{"id":566,"date":"2009-12-25T21:36:17","date_gmt":"2009-12-25T20:36:17","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/?p=566"},"modified":"2009-12-25T21:36:17","modified_gmt":"2009-12-25T20:36:17","slug":"narcis-jordi-arago-lloanca-a-lofici-descriure-i-a-la-paraula","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/2009\/12\/25\/narcis-jordi-arago-lloanca-a-lofici-descriure-i-a-la-paraula\/","title":{"rendered":"Narc\u00eds-Jordi Arag\u00f3: Lloan\u00e7a a l’ofici d’escriure i a la paraula"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>\u00a0\u00a0 Aix\u00ed ho escriu i \u00e9s un plaer llegir-ho, Narc\u00eds-Jordi Arag\u00f3, -tota una vida dedicada a la comunicaci\u00f3 period\u00edstica-,\u00a0en el seu llibre\u00a0“L’Empord\u00e0\u00a0d’anar i tornar” (Edicions Baix Empord\u00e0): “Recordo com si fos ara mateix el dia que vaig descobrir l’Empord\u00e0. Des de petit, hi havia estat moltes vegades per\u00f2 mai no se m’havia revelat com en aquella ocasi\u00f3. Eren les cinc de la tarda d’un onze de febrer. Havia sortit de Girona en taxi amb una\u00a0 missi\u00f3 radiof\u00f2nica impossible: gravar unes entrevistes amb els int\u00e8rprets de la pel.l\u00edcula <\/em>The sea fury que, quan jo vaig arribar a l’Estartit, ja havien al\u00e7at el vol. Abans, per\u00f2, d’aquesta frustaci\u00f3 professional es produiria el miracle que donaria a aquell dia singular la categoria de memorable. A l’al\u00e7ada del poble de la Pera, de la carretera de Girona a Palam\u00f3s, el taxi va trencar a m\u00e0 esquerra per enfilar la ruta que baixa, en l\u00ednia recta, fins a Torroella. I all\u00e0, de sobte, com una aparici\u00f3, s’em va oferir, rutilant, el paisatge de la plana que s’est\u00e9n com una enorme catifa des de Rupi\u00e0 fins a la ratlla de mar. Feia vent, i tot el panorama, obert com un decorat m\u00e0gic, era il.luminat per una claror n\u00edtida que retallava les fulles dels arbres, les herbes dels conreus, les siluetes de les cases i dels campanars. Al fons, sobre la tensa volta del cel, s’al\u00e7ava poder\u00f3s el mass\u00eds del Montgr\u00ed amb el dau quadrat del seu castell. L’horitz\u00f3 era una franja de plata solcada pels imm\u00f2bils vaixells de les Medes. Aquella plana immensa, brodada amb tots els colors del m\u00f3n, era un prodigi de proporci\u00f3 i de perfecci\u00f3, de cohesi\u00f3 i d’harmonia. I el cotxe, que s’esmunyia entre els camps, em submergia en el fons del paisatge i m’integrava cada vegada m\u00e9s en el seu si esplendor\u00f3s.”——————-<\/em>Qui ho explica i descriu d’aquesta manera no \u00e9s nom\u00e9s un mestre de la comunicaci\u00f3 period\u00edstica i liter\u00e0ria, \u00e9s un amant de la Terra, la naturalesa, el paisatge, la terres f\u00e8rtils pel conrreu\u00a0engolides per la voracitat de carreteres i m\u00e9s carreteres. Aix\u00ed ho ha escrit i defensat en Narc\u00eds-Jordi Arag\u00f3 en molts dels seus escrits i en els que\u00a0ha\u00a0fet palesa\u00a0la progressiva destrucci\u00f3 de la Costa Brava. Ho llegeixo a “75 anys entre la creaci\u00f3 i la destrucci\u00f3”, “El dia que el paisatge s’hagu\u00e9s pogut salvar”, “El ser o no ser de la costa”, “L’ultim\u00e0tum de la reconversi\u00f3” entre els vuitanta escrits de que es compon un dels seus llibres, “L’Empord\u00e0 d’anar i tornar”. Defensar el paisatge \u00e9s defensar la Terra i defensar aquesta \u00e9s defensar la vida, precisament, en uns moments en els que el Baix Empord\u00e0 est\u00e0 patint la m\u00e9s gran devastaci\u00f3 de la seva hist\u00f2ria.