{"id":6112,"date":"2013-05-04T14:40:54","date_gmt":"2013-05-04T13:40:54","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/?p=6112"},"modified":"2013-05-04T14:40:54","modified_gmt":"2013-05-04T13:40:54","slug":"els-escriptors-castellans-a-miguel-primo-de-rivera-y-orbaneja","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/2013\/05\/04\/els-escriptors-castellans-a-miguel-primo-de-rivera-y-orbaneja\/","title":{"rendered":"Els escriptors castellans a Miguel Primo de Rivera y Orbaneja"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a><\/h3>\n

Narc\u00eds-Jordi Arag\u00f3<\/span><\/h3>\n

(Fotografia: www.elpuntavui.cat)<\/span><\/h3>\n

\n

El periodista i escriptor giron\u00ed, Narc\u00eds-Jordi Arag\u00f3, acaba de publicar el llibre ‘Periodisme sota sospita’. Sis-centes-cinquanta nou p\u00e0gines -afortunadament de car\u00e0cters gegantins- que escampen una corrent d’aire sa de viv\u00e8ncies del quefer period\u00edstic, des de l’any 1967 cap a endavant. Des de la Girona que en deien “grisa i negre”, fins aquells dies en els que ja es comen\u00e7ava a entreveure des de les reixes de l’opressi\u00f3, la llum de la llibertat. Per\u00f2 no, el resplandor, que molts i molts ciutadans desitjar\u00edem veure. Per testimoni, els dies d’avui.<\/strong><\/span><\/p>\n

No puc parlar m\u00e9s d’aquest llibre titulat, ‘Periodisme sota sospita’, -Sant Jordi, la rosa i el llibre-, perqu\u00e8 tot just vaig per la p\u00e0gina 52. El que s\u00ed voldria ressaltar \u00e9s de que una columna vertebral del llibre esmentat, la forma la revista ‘Pres\u00e8ncia’ de la qual un dels seus fundadors i director (1967-1979), en va ser Narc\u00eds-Jordi Arag\u00f3. Etapa dificil\u00edssima. Precisament, ‘Pres\u00e8ncia’, que apareix cada setmana junt amb el diari ‘El Punt Avui’, acaba d’estrenar nou format. Que jo recordi, n’he conegut quatre: un m\u00e9s petit, en el que Narc\u00eds-Jordi Arag\u00f3 hi escrivia la seva cr\u00f2nica titulada ‘Papers de butxaca’; un de format m\u00e9s gros semblant a un diari -principis dels anys 2000-; el darrer, impr\u00e8s sobre un format de tamany mitj\u00e0 i en paper de m\u00e9s qualitat i, finalment, el d’ara que ha tornat a un format m\u00e9s propi d’un diari de paper, per\u00f2, no tant gros.\"\"<\/a>(Fotografia: www.elpuntavui.cat)<\/span><\/strong><\/span><\/h3>\n

Explicat aix\u00f2 i repassant alguns exemplars de ‘Pres\u00e8ncia’, n’he trobat un -el del 19 al 25 de setembre del 2008- en la portada del qual i a tota plana, destaca la reproducci\u00f3 del document que el 1924 els escriptors castellans van fer arribar al general i dictador Miguel Primo de Rivera en defensa de l’idioma catal\u00e0, cedit per Carles Pla, de Torroella de Montgr\u00ed i fotografia de Llu\u00eds Serrat. Diu aix\u00ed:<\/strong><\/span><\/p>\n

<<Excmo. Sr. Presidente del Directorio Militar:>><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

<<Los abajo firmantes, escritores en lengua castellana, que sentimos profundamente los merecimientos hist\u00f2ricos de nuestro idioma y que apreciamos en todo su valor como insuperable vehiculo para la difusi\u00f3n del pensamiento a trav\u00e9s del mundo civilizado, nos dirigimos respetuosamente a V.E. para expresarle nuestro sentir con ocasi\u00f3n de las medidas de gobierno que por razones pol\u00edticas se han tomado acerca del uso de la lengua catalana>>.\"\"<\/a>(Fotografia: www.penclub.es)<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

<<\u00c9s el idioma la expresi\u00f3n m\u00e1s \u00edntima y caracter\u00edstica de la espiritualidad de un pueblo, y nosotros, ante el temor de que esas disposiciones puedan haver herido la sensibilidad del pueblo catal\u00e1n, creando para lo futuro un abismo de rencores imposible de salvar, queremos, con un gesto fraternal, ofrecer a los escritores de Catalu\u00f1a la seguridad de nuestra admiraci\u00f3n y de nuestro respeto para el idioma hermano>>.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

<<El simple hecho biol\u00f3gico de la exist\u00e8ncia d’una lengua, obra admirable de la naturaleza y de la cultura humana, es algo siempre acreedor al respeto y a la simpat\u00eda de todos los esp\u00edritus cultivados>>.<\/span><\/h3>\n

