{"id":5203,"date":"2012-12-08T17:13:28","date_gmt":"2012-12-08T16:13:28","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/?p=5203"},"modified":"2012-12-09T20:17:31","modified_gmt":"2012-12-09T19:17:31","slug":"al-darrere-de-les-trifulgues-politiques-16-000-milions-deuros-levidencia-dun-espoli-fiscal","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/2012\/12\/08\/al-darrere-de-les-trifulgues-politiques-16-000-milions-deuros-levidencia-dun-espoli-fiscal\/","title":{"rendered":"Del 8% al 4% del PIB, segons Alicia S\u00e1nchez Camacho"},"content":{"rendered":"

\u00a0\"\"<\/a>\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Artur Mas i\u00a0el president d’Esquerra Republicana de Catalunya, Oriol Junqueras: pacte,\u00a0uni\u00f3, for\u00e7a,\u00a0just\u00edcia social i\u00a0fiscal, progr\u00e9s econ\u00f2mic i social de Catalunya, defensa de la protecci\u00f3 i progr\u00e9s\u00a0de la llengua catalana i la consulta als ciutadans de\u00a0la naci\u00f3 catalana sobre la independ\u00e8ncia, a la qual ha impel.lit i\u00a0impel.leix dia rere dia\u00a0el govern central, centralista i nacionalista espanyol, amb poder absolut,\u00a0del ‘Partido Popular’.<\/span>\u00a0<\/span><\/h3>\n

\u00a0<\/span>\u00a0Mentre les trifulgues pol\u00edtiques despr\u00e9s de les eleccions <\/span>a la naci\u00f3 catalana segueixen el seu curs, a Madrid, el govern central, centralista i nacionalista espanyol del ‘Partido Popular’, amb poder absolut, no para de fregar-se les mans cada vegada que els pol\u00edtics de Catalunya no saben oferir res m\u00e9s, per ara, que una profunda divisi\u00f3 entre ells, que endarrereix una i altra vegada el proc\u00e9s del dret que tenen el pobles a l’autodeterminaci\u00f3. \u00c9s a dir, l’acci\u00f3 per la qual un poble decideix lliurament el seu futur pol\u00edtic i que ha de passar m\u00e9s aviat que m\u00e9s tard per les urnes. Estem parlant d’una veritable democr\u00e0cia i de lleis fetes a favor de la llibertat i de la dignitat de la persona humana, no de lleis promulgades en contra de la llibertat i de la dignitat de la persona humana. No de lleis fetes nom\u00e9s a favor del poder absolut, de l’autoritarisme i dels interessos particulars dels m\u00e9s forts i poderosos. <\/span><\/span><\/h3>\n

