{"id":5458,"date":"2013-01-19T23:48:38","date_gmt":"2013-01-19T22:48:38","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/?p=5458"},"modified":"2013-01-20T22:11:39","modified_gmt":"2013-01-20T21:11:39","slug":"el-nou-govern-es-un-gabinet-de-separatistes-i-radicals-no-no-es-aixo-senyora-sanchez-camacho","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/2013\/01\/19\/el-nou-govern-es-un-gabinet-de-separatistes-i-radicals-no-no-es-aixo-senyora-sanchez-camacho\/","title":{"rendered":"“El nou govern \u00e9s un gabinet de separatistes i radicals…”. No, no \u00e9s aix\u00f2 senyora S\u00e1nchez-Camacho"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>David Cameron, Primer Ministre del Regne Unit i \u00c0lex Salmond, Ministre Principal d’Esc\u00f2cia: sobirania i democr\u00e0cia racional i exemplar enfront dels qui parlen de ‘separatisme radical’.<\/span><\/h3>\n

Als republicans catalans i d’altres de les nacions d’Espanya -els Estats Units d’Am\u00e8rica s\u00f3n una rep\u00fablica federal i tamb\u00e9 la rep\u00fablica constitueix el cos pol\u00edtic de nacions com Fran\u00e7a i Alemanya, entre moltes altres-, que v\u00e0ren votar, dotats del raciocini de la ra\u00f3 sota l’empara de la llibertat i la democr\u00e0cia, els franquistes colpistes i feixistes -amb la for\u00e7a bruta, per\u00f2 sense la ra\u00f3- els qualificaven de ‘rojos separatistes’. Com un llamp en el cervell ho he pensat quan llegeixo en el diari El Punt Avui (27\/12\/12), que la l\u00edder del PP de Catalunya, Al\u00edcia S\u00e1nchez Camacho, va afirmar que el president catal\u00e0, Artur Mas, ha configurat un govern de “separatistes i radicals” que busquen la “confrontaci\u00f3” i “no representen tots els catalans”. Hi ho va reblar carregant sobre l’esquena de Francesc Homs un sac de sorra molt pesant: “Mas ha posat a Homs al capdavant de la conselleria de Presid\u00e8ncia i Afers Estrangers, una persona que -al seu entendre- \u00e9s el ‘responsable’ i ‘ide\u00f2leg’ de la ‘confrontaci\u00f3’ amb Espanya i de la ‘provocaci\u00f3 permanent’.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\u00c9s cert que no tots els ciutadans de la naci\u00f3 catalana aspiren a fer \u00fas del dret a decidir o de l’acci\u00f3 per la qual un poble decideix lliurament el seu futur pol\u00edtic -el dret dels pobles a l’autodeterminaci\u00f3-, o gaudir d’un Estat propi que \u00e9s la m\u00e0xima aspiraci\u00f3 racional d’una gran naci\u00f3 com \u00e9s Catalunya, per\u00f2, el que si \u00e9s cert, \u00e9s que l’any 2011 un 45,4% de ciutadans estarien a favor d’una consulta independentista i l’any 2012 la xifra es situava en el 57%. A mesura que l’atac del ‘Partido Popular’ contra l’hist\u00f2ric nacionalisme catal\u00e0 \u00e9s cada cop m\u00e9s fort -estrat\u00e8gia equivocada i de mediocritat absoluta-, els \u00edndex i les \u00e0nsies de l’independentisme o del dret a decidir cap a un Estat propi, s\u00f3n cada vegada m\u00e9s forts. El govern central i centralista espanyol, amb poder absolut, del ‘Partido Popular’, hauria de considerar aquesta hist\u00f2rica i permanent situaci\u00f3 de forma molt m\u00e9s seriosa i amb una profitosa pol\u00edtica de di\u00e0leg i de pau. No de confrontaci\u00f3 permanent utilitzant el Tribunal Constitucional espanyol que sempre falla contra Catalunya.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

