{"id":5639,"date":"2013-02-23T15:46:32","date_gmt":"2013-02-23T14:46:32","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/?p=5639"},"modified":"2013-02-23T20:16:50","modified_gmt":"2013-02-23T19:16:50","slug":"a-le-figaro-escriuen-sobre-la-couronne-despagne","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/2013\/02\/23\/a-le-figaro-escriuen-sobre-la-couronne-despagne\/","title":{"rendered":"A ‘LE FIGARO’, escriuen sobre la Couronne d’Espagne"},"content":{"rendered":"

El rotatiu franc\u00e8s de centre dreta ‘LE FIGARO’, fundat l’any 1826, \u00e9s el diari m\u00e9s antic de Fran\u00e7a que encara est\u00e0 en circulaci\u00f3 i que t\u00e9 la seva seu a Par\u00eds. Deu el seu nom al c\u00e8lebre personatge creat per Beaumarchais i per aix\u00f2, el lema del diari diu aix\u00ed: <<Sans la libert\u00e9 de bl\u00e2mer, il n’est point d’\u00e9loge flatteur>>. (Beaumarchais).<\/span><\/strong><\/span><\/span><\/p>\n

\n

A ‘LE FIGARO’ del dilluns dia 18\/02\/13, el periodista franc\u00e8s i corresponsal a Espanya de Le Figaro i de R\u00e0dio France, Mathieu de Taillac, escriu a primera plana del diari sota el t\u00edtol <<La Couronne d’Espagne \u00e9clabouss\u00e9e par un scandale>>:<\/span><\/strong><\/span><\/span><\/p>\n

MATHIEU DE TAILLAC<\/p>\n

Madrid<\/p>\n

ESPAGNE Cela faisait un an qu’il mena\u00e7ait de lancer des ‘bombes atomiques’ contre la famille royale. Samedi, Diego Torres, l’ex-associ\u00e9 du gendre du roi, Inaki Urdangarin, est pass\u00e9 de la bravade aux actes. Convoqu\u00e9 par le juge qui l’a inculp\u00e9 pour d\u00e9tournement de fonds aux c\u00f2t\u00e9s d’Urdangarin, Torres a vis\u00e9 plus haut: l’\u00e9pouse de son associ\u00e9, l’infante Cristina, mais aussi celle que la presse espagnole appelle pudiquement <<l’amie personelle>> du roi et jusqu’\u00e0…Juan Carlos lui-m\u00eame!<\/strong><\/span><\/p>\n

Torres a d\u00e9gain\u00e9 les noms pour mieux ouvrir le parapluie. Selon ce professeur d’\u00e9conomie, la maison d’Espagne connaissait parfaitement la nature des affaires de l’institut Noos, la societ\u00e9 qu’il a dirig\u00e9e avec le <<gendrissime>>. Vraies ou fausses, ces accusations jettent le trouble sur la couronne dont la strat\u00e9gie, depuis le d\u00e9but de l’affaire, a consist\u00e9 \u00e0 prendre ses distances vis-\u00e0-vis d’Urdangarin.<\/strong><\/span><\/p>\n

<<Chaque op\u00e9ration de Noos \u00e9tait supervis\u00e9e, chapeaut\u00e9e et contr\u00f4l\u00e9e par le Palais de la Zarzuela>>. Diego Torres. \"\"<\/a>(Fotografia: http:\/\/www.blogseitb.com)<\/span><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n

De Cristina de Borbon, Torres fait une dirigeante active de Noos. <<Nous \u00e9tions cinq \u00e0 si\u00e9ger au conseil d’administration>>, a-t-il d\u00e9clar\u00e9 au tribunal de Palma de Majorque. Cinq, autrement dit Torres, Urdangarin, leurs \u00e9pouses respectives et le secr\u00e9taire personnel des infantes. Tous ont \u00e9t\u00e9 inculp\u00e9s par le juge…Tous, sauf la fille du roi, rappelle en creux l’ancien ami personnel d’Urdangarin.<\/span><\/span><\/span><\/strong><\/span><\/h3>\n

