{"id":5052,"date":"2012-11-10T15:43:10","date_gmt":"2012-11-10T14:43:10","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/?p=5052"},"modified":"2012-11-10T15:43:10","modified_gmt":"2012-11-10T14:43:10","slug":"si-si-si-que-hi-ha-espoli-fiscal-i-lestatut-solidari-referendat-i-sentenciat-ho-volia-minvar-i-apaivagar","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/2012\/11\/10\/si-si-si-que-hi-ha-espoli-fiscal-i-lestatut-solidari-referendat-i-sentenciat-ho-volia-minvar-i-apaivagar\/","title":{"rendered":"S\u00ed, s\u00ed, s\u00ed, que hi ha espoli fiscal i l’Estatut, solidari, ‘referendat’ i sentenciat, ho volia minvar i apaivagar"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a><\/span><\/h3>\n

(Fotografia: http:\/\/www.diariodenavarra.es<\/a>)<\/span><\/h3>\n

\u00a0\u00a0 Any 2006. Temps de gran il.lusi\u00f3 i esperan\u00e7a per la progressista i solid\u00e0ria\u00a0naci\u00f3 catalana.\u00a0Manuela de Madre (PSC), Josep Carod Rovira (ERC) i el despr\u00e9s cap de l’oposici\u00f3, Artur Mas (CiU), el dia de l’exposici\u00f3 davant el Congr\u00e9s de Diputats, del text de la Reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya\u00a0i on va ser aprovada la seva acceptaci\u00f3 a tr\u00e0mit abans d’entrar a\u00a0la Comissi\u00f3\u00a0deliberant. El text de la Reforma de l’Estatut va ser aprovat i convertit en Llei Org\u00e0nica d’obligat compliment. El recurs del ‘Partido Popular’ davant el Tribunal Constitucional, va ser l’inici de l’inestabilitat\u00a0actual\u00a0i del creixent augment de l’independentisme\u00a0a Catalunya. Qu\u00e8 han fet, que fan per trobar-hi una soluci\u00f3?<\/span><\/h3>\n

\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/span>Cada any un 8% del PIB catal\u00e0 s’aporta a l’Estat <\/span>i no t\u00e9 retorn, \u00e9s a dir, uns 16.000 milions d’euros que paguen en imposts els ciutadans de Catalunya i no tenen retorn des de l’Estat. Aix\u00f2, les facultats de raciocini hum\u00e0 no ho poden entendre ni acceptar en una democr\u00e0cia del segle XXI. Ara, si parlem de feudalisme i caciquisme -hi ha grups pol\u00edtics de la dreta i ultraconservadors que s’entesten a augmentar les difer\u00e8ncies entre classes socials- que patrocinen anar cap a enrere, i el xoc entre progr\u00e9s i retrogradaci\u00f3 \u00e9s m\u00e9s que visible. Evident. Les manifestacions al carrer dels ciutadans de les nacions, Comunitats Aut\u00f2nomes (?) i ‘regiones’, bullen.<\/span><\/span><\/h3>\n

