{"id":7119,"date":"2013-10-19T14:30:00","date_gmt":"2013-10-19T13:30:00","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/?p=7119"},"modified":"2013-10-22T20:32:08","modified_gmt":"2013-10-22T19:32:08","slug":"resistits-i-vencuts-i-de-seriosa-gravetat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/2013\/10\/19\/resistits-i-vencuts-i-de-seriosa-gravetat\/","title":{"rendered":"“Resistits” i “ven\u00e7uts”, segons la FAES"},"content":{"rendered":"

<\/h3>\n

\"aznar<\/a><\/h3>\n

Quan a l’expresident del Govern espanyol, Jos\u00e9 Mar\u00eda Aznar (PP), i als dirigents del ‘Partido Popular’ els hi va interessar i convenir el di\u00e0leg, ja ho crec! que es van afanyar a establir una pol\u00edtica d’enteniment i raciocini pol\u00edtic amb la Generalitat de Catalunya. Presumir d’estadista nom\u00e9s a estones, no \u00e9s un bon servei a Espanya, naci\u00f3 de nacions. El Parlament i la Generalitat, aix\u00ed com milions de ciutadans de Catalunya, ja han demanat el di\u00e0leg. Si no ve del Govern espanyol, haur\u00e0 de venir per intervenci\u00f3 de la Comissi\u00f3 Europea i del Parlament d’Europa. (Imatge: www.abc.es).\u00a0<\/span><\/h2>\n

<\/h3>\n

<\/h3>\n

La fundaci\u00f3 FAES que presideix l’expresident\u00a0del govern espanyol, Jos\u00e9 Mar\u00eda Aznar, i que rep fons p\u00fablics del Ministeri de Cultura -compet\u00e8ncia estatal duplicada, tota vegada que les Comunitats Aut\u00f2nomes ja tenen les compet\u00e8ncies en cultura, per\u00f2, sense diners, com \u00e9s el cas de Catalunya ofegada-, i tamb\u00e9 fons del Ministeri d’Afers Estrangers i subvencions d’altres Administracions P\u00fabliques, ha advertit recentment a la revista que edita que els “desafiaments” a l’ordre constitucional han de ser “resistits” i “ven\u00e7uts”.\"1370019386_0\"<\/a><\/span><\/span><\/h3>\n

(Imatge: elmundo.es)<\/span><\/h3>\n

<\/h3>\n

Mai a Catalunya, tant per part del president de la\u00a0Generalitat, el Parlament, partits pol\u00edtics o altres institucions, s’han manifestat amb aquest llenguatge propi del terrror i de la por. No \u00e9s un llenguatge procedent de la democr\u00e0cia ni dels pa\u00efsos que formen la Comunitat Europea. M\u00e9s b\u00e9, procedeix d’arrels dictatorials i de retorn al passat. D’abans de la democr\u00e0cia que tant va costar aconseguir. El senyor Aznar, quan es refereix a la naci\u00f3 catalana -un 80% dels seus ciutadans demanen fer \u00fas del seu dret a decidir i poder anar a votar-, tamb\u00e9 parla amb aquest to agressiu i amena\u00e7ador. Tots els diaris en van plens.\u00a0\"jordi-y-aznar\"<\/a><\/span><\/span><\/h3>\n

<\/h2>\n

Despr\u00e9s si i ara no? Qui va donar l’ordre, l’any 2006, de portar la Llei Org\u00e0nica, d’obligat compliment, de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya al Tribunal Constitucional, no renovat? Una Reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya revisada i retallada pel Consell Consultiu de la Generalitat; aprovada pel Parlament de Catalunya; el Congr\u00e9s de Diputats, que tamb\u00e9 la va retallar, i el Senat; sancionada pel rei i ‘referendat’\u00a0pels ciutadans de Catalunya. Anys 2006 – 2010, quatre anys per emetre sent\u00e8ncies i la sent\u00e8ncia. Tanta humiliaci\u00f3 i menyspreu pels ciutadans de Catalunya que van referendar la seva primera Llei? (Imatge: quiron.wordpress).<\/span><\/span>\u00a0<\/span><\/h2>\n