<\/span> Jusqu’\u00e0 pr\u00e9sent, le juge et le procureur ont consid\u00e9r\u00e9 ne pas disposer d'<<\u00e9l\u00e9ments incriminant>> suffisamment Cristina. Toutefois, selon une source anonyme <<haut plac\u00e9e>> cit\u00e9e par le journal El Mundo, <<il serait logique d’inculper la fille du roi ou de la convoquer comme t\u00e9moin, mais cela ne se fera pas car on risquerait de dynamiter le syst\u00e8me>>. Un sondage du m\u00eame quotidien fait appara\u00eetre qu’avant m\u00eame de connaitre les derni\u00e8res accusations de Torres, 84% des Espagnols souhaitaient que l’infante soit inculp\u00e9e. <<Inaki me rapportait continuellement que l’infante \u00e9tait au courant et qu’elle lui avait fait tel ou tel commentaire>>, a insist\u00e9 l’\u00e9conomiste. La strat\u00e9gie d’Urdangarin \u00e9tait d\u00e9j\u00e0 d’accabler son ancien associ\u00e9 pour mieux se d\u00e9fendre, prot\u00e9ger son \u00e9pouse et sa belle-famille: Torres r\u00e9pond par un retour \u00e0 l’envoyeur.\"\"<\/a>(Fotografia: http:\/\/www.europapress.es)<\/span><\/span><\/span><\/span><\/strong><\/span><\/h3>\n

Le feu vert de la maison royale et ses <<bombes>> atteignent \u00e9galement le chef de l’\u00c9tat. Chaque op\u00e9ration de Noos \u00e9tait <<supervis\u00e9e, chapeaut\u00e9e et contr\u00f4l\u00e9e>> par le Palais de la Zarzuela, avance Torres. Plus pr\u00e9cis\u00e9ment, il brandit un sponsor qu’aurait aid\u00e9 \u00e0 obtenir le roi Juan Carlos. Il cite \u00e9galement une r\u00e9union \u00e0 la Zarzuela entre le maire de Valence, la pr\u00e9sidente de la r\u00e9gion, Urdangarin et lui-m\u00eame, au cours de laquelle les associ\u00e9s auraient convaincu les \u00e9lus de subventionner leur projet Valencia Summit, un forum sportif dans la ville m\u00e9diterran\u00e9enne. <<Nous n’avons commis aucun d\u00e9lit, la preuve, tout ce que nous faisions recevait le feu vert de la maison royale>>, a-t-il ironis\u00e9.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/strong><\/span><\/h3>\n

<\/span> Torres n’a pas r\u00e9sist\u00e9 aux coups bas. Celui de mentionner Corinna zu Sayn-Wittgenstein, une quadrag\u00e9naire allemande \u00e0 laquelle la presse attribue une relation extraconjugale avec le roi. Ou celui de choisir, parmi les 200 e-mails pr\u00e9sent\u00e9s au tribunal, ceux o\u00f9 Urdangarin se livre \u00e0 des plaisanteries grivoises sur sa virilit\u00e9. Le duc de Palma -titre qu’a re\u00e7u Urdangarin lors de son mariage- sera \u00e9cout\u00e9 \u00e0 son tour par le juge le 23 f\u00e9brier. Accabl\u00e9 et ridiculis\u00e9 par<\/span><\/span> Torres, il a d\u00e9j\u00e0 perdu le proc\u00e8s m\u00e9diatique et populaire. (Mathieu de Taillac, Periodista corresponsal a Espanya de ‘LE FIGARO’ i de R\u00e0dio France, Madrid, 18 de febrer 2013).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/strong><\/span><\/h3>\n

Aquest escrit period\u00edstic \u00a0\u00e9s en versi\u00f3 original no subtitulada i obre la seva entrada a tots els lectors coneixedors de l’idioma franc\u00e8s. Des dels anys cinquanta fins a finals dels seixanta -faix refer\u00e8ncia a un temps viscut- recordo que era aquesta llengua estrangera la que s’ensenyava a les acad\u00e8mies i centres docents. Molts ensenyants donaven classes a les seves cases amb car\u00e0cter particular. El franc\u00e8s era, en aquells anys, la llengua estrangera <\/span><\/strong>imperant o oficial. El castell\u00e0 era la grandiosa, l’oficial, la imposada. Imposici\u00f3 i obligaci\u00f3. L’idioma catal\u00e0 provinent de la mil.len\u00e0ria hist\u00f2ria de la naci\u00f3 catalana i del conjunt dels Pa\u00efsos Catalans -la Catalunya Nord, tant estimada pel poble catal\u00e0-, parlat per m\u00e9s de deu milions de persones, ni s’ensenyava ni existia per part de la dictadura militar del general Franco. Encara, avui dia, la llengua catalana \u00e9s maltractada i menyspreada a les denominades Comunitats Aut\u00f2nomes governades pel ‘Partido Popular’ i que per raons d’hist\u00f2ria, llengua i cultura formen part dels Pa\u00efsos Catalans. En l’actualitat, a la naci\u00f3 catalana s’ensenya el catal\u00e0 i el castell\u00e0.<\/span><\/strong><\/p>\n