\u00a0\u00a0 La independ\u00e8ncia de Catalunya nom\u00e9s la pot decidir i la decidir\u00e0 el poble catal\u00e0 i tots els ciutadans que formen la naci\u00f3 catalana. No existeix cap altra cam\u00ed, davant la manera de ser i d’actuar dels governs nacionalistes espanyols. Ja ho ha dit recentment l’expresident Aznar: “Los nacionalistas son malos gobernantes y organizan grandes l\u00edos”. Ja veiem el gran “l\u00edo” en el que han situat Espanya els governs nacionalistes espanyols. En l’actualitat i en el decurs de la penosa i tr\u00e0gica hist\u00f2ria d’Espanya, governada per dictadors i per governs centrals, centralistes i nacionalistes espanyols amb poder absolut. Els governs nacionalistes de la Catalunya solid\u00e0ria i pagadora no enfonsen Espanya -naci\u00f3 de nacions-, al contrari, l’aguanten perqu\u00e8 no caigui del tot.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\u00a0\u00a0 Mentre el govern del ‘Partido Popular’ es frega les mans davant els esdeveniments que han portat a la situaci\u00f3 pol\u00edtica actual de Catalunya, i que van reapar\u00e8ixer i iniciar, de manera estrepitosa, d’en\u00e7\u00e0 l’any 2006 quan els jerarques del ‘Partido Popular’ van presentar recurs davant el Tribunal Constitucional espanyol, no renovat, en contra de la Reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya -Llei Org\u00e0nica d’obligat compliment-, un 8% del PIB, \u00e9s a dir, 16.000 milions d’euros que paguen en imposts els ciutadans de Catalunya i no tenen retorn des de l’Estat central. Nom\u00e9s amb la meitat d’aquests 16.000 milions -la mateixa quantitat del pressupost del Ministeri de Defensa, mira com s\u00f3n les coses!- hi hauria d\u00e8ficit zero i Catalunya es podria haver estalviat retallades. I encara les que s’acosten des del govern central. A la naci\u00f3 catalana l’espremen com una llimona i la pela tamb\u00e9. No volen deixar ni l’esquelet. Per qu\u00e8 el govern central del ‘Partido Popular’ no fa p\u00fabliques les balances fiscals? Democr\u00e0cia no \u00e9s aplicar la transpar\u00e8ncia i l’aplicaci\u00f3 d’aquesta, viure en democr\u00e0cia? Si no \u00e9s aix\u00ed, una naci\u00f3 de nacions com \u00e9s Espanya, mai per mai podr\u00e0 aixecar el cap.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\u00a0\u00a0 El Parlament de Catalunya va aprovar a finals de juliol una resoluci\u00f3 sobre un nou model de finan\u00e7ament que busca posar fi al brutal espoli fiscal que, any rere any,\u00a0pateix Catalunya. CiU, ERC i ICV-EUiA van defensar que el govern catal\u00e0 ha de poder administrar la caixa dels imposts dels ciutadans de la naci\u00f3 catalana. El PSC va donar suport a mitges\u00a0a aquest model, perqu\u00e8 es va abstenir en el punt clau sobre com s’han de gestionar els tributs.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\u00a0\u00a0 El mes de mar\u00e7 passat un informe elaborat pel govern de la Generalitat de Catalunya, estimava que l’Estat deu un total de 8.605 milions a Catalunya. La partida m\u00e9s gran correspon al deute d’infraestructures, reconegut pel mateix Ministeri de Foment i que puja a 5.700 milions. Despr\u00e9s s’hi han de sumar altres greuges: els 1.450 milions del fons de competitivitat del 2011 i els 978 que pertanyen a les liquidacions d’inversions en infraestructures dels anys 2008 i 2009.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\u00a0\u00a0 La Generalitat t\u00e9 un llast molt important a les seves finances i d’aqu\u00ed a finals d’any t\u00e9 uns venciments de deute de 5.755 milions. Per\u00f2 amb el concert econ\u00f2mic o el pacte fiscal tot seria diferent. Tot aix\u00f2 ha estat i\u00a0ho \u00e9s avui m\u00e9s que mai, bona part de les causes d’un independentisme latent i cada cop m\u00e9s fort. Tamb\u00e9 ho \u00e9s la defensa, protecci\u00f3 i promoci\u00f3 -immersi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica- de la llengua catalana, en els territoris que per la seva hist\u00f2ria, llengua i cultura formen part dels Pa\u00efsos Catalans.<\/span><\/span><\/span><\/span>\u00a0<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\u00a0\u00a0 Una q\u00fcesti\u00f3. En el decurs d’una entrevista de Manel Fuentes -El mat\u00ed de Catalunya R\u00e0dio-, amb motiu de les darreres eleccions catalanes, la candidata del PPC, Alicia S\u00e1nchez Camacho, va dir que parlaria amb el president Rajoy per tal de que l’actual 8% del PIB catal\u00e0 que paguen en imposts els ciutadans de Catalunya, fos rebaixat fins un 4%. Hi ha parlat amb el president Rajoy? Es tracta nom\u00e9s de propaganda electoral?<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\u00a0\u00a0 La Catalunya pagadora i solid\u00e0ria no pot acceptar de cap manera l’enfonsament de la seva sanitat p\u00fablica, no pot acceptar de cap manera l’enfonsament de l’educaci\u00f3 p\u00fablica, ni els serveis socials, ni les entitats i associacions que treballen per ajudar als m\u00e9s necessitats, als pobres, als marginats; ni les entitats i associacions que treballen a favor dels deficients ps\u00edquics, minusv\u00e0lids…; ni la cultura, la recerca i la investigaci\u00f3, etc. Totes aquestes aspiracions i deures cap a els ciutadans de la naci\u00f3 catalana, volem que siguin els millors d’Europa i amb els professionals millors, ben preparats, ben tractats i responsables. I tot aix\u00f2 es podria aconseguir amb els 16.000 milions d’euros en imposts que paguen els ciutadans de Catalunya i no tenen retorn des de l’Estat, un 8% del PIB. Cal posar fi al brutal espoli fiscal que pateix Catalunya.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

El v\u00eddeo<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\u00a0\u00a0 Si tenen a b\u00e9, poden puntejar l’adre\u00e7a de v\u00eddeo seg\u00fcent:v1tUX1O40GY<\/a><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

—————————————————————————————————<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\u00a0<\/span>El Deure i la Gl\u00f2ria<\/span><\/h2>\n

\u00a0\u00a0 <<Els problemes del m\u00f3n no podran ser resolts per els esc\u00e8ptics o els c\u00ednics, els quals horitzons estan limitats per les realitats m\u00e9s evidents. Necessitem homes i dones\u00a0que puguin somniar coses que mai han estat, i preguntar, per qu\u00e8 no?…>>. (President John F. Kennedy, visita a Dubl\u00edn, Irlanda, 28 juny 1963). \"\"<\/a><\/span><\/span><\/span><\/h2>\n

