{"id":5832,"date":"2013-03-30T16:31:52","date_gmt":"2013-03-30T15:31:52","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/?p=5832"},"modified":"2013-03-30T16:32:36","modified_gmt":"2013-03-30T15:32:36","slug":"dangels-a-dimonis-de-dimonis-a-angels","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/2013\/03\/30\/dangels-a-dimonis-de-dimonis-a-angels\/","title":{"rendered":"D’\u00e0ngels a dimonis, de dimonis a \u00e0ngels"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a><\/h3>\n

(Imatge: imaginarlaciencia.wordpress.com)<\/span><\/h3>\n

No s\u00e9 si correspon al t\u00edtol m\u00e9s apropiat, per\u00f2, avui dia, gaireb\u00e9 tot funciona al rev\u00e9s. Anar cap per avall, per aix\u00f2 anem com anem, \u00e9s a dir, no anar enlloc. Aix\u00f2 s\u00ed, la xerrameca \u00e9s tant abundant com els oceans i, sota les seves aig\u00fces, hi van a parar els anhels i aspiracions dels m\u00e9s de 5 milions de treballadors a l’atur que, en aquests moments, deambulen pels territoris de les nacions d’Espanya. O, que com en els anys 60, a les postades de les estacions de ferrocarril ja no hi cabien persones ni maletes.<\/span><\/span><\/h3>\n

Immensa fuga de capitals i de ciutadans. Els m\u00e9s ben preparats, els millors se’n van. El pa\u00eds queda sense vestir, despullat com un esquelet. Nom\u00e9s queda la xerrera i un article de la Constituci\u00f3, el 35, que roman enllosat sota lletres de plom. Com la dignitat de persones i fam\u00edlies soterrades sota la vessant riquesa de l’engany, la trampa, la corruptela, la corrupci\u00f3, el frau…i, per aquest motiu, el poder i l’ab\u00fas de poder tremolen nom\u00e9s d’escoltar la paraula ‘revoluci\u00f3’. El papa Francesc tindr\u00e0 una tasca fara\u00f2nica per a cristianitzar el m\u00f3n cristi\u00e0.<\/span><\/span><\/h3>\n

Molta xerrameca per\u00f2 cap soluci\u00f3, davant l’espoli fiscal que pateix Catalunya. La xifra de 16.000 milions d’euros que surten cada any dels imposts dels ciutadans de la naci\u00f3 catalana -un 8% del PIB catal\u00e0- i no tenen retorn des del govern de l’Estat. Aix\u00f2 ja est\u00e0 provocant a Catalunya un desolador retard social i econ\u00f2mic que empeny a molts ciutadans i a les seves fam\u00edlies cap a la indig\u00e8ncia, cap a la fam. \u00c9s el des\u00e0nim total d’una societat que vol ser lliure, perqu\u00e8 no accepta una farsa com autonomia ni un Estatut referendat i despr\u00e9s, sentenciat, retallat, censurat…<\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\u00c9s la causa de que, en aquests moments, un 57% dels ciutadans de Catalunya votarien la seva conformitat a la independ\u00e8ncia. Quan els estudis univesitaris i els grans coneixements human\u00edstics, socials i econ\u00f2mics dels grans manegadors del poder, deriven la intel.lig\u00e8ncia cap a nivell de zero, resulta que la Terra no \u00e9s un planeta de forma rodona, sin\u00f3 que \u00e9s una superf\u00edcie plana sense fi. Aix\u00ed, l’enteniment i la soluci\u00f3 poden romandre emparedats fins que l’infern es congeli.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

Llegeixo en el rotatiu ‘El Punt Avui’ -23\/3\/13- all\u00f2 que destaca Germ\u00e0 Capdevila a prop de la reflexi\u00f3, feta en el Cercle d’Economia, dels acad\u00e8mics del Col.lectiu Wilson: <<Un nou estat catal\u00e0 ens costaria uns 400 euros cada any per habitant. Romandre a Espanya ens costa m\u00e9s de 2.000 euros per any i per habitant. La independ\u00e8ncia significaria la desaparici\u00f3 autom\u00e0tica de totes les retallades, i encara hi hauria marge per augmentar les inversions en educaci\u00f3 -per exemple- i saltar del lloc 29\u00e8 al 6\u00e8 en el ranquing europeu, i encara ens restaria marge per abaixar els imposts i aix\u00ed reactivar l’economia productiva>>. En l’espai, ‘La frase del dia”, llegim en el mateix diari i dia: <<Si totes dues parts tenen voluntat de di\u00e0leg, tot el que en sorgeixi i sigui positiu per als ciutadans catalans ser\u00e0 benvingut>>. Ho diu Soraya S\u00e1enz de Santamaria, vicepresidenta del Govern espanyol.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\"\"<\/a>(Imatge: blocfpr.blogspot.com)<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\"\"<\/a>Soraya S\u00e1enz de Santamaria<\/span><\/h3>\n