<<Nosotros debemos, adem\u00e1s, pensar que las glorias de Catalu\u00f1a son glorias espa\u00f1olas, y que los t\u00edtulos hist\u00f3ricos m\u00e1s altos que podemos presentar para ser considerados como potencia mediterr\u00e1nea se lo debemos, en gran parte, al pueblo catal\u00e1n, que hizo de la Barcelona medieval un emporio de riqueza capaz de competir con las rep\u00fablicas italianas, que cre\u00f3 una cultura admirable, que supo dar leyes de mar y cuya lengua inmortal reson\u00f3 entre el fragor de las batallas ante las ruinas sagradas del Parten\u00f3n, y sirvi\u00f3 para que en ella hablara por vez primera la filosof\u00eda nacional por boca de Raimundo Lulio, y fuesen cantadas las efusiones m\u00edsticas del amor humano en los versos imperecederos de Ausias March>>.<\/span><\/h3>\n

<<El renacer de las literaturas regionales, que se produce como una de las consecuencias de la ideologia rom\u00e1ntica, hizo florecer en Catalu\u00f1a una literatura a la que pertenecen autores como Verdaguer y Maragall, que son primeras figuras de la literatura espa\u00f1ola del siglo XIX>>.<\/span><\/h3>\n

<<Y nosotros no podemos tampoco olvidar que de Catalu\u00f1a hemos recibido alt\u00edsimas pruebas de comprensi\u00f3n y cari\u00f1o,<\/span> hasta el punto de que un insigne patriota catal\u00e1n, amante fervoroso de la tradici\u00f3n espa\u00f1ola, el gran Mil\u00e1 y Fontanals, abri\u00f3 con llave de oro el obscuro arcano de las manifestaciones art\u00edsticas m\u00e1s genuinas y caracter\u00edsticas del pueblo castellano>>.\"\"<\/a>
\n<\/span><\/h3>\n

<<Creemos cumplir un deber de patriotismo dici\u00e9ndole a Catalu\u00f1a que las glorias de su idioma viven perennes en la admiraci\u00f3n de todos nosotros y que ser\u00e1n eternas mientras exista en Espa\u00f1a el culto del amor desinteresado a la belleza>>.<\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

<<Madrid, marzo de 1924>>.<\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

Els intel.lectuals espanyols han defensat el catal\u00e0 durant les dictadures, per\u00f2 en democr\u00e0cia semblen desapareguts. Mai com ara i amb 36 anys de democr\u00e0cia s’havia atacat i menyspreat tant a la llengua catalana. El testimoni a les Comunitats Aut\u00f2nomes -Pa\u00efsos Catalans per ra\u00f3 d’idioma, institucions, hist\u00f2ria i cultura- que es persegueix l’immersi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica i la normativa institucional de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya -fins i tot de la mateixa Constituci\u00f3- pel que fa al respecte i protecci\u00f3 de la llengua catalana, parlada per 10 milions de persones enfront de la fortalesa de la llengua castellana parlada per 500 milions de persones \u00a0i que, a les nacions d’Espanya, gaudeix de tota la protecci\u00f3 social i econ\u00f2mica per part del govern central i centralista del ‘Partido Popular’, amb poder absolut.<\/span><\/h3>\n

Ni un sol estudiant de la naci\u00f3 catalana acaba els seus estudis sense el domini de les dues lleng\u00fces: catal\u00e0 i castell\u00e0. \u00c9s m\u00e9s, en les proves de selectivitat per accedir a la universitat, es sol treure millor nota en llengua castellana. No trobaran ni un sol ciutad\u00e0 catal\u00e0 que no s\u00e0piga castell\u00e0. Diem la veritat: la llengua catalana fa nosa perqu\u00e8 \u00e9s la fortalesa i columna vertebral de la naci\u00f3 catalana. Sense idioma no hi ha naci\u00f3.<\/span><\/h3>\n

El v\u00eddeo<\/span><\/h1>\n

Si tenen a b\u00e9, poden puntejar l’adre\u00e7a de v\u00eddeo seg\u00fcent: 31AUnwRzA4M<\/a><\/span><\/h3>\n

********************************************************************************** <\/span><\/h3>\n

El Deure i la Gl\u00f2ria<\/span><\/h3>\n

<<Veig poques coses de m\u00e9s import\u00e0ncia per el futur del nostre pa\u00eds i la nostra civilitzaci\u00f3 que el reconeixement complet del lloc que correspon a l’artista. Si l’art alimenta les arrels de la nostra cultura, la societat deu deixar a l’artista lliure per seguir la seva visi\u00f3 onsevulga que el porti. No devem oblidar mai que l’art no \u00e9s una forma de propaganda; \u00e9s una forma de la veritat… Robert Frost va ser amb freq\u00fc\u00e8ncia esc\u00e8ptic a prop dels projectes per el millorament hum\u00e0, per\u00f2 no crec que menyspre\u00e9s aquesta esperan\u00e7a americana i mundial>>. (President John F. Kennedy, Acte d’Homenatge al poeta Robert Frost, Universitat Amherst, Massachusetts, 26 octubre 1963).<\/span><\/span><\/h2>\n

