{"id":602,"date":"2010-01-06T21:39:12","date_gmt":"2010-01-06T20:39:12","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/?p=602"},"modified":"2010-01-06T22:41:33","modified_gmt":"2010-01-06T21:41:33","slug":"la-inacabada-partitura-del-palau-de-la-musica-catalana","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/2010\/01\/06\/la-inacabada-partitura-del-palau-de-la-musica-catalana\/","title":{"rendered":"La inacabada partitura del Palau de la M\u00fasica Catalana"},"content":{"rendered":"

\u00a0\"\"<\/a>\u00a0\u00a0Hi han efem\u00e8rides que mai podem oblidar. L’Orfe\u00f3 Catal\u00e0 va ser fundat el 8 de Setembre de 1891 per Llu\u00eds Millet i Pag\u00e8s (El Masnou, Maresme 1867-Barcelona 1941), secundat per Amadeu Vives. Tenia 24 anys. Estava composat per setanta cantaires i el seu objectiu era el de ser una societat coral i centre de cultura musical, amb biblioteca especialitzada i revista musical, al voltant d’aquesta, intent\u00e0 organitzar la vida musical a Catalunya i crear una m\u00fasica catalana. En aquest aspecte, Enric Morera, (Barcelona 1865-1942), fundador del cor Catalunya Nova realitz\u00e0 una obra espl\u00e8ndida. L’Orfe\u00f3 Catal\u00e0 arrel\u00e0 immediatament i va encap\u00e7alar el moviment orfeonista catal\u00e0, gr\u00e0cies al talent i a la dedicaci\u00f3 de Millet, en qui concorrien excepcionals dots de m\u00fasic i de director, art\u00edstiques i humanes. Cadasc\u00fan d’ells -em refereixo a personatges d’aquells anys- dintre les seves vocacions i especialitats de treball, varen ser forjadors de la naci\u00f3 catalana.———————————————————————-La col.locaci\u00f3 de la primera pedra del nou estatge social de l’Orfe\u00f3 Catal\u00e0, el Palau de la M\u00fasica Catalana, tingu\u00e9 lloc el 23 d’Abril de 1905. Dintre seu, en una capsa met\u00e0l.lica, hom diposit\u00e0 unes medalles de la Uni\u00f3 Catalanista, uns exemplars de “La Renaixensa”, “La Veu de Catalunya” i “Revista Musical” aix\u00ed com l’acta fundacional firmada pels directius de la societat. L’acta diu:\u00a0<<En la ciutat de Barcelona, avui, diada de Pasqua Florida i del glori\u00f3s Sant Jordi, patr\u00f3 de la nostra estimada Catalunya, constitu\u00efda en aquest lloc la Junta Directiva de l’Orfe\u00f3 Catal\u00e0, instituci\u00f3 coral fundada l’any 1891, composta al present de 85 socis coristes i de 1.358 socis protectors, ha dipositat aquesta pedra -un cop bene\u00efda- en els fonaments de l’edifici, per arxivar-hi junt amb altres records, aquesta acta en la que es consignen les dates memorables del dia 13 d’octubre de 1904, data en qu\u00e8 fou adquirida per l’Orfe\u00f3 Catal\u00e0 la propietat d’aquest terreny, el dia 13 de febrer d’enguany en qu\u00e8 comen\u00e7aren les excavacions per a sentar-hi els fonaments, i la del dia 10 d’abril, tamb\u00e9 d’enguany, en qu\u00e8 s’inauguraren les obres d’aquest edifici que, ajudant D\u00e9u, i per enaltiment de l’Art i de Catalunya, s’ha de veure coronat per la gloriosa bandera de la terra. Barcelona 23 d’abril de l’any 1905.>> El Palau de la M\u00fasica Catalana, obra de l’arquitecte\u00a0Llu\u00eds Dom\u00e8nech i Montaner, va ser inaugurat el 15 de febrer del 1908. Per costejar les obres va ser emessa una emissi\u00f3 de d’obligacions que va ser coberta de seguida, i amb escreix, pels amics de l’Orfe\u00f3.—————————–All\u00f2 que les bombes del feixisme no van aconseguir, ho est\u00e0 fent aquesta esp\u00e8cie de “Watergate” a la catalana que, al voltant del Palau de la M\u00fasica, s’ha anat telant com en la penombra d’una gran teranyina. L’altre Millet\u00a0i tothom qui, d’una manera o una altra – la just\u00edcia ho haur\u00e0 d’aclarir, esperem que aviat- ha remat en direcci\u00f3\u00a0oposada a la que desitja la majoria del poble de la naci\u00f3 catalana. Una gran naci\u00f3 forjada per homes i dones que, en el transc\u00f3rrer de la hist\u00f2ria, han treballat i patit considerablement perqu\u00e8 totes les institucions socials i pol\u00edtiques catalanes funcionin amb claretat, sense m\u00e0cula. Exig\u00e8ncia del pudor, la dec\u00e8ncia, les bones costums i l’integritat. M\u00e9s que m\u00e9s, de la veritable democr\u00e0cia. I \u00e9s precisament aquesta que t\u00e9 que funcionar com una m\u00e0quina aplanadora per a defensar un poble enganyat, estafat i que, de cap manera, pot tolerar que s’en facin mofa. Resulta dif\u00edcil d’acceptar que, en q\u00fcesti\u00f3 tant greu com la del Palau, el Parlament no hagi encara format comissi\u00f3 parlament\u00e0ria -amb elecci\u00f3 dels seus components- per tal d’iniciar audi\u00e8ncies p\u00fabliques televisades i radiades, en col.laboraci\u00f3 amb la just\u00edcia, perqu\u00e8 al poble commocionat no se li amagui res.————Escoltin, els mitjans d’informaci\u00f3 no paren d’expressar i fer-ne ress\u00f3 que l’actual manera de portar el cas per part del jutge encarregat, \u00e9s molt criticat per l’opini\u00f3 p\u00fablica. Hi ha un descontent generalizat cap a la just\u00edcia. I aix\u00f2 no \u00e9s gens bo tant per la democr\u00e0cia com per a la mateixa just\u00edcia. Potser\u00a0ens hauria de portar cap a un canvi radical en la manera de portar aquest cas. Aix\u00f2, ens recorda tamb\u00e9, la situaci\u00f3 de la primera llei de Catalunya: L’Estatut de la naci\u00f3 catalana llan\u00e7at al TC per el PP i set “regiones” espanyoles m\u00e9s, despr\u00e8s de ser refrendat per el poble catal\u00e0. Desde l’any 2006 que Catalunya \u00e9s martiritzada amb l’amena\u00e7a d’una sent\u00e8ncia que anul.lar\u00e0 la ja\u00a0escasa fortalesa\u00a0d’una autonomia que no permet que el poble catal\u00e0 es governi segons les seves pr\u00f2pies lleis, \u00e9s a dir, una autonomia de pandereta; una autonomia de per riure. Com tot el que Espanya\u00a0\u00e9s capa\u00e7 de fer davant d’Europa: fer riure desde la triste i penosa cua. Els darrers, els \u00faltims. Per aix\u00f2 no poden tolerar l’Estatut, perqu\u00e8 \u00e9s europeu. Pel que fa a la Just\u00edcia d’aquesta naci\u00f3 de nacions, potser ha arribat el moment de que els fiscals i els jutges siguin elegits per el poble.\u00a0<\/h3>\n

