————————————————————————<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/span><\/h2>\n

\u00a0\u00a0El Deure i la Gl\u00f2ria<\/span><\/span><\/h2>\n

La reforma de l’imperi del petroli<\/span><\/span><\/h2>\n

\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 ****************<\/span><\/h2>\n

<<La propietat privada ha portat, sens dubte, en el cas del petroli i del gas natural m\u00e9s conseq\u00fc\u00e8ncies desafortunades que en qualsevol altre domini. S’ha tradu\u00eft en superproducci\u00f3, inestabilitat, fluctuacions incessants de preus, una p\u00e8rdua de recursos naturals, capital i treball, especulaci\u00f3, frau, absurdes extravag\u00e0ncies i flagel.lants injust\u00edcies socials i, finalment, en l’establiment d’un monopoli>>. (John Ise, professor d’Economia a la Universitat de Kansas i autor de ‘La pol\u00edtica estadounidenca en quant al petroli’. Va recomenar l’any 1929 la nacionalitzaci\u00f3 de tots els recursos naturals, inclusiu el petroli).<\/span><\/span><\/h2>\n

<<Ha arribat el moment d’actuar. No ens podem permetre el luxe de ser badocs i lents>>. (President John F. Kennedy, acte de presentaci\u00f3 davant el Congr\u00e9s, de la llei per modificar les estructures de l’imperi del petroli, 24 gener 1963).<\/span><\/span><\/h2>\n

\"\"<\/a><\/span><\/span><\/h3>\n

Com a senador, John Kennedy no va ser popular entre els negociants del petroli. Com a President, va decidir obrir la discussi\u00f3 sobre les estructures de l’imperi del petroli.<\/span><\/h3>\n

\u00a0\u00a0 A la Convenci\u00f3 Dem\u00f2crata de 1960, els representants dels estats petroliers v\u00e0ren donar suport a la candidatura de Lyndon Johnson, per\u00f2 Kennedy va guanyar l’investidura. Durant la primavera de 1961, Morgan Davis, president del Board of Directors de la Humble Oil i Refining Corpo. (1961-63), Director del First National City Bank de Houston, membre del National Petroleum Council i de l’American Petroleum Institute, va manifestar en el decurs d’un dinar \u00edntim: “\u00c9s impossible entendre’s amb aquest home” referint-se al president Kennedy. Com a senador, John Kennedy, no havia estat popular entre els negociants del petroli, per\u00f2 no li tenien por. Els magnats\u00a0 s’equivocaven. El nou president va decidir obrir la discussi\u00f3 sobre el problema.<\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\u00a0\u00a0 El president Kennedy creia, com Franklin D. Roosevelt,\u00a0<<que no devia permetre’s que el control de l’economia nacional continu\u00e9s a les mans d’uns pocs, sin\u00f3 que deuria ser ampliat amb la finalitat d’incloure-hi milions de ciutadans o l’Estat deuria fer-se c\u00e0rrec d’aix\u00f2 en tant que ell \u00e9s el responsable davant el poble. Malgrat aix\u00f2, el president Kennedy\u00a0sabia tamb\u00e9 que qualsevol nou examen dels principis reguladors de la forma de fer beneficis i la lliure empresa des d’un punt de vista moral, social o incl\u00fas nacional, seria no acceptada no nom\u00e9s per els negociants petroliers sin\u00f3 tamb\u00e9 per molts altres ciutadans que ho considerarien com un atac a ‘l’American way of life’. Atacs semblants fets per l’Administraci\u00f3 i pel Departament de Just\u00edcia havien fracassat en el passat>>.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\u00a0\u00a0 En el proper ‘post’\u00a0explicarem\u00a0com el president Kennedy, despr\u00e9s d’estudiar els informes dels seus consellers, va decidir posar-se en acci\u00f3.\u00a0<\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\u00a0\u00a0 Si tenen a b\u00e9, poden veure el v\u00eddeo seg\u00fcent:1qYFG8NdPr0<\/a><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

————————————————————————————-<\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

El naixement d’una naci\u00f3. Qu\u00e8 \u00e9s Catalunya<\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\u00a0\u00a0 *\u00a0\u00a0 LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- La cartografia n\u00e0utica europea era un fet en el segle XIII, encara que les cartes m\u00e9s antigues conservades siguin del segle XIV. Hom sol esmentar ‘l’Atles Catal\u00e0’, del 1375, de Cresques Abraham, com l’obra mestra de la cartografia medieval. Les cartes n\u00e0utiques medievals eren catalanes o b\u00e9 genoveses. (Ulisses).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\u00a0\u00a0 *\u00a0\u00a0 LA PREGUNTA de la setmana.- Per qu\u00e8 es distingiren les cartes n\u00e0utiques medievals?<\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\u00a0\u00a0 *\u00a0\u00a0 LA CITACI\u00d3 de la setmana.- “Creure en el que mai veurem, aix\u00f2 \u00e9s la poesia”. <\/em>Gerardo Diego.\"\"<\/a><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

Gerardo Diego<\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

————————————————————————————-<\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\u00a0<\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\u00a0\u00a0\u00a0<\/span><\/span><\/span><\/h3>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00a0\u00a0\u00a0 Al parvulari, les nenes i els nens fan el que han de fer. Tothom ho sap aix\u00f2. S\u00f3n petits com tamborets, per\u00f2, s\u00f3n molt vius i ho entenen tot. Tenen uns sentiments enormes. A l’espai per jugar disposen d’unes petites trones per pujar i baixar. No paren, escales amunt i avall. Fan el que […]<\/p>\n","protected":false},"author":19,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-4936","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjY-1hC","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4936","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/users\/19"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4936"}],"version-history":[{"count":34,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4936\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4972,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4936\/revisions\/4972"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4936"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4936"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4936"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}