———————Podria escriure blogs sencers a prop de\u00a0l’ofici period\u00edstic i liter\u00e0ri d’en Narc\u00eds-Jordi Arag\u00f3, aix\u00ed, com el seu activisme social al servei de la comunitat en uns inicis -any 1965- marcats per ser un dels fundadors de la revista <<Pres\u00e8ncia>>, plataforma catalana d’oposici\u00f3 a la dictadura, que va dirigir durant tretze anys. Aquesta oposici\u00f3 que es va anant formant i que\u00a0el propi dictador Franco va dir una vegada amb el seu acostumat menyspreu cap\u00a0a la democr\u00e0cia: “Oposici\u00f3n,\u00a0pero qui\u00e9n la ha nombrado<\/em>?\u00a0D’\u00e9n\u00e7\u00e0 aquests moments tota la tasca\u00a0d’en Narc\u00eds-Jordi Arag\u00f3, mestre de periodistes, ha anat baixant com la corrent d’un riu que, al final, arriba a formar un gran salt d’aigua i on aquesta segueix fluint cap avall i, desitgem que aix\u00ed sigui per molts anys.————————El vaig tenir com a professor en uns cursos sobre t\u00e8cnicques d’expressi\u00f3 escrita organitzats a Girona per la Caixa\u00a0de Pensions i dirigits als seus empleats; v\u00e0rem compartir estones de feina en la tasca de corresponsals informatius; en algun acte cultural, tamb\u00e9 organitzat per “la Caixa”, i en el qual ell hi particip\u00e0 com a conferenciant; v\u00e0rem coincidir com a membres del jurat del recordat Festival de la Can\u00e7\u00f3 Marinera de Palam\u00f3s. Mai podr\u00e9 oblidar un\u00a0dia en\u00a0el que ens v\u00e0rem trobar al Teatre Municipal de Girona\u00a0i, aprofitant l’entreacte, en Narc\u00eds va anar a buscar a\u00a0casa seva\u00a0un exemplar del seu llibre “Papers de butxaca” i el va dedicar al meu fill.———————————————-Als premis i guardons obtinguts en el decurs de la seva vida professional si afegeix, ara, el recent guard\u00f3 per una funci\u00f3 que ha complert amb escreix: el de l’Ofici de Periodista, atorgat per el Col.legi de Periodistes de Catalunya i\u00a0que vol “recon\u00e8ixer-li la traject\u00f2ria period\u00edstica que sigui una refer\u00e8ncia per el conjunt de la professi\u00f3 i per els estudiants que es preparen per accedir-hi.”\u00a0 <\/em>Hem de tenir present que la premsa t\u00e9 que ser la servidora de la veritat. Si hi ha hagut desconfian\u00e7a i escepticisme cap a la premsa ha estat, precisament, perqu\u00e8 no tots els diaris han respost a aquesta exig\u00e8ncia del p\u00fablic. Per aquest, servir\u00a0la veritat no consisteix nom\u00e9s en que tot all\u00f2 que s’imprimeix sigui veritat, sin\u00f3 que tot all\u00f2 que succeeix d’import\u00e0ncia sigui impr\u00e8s, per molt que pugui molestar a uns o els\u00a0altres. Dir la veritat per un periodista, no \u00e9s nom\u00e9s no dir mentides, sin\u00f3 no deixar-se res a la cinta de la m\u00e0quina d’escriure. V\u00edctor Alba, periodista pol\u00edtic i que va ser professor de ci\u00e8ncies pol\u00edtiques a la Universitat nord-americana de Kent, escriu: “No hem de creure, malgrat tot, que els periodistes siguin cavallers errants de la veritat. S\u00f3n homes com tots, amb les seves debilitats i els seus vicis. No senten per la veritat una veneraci\u00f3 d’\u00edndole moral, no diuen la veritat perqu\u00e8 la consci\u00e8ncia els hi mani -car hi ha casos que \u00e9s aix\u00ed-, sin\u00f3 que s\u00f3n professionals la qual