\u00a0\u00a0 El govern central, centralista i nacionalista espanyol del ‘Partido Popular’, les agrupacions o ens que li s\u00f3n afins aix\u00ed com el conservadorisme m\u00e9s radical, disposen de temps m\u00e9s que suficient per organitzar campanyes, actes, esdeveniments, etc., per manifestar, entre altres opinions, acusacions i paraulades, que l’espoli fiscal contra la naci\u00f3 catalana per part de l’Estat espanyol, \u00e9s una quimera. Per\u00f2, per demostrar-ho, els dels ministeris d’Hisenda i d’Economia no tenen temps per fer p\u00fabliques unes veritables balances fiscals. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\u00a0\u00a0 No en saben res de la ci\u00e8ncia matem\u00e0tica a favor del progr\u00e9s hum\u00e0. No en saben res de les veritats matem\u00e0tiques d’una gran exactitud i precisi\u00f3. No en volen saber res dels instruments matem\u00e0tics i aritm\u00e8tics. Doncs, aix\u00ed, les esborrin del mapa! “\u00a1Que inventen ellos!” (Miguel de Unamuno). La transpar\u00e8ncia i la forma d’actuar democr\u00e0tica s\u00ed que s\u00f3n una quimera. Quan es desperten, als pa\u00efsos europeus i als EUA ja han fet tota la feina. Espanya, la darrere d’Europa. Mentre, l’espoli fiscal ofega el progr\u00e9s econ\u00f2mic i social de la naci\u00f3 catalana, de la Catalunya ‘pagadora’. La xifra de 16.000 milions d’euros que surten cada any dels imposts dels ciutadans de Catalunya i no tenen retorn des de l’Estat. Un 8% del PIB catal\u00e0. Nom\u00e9s amb la meitat d’aquests 16.000 milions hi hauria d\u00e8ficit zero i Catalunya es podria haver estalviat algunes de les retallades. Si Catalunya paga, per qu\u00e8 els altres s’han d’espavilar? I si no, per qu\u00e8 es posen tant nerviosos i es mostren tant espantats quan la naci\u00f3 catalana vol decidir lliurament el seu futur pol\u00edtic?<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\u00a0\u00a0 Any 2006. Intent democr\u00e0tic, de just\u00edcia i des de la convicci\u00f3 de la solidaritat, de minvar i apaivagar l’espoli fiscal. El despr\u00e9s l\u00edder de l’oposici\u00f3 Artur Mas (CiU), Carod Rovira (ERC) i Manuela de Madre (PSC), -se’n recorden?- v\u00e0ren presentar davant el Congr\u00e9s de Diputats el text de Reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, revisat pel Consell Consultiu de la Generalitat i aprovat pel Parlament. Posteriorment va ser acceptat a tr\u00e0mit pel Congr\u00e9s, debatut en Comissi\u00f3 parlament\u00e0ria, ‘retallat’, aprovat pel Congr\u00e9s, el Senat, sancionat pel rei, ‘referendat’ pels ciutadans de Catalunya i convertit en Llei Org\u00e0nica d’obligat compliment. El ‘Partido Popular’, despr\u00e9s a l’oposici\u00f3, que ja havia portat a terme per tot Espanya una campanya de recollida de signatures en contra de l’Estatut, el va portar davant el Tribunal Constitucional espanyol, no renovat. Recusacions de magistrats, quatre anys per emetre sent\u00e8ncia en contra de la Reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i, el resultat: una primera manifestaci\u00f3 a Barcelona d’un mili\u00f3 i mig de persones -10-J, 2010- i una altra -11 Setembre 2012, Diada Nacional de Catalunya- amb m\u00e9s de 2 milions de participants. Els ciutadans de la naci\u00f3 catalana diuen, prou!, i demanen anar a les urnes -democr\u00e0cia veritable- per expressar ‘el dret dels pobles a l’autodeterminaci\u00f3’ i ser un nou Estat d’Europa. \u00c9s la resposta a l’incompliment per part del govern central del ‘Partido Popular’, d’una Llei Org\u00e0nica d’obligat compliment: la de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. \u00c9s la resposta a quan en una naci\u00f3 de nacions com \u00e9s Espanya, el concepte de ‘separaci\u00f3 de poders’ -legislatiu, executiu i judicial- d’un govern sobir\u00e0 no sigui fortament independent.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\"\"<\/a><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