Cal di\u00e0leg, \u00e9s veritat, per\u00f2 aquest ha d’anar acompanyat <\/span>del sentit de la llibertat, democr\u00e0cia, intel.lig\u00e8ncia, un nivell pol\u00edtic molt alt, progressisme, consens i, per damunt de tot, estimaci\u00f3 cap a Catalunya per comprendre i saber acceptar els anhels i aspiracions dels seus ciutadans. Com a naci\u00f3 ha contribu\u00eft i contribueix fins a l’extenuaci\u00f3 a la prosperitat d’Espanya. Ara, Catalunya, vol volar d’acord amb la seva for\u00e7a i les seves possibilitats. S’ha de trobar la manera de<\/span> que ho pugui fer. Amb normalitat i seny.<\/span><\/h3>\n

I tot fent esment del t\u00edtol ‘d’\u00e0ngels a dimonis, de dimonis a \u00e0ngels’,<\/span> nom\u00e9s un apunt tret del nord-americ\u00e0 ‘The New York Times’. \u00c9s una manera de pensar en la subtracci\u00f3 de diners dels estalvis dels treballadors, pensionistes, fam\u00edlies i tota la bona gent que ja paga molt\u00edssims imposts i a m\u00e9s a m\u00e9s ajuden als seus familiars a l’atur -m\u00e9s de 5 milions a Espanya-, que els dirigents pol\u00edtics i econ\u00f2mics europeus han anunciat, amena\u00e7at, espantat i indignat als ciutadans i contribuents de pa\u00efsos europeus, entre ells Espanya. Les garrotades sempre contra la classe treballadora, la gent estalviadora que passen sacrificis per poguer fer-ho. Per\u00f2, \u00e9s que, a m\u00e9s a m\u00e9s, amb les seves paraules irresponsables esfondren la borsa i els plans de pensions.<\/span><\/span><\/h3>\n

\"\"<\/a>
\n<\/span><\/span><\/h3>\n

I mentre aix\u00f2 passa, mirin que llegim en el ‘The New York Times’: <<El frau fiscal a Espanya, en els sectors de les grans fam\u00edlies, les grans empreses i la gran banca, \u00e9s una pr\u00e0ctica molt com\u00fa. El frau fiscal en aquests sectors \u00e9s enorme. Segons la pr\u00f2pia Ag\u00e8ncia Tribut\u00e0ria, el 74% del frau fiscal es centra en aquests grups, amb un total de 44.000 milions d’euros que l’Estat espanyol -central i autonomies- no ingressa. Aquesta quantitat, per cert, gaireb\u00e9 assoleig la xifra del d\u00e8ficit de despesa p\u00fablica social d’Espanya amb relaci\u00f3 a la mitjana de la Uni\u00f3 Europea -66.000 milions d’euros-, \u00e9s a dir, la despesa que Espanya deuria de finan\u00e7ar en la just\u00edcia social del seu Estat del Benestar: sanitat, educaci\u00f3, instrucci\u00f3, escoles per la inf\u00e0ncia, serveis a persones amb depend\u00e8ncia i altres, amb relaci\u00f3 al nivell del seu desenvolupament econ\u00f2mic i que no pot gastar perqu\u00e8 l’Estat no recull els fons esmentats. I una de les causes d’aix\u00f2 \u00e9s precisament degut al frau fiscal realizat per aquests col.lectius esmentats pel ‘The New York Times’. El resultat de la seva influ\u00e8ncia \u00e9s que l’Estat no s’atreveix a recaptar-los. En realitat, la gran majoria d’investigacions de frau fiscal de l’Ag\u00e8ncia Tribut\u00e0ria es centra en els aut\u00f2noms i professions liberals, el qual frau fiscal representa -segons els t\u00e8cnics de l’Ag\u00e8ncia Tribut\u00e0ria de l’Estat espanyol- nom\u00e9s el 8% del frau fiscal total…>>. Nom\u00e9s afegir que el frau fiscal a Espanya \u00e9s del 23% del PIB, mentre que la mitjana europea \u00e9s del 13%. L’article \u00e9s de Vicen\u00e7 Navarro, Catedr\u00e0tic de Ci\u00e8ncies Pol\u00edtiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra. Durant 35 anys ha exercit com a Professor de Pol\u00edtiques P\u00fabliques en el John Hopkins University i ha estat Catedr\u00e0tic d’Economia Aplicada de la UB. El seu article \u00e9s m\u00e9s extens i clarificador i demanen la seva divulgaci\u00f3 tant com es pugui. “De ah\u00ed -escriu Vicen\u00e7 Navarro- que tenga que agradecer al diario que se atreve a publicarlo, porque hoy, art\u00edculos como los que publica ‘The New York Times’ i el m\u00edo propio, no tienen f\u00e1cil publicaci\u00f3n en nuestro pa\u00eds. Es lo que llaman “libertad de prensa”.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