mat\u00e8ria primera \u00e9s, justament, la veritat, els fets, i que, per tant, consideren la veritat com el sabater considera el cuir o el panader la farina, l’element fonamental en el seu ofici. Sense la veritat, el periodista no seria periodista, sin\u00f3 sintetitzador de butlletins oficials i lloro de personatges. A un periodista nordameric\u00e0 no li passaria pel cap fer una entrevista i no formular les preguntes que li semblen m\u00e9s conflictives per a l’entrevistat, i aix\u00f2 no per agressivitat, sin\u00f3 perqu\u00e8 s\u00f3n justament les coses conflictives per els homes p\u00fablics aquelles que el p\u00fablic t\u00e9 dret a saber.”<\/em>\u00a0 Escoltin, sense\u00a0un p\u00fablic ben informat, la democr\u00e0cia no pot funcionar. La premsa \u00e9s, doncs, fonamental en una democr\u00e0cia, i la llibertat de premsa \u00e9s fonamental perqu\u00e8 els diaris siguin considerats com a tals.———————————————————-He comen\u00e7at aquest escrit amb un par\u00e0graf del llibre de\u00a0Narc\u00eds-Jordi Arag\u00f3, “L’Empord\u00e0 d’anar i tornar”, em permetran que acabi, tamb\u00e9, amb un par\u00e0graf del mateix llibre que es\u00a0refereix a “el ser o no ser de la costa”\u00a0<\/em>i que diu aix\u00ed: “Amb aquest tel\u00f3 de fons, la Demarcaci\u00f3 de Girona del Col.legi d’Arquitectes de Catalunya organitza un Debat urban\u00edstic sobre la Costa Brava en el qual es vol fer <<un replanteig global d’on som i on anem en la transformaci\u00f3 del territori>>, amb\u00a0 l’objectiu confessat d’arribar a <<l’ajust o la rectificaci\u00f3, si cal, de la pol\u00edtica tur\u00edstica i edificat\u00f2ria actual>>. No es pot negar que aquest plantejament \u00e9s suggestiu i que podria provocar repercussions importants. Els arquitectes han tingut i tenen -per a b\u00e9 i per a mal- una quota notable de responsabilitat en la transformaci\u00f3 del paisatge costaner. I la tindran -per a mal o per a b\u00e9- en les actuacions que es produeixin a partir\u00a0d’ara. El paisatge es transforma perqu\u00e8 canvia la societat; ell \u00e9s l’expressi\u00f3 pl\u00e0stica m\u00e9s fidel\u00a0de la gent que l’habita. Aix\u00ed, el paisatge ferit de la Costa Brava actual \u00e9s el reflex d’una \u00e8poca, d’una manera de fer i d’una manera de ser. Si, sobre els errors irreversibles i els estralls irreparables de les \u00faltimes d\u00e8cades, f\u00f3ssim capa\u00e7os de refer un nou paisatge equilibrat i harm\u00f2nic, aix\u00f2 voldria dir que torn\u00e0ven a enlla\u00e7ar amb el bo i millor de la hist\u00f2ria i que \u00e9rem m\u00e9s assenyats, m\u00e9s racionals, m\u00e9s civilitzats i m\u00e9s cultes que els nostres antecessors immediats. Aquest \u00e9s el repte, i caldria que ens en sort\u00edssim. Primer de tot, per salvar la nostra pr\u00f2pia reputaci\u00f3. I despr\u00e9s, perqu\u00e8 en un pa\u00eds com aquest, que s’ha acostumat a necessitar als forasters, l’atractiu del paisatge va \u00edntimament lligat a la seva superviv\u00e8ncia. \u00c9s per aix\u00f2 que ens hi juguem, en aquest doble sentit, el ser o no ser de la Costa Brava.”<\/em> (“L’Empord\u00e0 d’anar i tornar”, Edicions Baix Empord\u00e0).————-Narc\u00eds-Jordi Arag\u00f3 ho va escriure l’any 1989. M\u00e9s clar no pot ser. Qui no ho entengui que s’ho faci mirar,tot i que, ja ser\u00e0\u00a0una greu crisi del turisme la que posar\u00e0 les coses al seu lloc.<\/span><\/span><\/h3>\n

