{"id":6587,"date":"2013-07-13T15:38:50","date_gmt":"2013-07-13T14:38:50","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/?p=6587"},"modified":"2013-07-13T21:43:17","modified_gmt":"2013-07-13T20:43:17","slug":"intrusio-permanent","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/2013\/07\/13\/intrusio-permanent\/","title":{"rendered":"Intrusi\u00f3 permanent"},"content":{"rendered":"

<\/h3>\n

\"Consejo<\/a><\/h3>\n

La dreta conservadora i radical espanyola, centralista i nacionalista, amb poder absolut, mai ha sabut governar a Espanya, naci\u00f3 de nacions. \u00a0Sempre -la hist\u00f2ria per testimoni- ha acabat en un desastre i amb un retroc\u00e9s econ\u00f2mic i social. (Imatge: criticcoosdigital.blogspot.com).\u00a0<\/span><\/h3>\n

Intrusi\u00f3, en aquest cas, auton\u00f2mica. <\/span>Tot i que, per Catalunya, aquestes intrusions procedents de l’Estat central, centralista i nacionalista espanyol, s\u00f3n constants. Recentment, el president Rajoy, va fer unes declaracions que causen estupor. Con\u00e8ixer els diferents territoris que formen una naci\u00f3 de nacions com \u00e9s Espanya, i m\u00e9s en aquests moments Catalunya, hauria de ser assignatura obligada per poder optar a la presid\u00e8ncia del pa\u00eds. Si es d\u00f3na el cas, \u00e9s clar, d’una acci\u00f3 de govern que tingui a la intel.lig\u00e8ncia com a principal valor afegit de la seva actuaci\u00f3. Aquest valor afegit que a Espanya tant li manca per deixar de ser la darrera de la classe europea al costat de Gr\u00e8cia i Portugal. Ja est\u00e0 b\u00e9, home! Per\u00f2, \u00e9s que…, quan Espanya es decidir\u00e0 a baixar de la nuvolada?<\/span><\/p>\n

Mentre mandataris i dirigents del “Partido Popular” blasmen continuament contra la naci\u00f3 catalana i les democr\u00e0tiques aspiracions dels seus ciutadans, el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, rec\u00f3rrer Brasil acompanyat d’una cinquantena d’empresaris per tal d’aconseguir m\u00e9s inversions, un augment dels llocs de treball, m\u00e9s producci\u00f3 i millor productivitat, augment de les exportacions i d’un consum assenyat. No en va Catalunya \u00e9s una Comunitat Aut\u00f2noma i naci\u00f3 pagadora, davant les dotze Comunitats Aut\u00f2nomes o ‘regiones’ -de les disset existents- que reben m\u00e9s del que aporten. Un desequilibri econ\u00f2mic que perjudica greument Espanya i Europa. Quines mesures pensa adoptar l’Administraci\u00f3 del president Rajoy, pel que fa a la correcci\u00f3 d’aquest desequilibri nefast d’aquests dotze territoris que reben m\u00e9s del que aporten, davant nom\u00e9s cinc que aporten m\u00e9s del que reben? No veuen que aix\u00f2 no pot ser de cap manera!<\/span><\/span><\/h3>\n

Com pot dir el president Rajoy que caldria\u00a0suprimir serveis meteorol\u00f2gics sense dir quins? Cada vegada que el govern central del ‘Partido Popular’ volen treure compet\u00e8ncies auton\u00f2miques -drets estatuaris i constitucionals-, qui ha de rebre \u00e9s l’autonomia centen\u00e0ria de Catalunya. No la poden suportar. Aix\u00f2 s\u00ed, 18.000 milions d’euros -un 8% del PIB catal\u00e0- surten cada any dels imposts dels ciutadans de Catalunya i no tenen retorn per part del govern central. Aix\u00f2 s\u00ed ho poden suportar. Doncs la naci\u00f3 catalana, no, i ja veuen on s’ha arribat com a conseq\u00fc\u00e8ncia de tals incompliments.<\/span><\/span><\/h3>\n