Els ciutadans de la\u00a0Catalunya ‘pagadora’, els ciutadans de la naci\u00f3 catalana diuen prou!<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\u00a0\u00a0 Incompliments amb el que estableix en mat\u00e8ria d’inversions l’Estatut d’Autonomia (?) de Catalunya: el mes de mar\u00e7 passat un informe elaborat pel govern d’Artur Mas estimava que l’Estat deu un total de 8.605 milions a Catalunya. La partida m\u00e9s gran correspon al deute d’infraestructures, reconegut pel mateix Ministeri de Foment i que puja a 5.700 milions. Despr\u00e9s s’hi han de sumar altres greuges: els 1.450 milions del fons de competitivitat del 2011 i els 978 que pertanyen a les liquidacions d’inversions en infraestructures dels anys 2008 i 2009. El govern d’Artur Mas esperava que almenys els 219 milions d’euros de l’addicional tercera corresponent a l’any 2009, a m\u00e9s de l’establiment d’un calendari per\u00a0el pagament dels 759 milions d’euros de l’addicional tercera del 2008, que s’havien d’haver abonat a la Generalitat l’any 2011. Els comptes disminueixen la dotaci\u00f3 en inversi\u00f3 estatal fins als 1.403 milions d’euros contra els 2.543 milions pressupostats l’any 2011. Pel que fa al fons de sufici\u00e8ncia, els pressupostos preveuen per Catalunya una partida de 1.753,25 milions d’euros, un 4,7% menys respecte a l’any 2011.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\u00a0\u00a0 El mes de juliol passat, el Parlament de Catalunya va aprovar una resoluci\u00f3 sobre un nou model de finan\u00e7ament que busca<\/span><\/span>\u00a0posar fi al brutal espoli fiscal que pateix Catalunya, \u00e9s a dir, uns 16.000 milions que paguen els ciutadans de Catalunya ‘pagadora’ i no tenen retorn des de l’Estat.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\u00a0\u00a0 A on han anat a parar? A on van a parar?\u00a0Molt discurs electoralista; molta paraulada electoralista, per\u00f2, on \u00e9s el di\u00e0leg? On s\u00f3n les converses provinents d’una pol\u00edtica intel.ligent? El president Artur Mas es va despla\u00e7ar a La Moncloa. Per qu\u00e8 el president Rajoy no ve a la Generalitat? La naci\u00f3 catalana ja no pot esperar m\u00e9s.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

El v\u00eddeo<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\u00a0\u00a0 Si tenen a b\u00e9, poden puntejar l’adre\u00e7a de v\u00eddeo seg\u00fcent:E9JxJ4b97GM<\/a><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

—————————————————————————————————<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\u00a0<\/span>\u00a0<\/span>El Deure i la Gl\u00f2ria<\/span><\/h3>\n

Enfrontament entre el president Kennedy i els magnats del petroli<\/span><\/h2>\n

<<Ha arribat el moment d’actuar. No ens podem permetre el luxe de ser titelles i triganers>>. (President John F. Kennedy, Congr\u00e9s dels EUA, Washington D.C., 24 Gener 1963).<\/span><\/span><\/h2>\n

\"\"<\/a><\/span><\/span><\/h2>\n

\u00a0La ind\u00fastria petroliera americana disfruta veritablement d’un extraordinari poder pol\u00edtic. Quan Kennedy va entrar a la Casa Blanca, el sistema fiscal americ\u00e0 i, per damunt de tot, el sistema de ‘reserves’ havien perm\u00e8s a alguns homes de negocis de la ind\u00fastria petroliera com H.L. Hunt amassar, en uns pocs anys, una fortuna per arribar a la qual Rockefeller havia necessitat mig segle i una gran dosi de paci\u00e8ncia. Aquests privilegis especials v\u00e0ren constituir una irregularitat internacional i li van costar a la naci\u00f3 varis milions de d\u00f2lars cada any. (James Hepburn).<\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\u00a0\u00a0 Amb anterioritat, mentre els beneficis obtinguts a l’estranger per les firmes americanes quedaven subjectes a la taxaci\u00f3 impositiva americana, els beneficis de companyies subsidi\u00e0ries subjectes a imposici\u00f3 local (excepte en\u00a0els paradisos fiscals) quedaven sotmeses a imposts en els EUA, quan els seus dividends eren\u00a0repartits a les companyies directores en els EUA. La ‘llei Kennedy’ va acabar amb aquest r\u00e8gim ja que les subsidi\u00e0ries registrades en paradisos fiscals quedaven subjectes als imposts americans tant si els seus dividends eren repartits a les Companyies directores com sin\u00f3.<\/span><\/span><\/h3>\n