Per a S\u00e1nchez Camacho, el nou govern de Catalunya t\u00e9 un perfil “separatista” amb pol\u00edtics “radicals”, objectiu del qual, va dir, “no \u00e9s treure a Catalunya de la crisi sin\u00f3 d’Espanya”. No, no i no!, l’independentisme m\u00e9s radical del segle XXI va comen\u00e7ar quan els jerarques del ‘Partido Popular’ a l’oposici\u00f3 -any 2006-, v\u00e0ren portar davant el Tribunal Constitucional espanyol, no renovat, la Reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, Llei Org\u00e0nica d’obligat compliment i la Primera Llei de Catalunya. Aqu\u00ed va comen\u00e7ar la irresponsabilitat, la provocaci\u00f3 permanent, la confrontaci\u00f3 i el separatisme radical. No per part de Catalunya ja que la Reforma de l’Estatut era democr\u00e0cia, moderaci\u00f3, responsabilitat, di\u00e0leg, parlamentarisme i tendir ponts; sin\u00f3 per part del ‘Partido Popular’ que va fer al contrari. I en lloc d’esmenar aquell error descomunal, el PP ha seguit un sender tortu\u00f3s que ha complicat m\u00e9s les coses i que la gran majoria dels votants espanyols que els hi van atorgar majoria absoluta, no hi estarien d’acord. Ho veurem a les properes generals. Voldria recordar que el text de Reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya va ser revisat pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovat pel Parlament, ‘retallat’ i aprovat pel Congr\u00e9s, el Senat, sancionat pel rei i referendat!!! per els ciutadans de Catalunya. Amb anterioritat, la campanya de recollida de signatures arreu d’Espanya contra l’Estatut -molta gent deia que signaven per anar contra Catalunya-, el boicot contra els productes catalans i despr\u00e9s de 4 anys -2010- la patacada d’una innecess\u00e0ria, injusta i reotractiva sent\u00e8ncia que ens ha portat als moments actuals. Aix\u00f2 si que va ser una ‘provocaci\u00f3 absurda’.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\"\"<\/a>Al\u00edcia S\u00e1nchez-Camacho va declarar en una entrevista a ‘El Mat\u00ed de Catalunya R\u00e0dio’ -Manel Fuentes-, uns dies abans de les darreres eleccions auton\u00f2miques, que parlaria amb el president Rajoy perqu\u00e8 la contribuci\u00f3 dels imposts dels ciutadans de Catalunya a la resta de l’Estat fos d’un 4% del PIB catal\u00e0 en lloc del 8% actual. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

S\u00e1nchez-Camacho, va expressar els seus dubtes sobre la <\/span>“capacitat” del nou govern per treure Catalunya de la crisi, va denunciar a m\u00e9s que el president catal\u00e0 “no prediqui amb l’exemple” en augmentar el nombre de conselleries mentre demana “sacrificis” als catalans. El nou govern d’Artur Mas, que est\u00e0 format per dotze consellers -cinc d’ells nous- davant els onze de l’anterior, i en el qual Francesc Homs guanya pes com a conseller de Presid\u00e8ncia i Afers Estrangers, Joana Ortega es mant\u00e9 com a vicepresidenta i Felip Puig canvia la cartera d’Interior per la d’Empresa i Ocupaci\u00f3. En aquest sentit, si parlem de “sacrificis” -tal com diu la dirigent popular-, cal tenir ben present la llosa que t\u00e9 al damunt el progr\u00e9s social i econ\u00f2mic de la naci\u00f3 catalana: 16.000 milions d’euros que surten cada any dels imposts dels ciutadans de Catalunya -un 8% del PIB catal\u00e0- i que no tenen retorn des del govern central i centralista del ‘Partido Popular’. Un brutal espoli fiscal. Per qu\u00e8 no fan p\u00fabliques les balances fiscals? Aix\u00f2 no es pot rec\u00f3rrer davant el Tribunal Constitucional espanyol?<\/span><\/h3>\n