\u00a0\u00a0\u00a0El 29 de juny de 1963,\u00a0durant l’acte d’acomiadament de la seva estimada Irlanda, llegia un poema: “Aquest \u00e9s el rierol de Shannon que guspireja amb resplandor, que guspireja amb resplandor, silenci\u00f3s a la llum del mat\u00ed, Oh!, paisatge fascinant, aix\u00ed torna de llargs viatjes, d’anys d’exili, anys de dolor, per veure de nou\u00a0el rostre del vell Shannon, per veure les seves aig\u00fces dansarines”. \"\"<\/a><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

El riu Shannon<\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\u00a0\u00a0 <<B\u00e9, tornar\u00e9\u00a0per veure de nou el rostre del vell Shannon i m’emporto al marxar cap a Am\u00e8rica a tots vosaltres amb mi…>>.<\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 El presidente Kennedy no podria tornar mai m\u00e9s a la seva estimada Irlanda.\u00a0Cinc mesos m\u00e9s tard era assassinat a Dallas (Texas), v\u00edctima d’un complot.<\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Si tenen a b\u00e9, poden veure el v\u00eddeo seg\u00fcent:pKLjSudFY_8<\/a><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

————————————————————————————-<\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

El naixement d’una naci\u00f3. Qu\u00e8 \u00e9s Catalunya<\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\u00a0\u00a0\u00a0*\u00a0\u00a0 LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Durant el regnat de Joan I (1387-1396), en un clima pre-renaixentista, l’escola de medicina de Lleida reb\u00e9 la permissi\u00f3 de disseccionar un cad\u00e0ver hum\u00e0 cada tres anys. El desvetllament d’una major consci\u00e8ncia cient\u00edfica fou progressiu. Si la substituci\u00f3 de l’alqu\u00edmia per la qu\u00edmica va \u00e9sser un fet irreversible a partir dels estudis de Robert Boyle, ‘The Sceptical Chemist (1661), amb John Dalton (1766-1844) renasqu\u00e9\u00a0 la teoria at\u00f2mica, gr\u00e0cies a la qual es pass\u00e0 de la tesi unit\u00e0ria de la mat\u00e8ria a una altra que cerc\u00e0 la seva multiplicitat. (Ulisses).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\u00a0\u00a0 LA PREGUNTA de la setmana.- Quin per\u00edode transcorregu\u00e9 despr\u00e9s de la ‘Pesta Negra, del 1348?<\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\u00a0\u00a0 LA CITACI\u00d3 de la setmana.-\u00a0<\/em><\/span>\u00a0<\/em>“La televisi\u00f3 \u00e9s la violaci\u00f3 de les multituds”. <\/em>Jean-Fran\u00e7ois Revel.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

————————————————————————————-<\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\u00a0<\/em><\/span><\/span><\/h3>\n

\u00a0<\/em><\/span><\/span><\/h3>\n

\u00a0<\/em><\/span><\/h2>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Artur Mas i\u00a0el president d’Esquerra Republicana de Catalunya, Oriol Junqueras: pacte,\u00a0uni\u00f3, for\u00e7a,\u00a0just\u00edcia social i\u00a0fiscal, progr\u00e9s econ\u00f2mic i social de Catalunya, defensa de la protecci\u00f3 i progr\u00e9s\u00a0de la llengua catalana i la consulta als ciutadans de\u00a0la naci\u00f3 catalana sobre la independ\u00e8ncia, a la qual ha impel.lit i\u00a0impel.leix dia rere dia\u00a0el govern central, centralista i nacionalista […]<\/p>\n","protected":false},"author":19,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[1],"tags":[28243,28249,21067,26326,26361,77,12558,28244,28242,28245,234,2024,2362,1179,6617,2096,11110,28241,28248,10973,956,9632,10945,502,26211,28215,82,1260,28240],"class_list":["post-5203","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-lio","tag-alicia-sanchez","tag-aspiracions","tag-balances","tag-cami","tag-catalunya","tag-concert","tag-dictadors","tag-divisio","tag-esquelet","tag-futur","tag-imposts","tag-independentisme","tag-infraestructures","tag-leducacio","tag-lestatut","tag-llimona","tag-mans","tag-manuel-fuentes","tag-millors","tag-model","tag-pacte","tag-pib","tag-poder","tag-president-john-f-kennedy","tag-president-rajoy","tag-sanitat","tag-transparencia","tag-trifulgues"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjY-1lV","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5203","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/users\/19"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5203"}],"version-history":[{"count":25,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5203\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5242,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5203\/revisions\/5242"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5203"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5203"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5203"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}