\"\"<\/a>El president John F. Kennedy i la seva esposa Jackie, amb el poeta Robert Frost, a la Casa Blanca. (Imatge: realeza.foros.ws).<\/span><\/span><\/h3>\n

<<A Am\u00e8rica acostum\u00e0vem honorar a dones i homes de grans realitzacions. Per\u00f2 avui aquesta Universitat i aquest pa\u00eds honoren a un home la qual contribuci\u00f3 no es va dirigir cap a la nostra grandesa sin\u00f3 cap a el nostre esperit; no cap a les nostres creences pol\u00edtiques sin\u00f3 cap a la nostra perspic\u00e0cia, no cap a la nostra pr\u00f2pia estimaci\u00f3, sin\u00f3 cap a la nostra pr\u00f2pia comprensi\u00f3. A l’honorar Robert Frost honorem a les m\u00e9s profundes fonts de la nostra fortalesa nacional. Aquesta fortalesa t\u00e9 diverses formes i les m\u00e9s evidents no s\u00f3n sempre les m\u00e9s significatives. Els homes que creen poder contribueixen de manera indispensable a la grandesa de la naci\u00f3, per\u00f2 els homes que interroguen al poder realitzen la mateixa contribuci\u00f3, especialment quan aquest interrogant \u00e9s desinteressat, perqu\u00e8 ells determinen si nosaltres fem \u00fas del poder o el poder ens utilitza a nosaltres…Mentre el poder estr\u00e8ny l’\u00e0rea de l’inter\u00e8s hum\u00e0, la poesia li recorda la riquesa i la diversitat de la seva exist\u00e8ncia. Mentre el poder corromp, la poesia neteja…>>. (President John F. Kennedy, Acte d’Homenatge<\/span> al poeta Robert Frost, Universitat Amherst, Massachusetts, 26 octubre 1963).<\/span><\/span><\/h3>\n

El v\u00eddeo<\/span><\/span><\/h1>\n

Si tenen a b\u00e9, poden veure el v\u00eddeo seg\u00fcent: NazDc5T2yLE<\/a><\/span><\/span><\/h3>\n

*********************************************************************************************<\/span><\/span><\/p>\n

El naixement d’una naci\u00f3. Qu\u00e8 \u00e9s Catalunya<\/span><\/span><\/span><\/h1>\n

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Tot i que no cercaven de perjudicar la noblesa, els reis – des de Joan I fins a Ferran II ‘el Cat\u00f2lic- es mostraren amatents envers la reivindicaci\u00f3 dels pagesos de remen\u00e7a: en benveiren la formaci\u00f3 d’un <<gran sindicat>>, constitu\u00eft per m\u00e9s de 20.000 camperols (1448) -estudiat per Jaume Vicens Vives-, i promogueren un projecte de resoluci\u00f3 del conflicte basat en la conversi\u00f3 dels mals usos en rendes o censals perp\u00e8tues a pagar pels pagesos a llurs senyors. Aquest havia d’\u00e9sser, precisament, el principi \u00a0en qu\u00e8 Ferran II bas\u00e0 la ‘sent\u00e8ncia arbitral de Guadalupe’, el 1486, al cap d’un segle de lluites. (Ulisses 11).<\/span><\/h3>\n

* LA PREGUNTA de la setmana.- Quina va ser la reacci\u00f3 contra el sindicat remen\u00e7a?<\/span><\/h3>\n

* LA CITACI\u00d3 de la setmana.- “\u00c9s molt perill\u00f3s viure. El que viu mor”. <\/em>Stanislaw Jercy Lec.\"\"<\/a>Stanislaw Jercy Lec (Imatge: rosenpaostemal…)<\/span><\/span><\/h3>\n

——————————————————————————————————–<\/span><\/span><\/p>\n

Colors del m\u00f3n<\/span><\/span><\/span><\/h1>\n

\"\"<\/a><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

Cirerers a la primavera. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

Mas Ponsjoan, Calonge, Baix Empord\u00e0, Catalan Nation<\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

(Fotografia: Joana Vidal)<\/span><\/h3>\n

********************************************************************************************<\/span><\/p>\n


\n<\/span><\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Narc\u00eds-Jordi Arag\u00f3 (Fotografia: www.elpuntavui.cat) El periodista i escriptor giron\u00ed, Narc\u00eds-Jordi Arag\u00f3, acaba de publicar el llibre ‘Periodisme sota sospita’. Sis-centes-cinquanta nou p\u00e0gines -afortunadament de car\u00e0cters gegantins- que escampen una corrent d’aire sa de viv\u00e8ncies del quefer period\u00edstic, des de l’any 1967 cap a endavant. Des de la Girona que en deien “grisa i negre”, fins […]<\/p>\n","protected":false},"author":19,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[233],"tags":[],"class_list":["post-6112","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-educacio"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjY-1AA","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6112","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/users\/19"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6112"}],"version-history":[{"count":33,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6112\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6155,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6112\/revisions\/6155"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6112"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6112"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6112"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}