No nom\u00e9s es tracta de la llibertat de premsa, sin\u00f3 del desenvolupament social, econ\u00f2mic i de just\u00edcia social d’Espanya, naci\u00f3 de nacions, i dels ro\u00efns que ho impedeixen, amb un menyspreu tant gran cap a milions dels seus compatriotes.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

El v\u00eddeo<\/span><\/h2>\n

Si tenen a b\u00e9, poden puntejar l’adreces de v\u00eddeo seg\u00fcents: 9oWYSZNnMHg<\/a>,<\/h3>\n

3IDN4b58pTU<\/a> Estimaci\u00f3 al seu pa\u00eds, al poble, a la democr\u00e0cia i la llibertat. Tota una vida pol\u00edtica com a servidor p\u00fablic fins el darrer dia de la seva vida i el seu \u00faltim discurs.<\/h3>\n

———————————————————————————————————–<\/p>\n


\n<\/span><\/p>\n

El Deure i la Gl\u00f2ria<\/span><\/h1>\n

<<Tota naci\u00f3 t\u00e9 les seves pr\u00f2pies tradicions, els seus propis valors, les seves aspiracions. La nostra ajuda contribuir\u00e0 a que altres nacions puguin preservar la seva independ\u00e8ncia i prossegueixin en el seu desenvolupament, per\u00f2 no podem refer-les segons la nostra pr\u00f2pia imatge. No podem redactar les seves lleis, ni podem dirigir els seus governs o dictar la seva pol\u00edtica>>. (President John F. Kennedy, Tabernacle Morm\u00f3n de Salt Lake City, 26 setembre 1963).<\/span><\/span><\/h2>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

De dreta a esquerra, Konrad Adenauer, canciller de la R.F.A., Willy Brandt, alcalde de Berl\u00edn Oest i el president dels EUA, John F. Kennedy, en la seva visita a Berl\u00edn. <\/span><\/h3>\n

(Imatge: http:\/\/dw.de\/p\/3brY)<\/span><\/span><\/h3>\n

<<Si aquesta naci\u00f3 ha de sobreviure i assolir l’\u00e8xit en el m\u00f3n actual, devem tenir ben present les realitats del m\u00f3n; i \u00e9s a aquestes realitats a qual ara em refereixo>>.<\/span><\/h3>\n

<<En primer lloc, devem recon\u00e8ixer que no podem refer el m\u00f3n simplement amb una ordre nostre. Quan ni tan sols podem aconseguir que tot el nostre poble assoleixi la seva ciutadania completa sense actes de viol\u00e8ncia, puguem comprendre quan m\u00e9s dif\u00edcil resulta controlar els aconteixements m\u00e9s enll\u00e0 de les nostres fronteres. Tota naci\u00f3 t\u00e9 les seves pr\u00f2pies tradicions, els seus propis valors, les seves pr\u00f2pies aspiracions. La nostra ajuda contribuir\u00e0 a que altres nacions puguin preservar la seva independ\u00e8ncia i prossegueixin el seu desenvolupament, per\u00f2 no podem refer-les segons la nostra pr\u00f2pia imatge. No podem redactar les seves lleis, ni podem dirigir els seus governs o dictar la seva pol\u00edtica>>.<\/span><\/h3>\n

