{"id":7233,"date":"2013-11-09T15:34:10","date_gmt":"2013-11-09T14:34:10","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/?p=7233"},"modified":"2013-11-11T18:12:48","modified_gmt":"2013-11-11T17:12:48","slug":"el-poder-absolut-no-dialoga-esclafa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/2013\/11\/09\/el-poder-absolut-no-dialoga-esclafa\/","title":{"rendered":"Qui \u00e9s que no respecta la Constituci\u00f3 i les lleis?"},"content":{"rendered":"

<\/h3>\n

\"mqdefault<\/a><\/h3>\n

Cameron i Salmond signen l’acord sobre el refer\u00e8ndum de la independ\u00e8ncia d’Esc\u00f2cia, que es celebrar\u00e0 el 18 de setembre del 2014. Guanyar-se el sou cada mes treballant amb raciocini, enteniment, intel.lig\u00e8ncia i cultura pol\u00edtiques, a favor de la llibertat, la democr\u00e0cia i les aspiracions pel dret a decidir de milions dels seus ciutadans. (Imatge: es.mashpedia.com).<\/span><\/h2>\n

\"salmond-cameron-firman-referendum--644x362\"<\/a><\/h2>\n

Catorze mesos despr\u00e9s de l’anunci solemne a Edimburg d’un refer\u00e8ndum d’independ\u00e8ncia per Esc\u00f2cia, la consulta impulsada pel govern nacionalista tenia des d’octubre la carta de naturalesa legal (transfer\u00e8ncia temporal per part del Parlament brit\u00e0nic). Es coneixia ja la redacci\u00f3 de la pregunta (degudament esmenada per la Comissi\u00f3 Electoral brit\u00e0nica), aix\u00ed com els arguments en favor i en contra d’ambd\u00f3s blocs pol\u00edtics. (Imatge: factorinternacional.com).\"londres_0\"<\/a><\/span><\/h2>\n

 <\/p>\n

Un exemple de llibertat, democr\u00e0cia responsabilitat pol\u00edtica i respecte cap a les aspiracions del dret a decidir dels ciutadans escocesos i europeus. Tot un exemple per Espanya. (Imatge: eldiariodecaracas.com).<\/span><\/h1>\n

<\/h3>\n

Com sempre, la secret\u00e0ria general del ‘Partido Popular’,\u00a0<\/span>Maria Dolores de Cospedal, intenta fer posar el mitj\u00f3 a l’inrev\u00e9s. Per\u00f2, per a tots els mitjons, siguin del color que siguin, i que porten estampada la ‘D’ de dem\u00f2crata i democr\u00e0cia, als seus usuaris ja els hi est\u00e0 b\u00e9 portar-los ben posats.<\/span><\/h3>\n

Les seves paraules despr\u00e9s de la recent reuni\u00f3 del comit\u00e8\u00a0executiu del ‘Partido Popular’, fan refer\u00e8ncia a que el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, va posar de manifest que tant l’executiu com el seu partit “estan disposats a parlar” i a “dialogar d’all\u00f2 que s’hagi de dialogar per\u00f2 sempre respectant la Constituci\u00f3 i les lleis”.”S\u00f3n altres els que no volen parlar. Volen imposar el seu criteri i els seus esl\u00f2gans sense cap mena de di\u00e0leg”, va subrallar de Cospedal.<\/span><\/span><\/h3>\n

Ja ho crec que ho fan r\u00e0pid quan els interessa canviar la\u00a0Constituci\u00f3 i les lleis! El poder absolut \u00e9s la senda que porta cap a una dictadura constitucional. “Respectant sempre la Constituci\u00f3 i les lleis”. Ja es va veure de quina manera el ‘Partido Popular’, va respectar la Llei Org\u00e0nica -d’obligat compliment- de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Revisat i retallat pel Consell Consultiu de la Generalitat; aprovat pel Parlament de Catalunya; retallat i aprovat pel Congr\u00e9s i el Senat; sancionat pel rei i\u00a0‘referendat’\u00a0pels ciutadans de la naci\u00f3 catalana. Aix\u00ed, amb un menyspreu absolut cap a les aspiracions d’aquests ciutadans i la representivitat democr\u00e0ctica tant del Parlament i la Generalitat, com del Congr\u00e9s i el Senat que van aprovar l’esmentada Llei Org\u00e0nica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, la van portar d’una manera injusta i innecess\u00e0ria davant el Tribunal Constitucional, no renovat. I tot, despr\u00e9s d’una vasta campanya nacionalista espanyola de recollida de signatures i esl\u00f2gans en contra de l’Estatut, per\u00f2, que en realitat, es va transformar en una vasta campanya contra Catalunya i els seus productes comercials. Augmentar i convertir en continuada i sempre permanent, l’aversi\u00f3 apassionada, angoixosa i obsessiva del nacionalisme espanyol contra Catalunya. Tot al contrari del que, des de sempre, la naci\u00f3 catalana havia demostrat cap a Espanya, naci\u00f3 de nacions.\u00a0Ara, aix\u00f2 ha canviat des de l’arribada al poder de la dreta radical, conservadora, centralista i nacionalista espanyola representada pel ‘Partido Popular’. A m\u00e9s f\u00f2bia contra Catalunya, m\u00e9s vots per aquest partit. Ja veuen el resultat: un 80% dels ciutadans de Catalunya demanen poder anar a votar per fer \u00fas democr\u00e0tic i europeu del seu dret a decidir. Ja han dit prou. La dreta que mai ha sabut governar a Espanya, nom\u00e9s aporta una successi\u00f3 de conflictes i creixent malestar. El tracte rebut per la Llei Org\u00e0nica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, \u00e9s respectar les lleis?<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