<\/h3>\n

<\/h3>\n

A les democr\u00e0cies europees, no es parla de la forma que ho fa\u00a0l’expresident del govern espanyol quan es refereix als moments en que viuen Catalunya i Espanya, naci\u00f3 de nacions constretes i amargades. Entre altres q\u00fcestions, perqu\u00e8 cal donar exemple dintre els afers de la pol\u00edtica que es desenvolupen a Espanya. Exemple dintre les institucions pol\u00edtiques. Exemple dintre els partits pol\u00edtics i, exemple, pel que fa als drets pol\u00edtics. No en va la pol\u00edtica \u00e9s la ci\u00e8ncia i art de governar, que tracta de l’organitzaci\u00f3 i de l’administraci\u00f3 d’un Estat en els seus afers interiors i exteriors.<\/span><\/span><\/h3>\n

En el cas de Catalunya, ja l’any 2006 va presentar la Reforma\u00a0del seu Estatut d’Autonomia; m\u00e9s tard, va demanar un pacte fiscal; tamb\u00e9 ha demanat, com a ‘pagadora’ que \u00e9s, un nou model m\u00e9s just de finan\u00e7ament; ha demanat, tamb\u00e9, poder ser Estat i, finalment, com que a Espanya, naci\u00f3 de nacions constretes i amargades, la pol\u00edtica no \u00e9s, malauradament, ci\u00e8ncia i art de governar, els ciutadans de la naci\u00f3 catalana demanen -ha quedat demostrat que de manera massiva- poder fer \u00fas del seu dret a decidir i poder anar a votar.\"aznypujys_336\"<\/a><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

(Imatge: www.vebidoo.de)<\/span><\/h3>\n

\"mas-i-rajoy\"<\/a><\/p>\n

(Imatge: finestro.wordpress.com)<\/span><\/h3>\n

<\/h2>\n

Parlar, dialogar, reunir-se; tornar a parlar, m\u00e9s di\u00e0leg, celebrar sessions de treball; el raciocini, l’enteniment…En els abundants emoluments de final de mes, no hi entra la feina pel do de la parla?\u00a0<\/span><\/h3>\n

<\/h2>\n

Quan el senyor Aznar, el Dia de la Hispanitat, va dir en conversa\u00a0amb els periodistes que havia assistit a l’acte “per defensar la democr\u00e0cia, la unitat d’Espanya i la monarquia constitucional”, hauria de tenir\u00a0molt present que el dret a votar en unes eleccions lliures \u00e9s el dret m\u00e9s poder\u00f3s i inapreciable del m\u00f3n, i no deu negar-se a ning\u00fa que aix\u00ed ho demana. En una societat lliure, aquells que posseeixen el poder de governar, for\u00e7osament han de respondre a aquells que posseeixen el dret a votar.\u00a0Aix\u00f2 \u00e9s defensar la democr\u00e0cia.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

Pel que fa a la unitat d’Espanya, no \u00e9s un cam\u00ed recomenable\u00a0ni acceptable, que quan una Autonomia de nacionalitat hist\u00f2rica i naci\u00f3, com \u00e9s Catalunya, veu que la Llei Org\u00e0nica -aprovada, sancionada i referendada- del seu Estatut d’Autonomia, \u00e9s duta al Tribunal Constitucional, no renovat, \u00e9s un fet grav\u00edssim en contra de la mateixa exist\u00e8ncia i superviv\u00e8ncia constitucional de l’autonomia de Catalunya -Mancomunitat, 1914 i primer Estatut, 1932- i que no ve a fomentar, precisament, aquesta ‘unitat d’Espanya’, tot i que Catalunya ha estat sempre la primera pel que fa a la solidaritat i que actualment ha esdevingut injusta i abusiva.<\/span><\/span><\/h3>\n