“\u00c9s el govern (auton\u00f2mic) m\u00e9s car d’Espanya”, va afegir S\u00e1nchez-Camacho, que va recordar que altres comunitats aut\u00f2nomes tenen entre 7 o 9 conselleries. Qu\u00e8 diu ara dona! No veu que Catalunya \u00e9s una naci\u00f3? Constreta i amargada pel govern central, centralista i nacionalista espanyol del ‘Partido Popular’, amb poder absolut, per\u00f2 \u00e9s una gran naci\u00f3 que necessita d’una Administraci\u00f3 forta i efica\u00e7. “M\u00e9s car d’Espanya?” Qu\u00e8 no veu l’\u00edndex de funcionaris d’altres ‘regiones’ i comunitats aut\u00f2nomes ‘inventades’? A Extremadura hi ha el 23,3% de funcionaris sobre la seva poblaci\u00f3 ocupada, a Castilla Le\u00f3n un 16,6%, a Castilla la Mancha un 15,7% i Andalucia amb un 15,6%. Val\u00e8ncia amb un 10,3% de funcionaris sobre la seva poblaci\u00f3 ocupada, a continuaci\u00f3 segueix el Pa\u00eds Basc, La Rioja, Murcia, Gal\u00edcia i Madrid. El 18% de funcionaris pert\u00e0nyen a l’administraci\u00f3 central. ‘Catalunya, tot i les seves nombroses i importants<\/span><\/span> compet\u00e8ncies, \u00e9s la comunitat aut\u00f2noma i naci\u00f3 amb menys funcionaris, un 8,3%. Aix\u00f2 s\u00ed, 16.000 milions d’euros surten cada any dels imposts dels ciutadans de Catalunya, un 8% del PIB catal\u00e0, i que no tenen retorn des del govern central.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n


\n<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

Per cert, la presidenta del PP de Catalunya, Al\u00edcia S\u00e1nchez-Camacho, va declarar en una entrevista a ‘El Mat\u00ed de Catalunya R\u00e0dio’ -Manel Fuentes-, uns dies abans de les darreres eleccions auton\u00f2miques, que parlaria amb el president Rajoy perqu\u00e8 la contribuci\u00f3 dels imposts dels ciutadans de Catalunya, fos d’un 4% del PIB catal\u00e0 i no del 8%. Aix\u00f2 \u00e9s el que ja es demanava, l’any 2006, en la Reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya ‘referendada’ pels ciutadans de la naci\u00f3 catalana. I per aix\u00f2 el ‘Partido Popular’, a l’oposici\u00f3, va portar l’Estatut davant el Tribunal Constitucional espanyol, no renovat? Set anys perduts, un creixement enorme de l’independentisme i les relacions entre Catalunya i Espanya, tant i tant malmeses. Valga’m D\u00e9u!<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

El v\u00eddeo<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h2>\n

Si tenen a b\u00e9, poden puntejar l’adre\u00e7a de v\u00eddeo seg\u00fcent: v1tUX1O40GY<\/a><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h2>\n

———————————————————————————————————–<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

El Deure i la Gl\u00f2ria<\/span><\/h2>\n

<<La nostra elecci\u00f3 m\u00e9s pr\u00e0ctica no consisteix en decidir-nos entre un d\u00e8ficit de reducci\u00f3 d’imposts i un excedent pressupostari. Est\u00e0 entre dues classes de d\u00e8ficits: un d\u00e8ficit cr\u00f2nic, d’in\u00e8rcia, com a\u00a0resultat no desitjable d’inadequats ingressos i economia restringida, o un d\u00e8ficit temporal de transici\u00f3 resultant d’una reducci\u00f3 d’imposts triada a ajudar a l’economia, augmentar les rendes p\u00fabliques i aconseguir -i crec que aix\u00f2 es pot fer- un futur excedent pressupostari. El primer tipus de d\u00e8ficit \u00e9s senyal de debilitat i malbaratament. El segon\u00a0marca una inversi\u00f3 per el futur>>. (President John F. Kennedy, Club Econ\u00f2mic de Nova York, Nova York, 14 desembre 1962).<\/span><\/span><\/h2>\n

