{"id":5880,"date":"2013-04-06T18:19:02","date_gmt":"2013-04-06T17:19:02","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/?p=5880"},"modified":"2013-04-06T21:30:00","modified_gmt":"2013-04-06T20:30:00","slug":"set-de-mal","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/2013\/04\/06\/set-de-mal\/","title":{"rendered":"Set de mal"},"content":{"rendered":"


\n\"\"<\/a><\/p>\n

Si tenen a b\u00e9, poden veure el v\u00eddeo seg\u00fcent: UWtAZwxK5H0<\/a><\/span><\/h3>\n

\u00c9s una manera de pensar en la subtracci\u00f3<\/span> de diners dels estalvis dels treballadors, pensionistes, fam\u00edlies i tota la bona gent que ja paga molt\u00edssims imposts i a m\u00e9s a m\u00e9s ajuden als seus familiars a l’atur -m\u00e9s de 5 milions a Espanya-, que els dirigents pol\u00edtics i econ\u00f2mics europeus han anunciat, amena\u00e7at, espantat i indignat als ciutadans i contribuents de pa\u00efsos europeus, entre ells Espanya. Per\u00f2, \u00e9s que, a m\u00e9s a m\u00e9s, amb les seves paraules irresponsables esfondren la borsa i els plans de pensions. Les garrotades sempre contra la classe treballadora, la gent estalviadora que passen sacrificis per poguer estalviar. \u00c9s que l’estalvi ha deixat de ser una virtut? Han de pagar justs per pecadors?<\/span><\/h3>\n

I mentre aix\u00f2 passa, mirin que llegim en el ‘The New York Times’: <<El frau fiscal a Espanya, en els sectors de les grans fam\u00edlies, les grans empreses i la gran banca, \u00e9s una pr\u00e0ctica molt com\u00fa. El frau fiscal en aquests sectors \u00e9s enorme. Segons la pr\u00f2pia Ag\u00e8ncia Tribut\u00e0ria, el 74% del frau fiscal es centra en aquests grups, amb un total de 44.000 milions d’euros que l’Estat espanyol -central i autonomies- no ingressa. Aquesta quantitat, per cert, gaireb\u00e9 assoleig la xifra del d\u00e8ficit de despesa p\u00fablica social d’Espanya amb relaci\u00f3 a la mitjana de la Uni\u00f3 Europea -66.000 milions d’euros-, \u00e9s a dir, la despesa que Espanya deuria de finan\u00e7ar en la just\u00edcia social del seu Estat del Benestar: sanitat, educaci\u00f3, instrucci\u00f3, escoles per la inf\u00e0ncia, serveis a persones amb depend\u00e8ncia i altres, amb relaci\u00f3 al nivell del seu desenvolupament econ\u00f2mic i que no pot gastar perqu\u00e8 l’Estat no recull els fons esmentats. I una de les causes d’aix\u00f2 \u00e9s precisament degut al frau fiscal realitzat per aquests col.lectius esmentats pel ‘The New York Times’. El resultat de la seva influ\u00e8ncia \u00e9s que l’Estat no s’atreveix a recaptar-los. En realitat, la gran majoria d’investigacions de frau fiscal de l’Ag\u00e8ncia Tribut\u00e0ria es centra en els aut\u00f2noms i professions liberals, el qual frau fiscal representa -segons els t\u00e8cnics de l’Ag\u00e8ncia Tribut\u00e0ria de l’Estat espanyol- nom\u00e9s el 8% del frau fiscal total…>>. Nom\u00e9s afegir que el frau fiscal a Espanya \u00e9s del 23% del PIB, mentre que la mitjana europea \u00e9s del 13%. L’article \u00e9s de Vicen\u00e7 Navarro, Catedr\u00e0tic de Ci\u00e8ncies Pol\u00edtiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra. Ha exercit durant 35 anys com a Professor de Pol\u00edtiques P\u00fabliques en el John Hopkins University i ha estat Catedr\u00e0tic d’Economia Aplicada de la UB. El seu article -que tothom hauria de llegir- \u00e9s m\u00e9s extens i clarificador i demanen la seva divulgaci\u00f3 tant com es pugui. “De ah\u00ed -escriu Vicen\u00e7 Navarro- que tenga que agradecer al diario que se atreve a publicarlo, porque hoy, art\u00edculos como los que publica ‘The New York Times’ i el m\u00edo propio, no tienen f\u00e0cil publicaci\u00f3n en nuestro pa\u00eds. Es lo que se llama “libertad de prensa”.<\/span><\/span><\/span> <\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