Ja que Jos\u00e9 Mar\u00eda Aznar no ho diu, ho recordarem una altra vegada\u00a0i amb relaci\u00f3 a la ‘defensa de la democr\u00e0cia’ i la ‘unitat d’Espanya’. Any 2006. Any en el que els dirigents del ‘Partido Popular’, de forma innecess\u00e0ria, injusta i tant poc democr\u00e0tica, van portar la Llei Org\u00e0nica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya -revisat i retallat pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovat pel Parlament, retallat i aprovat pel Congr\u00e9s i el Senat, sancionat pel rei i ‘referendat’ pels ciutadans de Catalunya- al Tribunal Constitucional, no renovat. Error pol\u00edtic d’una gravetat extraordin\u00e0ria. Avui, transcorreguts vuit anys, veiem les conseq\u00fc\u00e8ncies. Qui va donar l’ordre de portar la Llei Org\u00e0nica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, al Tribunal Constitucional, no renovat?\u00a0<\/span><\/span><\/h3>\n

Ara, amb el seu Estatut d’Autonomia -primera Llei de Catalunya-\u00a0‘referendat’ i despr\u00e9s sentenciat -quatre anys per emetre una sent\u00e8ncia, entre v\u00e0ries (2006-2010)-, ara, despr\u00e9s de passar menyspreu i humiliaci\u00f3, els ciutadans de Catalunya demanen -de manera democr\u00e0tica i exemplar- poder anar a votar. Aix\u00ed ho va demanar al president Mariano Rajoy, el president Artur Mas, en una carta amb data 26 de juliol del 2013.<\/span><\/span><\/h3>\n

I no es tracta nom\u00e9s del tractament a empentes que es va fer\u00a0i es fa a l’Estatut d’Autonomia, \u00e9s tamb\u00e9 a les lleis aprovades pel Parlament auton\u00f2mic de Catalunya i que el ‘Partido Popular’ hi presenta recurs davant el Tribunal Constitucional, on sempre el resultat \u00e9s desfavorable a Catalunya. Lleis com la d’Educaci\u00f3 que ha aconseguit que el frac\u00e0s escolar comen\u00e7i a minvar; la del Cinema, que demana una projecci\u00f3 m\u00e9s justa pel que fa al nombre de pel.l\u00edcules en llengua catalana i que actualment nom\u00e9s \u00e9s d’un 3%; la Llei d’Horaris Comercials que protegeix al treballador, davant la imposici\u00f3 d’horaris salvatges en contra del treballador, de la vida familiar i de la dignitat de la persona. Tamb\u00e9 protegeix als petits botiguers i comerciants de proximitat, que donen vida als pobles i barris de les ciutats i amb tant d’arrel a Catalunya. La continua empenta contra la protecci\u00f3 de la llengua catalana amparada per la Constituci\u00f3, aix\u00ed com el gallec i l’euskera.<\/span><\/span><\/h3>\n

\"20120915_manifestacio_Diada<\/a><\/p>\n

Els ciutadans de Catalunya demanen poder fer \u00fas del seu democr\u00e0tic dret a decidir. Poder anar a votar. El Govern central, centralista i nacionalista espanyol del ‘Partido Popular’, hauria de tenir molt present que el dret a votar en unes eleccions lliures \u00e9s el dret m\u00e9s poder\u00f3s i inapreciable del m\u00f3n, i no deu negar-se a ning\u00fa que aix\u00ed ho demana. En una societat lliure, aquells que posseeixen el poder de governar, for\u00e7osament han de respondre a aquells que posseeixen el dret a votar. Aix\u00f2 \u00e9s defensar la democr\u00e0cia.<\/span><\/h2>\n