Ara li toca el torn al gaireb\u00e9 centenari -92 anys-\u00a0Servei Meteorol\u00f2gic de Catalunya. Pioners a Europa i que despr\u00e9s de molt esfor\u00e7, treball d’investigaci\u00f3, participaci\u00f3 en projectes internacionals, va arribar a ser destru\u00eft pel feixisme franquista i que, avui dia, figura en els primers llocs d’Europa. Per altra banda, \u00e9s molt ben considerat i estimat pels ciutadans de Catalunya. \u00c9s el nostre Servei Meteorol\u00f2gic. No ho sap aix\u00f2 el president Rajoy? O \u00e9s que a Espanya la lliure iniciativa ja no compta per res?<\/span><\/span><\/h3>\n

Escoltin, estem parlant de 92 anys d’esfor\u00e7 i de treball.\u00a0No de no fer i, endem\u00e9s, de no deixar fer res. Creiem en una Catalunya naci\u00f3 que est\u00e0 en marxa, una Catalunya naci\u00f3 respectada per totes les nacions, per amics i enemics, fent, treballant, intentant; una Catalunya naci\u00f3 forta en un m\u00f3n en pau.<\/span><\/span><\/h3>\n

Creiem en la hist\u00f2ria i en el valor i coratge dels nostres\u00a0avantpassats. El 31 de mar\u00e7 de 1921, el Consell Permanent de la Mancomunitat de Catalunya va aprovar el Decret que establia la creaci\u00f3 del Servei Meteorol\u00f2gic de Catalunya, i Eduard Fontser\u00e8 en va ser nomenat director. La Mancomunitat va assumir les despeses de funcionament i instal.laci\u00f3, i el Servei va quedar sota la depend\u00e8ncia cient\u00edfica de l’Institut d’Estudis Catalans. La seu del Servei ocupava el pis superior de l’edifici del rellotge de l’Escola Industrial. Des d’all\u00e0, recollia i tractava tant la informaci\u00f3 subministrada pels observadors voluntaris com la informaci\u00f3 rebuda de l’Estat Espanyol i els organismes internacionals que arribaven a trav\u00e9s de la telegrafia sense fils. Ho sap aix\u00f2 el president del govern espanyol, Mariano Rajoy?<\/span><\/span><\/h3>\n

Eduard Fontser\u00e8 va assistir, en representaci\u00f3 de l’SMC,\u00a0a diverses Confer\u00e8ncies Internacionals de Directors de Serveis Meteorol\u00f2gics com a membre del m\u00e0xim organisme rector de l’Organitzaci\u00f3 Meteorol\u00f2gica Internacional, la Confer\u00e8ncia de Directors. Des de l’any 1922, l’SMC va elaborar una previsi\u00f3 di\u00e0ria del temps que es donava a con\u00e8ixer en els edificis p\u00fablics i les centrals comarcals de la Mancomunitat. Des de l’any 1927, es va retransmetre la informaci\u00f3 del temps a trav\u00e9s de Radio Barcelona. Ho sap aix\u00f2 el president del govern espanyol, Mariano Rajoy?<\/span><\/span><\/h3>\n

\"pos_1_3\"<\/a><\/p>\n

(Imatge: www20.gencat.cat)<\/span><\/h3>\n

Durant els seus 17 anys d’exist\u00e8ncia, l’antic Servei va donar\u00a0un impuls extraordinari a la meteorologia, i, amb alguns dels seus treballs, de gran valor cient\u00edfic, va adquirir un important prestigi internacional. Entre els seus treballs de ress\u00f3 fora de casa nostra destaquen la participaci\u00f3 en l’elaboraci\u00f3 de l’Atlas internacional dels n\u00favols i dels estats del cel, la contribuci\u00f3 a l’Any Polar Internacional (1932-33) amb la creaci\u00f3 de dos observatoris d’alta muntanya a Sant Jeroni (Montserrat) i el Tur\u00f3 de l’Home (Montseny), i el disseny del pluvi\u00f2graf Jard\u00ed. L’any 1939, per\u00f2, l’SMC va ser suprimit i els seus arxius i depend\u00e8ncies requisats. Ho sap aix\u00f2 el president del govern espanyol, Mariano Rajoy?<\/span><\/span><\/h3>\n