No nom\u00e9s es tracta de la llibertat de premsa, sin\u00f3 del desenvolupament social, econ\u00f2mic i de just\u00edcia social d’Espanya, naci\u00f3 de nacions, i dels ro\u00efns que ho impedeixen, amb un menyspreu tant gran cap a milions dels seus compatriotes.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\"\"<\/a>
\n<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Aix\u00f2 s\u00ed, la xerrameca \u00e9s tant abundant com els oceans -s’han de justificar sous enormes- i, sota les seves aig\u00fces, hi van a parar els anhels i aspiracions dels m\u00e9s de 5 milions de treballadors a l’atur que, en aquests moments, deambulen pels territoris\u00a0nacionals. O, que com en els anys 60, a les postades de les estacions de ferrocarril ja no hi cabien persones\u00a0i maletes.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

Immensa fuga de capitals i ciutadans. Els m\u00e9s ben preparats, els millors\u00a0se’n van. El pa\u00eds queda sense vestir, despullat com un esquelet. Nom\u00e9s queda la xerrera i un article de la Constituci\u00f3, el 35, que roman enllosat sota lletres de plom. Com la dignitat de persones i fam\u00edlies soterrades sota la vessant riquesa provinent de l’engany, la trampa, la corruptela, la corrupci\u00f3, el frau…i, per aquest motiu, el poder i l’ab\u00fas de poder tremolen nom\u00e9s d’escoltar la paraula ‘revoluci\u00f3’. El papa Francesc tindr\u00e0 una tasca fara\u00f2nica per a cristianitzar el m\u00f3n cristi\u00e0.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

Molta xerrameca per\u00f2 cap soluci\u00f3, davant l’espoli fiscal que pateix Catalunya. La xifra de 16.000 milions<\/span><\/span> d’euros que surten cada any dels imposts dels ciutadans de la naci\u00f3 catalana -un 8% del PIB catal\u00e0- i no tenen retorn des del govern de l’Estat. Aix\u00f2 ja est\u00e0 provocant a Catalunya un desolador retard social i econ\u00f2mic que empeny a molts ciutadans i a les seves fam\u00edlies cap a la indig\u00e8ncia, cap a la fam. \u00c9s el des\u00e0nim total d’una societat que vol ser lliure, perqu\u00e8 no accepta una farsa com autonomia ni un Estatut ‘referendat’ i despr\u00e9s, sentenciat, retallat, censurat…<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\u00c9s la causa de que, en aquests moments, un 57% dels ciutadans de Catalunya votarien la seva conformitat a la independ\u00e8ncia. Quan els estudis universitaris i els grans coneixements human\u00edstics, socials i econ\u00f2mics dels grans manegadors del poder, deriven la intel.lig\u00e8ncia cap a nivell zero, resulta que la Terra no \u00e9s un planeta de forma rodona, sin\u00f3 que \u00e9s una superf\u00edcie plana sense fi. Aix\u00ed, l’enteniment i la soluci\u00f3 poden romandre emparedats fins que l’infern es congeli.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\"\"<\/a><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

Vergonya, senyors, vergonya! El govern central, centralista i nacionalista espanyol del ‘Partido Popular’, amb poder absolut, no s’atreveix a publicar les balances fiscals actuals. Es tracta d’ofegar Catalunya que ja ha dit i diu, prou!<\/span><\/h3>\n

Llegeixo en el rotatiu ‘El Punt Avui’ -23\/3\/13- all\u00f2 que destaca Germ\u00e0 Capdevila a prop de la reflexi\u00f3, feta en el Cercle d’Economia, dels acad\u00e8mics del Col.lectiu Wilson: <<Un nou estat catal\u00e0 ens costaria uns 400 euros cada any per habitant. Romandre a Espanya ens costa m\u00e9s de 2.000 euros per any i per habitant. La independ\u00e8ncia significaria la desaparici\u00f3 autom\u00e0tica de totes les retallades, i encara hi hauria marge per augmentar les inversions en educaci\u00f3 -per exemple- i saltar del lloc 29\u00e8 al 6\u00e8 en el ranquing europeu, i encara ens restaria marge per abaixar els imposts i aix\u00ed reactivar l’economia productiva>>. En l’espai, ‘La frase del dia’, llegim en el mateix diari i dia: <<Si totes dues parts tenen voluntat de di\u00e0leg, tot el que en sorgeixi i sigui positiu per als ciutadans catalans ser\u00e0 benvingut>>. Ho diu Soraya S\u00e1enz de Santamaria, vicepresidenta del Govern espanyol.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\"\"<\/a>Vergonya, senyors, vergonya! Aix\u00f2 no pot continuar d’aquesta manera.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