<\/h3>\n

Aquestes i altres lleis aprovades pel Parlament de Catalunya,\u00a0d’acord amb l’Estatut i el que ha de ser una veritable autonomia:\u00a0la facultat de governar-se per les seves pr\u00f2pies lleis. No una autonomia de farsa, de fireta i de per riure. Per aix\u00f2 lluita la naci\u00f3 catalana i en contra de la pretensi\u00f3 del ‘Partido Popular’, centralista i nacionalista espanyol i amb poder absolut, de voler suprimir l’Estat de les Autonomies, constitucional. Aix\u00ed ho est\u00e0 fent amb Catalunya a base d’un continuat ofec econ\u00f2mic que impedeixi el seu creixement i desenvolupament auton\u00f2mic. Ho demostra la xifra de 18.000 milions d’euros -un 8,5% del PIB catal\u00e0- que, cada any, surten dels imposts dels ciutadans de la naci\u00f3 catalana i que no tenen retorn per part del Govern central del ‘Partido Popular’. Un espoli fiscal que unes democr\u00e0tiques, transparents i veritables balances fiscals, hauran de demostrar. Unes balances fiscals “no cocinadas”, com va dir el president, Ignacio Gonz\u00e1lez, de la Comunitat Aut\u00f2noma ‘pagadora’ com \u00e9s la de Madrid.<\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

Pel tractament que des de l’any 2006 -despr\u00e9s a l’oposici\u00f3-\u00a0i que des de que governa, amb poder absolut, el ‘Partido Popular’ d\u00f3na a Catalunya, no \u00e9s precisament una forma de raciocini i d’enteniment pol\u00edtic per fomentar aix\u00f2 que el senyor Aznar anomena “la unitat d’Espanya”.<\/span><\/span><\/h3>\n

Si vost\u00e8s m’ho permeten, nom\u00e9s uns par\u00e0grafs de l’article de l’enginyer Joaquim Coello i Brofau, en el rotatiu ‘El Punt Avui’:<\/span><\/h3>\n

<<El projecte nacional plantejat a “l’Espanya invertebrada” d’Ortega \u00e9s d’arrel, de tesi i de sentiment castellans: abstracte, centralista i uniformista. Aquesta \u00e9s l’ess\u00e8ncia del nacionalisme espanyol il.lustrat. La visi\u00f3 de Jos\u00e9 Antonio Primo de Rivera, que ha inspirat l’ideari del franquisme, parteix del m\u00e9s absolut immobilisme: la p\u00e0tria ni canvia ni evoluciona per la voluntat dels ciutadans; est\u00e0 per sobre d’ells. Aquest ideari envaeix la consci\u00e8ncia de les persones i en limita la llibertat. Converteix els ciutadans en camarades o tra\u00efdors en la tradici\u00f3 del feixisme i el comunisme>>.<\/span><\/h3>\n

<<La resta del nacionalisme espanyol \u00e9s conservadorisme ranci per preservar privilegis o voluntat de domini utilitzant el caciquisme i la for\u00e7a de l’Esgl\u00e9sia per controlar les consci\u00e8ncies i limitar la llibertat dels individus, pel que fa a principis trascendents que per ser-ho escapen de la racionalitat. El nacionalisme catal\u00e0 \u00e9s proper, real, historicista i pluralista, tal com va ser definit per Jaume Vicens Vives a ‘Not\u00edcia de Catalunya’. S\u00f3n dos nacionalismes, antag\u00f2nics: l’un des del pessimisme, del passat, i l’altre des de l’optimisme, del futur, de la mateixa manera que les visions d’Espanya d’Unamuno i Maragall s\u00f3n contradict\u00f2ries, malgrat el respecte mutu que els personatges es professaven>>.<\/span><\/h3>\n

<<El que volen ser els uns i els altres, catalans i espanyols, \u00e9s diferent i volen fer-ho tamb\u00e9 de diferent manera. Els uns, a trav\u00e9s de l’atracci\u00f3 i la diversitat; Catalunya sempre ha estat terra de pas. I els altres, des de la submissi\u00f3 i la uniformitat; \u00e9s l’ess\u00e8ncia de Castella, a\u00efllada amb les seves veritats absolutes, que ha conformat el nacionalisme espanyol i ha determinat l’Estat que l’encarna. La Transici\u00f3 va ser un profund i temporal canvi, per\u00f2 passat el temps el nacionalisme espanyol torna al mateix lloc on sempre ha estat. Constatada aquesta estructura diferenciada, s’ha d’acceptar que hi ha ra\u00f3 o per a la separaci\u00f3 o per a la integraci\u00f3 de manera diferent a la practicada en els darrers tres segles amb voluntat de domini dels uns, acceptada amb m\u00e9s o menys resist\u00e8ncia pels altres. Les difer\u00e8ncies s\u00f3n de fons>>.<\/span><\/h3>\n