\"comissio_estudi_nuvols_1929\"<\/a><\/p>\n

A la reuni\u00f3 de l’any 1921 del Comit\u00e8 Meteorol\u00f2gic Internacional a Londres, va crear novament la Comissi\u00f3 Internacional per a l’Estudi dels N\u00favols. L’objectiu de la Comissi\u00f3 era elaborar un nou atles internacional que substitu\u00eds a l’antic de Hildebrandsson et al. (1896). A Catalunya existia una tradici\u00f3 cient\u00edfica d’estudi dels n\u00favols i l’SMC disposava d’un servei adscrit, sufragat totalment per la Fundaci\u00f3 Concepci\u00f3 Rabell, per als estudis nefol\u00f2gics. Els estudis de la Comissi\u00f3 van avan\u00e7ar r\u00e0pidament amb una participaci\u00f3 intensa de l’SMC. Els treballs arribaren al punt de definir el nou Atles Internacional; per\u00f2 no es disposava de fons per a la seva edici\u00f3. Davant d’aquesta situaci\u00f3, a la reuni\u00f3 del Comit\u00e8 Meteorol\u00f2gic Internacional de Viena, l’any 1926, la Instituci\u00f3 Patxot ofer\u00ed fer-se c\u00e0rrec del cost de l’edici\u00f3. Aix\u00ed, els treballs continuaren amb celeritat i l’any 1929 es va fer a Barcelona la darrera reuni\u00f3 de treball de la Comissi\u00f3 Internacional per a l’Estudi dels N\u00favols, fent-la coincidir amb una Exposici\u00f3 Internacional de N\u00favols. L’any 1930 es publicaren les edicions redu\u00efdes de l’Atles Internacional dels N\u00favols en franc\u00e8s, angl\u00e8s, alemany (lleng\u00fces oficials de l’OMI) i catal\u00e0. L’any 1935 es va publicar la versi\u00f3 completa en catal\u00e0. De les 175 fotografies que composen el volum, 26 pertanyen a la col.lecci\u00f3 de la Fundaci\u00f3 Concepci\u00f3 Rabell. (Hist\u00f2ria.meteo.cat). (Imatge: www20.gencat.cat).<\/span><\/h3>\n

\"28121773_7785878<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

\u00a0Posteriorment, l’Estatut d’autonomia de 1979, recollint la llarga\u00a0tradici\u00f3 metereol\u00f2gica de Catalunya, va atribuir a la Generalitat, en el seu article 9.15, compet\u00e8ncia exclusiva sobre l’SMC sens perjudici del que disposa l’article 149.1.20 de la Constituci\u00f3. Responent a aquest punt de l’Estatut, l’any 1996 el Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya va crear el Servei de Meteorolog\u00eda de Catalunya com a \u00f2rgan administratiu adscrit a la Direcci\u00f3 General de Qualitat Ambiental del aleshores Departament de Medi Ambient. Ho sap aix\u00f2 el president del govern espanyol, Mariano Rajoy?<\/strong><\/span><\/span><\/p>\n

Els arxius de l’antic SMC van ser retornats a la Generalitat l’any 1983.\u00a0Anys m\u00e9s tard, aquest fons, que cont\u00e9 dades meteorol\u00f2giques, documents administratius, correspond\u00e8ncia i abundant documentaci\u00f3 gr\u00e0fica, va ser catalogat i des de l’any 2003 es conserva i \u00e9s a disposici\u00f3 del p\u00fablic a la Cartoteca de l’Institut Cartogr\u00e0fic de Catalunya. L’aprovaci\u00f3 de la Llei 15\/2001, de 14 de novembre, de meteorologia, va suposar el restabliment del Servei Meteorol\u00f2gic de Catalunya com a entitat amb personalitat jur\u00eddica pr\u00f2pia. L’article 144.5 de l’Estatut d’autonomia de 2006, donant continu\u00eftat a les lleis anteriors, esmenta que correspon a la Generalitat l’establiment d’un servei meteorol\u00f2gic propi, indicant a continuaci\u00f3 altres compet\u00e8ncies de la Generalitat en mat\u00e8ria de meteorologia. Ho sap aix\u00f2 el president del govern espanyol, Mariano Rajoy?<\/span><\/span><\/h3>\n