<\/span>Cal di\u00e0leg, \u00e9s veritat, per\u00f2 aquest ha d’anar acompanyat del sentit de la llibertat, democr\u00e0cia, intel.lig\u00e8ncia, un nivell pol\u00edtic molt alt, progressisme, consens i, per damunt de tot, estimaci\u00f3 \u00a0cap a Catalunya per comprendre i saber acceptar els anhels i aspiracions dels seus ciutadans. Com a naci\u00f3<\/span> ha contribu\u00eft i contribueix fins a l’extenuaci\u00f3 a la prosperitat d’Espanya. Ara, Catalunya, vol volar d’acord amb la seva for\u00e7a, responsabilitat i les seves possibilitats. S’ha de trobar la manera de que ho pugui fer. Amb normalitat, seny i, per damunt de tot, democr\u00e0cia i llibertat.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\"\"<\/a>Catalunya ha dit, prou!<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h1>\n

El v\u00eddeo<\/span><\/h2>\n

Si tenen a b\u00e9, poden puntejar l’adre\u00e7a de v\u00eddeo seg\u00fcent: URS9t3sDFuk<\/a><\/span><\/h3>\n


\n<\/span><\/p>\n

***********************************************************************************************<\/span><\/p>\n

El Deure i la Gl\u00f2ria<\/span><\/h1>\n

<<All\u00f2 que en realitat va distingir aquest document d’altres semblants va ser la final i irrevocable decisi\u00f3 que en el qual es va prendre d’assegurar la independ\u00e8ncia d’Estats lliures a all\u00f2 que fins aquells moments havien estat col\u00f2nies i dedicar a l’assoliment d’aquest objectiu les seves vides, fortunes i el seu honor>>. (President John F. Kennedy, Independence Hall, Filadelfia (Pensilvania), 4 juliol 1962.<\/span><\/span><\/h2>\n

\"\"<\/a><\/span><\/span><\/h3>\n

(Imatge: realityreviewed.com)<\/span><\/span><\/h3>\n

<<A causa de que el nostre sistema est\u00e0 dissenyat per esperonar les difer\u00e8ncies i la dissensi\u00f3; a causa de que les seves verificacions i comparacions estan disenyats per preservar els drets de l’individu i de la localitat contra una autoritat central preeminent, vost\u00e8s i jo reconeixem la mesura en que depenem els uns dels altres per aconseguir realitzar l’operaci\u00f3, sempre plena de promeses d’\u00e8xit, de la nostra \u00fanica i feli\u00e7 forma de govern. El nostre sistema i la nostra llibertat permeten en ocasions que el legislador s’enfronti a l’executiu; l’Estat al Govern federal; la ciutat contra el camp; partit contra partit; interessos contra altres interessos, tots en competici\u00f3 o en lluita els uns contra els altres. La nostra tasca -la tasca de vost\u00e8s a la Cambra i la meva a la Casa Blanca- \u00e9s arribar a teixir amb tots aquests fils una textura de llei i de progr\u00e9s. Altres poden dedicar-se al debat, a la discussi\u00f3, i a aquest darrer luxe, al del lliure consell. La nostra responsabilitat \u00e9s la de la decisi\u00f3, doncs governar \u00e9s elegir>>.<\/span><\/span><\/h3>\n

<<Aix\u00ed, doncs, de fet, vost\u00e8s i jo som els executors del testament subscrit per aquells que es v\u00e0ren reunir en aquest hist\u00f2ric sal\u00f3 es compleixen avui cent vuitanta sis anys. Doncs es v\u00e0ren reunir per estampar els seus noms en un document que va ser, per damunt de tot, un document de valent decisi\u00f3 i no de pura ret\u00f2rica. Va ser, tamb\u00e9 \u00e9s cert, un document de protesta, per\u00f2 les protestes ja havien estat fetes abans. Va ser un document en el qual van exposar les seves queixesn amb eloq\u00fc\u00e8ncia; per\u00f2 tal eloq\u00fc\u00e8ncia no era la primera vegada que s’escoltava. All\u00f2 que en realitat va distingir aquest document d’altres semblants va ser la final i irrevocable decisi\u00f3 que en el qual es va prendre d’assegurar la independ\u00e8ncia d’Estats lliures a all\u00f2 que fins aquells moments havien estat col\u00f2nies i dedicar l’assoliment d’aquest objectiu les seves vides, les seves fortunes i el seu honor>>. (President John F. Kennedy, Independence Hall, Filadelfia (Pensilvania), 4 juliol 1962).<\/span><\/span><\/h3>\n

El v\u00eddeo<\/span><\/span><\/h2>\n

Si tenen a b\u00e9, poden veure el v\u00eddeo seg\u00fcent:bgWRxNUR494<\/a><\/h3>\n