\"\"<\/a><\/span><\/span><\/h2>\n

President John F. Kennedy On Crutches(Fotografia: Everett.jpg)<\/h3>\n

*****************<\/span><\/p>\n

Per evitar el d\u00e8ficit<\/span><\/h2>\n

<<La nostra veritable elecci\u00f3 no ha de ser entre la reducci\u00f3 d’imposts, per una banda, i l’evitaci\u00f3 de grans d\u00e8ficits federals per l’altra.\u00a0Resulta evidentment clar, sense que importi quin partit estigui en el poder, mentre la nostra seguretat nacional precisi anar augmentant poc a poc, el fet de que una economia engavanyada per \u00edndexs d’imposts restrictius mai produir\u00e0 suficients ingressos per equilibrar el nostre pressupost, a l’igual que tampoc produir\u00e0 suficients llocs de treball ni suficients beneficis.\u00a0Amb tota seguretat la lli\u00e7\u00f3 de la darrera d\u00e8cada que els d\u00e8ficits del pressupost no s\u00f3n causats per optimistes malbaratadors, sin\u00f3 m\u00e9s b\u00e9 per un lent creixement econ\u00f2mic i peri\u00f2diques recessions, fins al punt\u00a0de que\u00a0cada nova recessi\u00f3 sembla assentar un nou precedent pel que fa a ultrapassar tots els d\u00e8ficits pressupostaris.>> (President John F. Kennedy, Club Econ\u00f2mic de Nova York, Nova York, 14 desembre 1962). <\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

Si tenen a b\u00e9, poden veure el v\u00eddeo seg\u00fcent:\u00a0GZVnxoxmTGs<\/a><\/span><\/span><\/h3>\n

———————————————————————————-El naixement d’una naci\u00f3. Qu\u00e8 \u00e9s Catalunya<\/span><\/span><\/h2>\n

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.-\u00a0L’estiu de 1391 fou tr\u00e0gic per a quasi totes les jueries dels Pa\u00efsos Catalans, que foren atacades i destru\u00efdes per la multitud, sense que les autoritats ho poguessin aturar. En rigor, constitu\u00ed una derivaci\u00f3 de les tensions internes d’una societat sobreexplotada i regida per una pol\u00edtica de grandesa militar. (Ulisses).<\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

* LA PREGUNTA de la setmana.- La repressi\u00f3 de l’ex\u00e8rcit del rei Joan I, qu\u00e8 va portar? <\/span> <\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

* LA CITACI\u00d3 de la setmana.- “Escric per explicar la difer\u00e8ncia”<\/em>. Tahar Ben Jell\u00fan.<\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

———————————————————————————————————-<\/span><\/span><\/span><\/h3>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

David Cameron, Primer Ministre del Regne Unit i \u00c0lex Salmond, Ministre Principal d’Esc\u00f2cia: sobirania i democr\u00e0cia racional i exemplar enfront dels qui parlen de ‘separatisme radical’. Als republicans catalans i d’altres de les nacions d’Espanya -els Estats Units d’Am\u00e8rica s\u00f3n una rep\u00fablica federal i tamb\u00e9 la rep\u00fablica constitueix el cos pol\u00edtic de nacions com Fran\u00e7a […]<\/p>\n","protected":false},"author":19,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[1049],"tags":[],"class_list":["post-5458","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-sempre-contra-catalunya"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjY-1q2","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5458","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/users\/19"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5458"}],"version-history":[{"count":42,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5458\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5507,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5458\/revisions\/5507"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5458"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5458"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5458"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}