En aquests moments en que a la naci\u00f3 catalana es pot con\u00e8ixer i estudiar la seva pr\u00f2pia hist\u00f2ria, \u00e9s bo que puguem explicar la del Servei Meteorol\u00f2gic de Catalunya aprovat l’any 1921. Aix\u00ed ho hem fet, tamb\u00e9, en els dos ‘posts’ anteriors. Forma part d’un dels pilars de les estructures d’Estat i de naci\u00f3. Per aquest motiu als jerarques del ‘Partido Popular’ els hi fa tanta nosa. No nom\u00e9s el Servei Meteorol\u00f2gic, sin\u00f3 totes les altres compet\u00e8ncies estatu\u00e0ries i constitucionals que a Catalunya es desenvolupen. Per aix\u00f2 \u00e9s una autonomia. \u00c9s a dir,\u00a0\u00a0la facultat de governar-se per les seves pr\u00f2pies lleis. I els del ‘Partido Popular’, centralistes, autoritaris, amb poder absolut i nacionalistes espanyols, aix\u00f2 no ho poden suportar. La dreta espanyola, radical, conservadora i absolutista, mai ha sabut governar a Espanya i sempre que ho fa, el desastre est\u00e0 assegurat. Des que, l’any 2006, els del ‘Partido Popular’ van portar la Llei Org\u00e0nica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, d’obligat compliment,\u00a0r e f e r e n d a t!!!\u00a0pels ciutadans de Catalunya, al Tribunal Constitucional espanyol, no renovat, el deteriorament de les relacions amb Catalunya ha estat i \u00e9s aclaparador. Cada dia que passa i davant el fatal immobilisme, tant poc democr\u00e0tic del ‘Partido Popular’, el clam independentista dels ciutadans de Catalunya \u00e9s m\u00e9s gran. El PP no ho podria fer pitxor. \u00c9s d’esperar que a les properes eleccions legislatives espanyoles, els votants no donin la majoria absoluta i el poder absolut al ‘Partido Popular’. Amb els seus governants, ‘Espa\u00f1a, no va bien’.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

El v\u00eddeo<\/span><\/h1>\n

Si tenen a b\u00e9, poden puntejar l’adre\u00e7a de v\u00eddeo seg\u00fcent:\u00a0http:\/\/youtu.be\/2cydtYIxRZs<\/a><\/span><\/h3>\n

**********************************************************************************<\/h3>\n

\u00a0El Deure i la Gl\u00f2ria<\/span><\/h1>\n

<<Uns catorze milions de nord-americans van patir atur parcial durant l’any 1962, i els vint-i-vuit per cent dels aturats de l’any passat van romandre sense treballar quinze setmanes o m\u00e9s. El quinze per cent no ho van poguen fer durant sis mesos o quelcom m\u00e9s. Em sembla que aquesta naci\u00f3 es mereix quelcom millor que tot aix\u00f2…>>.\u00a0(President John F. Kennedy, esmorzar c\u00edvic a Xicago (Illinois), 23 mar\u00e7 1963).<\/span><\/span><\/h2>\n

\"768px-President_Kennedy_plays_with_son_John_F._Kennedy_Jr\"<\/a><\/p>\n

\u00a0President John F.Kennedy and his son, John F.Kennedy, Jr. Celebrating Father’s Day. (Imatge: www.geni.com)<\/span><\/h3>\n

<<…La reducci\u00f3 d’imposts, en si mateixa, no donar\u00e0 feina als no qualificats o portar\u00e0 la ind\u00fastria cap a una zona deprimida, i la reducci\u00f3 d’imposts, per tant, tampoc \u00e9s l’\u00fanic programa que hem de portar a la pr\u00e0ctica. Necessitem millorar urgentment les nostres escoles i col.legis, reduir el nombre dels nois i noies que es veuen obligats a abandonar els seus estudis, reduir el nombre d’obrers sense qualificar, mantenir apartats als joves del mercat laboral fins que estiguin ben preparats per ocupar els llocs de treball que imposa l’automatitzaci\u00f3…>>.\u00a0(President John F. Kennedy, esmorzar c\u00edvic a Xicago (Illinois), 23 mar\u00e7 1963).<\/span><\/span><\/h3>\n