Pel que fa a l’actual situaci\u00f3 pol\u00edtica, social, del dificult\u00f3s desenvolupament de la democr\u00e0cia, de la confian\u00e7a i prestigi internacional d’Espanya -naci\u00f3 de nacions constretes i amargades-, cal plantejar-se de manera seriosa i efica\u00e7 tres q\u00fcestions fonamentals: la consulta popular a 7,2 milions de catalans perqu\u00e8 la naci\u00f3 catalana pugui desenvolupar el seu propi Estat, la dimissi\u00f3 del president del govern central, centralista i nacionalista espanyol, Mariano Rajoy i l’abdicaci\u00f3 del rei. No hi ha cap dubte que la gran majoria de ciutadans de les nacions d’Espanya, volen un canvi net i pelat. Prou, prou i prou de conceptes hist\u00f2rics. M\u00e9s, m\u00e9s i m\u00e9s de realitat del present i de la vida actual i m\u00e9s, m\u00e9s, i m\u00e9s respecte per la democr\u00e0cia i la dignitat de la fam\u00edlia de l’home i la dona. M\u00e9s, m\u00e9s i m\u00e9s respecte per la democr\u00e0cia i la dignitat de la fam\u00edlia de la dona i l’home. Prou par\u00e0lisi i vagabunderia hist\u00f2rica; m\u00e9s i millor efic\u00e0cia en la resoluci\u00f3 de les exig\u00e8ncies humanes del present.<\/span><\/strong><\/p>\n

———————————————————————————————————- <\/span><\/strong><\/p>\n


\n<\/span><\/strong><\/p>\n

\n

\n

El v\u00eddeo<\/span><\/strong><\/p>\n

Si tenen a b\u00e9, poden puntejar l’adre\u00e7a de v\u00eddeo seg\u00fcent:1RRwRSGI79M<\/a><\/span><\/strong><\/p>\n

———————————————————————————————————- <\/span><\/span><\/strong><\/p>\n

<\/span><\/strong><\/p>\n

El Deure i la Gl\u00f2ria<\/span><\/strong><\/span><\/h2>\n

<<L’\u00e0nima de la presid\u00e8ncia \u00e9s, per tant, l’elecci\u00f3 informada, prudent i resolta i el secret de l’empresa presidencial s’ha de buscar en l’examen de la forma en que es prenen les decisions presidencials…>>. (President John F.Kennedy, La Casa Blanca, Washington, D.C., 23 setembre 1963).<\/span><\/span><\/strong><\/span><\/h2>\n

\"\"<\/a>(Imatge: http:\/\/jorgeamarante.obolog.com)<\/span><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n

<<La Presid\u00e8ncia \u00e9s el centre del joc de pressions, interessos i idees de la naci\u00f3, i el despatx presidencial \u00e9s el v\u00e8rtex al que tots els elements de decisi\u00f3 nacional s\u00f3n atrets de manera irresistible. I \u00e9s misteriosa perqu\u00e8 l’es\u00e8ncia de la decisi\u00f3 roman en \u00faltima inst\u00e0ncia impenetable per el observador, i sovint, per suposat, per el mateix que decideix>>.<\/span><\/span><\/span><\/strong><\/span><\/h3>\n