El v\u00eddeo<\/span><\/span><\/h1>\n

Si tenen a b\u00e9, poden puntejar les adreces de v\u00eddeo seg\u00fcents:\u00a0http:\/\/youtu.be\/GNrVOCcefkk<\/a><\/span><\/span><\/h3>\n

********************************************************************************\u00a0<\/span><\/h3>\n

<\/h1>\n

El Deure i la Gl\u00f2ria<\/span><\/h1>\n

<<Aquesta tarda, rere una s\u00e8rie d’amenaces i declaracions de desafiament, es va requerir la pres\u00e8ncia de la Gu\u00e0rdia Nacional d’Alabama a la Universitat d’aquest mateix Estat perqu\u00e8 es compl\u00eds la final i inequ\u00edvoca ordre del tribunal de just\u00edcia del districte nort d’Alabama. Aquesta ordre exigia l’admissi\u00f3 a les aules de la Universitat de dos joves residents d’Alabama; dos joves perfectament qualificats pel seu ingr\u00e9s, per\u00f2 que, pel que sembla, han tingut la “desgr\u00e0cia” de n\u00e9ixer negres>>.\u00a0(President John F.Kennedy, Discurs televisat a tota la naci\u00f3, La Casa Blanca, Washington, D.C., 11 juny 1963).<\/span><\/span><\/h2>\n

\"620-kennedy-train-car-jfk-50-election-esp.imgcache.rev1381169844884\"<\/a><\/p>\n

(Imatge: www.aarp.org)<\/span><\/h3>\n

<<El fet de que fossin admesos<\/span>\u00a0de manera pac\u00edfica en els terrenys de la Universitat es deu en bona part a la conducta dels estudiants de la Universitat d’Alabama, que van saber fer front a les seves responsabilitats en forma realment constructiva>>.<\/span><\/span><\/h3>\n

<<Espero que tot nord-americ\u00e0, visqui on visqui, es pari un moment a fer examen de consci\u00e8ncia sobre aquests i altres semblants incidents. Aquesta naci\u00f3 va ser fundada per homes de moltes nacions i de diferent formaci\u00f3. I es va fundar en el principi de que tots els homes han estat creats iguals i que els drets de cada home disminueixen cada vegada que els drets d’un altre s\u00f3n amena\u00e7ats>>.<\/span><\/h3>\n

<<Avui dia estem entestats en una lluita a escala mundial per promoure i protegir els drets de tothom que desitja ser lliure, i quan els nord-americans s\u00f3n enviats a Vietnam o a Berl\u00edn no demanem que ho facin nom\u00e9s els blancs. Per tant, ha de ser possible que tots els estudiants nord-americans, qualsevol que sigui el seu color, assisteixin en els cursos d’ensenyament donats per qualsevol instituci\u00f3 p\u00fablica sense necessitat de que els protegeixin les tropes…>>.\u00a0(President John F. Kennedy, Discurs televisat a tota la naci\u00f3, La Casa Blanca, Washington, D.C., 11 juny 1963).<\/span><\/span><\/h3>\n

(Continuar\u00e0 en el proper ‘post’).<\/span><\/h3>\n

El v\u00eddeo<\/span><\/h1>\n

Si tenen a b\u00e9, poden puntejar les adreces de v\u00eddeo seg\u00fcents:\u00a0http:\/\/youtu.be\/7BEhKgoA86U<\/a>\u00a0\u00a0<\/span><\/h3>\n

********************************************************************************************<\/p>\n