\"\"<\/a>\"\"<\/a><\/p>\n

\u00a0<\/p>\n

\u00a0<\/p>\n

\u00a0<\/p>\n

\u00a0<\/p>\n

\u00a0<\/p>\n

\u00a0<\/p>\n

\u00a0<\/p>\n

\u00a0<\/p>\n

\u00a0<\/p>\n

\u00a0<\/p>\n

\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 \u00a0“L’Empord\u00e0 d’anar i tornar”, si us plau, no el martiritzin m\u00e9s.<\/strong><\/p>\n

——————-\u00a0——————————————————————\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- El 13 de maig de 1935 Lawrence va anar cap a l’oficina de correus de Bovington per enviar un telegrama. A la tornada, prop ja de la seva casa de Clouds Hill, es va veure obligat a realitzar una brusca maniobra amb la seva moto Brough al creuar-se amb dos nens en bicicleta. Lawrence va sortir expulsat i es va colpejar al cap. A causa de l’accident va romandre sis dies en coma i va morir el 19 de maig de 1935.<\/strong><\/p>\n

—————————————————————————-<\/strong><\/p>\n

\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 LA PREGUNTA de la setmana.- Les paraules “Existeixen dues classes d’homes: aquells que dormen i somien de nit i aquells que somien desperts i de dia…aquests s\u00f3n perillosos, perqu\u00e8 no cediran fins veure els seus somnis fets realitat.”, <\/em>v\u00e0ren ser escrites per Thomas Edward Lawrence (Lawrence d’Ar\u00e0bia) i figuren en una placa commemorativa. A\u00a0quin lloc \u00e9s troba aquesta placa?<\/strong><\/p>\n

—————————————————————————-<\/strong><\/p>\n

\u00a0\u00a0 EL LEMA de la setmana.- “Tot home de negocis ha d’estar preparat per anar a la pres\u00f3.”<\/em> Giancarlo Parretti.<\/strong><\/p>\n

—————————————————————————-<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00a0\u00a0 Aix\u00ed ho escriu i \u00e9s un plaer llegir-ho, Narc\u00eds-Jordi Arag\u00f3, -tota una vida dedicada a la comunicaci\u00f3 period\u00edstica-,\u00a0en el seu llibre\u00a0“L’Empord\u00e0\u00a0d’anar i tornar” (Edicions Baix Empord\u00e0): “Recordo com si fos ara mateix el dia que vaig descobrir l’Empord\u00e0. Des de petit, hi havia estat moltes vegades per\u00f2 mai no se m’havia revelat com en […]<\/p>\n","protected":false},"author":19,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[1],"tags":[1651,1653,201,1654,1655,64,1081,618,1652,664,47,459,1169,231,802],"class_list":["post-566","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-lemporda-danar-i-tornar","tag-la-caixa","tag-presencia","tag-canco-marinera","tag-collegi-de-periodistes-de-catalunya","tag-comunicacio","tag-costa-brava","tag-devastacio","tag-dictador","tag-la-terra","tag-llibres","tag-paisatge","tag-public","tag-turisme","tag-victor-alba"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjY-98","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/566","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/users\/19"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=566"}],"version-history":[{"count":31,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/566\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":601,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/566\/revisions\/601"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=566"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=566"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=566"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}