{"id":694,"date":"2010-02-07T22:05:36","date_gmt":"2010-02-07T21:05:36","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/?p=694"},"modified":"2010-02-07T22:05:36","modified_gmt":"2010-02-07T21:05:36","slug":"les-formigues-parcs-del-mar-i-de-la-vida-marina-de-la-costa-brava-ii","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/2010\/02\/07\/les-formigues-parcs-del-mar-i-de-la-vida-marina-de-la-costa-brava-ii\/","title":{"rendered":"Les Formigues: Parcs del mar i de la vida marina de la Costa Brava (II)"},"content":{"rendered":"

\u00a0\u00a0 \"\"<\/a><<Estem assistint a l’extinci\u00f3 dels oceans…els mars han tocat fons, amb un gran nombre d’esp\u00e8cies de peixos, aus i mam\u00edfers marins a tocar l’extinci\u00f3.>><\/em>\u00a0(Pew Institute for Ocean Science).\u00a0Segons l’ONU, les tres quartes parts dels bancs de peixos del m\u00f3n romanen sota amena\u00e7a per culpa de la pesca excessiva. Els nostres mars s\u00f3n vasts, per\u00f2 no il.limitats. Ofereixen aliment a milions de persones. I malgrat aix\u00f2, es troba protegida de l’activitat destructiva del ser hum\u00e0: sols el 0,01%. Aquest percentatge tant petit no \u00e9s suficient. D’aqu\u00ed la necessitat sense dilacions de les reserves marines que s\u00f3n \u00e0rees del mar totalment protegides de tota activitat humana: parcs naturals per els mars.<\/em> Sovint s\u00f3n implementades amb una aproximaci\u00f3 menys decidida, per\u00f2 cada cop m\u00e9s estesa arreu de la Mediterr\u00e0nia (com a tot el m\u00f3n), perqu\u00e8 tenen nombroses avantatges.———————————————————————Sempre solen tenir una zona “nucli” on no es permet cap activitat extractiva, per permetre la superviv\u00e8ncia de reproductors de gran talla, que produeixen molt\u00edssims m\u00e9s ous per individu que els adults de poblacions sotmeses a explotaci\u00f3 convencional. Aix\u00ed es complementa la protecci\u00f3\u00a0que en general es d\u00f3na als peixos petits amb mesures com la mida dels hams o de la malla de les xarxes, el tradicional <<peix petit, no, gr\u00e0cies!>>, <\/em>orientat a deixar cr\u00e9ixer el peix. Sovint s’aconsegueix harmonitzar les necessitats dels diferents sectors, o transferir l’activitat pesquera sobrant a activitats econ\u00f2miques m\u00e9s rendibles, i respectuoses amb el medi mar\u00ed, com les relacionades amb varietats de pesca m\u00e9s rendibles, ecoturisme o centres de busseig. Un anf\u00f3s es pot pescar una sola vegada, en canvi es pot fotografiar infinitat de cops. Tot aix\u00f2 es completa amb una adequada normativa i vigil\u00e0ncia, associada a una investigaci\u00f3 que permeti l’avaluaci\u00f3 de l’anomenat “efecte reserva”, investigacions que s\u00f3n p\u00fabliques i es comparteixen amb els sectors afectats.——————————–Recentment, la Royal Commission on Environmental Pollution anglesa ha fet una crida urgent perqu\u00e8 el 30% de les aig\u00fces de la zona econ\u00f2mica exclusiva del Regne Unit es converteixen en una xarxa a gran escala de reserves de no tocar, sobre la base d’una s\u00e8rie de criteris i se n’exclogui la pr\u00e0ctica de qualsevol tipus de pesca comercial.———————————————–Al litoral gironi hi ha tres reserves marines. La primera i m\u00e9s coneguda \u00e9s la reserva de les illes Medes, davant l’Estartit. La reserva de les Medes es va tirar endevant el 1990 i t\u00e9 una zona protegida i una altra estrictament protegida. La segona va ser la zona vedada entre el cap Negre i el Pa de Pessic, a Begur, coneguda com Ses Negres, que gestiona l’associaci\u00f3 Nereo. Ses Negres compr\u00e8n 80 hect\u00e0rees. I la tercera afecta l’espai mar\u00ed del Parc Natural del Cap de Creus. I es va fer efectiva per llei el 1998. En l’\u00e0mbit catal\u00e0, tamb\u00e9 hi ha la reserva Masia Blanca, al Vendrell. Finalment, la de les illes Formigues-Costa Brava, l’\u00fanica reserva marina sense reserva integral de totes les creades a l’Estat espanyol, estar\u00e0 aprovada a principi del 2010. I \u00e9s aqu\u00ed on el poble palamos\u00ed vol romandre informat de la situaci\u00f3 actual de la reserva a favor de la protecci\u00f3 del mar i la vida marina de la Costa Brava. \u00c9s propi d’una veritable democr\u00e0cia la realitzaci\u00f3 d’una tasca amb transpar\u00e8ncia i que correspongui a les aspiracions de la majoria de ciutadans ben informats. Catalunya \u00e9s una naci\u00f3 que sempre ha mirat cap a Europa i \u00e9s, dintre\u00a0aquesta relaci\u00f3 amb la CE , com vol desenvolupar-se. La democr\u00e0cia, la llibertat, el progr\u00e9s econ\u00f2mic i social, la modernitzaci\u00f3 en tots els camps, la recerca i la productivitat…ho trobem mirant i treballant junt amb els pa\u00efsos europeus. Gran part d’Espanya mai ha volgut saber res d’Europa i precisament per aix\u00f2, es troba\u00a0dintre aquest desastre econ\u00f2mic i a la cua. Si no sabem\u00a0portar cap a endavant una reserva marina, tal com ja fant a Europa, m\u00e9s val que arriem veles i ens deixem portar per vents de tempesta. Per sobre de determinats interessos econ\u00f2mics particulars, hi han els interessos generals de tota la comunitat que vol que Palam\u00f3s, la Costa Brava i el Baix Empord\u00e0 siguin dels millors i m\u00e9s avan\u00e7ats en totes les aspiracions econ\u00f2miques i socials. Avan\u00e7ar amb un gran respecte cap a la Terra. Estem farts dels qui, per afavorir i afavorir-se d’una especulaci\u00f3 salvatge i d’un capitalisme desenfrenat, ens han portat a una\u00a0Espanya amb m\u00e9s de 4 milions d’aturats i 600 mil a Catalunya. La culpa no la tenen els\u00a0treballadors, sin\u00f3 els dirigents que el poble ha posat en els Parlaments-la m\u00e9s gra expressi\u00f3 de la sobirania popular- i dels gran poders econ\u00f2mics que tenen sotmesos a molts integrants del poder pol\u00edtic.\u00a0Tenim el dret i l’obligaci\u00f3 de fer-los fora a les properes eleccions.————————————————————————————————————————<\/h3>\n