<<Per\u00f2 encara que el proc\u00e9s de la decisi\u00f3 presidencial sigui obscur, la seva necessitat \u00e9s absolutament evident. Governar, com els savis v\u00e0ren dir, \u00e9s elegir. Lincoln va fer notar que no podem escapar a la hist\u00f2ria. \u00c9s igualment cert que no podem evitar elegir. I per un president americ\u00e0, l’elecci\u00f3 est\u00e0 replena de responsabilitats peculiars i intimidants per la seguretat i el benestar de la naci\u00f3. Un President deu elegir entre persones, entre mesures, entre m\u00e8todes. La seva elecci\u00f3 ajuda a determinar les decisions de la seva presid\u00e8ncia, la seva prioritat en la vida nacional, i la manera i \u00e8xit de la seva execuci\u00f3. L’\u00e0nima de la presid\u00e8ncia \u00e9s, per tant, l’elecci\u00f3 informada, prudent i resolta i el secret de l’empresa presidencial s’ha de buscar en l’examen de la manera en que es prenen les decisions presidencials…>>. (President John F. Kennedy, La Casa Blanca, Washington, D.C., 23 setembre 1963).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n

———————————————————————————————————-<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n

El naixement d’una naci\u00f3. Qu\u00e8 \u00e9s Catalunya<\/span><\/h2>\n

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Pacificada Sardenya, l’objectiu del monarca Alfons IV ‘el Magn\u00e0nim’, fou el regne de N\u00e0pols. Ja en els anys 1421-23, el rei catal\u00e0 intent\u00e0 d’apoderar-se’n, per\u00f2 fracass\u00e0 i no fou fins a la mort de la reina Joana II (1435) que es desferm\u00e0 la lluita de les pot\u00e8ncies mediterr\u00e0nies per empararse del tron napolit\u00e0. Els catalans, els angevins, el regne de Fran\u00e7a i els estats it\u00e0lics -Santa Seu, Mil\u00e0, Flor\u00e8ncia, Ven\u00e8cia, G\u00e8nova- intervingueren en la llarga lluita militar i diplom\u00e0tica que, finalment, dugu\u00e9 Alfons IV a la corona de N\u00e0pols, l’any 1442. (Ulisses 11).<\/span><\/span><\/h3>\n

* LA PREGUNTA de la setmana.- A partir d’aquell moment, on es situ\u00e0 la cort reial catalano-aragonesa?<\/span><\/span><\/h3>\n

* LA CITACI\u00d3 de la setmana.- “La hist\u00f2ria \u00e9s un desplegament d’equivocacions”. <\/em>Barbara Tuchman. \"\"<\/a>Barbara Wertheim Tuchman (Nova York, 30 de gener de 1912 – 6 de febrer de 1989), va ser una historiadora estadounidenca, periodista i escriptora.<\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

———————————————————————————————————–<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Nota.- Els lectors dels BLOGS del rotatiu EL PUNT AVUI que tinguin a b\u00e9 \u00a0participar en ‘la pregunta de la setmana’, ens plaur\u00e0 fer-lis a les mans uns bol\u00edgrafas de ‘LA CAIXA’.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

———————————————————————————————————–<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n


\n<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\n

<\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

<\/span> <\/strong><\/span> <\/span><\/span><\/p>\n

<\/span><\/h1>\n

<\/span><\/h2>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El rotatiu franc\u00e8s de centre dreta ‘LE FIGARO’, fundat l’any 1826, \u00e9s el diari m\u00e9s antic de Fran\u00e7a que encara est\u00e0 en circulaci\u00f3 i que t\u00e9 la seva seu a Par\u00eds. Deu el seu nom al c\u00e8lebre personatge creat per Beaumarchais i per aix\u00f2, el lema del diari diu aix\u00ed: <<Sans la libert\u00e9 de bl\u00e2mer, […]<\/p>\n","protected":false},"author":19,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[1114],"tags":[77,28316,28324,28319,28323,28311,28314,28312,28315,26211,22240,28318,28321,28313,28322],"class_list":["post-5639","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-salvar-la-democracia","tag-catalunya","tag-couronne","tag-e-mails","tag-espagnols","tag-forum","tag-gendre","tag-inaki-urdangarin","tag-juge","tag-noos","tag-president-john-f-kennedy","tag-roi","tag-sondage","tag-sponsor","tag-torres","tag-valence"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjY-1sX","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5639","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/users\/19"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5639"}],"version-history":[{"count":30,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5639\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5675,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5639\/revisions\/5675"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5639"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5639"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5639"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}

Si tenen a b\u00e9, poden veure el v\u00eddeo seg\u00fcent: 2B5WmdWGJco<\/a><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n