El v\u00eddeo<\/span><\/h1>\n

Si tenen a b\u00e9, poden veure el v\u00eddeo seg\u00fcent:\u00a0http:\/\/youtu.be\/1yRR08eqoLo<\/a>\u00a0– Cara a cara amb la premsa lliure i democr\u00e0tica; sense farsa i sense com\u00e8dia en una gran naci\u00f3 d’Estats lliures. El poble nord-americ\u00e0 creu amb la seva premsa.<\/span><\/span><\/h3>\n

*********************************************************************************************<\/p>\n

El naixement d’una naci\u00f3. Qu\u00e8 \u00e9s Catalunya<\/span><\/h2>\n

 <\/p>\n

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- La complicaci\u00f3 del conflicte amb l’agitaci\u00f3 dels estaments inferiors de la Ciutat motiv\u00e0 que Alfons ‘El Magn\u00e0nim’ envi\u00e9s a l’illa un ex\u00e8rcit de mercenaris italians, els ‘saccomanni’, comandats per Francesc d’Erill, ben aviats victori\u00f3s a Inca i organitzador d’un c\u00e0stig exemplar: execucions, pagament de deutes i de la meitat del sou de les tropes, indemnitzacions als ciutadans i recatxats, pagament a la corona d’una multa de 150.000 lliures, etc. Amb uns tals m\u00e8todes fou sofocada la revolta, que fou segellada amb l’execuci\u00f3 del principal cabdill, Ballester, el gener de 1457. La lluita i la repressi\u00f3 reblaren la pen\u00faria de les viles. (Ulisses 11).<\/span><\/h3>\n

* LA PREGUNTA de la setmana.- En 1481, Ferran II que va sol.licitar de Roma?<\/span><\/h3>\n

* LA CITACI\u00d3 de la setmana.-\u00a0“Els cient\u00edfics no persegueixen la veritat, \u00e9s la veritat que els persegueix a ells”.\u00a0<\/em>Karl Schlechta.\"schlechta726gepa270112\"<\/a>Karl Schlechta (Imatge: Kleine Zeitung)<\/span><\/span><\/p>\n

*********************************************************************************************<\/p>\n

Els colors\u00a0del\u00a0m\u00f3n<\/span><\/span><\/span><\/span><\/h1>\n

\"Concert-per-la-Llibertat-los-m_54376427532_53699622600_601_341\"<\/a><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h1>\n

El recent ‘Concert per la Llibertat’, al Camp Nou. Les xifres: 90.000 persones van viure en directe l’hist\u00f2ric esdeveniment; 525 autobusos van venir d’arreu de Catalunya per assistir al festival; 60 grups van passar \u00a0per l’escenari del Camp Nou; 14 entitats han estat darrere de l’organitzaci\u00f3. El mosaic va cristal.litzar amb rotunditat, amb m\u00e9s de 130.000 bra\u00e7os aixecant les cartolines que conformaven el lema escollit, ‘Freedom Catalonia 2014’. \u00d2mnium Cultural ha estat el cap visible. (Imatge: videos.lavanguardia.com).<\/span><\/span><\/h3>\n

**********************************************************************************\u00a0<\/span><\/span>\u00a0<\/span><\/h3>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La dreta conservadora i radical espanyola, centralista i nacionalista, amb poder absolut, mai ha sabut governar a Espanya, naci\u00f3 de nacions. \u00a0Sempre -la hist\u00f2ria per testimoni- ha acabat en un desastre i amb un retroc\u00e9s econ\u00f2mic i social. (Imatge: criticcoosdigital.blogspot.com).\u00a0 Intrusi\u00f3, en aquest cas, auton\u00f2mica. Tot i que, per Catalunya, aquestes intrusions procedents de l’Estat […]<\/p>\n","protected":false},"author":19,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[2500],"tags":[],"class_list":["post-6587","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya-cap-a-una-nova-frontera"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjY-1If","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6587","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/users\/19"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6587"}],"version-history":[{"count":30,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6587\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6625,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6587\/revisions\/6625"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6587"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6587"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6587"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}