<<En segon lloc, devem recon\u00e8ixer que tota naci\u00f3 determina la seva pol\u00edtica en relaci\u00f3 amb els seus propis interessos. <<No es pot confiar en cap naci\u00f3 -va escriure George Washington- excepte en all\u00f2 que roman d’acord amb els seus propis interessos; i cap home d’estat o pol\u00edtic prudent oblidar\u00e0 aquest principi>>. L’inter\u00e8s nacional \u00e9s m\u00e9s poder\u00f3s que la ideologia, i els recents aconteixements dintre l’imperi comunista ens ho demostran amb tota claritat. L’amistat, com digu\u00e9 Palmerston, pot estretir-se o esvair-se, per\u00f2 els interessos romanen>>. (President John F. Kennedy, Tabernacle Morm\u00f3n de Salt Lake City, 26 setembre 1963).<\/span><\/h3>\n

El v\u00eddeo<\/span><\/h2>\n

Si tenen a b\u00e9, poden puntejar l’adre\u00e7a de v\u00eddeo seg\u00fcent: 37Hzaywi-Jw<\/a><\/span><\/h3>\n

Salutacions entre JFK i el mestre Pau Casals.<\/span><\/h3>\n

———————————————————————————————————–<\/span><\/p>\n

El naixement d’una naci\u00f3. Qu\u00e8 \u00e9s Catalunya<\/span><\/h2>\n

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- L’amena\u00e7a turca f\u00e9u que els regnes balc\u00e0nics demanessin l’ajut i la protecci\u00f3 del rei catal\u00e0, el nom del qual es vei\u00e9 aix\u00ed lligat al de territoris com B\u00f2snia, \u00c1rta, S\u00e8rbia, Alb\u00e0nia. Aix\u00f2 no obstant, la participaci\u00f3 d’Alfons IV en els afers balc\u00e0nics fou m\u00e9s aviat formal i mai excessivament compromesa. En definitiva, el rei catalano-aragon\u00e8s nom\u00e9s tenia, segons Vicens Vives, la intenci\u00f3 de <<defensar les rutes comercials devers Rodes i Alexandria>> en la millor tradici\u00f3 de la Catalunya amb pretensions hegem\u00f2niques en el comer\u00e7 mar\u00edtim; el monarca mateix, com a important navilier participava d’aquests interessos. (Ulisses).<\/span><\/h3>\n

* LA PREGUNTA de la setmana.- De quina manera aquesta pol\u00edtica expansiva coincid\u00ed amb la devallada del gran comer\u00e7?<\/span><\/h3>\n

* LA CITACI\u00d3 de la setmana.- “La ment pot senzillament no ser prou gran per comprendre la ment”. <\/em>Colin MacGinn.<\/span><\/h3>\n

\"\"<\/a>
\n<\/span><\/h3>\n

Colin McGinn was born (10 March 1950) in West Hartlepool, County Durham, England. Is a British philosopher, currently Professor of Philosophy and Cooper Fellow at the University of Miami. He previously held teaching positions at the University of Oxford and Rutgers University.<\/span><\/h3>\n

McGinn is best known for his work in the philosophy of mind, and is the author of over 20 books on this and other areas of philosophy, including ‘The Character of Mind’ (1982), ‘The Problem of Consciousness’ (1991), ‘Consciousness and Its Objects’ (2004), and ‘The Meaning of Disgust’, (2011).<\/span><\/h3>\n

(Imatge: www.atheistmissiohary.com)<\/h3>\n

**********************************************************************************************<\/span><\/p>\n


\n<\/span><\/p>\n

\u00a0<\/span><\/p>\n

\u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

(Imatge: imaginarlaciencia.wordpress.com) No s\u00e9 si correspon al t\u00edtol m\u00e9s apropiat, per\u00f2, avui dia, gaireb\u00e9 tot funciona al rev\u00e9s. Anar cap per avall, per aix\u00f2 anem com anem, \u00e9s a dir, no anar enlloc. Aix\u00f2 s\u00ed, la xerrameca \u00e9s tant abundant com els oceans i, sota les seves aig\u00fces, hi van a parar els anhels i […]<\/p>\n","protected":false},"author":19,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[28260],"tags":[],"class_list":["post-5832","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-justicia-social-2"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjY-1w4","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5832","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/users\/19"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5832"}],"version-history":[{"count":36,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5832\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5899,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5832\/revisions\/5899"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5832"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5832"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5832"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}