La Constituci\u00f3 en el seu article tercer, ampara i protegeix les lleng\u00fces que, endem\u00e9s del castell\u00e0, es parlen a Espanya: catal\u00e0, gallec i basc. El continuat mal tracte i canvi de lleis contra la protecci\u00f3 i superviv\u00e8ncia de la llengua catalana a les Comunitats Aut\u00f2nomes governades, amb poder absolut, pel ‘Partido Popular’, vol dir respectar la Constituci\u00f3?\u00a0El catal\u00e0 est\u00e0 en el punt de mira del PP. No \u00e9s nom\u00e9s la llei de lleng\u00fces d’Arag\u00f3, amb l’absurditat de canviar-li la denominaci\u00f3 pel llarg nom que deriva en l’acr\u00f2nim Lapao, -es comen\u00e7a per canviar el nom d’una llengua i s’acaba en una dictadura- sin\u00f3 tamb\u00e9 la llei de la funci\u00f3 p\u00fablica del govern balear, que elimina el catal\u00e0 com a requisit per treballar a l’administraci\u00f3\u00a0-<<nada se opone a que los poderes p\u00fablicos prescriban, en el \u00e1mbito de sus respectivas competencias, el conocimiento de ambas lenguas para acceder a determinadas plazas de funcionario o que, en general, se considere como un m\u00e9rito entre otros el nivel de conocimiento de las mismas>> (Constituci\u00f3),\u00a0i el decret de lleng\u00fces del mateix Jos\u00e9 Ram\u00f3n Bauz\u00e1, que pret\u00e9n posar fi a la immersi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica a les illes. Tot en contra del que, en el seu article tercer, estableix la Constituci\u00f3.\u00a0Aix\u00f2 \u00e9s respectar-la?<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

“S\u00f3n altres els que no volen parlar. Volen imposar el seu\u00a0criteri i els seus esl\u00f2gans sense cap mena de di\u00e0leg”, va subrallar de Cospedal. Qui \u00e9s que vol imposar, entre altres normes i lleis centralistes, la LOQME, norma estatal m\u00e9s coneguda com la llei Wert, per damunt de tothom?\u00a0Tot Espanya hi est\u00e0 en contra. Per posar un exemple, la Llei d’Educaci\u00f3 aprovada pel Parlament de Finl\u00e0ndia, la millor d’Europa, van estar 6 anys per la seva discussi\u00f3 i elaboraci\u00f3. \u00c9s de car\u00e0cter permanent i es va aconseguir mitjan\u00e7ant les aportacions i el benepl\u00e0cit de tothom. Nom\u00e9s es pot modificar per q\u00fcestions d’introducci\u00f3 a l’ensenyament de les noves tecnologies. Un bon exemple de democr\u00e0cia europea.<\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

I pel que fa a “voler imposar criteris i esl\u00f2gans” en tenim un que\u00a0demostra el gran desconeixement de la realitat de l’ensenyament a Catalunya. Ho va dir el ministre d’Educaci\u00f3 i Cultura, Jos\u00e9 Ignacio Wert, al Congr\u00e9s dels Diputats:\u00a0“El nostre inter\u00e8s \u00e9s espanyolitzar els nens catalans” perqu\u00e8 “se sentin tan orgullosos de ser catalans com de ser espanyols”. Mai hi havia hagut a Catalunya cap problema en aquest aspecte, fins que, l’any 2006, el ‘Partido Popular’ va portar l’Estatut d’Autonomia de Catalunya davant el Tribunal Constitucional, no renovat, i des que aquest partit va comen\u00e7ar a governar amb poder absolut i sempre amb normes estatals fetes i aprovades amb un ull mirant a Catalunya. Sempre en contra de la seva autonomia constitucional i estatu\u00e0ria, i amb un permanent ofec econ\u00f2mic. \u00c9s aix\u00f2 respectar la Constituci\u00f3 de les autonomies?<\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