———————————————————————————————————–<\/p>\n

El naixement d’una naci\u00f3. Qu\u00e8 \u00e9s Catalunya<\/span><\/h2>\n

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- En definitiva, el rei catalano-aragon\u00e8s Alfons IV nom\u00e9s tenia, segons Vicens Vives, la intenci\u00f3 de <<defensar les rutes comercials devers Rodes i Alexandria>> en la millor tradici\u00f3 de la Catalunya amb pretensions hegem\u00f2niques en el comer\u00e7 mar\u00edtim; el monarca mateix, com a important navilier participava d’aquests interessos. Tanmateix, aquesta pol\u00edtica expansiva coincid\u00ed amb la davallada del gran comer\u00e7 i amb l’esclat definitiu de la crisi de 1440-1445. Els Pa\u00efsos Catalans, que maldaven per convertir-se en un estat modern, no comprenien les necessitats imperials de la corona i constantment enviaven ambaixadors a N\u00e0pols que pregaven al rei que torn\u00e9s. P.Vilar observa ac\u00ed una <<sobrevaloraci\u00f3 de les possibilitats del moment>> i la manca de coincid\u00e8ncia entre una classe mercantil catalana que veia disminuir els seus guanys i un rei expansionista. (Ulisses 11).<\/span><\/h3>\n

* LA PREGUNTA de la setmana.- Per quin motiu el camp catal\u00e0 va deixar enrera les seves \u00e8poques de prosperitat per entrar en una conjutura dif\u00edcil?<\/span><\/h3>\n

* LA CITACI\u00d3 de la setmana.- “No existeix passi\u00f3 m\u00e9s poderosa que la peresa”. <\/em>Samuel Beckett.<\/span><\/h3>\n

\"\"<\/a>(Imatge: estanislao 1975.blogspot.com)<\/span><\/span><\/h3>\n

Samuel Barclay Beckett (Dubl\u00edn, 13 d’abril de 1906 – Par\u00eds, 22 de desembre de 1989) fou un escriptor d’obres teatrals, novel.lista i poeta irland\u00e8s. Les obres de Beckett s\u00f3n fonamentalment minimalistes, i profundament pessimistes quant a la naturalesa i condici\u00f3 humanes, tot i que el pessimisme es veu compensat amb un gran sentit de l’humor.<\/span><\/h3>\n

Beckett va guanyar el Premi Nobel de Literatura el 1969. Se’l considera un dels representants m\u00e9s destacats de l’experimentalisme literari del segle XX i del teatre de l’absurd. Amic i col.laborador de James Joyce, \u00e9s conegut universalment per obres com la trilogia de novel.les ‘Molloy’ (1951), ‘Malone mor’ (1951), i ‘L’innombrable’ (1953) i pel text teatral ‘Tot esperant Godot’ (1952). Bona part de la seva producci\u00f3 liter\u00e0ria posterior al 1945 va ser escrita en franc\u00e8s. El 1969 va rebre el Premi Nobel de Literatura. D’aleshores en\u00e7\u00e0 va reduir la producci\u00f3 liter\u00e0ria i va experimentar amb nous mitjans visuals, com ara la televisi\u00f3 i el cinema. (De Viquip\u00e8dia).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

———————————————————————————————————–<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Si tenen a b\u00e9, poden veure el v\u00eddeo seg\u00fcent: UWtAZwxK5H0 \u00c9s una manera de pensar en la subtracci\u00f3 de diners dels estalvis dels treballadors, pensionistes, fam\u00edlies i tota la bona gent que ja paga molt\u00edssims imposts i a m\u00e9s a m\u00e9s ajuden als seus familiars a l’atur -m\u00e9s de 5 milions a Espanya-, que els […]<\/p>\n","protected":false},"author":19,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[28260],"tags":[28360,28359,28354,77,286,28356,28231,1743,2211,696,28355,2024,188,28358,28219,10951,2848,2426,28361,698,257,1433,26211,1468,28357],"class_list":["post-5880","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-justicia-social-2","tag-2000-euros","tag-400-euros","tag-anhels","tag-catalunya","tag-democracia","tag-despullat","tag-dialeg","tag-dignitat","tag-estacions","tag-estatut","tag-fuga","tag-imposts","tag-independencia","tag-indigencia","tag-intel-ligencia","tag-leconomia","tag-lespoli","tag-linfern","tag-la-citacio","tag-llibertat","tag-nacio","tag-plom","tag-president-john-f-kennedy","tag-revolucio","tag-xerrera"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjY-1wQ","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5880","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/users\/19"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5880"}],"version-history":[{"count":39,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5880\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5927,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5880\/revisions\/5927"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5880"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5880"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5880"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}