\"\"<\/a>\"\"<\/a><\/p>\n

\u00a0Llu\u00eds Millet i Pag\u00e8s, fundador de l’Orfe\u00f3 Catal\u00e0<\/strong><\/p>\n

—————————————————————————-<\/strong><\/p>\n

\u00a0\u00a0 LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Com a resultat de l’accident Thomas Edward Lawrence, m\u00e9s conegut com a Lawrence d’Arabia, <\/em>va romandre sis dies en coma i va morir el 19 de Maig del 1935. D’aquesta manera es va apagar una de les figures militars m\u00e9s controvertides, complexes i interessants que han aparegut a la hist\u00f2ria anglesa. Va\u00a0rebre sepultura en el cementiri de Moreton, i a la Esgl\u00e9sia de St. Martin, a Wareham, va ser erigida una est\u00e0tua, obra d’Eric Kennington, en la que\u00a0Lawrence est\u00e0 representat amb robes \u00e0rabs. En el lloc on va patir l’accident si va posar una placa commemorativa.<\/strong><\/p>\n

—————————————————————————-<\/strong><\/p>\n

\u00a0\u00a0 LA PREGUNTA de la setmana.- Llu\u00eds Millet i Pag\u00e8s (1867-1941) l’any 1890, quan tenia vint-i-dos o vint-i-tres anys, tocava el piano en\u00a0un quartet. Quin era el nom\u00a0d’aquest grup?<\/strong><\/p>\n

—————————————————————————-<\/strong><\/p>\n

\u00a0\u00a0 EL LEMA de la setmana.- “El que estima massa \u00e9s m\u00e9s ric del que es pensa.”<\/em> Camille Goemans.<\/strong><\/p>\n

—————————————————————————-<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00a0\u00a0\u00a0Hi han efem\u00e8rides que mai podem oblidar. L’Orfe\u00f3 Catal\u00e0 va ser fundat el 8 de Setembre de 1891 per Llu\u00eds Millet i Pag\u00e8s (El Masnou, Maresme 1867-Barcelona 1941), secundat per Amadeu Vives. Tenia 24 anys. Estava composat per setanta cantaires i el seu objectiu era el de ser una societat coral i centre de cultura […]<\/p>\n","protected":false},"author":19,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[1,282],"tags":[1709,286,1704,1705,1702,112,1701,1698,1706,1708,1700,1703,301,1699,1707],"class_list":["post-602","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","category-trames-de-corrupcio","tag-cantaires","tag-democracia","tag-efemerides","tag-elegits","tag-inaugurat","tag-justicia","tag-lacta","tag-lorfeo-catala","tag-lluis-millet-i-pages","tag-macula","tag-medalles","tag-palau","tag-parlament","tag-pedra","tag-remar"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjY-9I","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/602","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/users\/19"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=602"}],"version-history":[{"count":22,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/602\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":627,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/602\/revisions\/627"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=602"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=602"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=602"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}