\u00a0\u00a0\u00a0 LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- La New York Public Library cont\u00e9 un dels documents m\u00e9s valuosos que existeixen sobre Am\u00e8rica: la carta que Crist\u00f2for Colom va escriure l’any 1493 i en la qual descriu com “en 33 dies va passar de les illes Can\u00e0ries a les Indies.”<\/em><\/strong><\/p>\n

\u00a0\u00a0 LA PREGUNTA de la setmana.- A la part de Coney Island que pertany a Brooklyn (Nova York)\u00a0si troba l’hist\u00f2ric i fam\u00f3s parc d’atraccions del mateix nom. All\u00e0\u00a0hi ha una de les poques muntanyes russes que funcionen per gravetat i sobre vies de fusta, que queden en el m\u00f3n. Quin \u00e9s el seu nom? Quin any va ser constru\u00efda? Quina velocitat agafa aquesta muntanya russa?<\/strong><\/p>\n

\u00a0\u00a0\"\"<\/a><\/strong><\/p>\n

\u00a0\u00a0 EL LEMA de la setmana.- “Ning\u00fa ha de cometre la mateixa bestiesa dues vegades, l’elecci\u00f3 \u00e9s prou \u00e0mplia.”<\/em>\u00a0 Jean-Paul Sartre.—————————————————————————————————————————<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00a0\u00a0 <<Estem assistint a l’extinci\u00f3 dels oceans…els mars han tocat fons, amb un gran nombre d’esp\u00e8cies de peixos, aus i mam\u00edfers marins a tocar l’extinci\u00f3.>>\u00a0(Pew Institute for Ocean Science).\u00a0Segons l’ONU, les tres quartes parts dels bancs de peixos del m\u00f3n romanen sota amena\u00e7a per culpa de la pesca excessiva. Els nostres mars s\u00f3n vasts, per\u00f2 […]<\/p>\n","protected":false},"author":19,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[457],"tags":[14,1836,1842,1835,1841,1194,1828,1826,1834,461,541,1837,1562,440,1838,1830,1839,1825,1827,1832,1559,1843,1833,1840,1829,1831],"class_list":["post-694","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-natura-i-paisatge","tag-afegir-nova-etiqueta","tag-anfos","tag-aturats","tag-busseig","tag-cap-de-creus","tag-capitalisme","tag-crida","tag-destructiva","tag-ecoturisme","tag-especulacio","tag-extincio","tag-investigacions","tag-lonu","tag-mar","tag-medes","tag-medi","tag-nereo","tag-oceans","tag-parcs","tag-peix","tag-pesca","tag-progres","tag-sectors","tag-ses-negres","tag-supervivencia","tag-xarxes"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjY-bc","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/694","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/users\/19"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=694"}],"version-history":[{"count":13,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/694\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":711,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/694\/revisions\/711"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=694"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=694"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=694"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}