\u00a0\u00a0 Pero la segona mesura adoptada per Kennedy va ser molt m\u00e9s important i infinitament m\u00e9s perillosa. Afectava no nom\u00e9s a les companyies amb inversions a l’estranger, sin\u00f3 tamb\u00e9 a totes les companyies que, d’una o altra forma es beneficiaven de l’estatus privilegiat de la ind\u00fastria petroliera. Es proposava la discussi\u00f3 del principi i de les tarifes dels privilegis fiscals, el mal \u00fas dels d\u00f2lars procedents dels imposts i la ‘reserva’.\u00a0En el cas de ser acceptada, el sistema complet\u00a0damunt del qual s’assentava\u00a0l’imperi del petroli quedaria minat.<\/span><\/span><\/h3>\n

\u00a0\u00a0 El 24 de gener de 1963 el president Kennedy va declarar, en la presentaci\u00f3 del seu projecte de llei al Congr\u00e9s: <<Ha arribat el moment d’actuar. No ens \u00a0podem permetre el luxe de ser titelles i triganers>>.<\/span><\/span>\u00a0\u00a0<\/span><\/span><\/h3>\n

\u00a0\u00a0 Si tenen a b\u00e9, poden veure el v\u00eddeo seg\u00fcent:aAVAJ6mwBVE<\/a><\/span><\/span><\/h3>\n

————————————————————————————- \u00a0\u00a0\u00a0 El naixement d’una naci\u00f3. Qu\u00e8 \u00e9s Catalunya<\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\u00a0\u00a0 * LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Entre els segles XIII i XIV, excel.l\u00ed l’obra de Lev\u00ed ben Gersom (Perpiny\u00e0, 1288-1344), metge, matem\u00e0tic i astr\u00f2nom, el primer tractadista europeu de trigonometria plana. Astr\u00f2noms c\u00e8lebres pels seus almanacs i taules astron\u00f2miques foren Pere Gilbert (Barcelona, segle XIV), constructor aix\u00ed mateix d’una esfera celest; Dalmau Sesplanes (Perpiny\u00e0, ?-Barcelona, vers 1383); Bonet Bonjorn, jueu perpinyan\u00e8s del segle XIV, etc. Les grans obres dels jueus catalans solien apar\u00e8ixer en catal\u00e0, hebreu i llat\u00ed. (Ulisses).<\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\u00a0\u00a0 * LA PREGUNTA de la setmana.- El rei Pere ‘el Cerimoni\u00f3s’, va ser protector de la cultura?<\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\u00a0\u00a0 * LA CITACI\u00d3 de la setmana.- “L’edat dif\u00edcil \u00e9s el per\u00edode que va des del naixement fins a la mort”. <\/em>F. Elgocy.<\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

————————————————————————————-<\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\u00a0<\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\u00a0<\/span><\/h2>\n

\u00a0<\/span><\/h2>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

(Fotografia: http:\/\/www.diariodenavarra.es) \u00a0\u00a0 Any 2006. Temps de gran il.lusi\u00f3 i esperan\u00e7a per la progressista i solid\u00e0ria\u00a0naci\u00f3 catalana.\u00a0Manuela de Madre (PSC), Josep Carod Rovira (ERC) i el despr\u00e9s cap de l’oposici\u00f3, Artur Mas (CiU), el dia de l’exposici\u00f3 davant el Congr\u00e9s de Diputats, del text de la Reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya\u00a0i on va ser […]<\/p>\n","protected":false},"author":19,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[2500],"tags":[1757,699,26326,77,286,2459,28231,28230,11069,511,379,2024,2609,112,28229,2096,2314,2312,1926,1535,917,26211,1843,9633,1260,2850],"class_list":["post-5052","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya-cap-a-una-nova-frontera","tag-artur-mas","tag-autodeterminacio","tag-balances","tag-catalunya","tag-democracia","tag-deute","tag-dialeg","tag-electoralista","tag-espoli-fiscal","tag-estat","tag-financament","tag-imposts","tag-inversions","tag-justicia","tag-laddicional-tercera","tag-lestatut","tag-llei-organica","tag-manifestacio","tag-mariano-rajoy","tag-matematiques","tag-poders","tag-president-john-f-kennedy","tag-progres","tag-retallades","tag-transparencia","tag-urnes"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjY-1ju","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5052","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/users\/19"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5052"}],"version-history":[{"count":26,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5052\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5081,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5052\/revisions\/5081"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5052"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5052"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5052"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}