L’article 20 de la Constituci\u00f3 Espanyola que fa refer\u00e8ncia\u00a0als drets d’expressi\u00f3:\u00a0<<A expresar y difundir libremente los pensamientos, ideas y opiniones mediante la palabra, el escrito o cualquier otro medio de reproducci\u00f3n. A comunicar o recibir<\/span><\/span><\/span>\u00a0libremente informaci\u00f3n veraz por cualquier medio de difusi\u00f3n…>>. Es respecta a Val\u00e8ncia -Pa\u00eds Valenci\u00e0- la Constituci\u00f3 pel que fa refer\u00e8ncia als drets d’expressi\u00f3, davant la prohibici\u00f3 de les emissions de TV3 i, fins i tot, ara, voler tancar la RTVV? On \u00e9s aix\u00f2 que diu la senyora de Cospedal de que tant l’executiu com el seu partit “estan disposats a parlar i a dialogar”?<\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

El permanent discurs de l’expresident del Govern espanyol,\u00a0Jos\u00e9 Mar\u00eda Aznar, -qui l’ha votat?- discursejat des del nacionalisme espanyol m\u00e9s ranci, agressiu, amena\u00e7ador i totalitari -el nacionalisme espanyol \u00e9s el bo i els altres s\u00f3n malvats i perversos perqu\u00e8 defensen els seus drets mitjan\u00e7ant el di\u00e0leg, el respecte, la pau, la llibertat i la democr\u00e0cia-, \u00e9s un exemple de que tant l’executiu com el ‘Partido Popular’ “estan disposats a parlar i a dialogar”? Qui s\u00f3n els que volen imposar el seu criteri i els seus esl\u00f2gans sense cap mena de di\u00e0leg? Per cert, qui va donar l’ordre de portar l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, retallat, aprovat, sancionat i\u00a0‘referendat’\u00a0davant el Tribunal Constitucional, no renovat? Qui ha tancat tantes vegades la porta del di\u00e0leg al president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas?<\/span><\/span><\/span><\/span>\u00a0<\/span>\u00a0<\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

*****************************************************************************************<\/p>\n

<\/h1>\n

El Deure i la Gl\u00f2ria<\/span><\/h1>\n

<<Aix\u00f2 no \u00e9s un problema que \u00fanicament es limiti a un sector del pa\u00eds. Les dificultats inherents a la segregaci\u00f3 existeixen a cada ciutat i a cada Estat de la Uni\u00f3, provocant a moltes ciutats una corrent de descontent que amena\u00e7a a la seguretat p\u00fablica. Ni tampoc aquest problema ha de ser for\u00e7osament tema de discussi\u00f3 partidista en una \u00e8poca de crisi dom\u00e8stica. Els homes i dones de bona voluntat, els homes i dones generosos sabran unir-se malgrat les difer\u00e8ncies o de partit. I tampoc es tracta aqui d’un problema legal o legislatiu. \u00c9s molt millor solucionar aquests assumptes davant els tribunals que en els carrers, i \u00e9s cert que es necessiten lleis per aquest i molts altres problemes. Per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s evident que les lleis no poden fer que l’home vegi les coses correctament>>.\u00a0(President John F. Kennedy, Discurs televisat a tota la naci\u00f3, La Casa Blanca, Washington, D.C., 11 juny 1963).<\/span><\/span><\/h2>\n

\"bob-gomel-caroline-walking-with-daddy-president-elect-john-f-kennedy_i-G-26-2698-ZBRUD00Z<\/a><\/p>\n

(Imatge: www.art.com)<\/span><\/h3>\n

 <\/p>\n

<<En primer lloc, ens enfrontem amb un tema o problema profundament moral. \u00c9s tant antic com les Escriptures i tant clar com la Constituci\u00f3 americana>>.<\/span><\/h3>\n

<<El problema radica en si tots els nord-americans han de gaudir de drets i oportunitats iguals, i en si anem a tractar als nostres conciutadans nord-americans com ens agradaria a nosaltres ser tractats. Si un nord-americ\u00e0, perqu\u00e8 la seva pell \u00e9s obscura, no pot esmorzar en un restaurant obert al p\u00fablic; si no pot enviar als seus fills a la millor escola p\u00fablica; si no pot votar a favor de funcionaris p\u00fablics que representin els seus interessos; si no pot gaudir de la vida lliure i agradable que tots volem, \u00bf A qui de nosaltres agradaria canviar de color de la pell i posar-se en el seu lloc? \u00bf A qui d’entre tots nosaltres s’acontentaria amb rebre nom\u00e9s recomanacions de paci\u00e8ncia? (President John F.Kennedy, Discurs televisat a tota la naci\u00f3, La Casa Blanca, Washington, D.C., 11 juny 1963).<\/span><\/span><\/h3>\n

\"JimCrowSegregated\"<\/a><\/p>\n

(Imatge: o5racismo.blogs…)<\/span><\/h3>\n

El v\u00eddeo<\/span><\/span><\/h1>\n

Si tenen a b\u00e9, poden puntejar l’adre\u00e7a de v\u00eddeo seg\u00fcent:http:\/\/youtu.be\/zZwmoVYEwV4<\/a><\/span><\/h3>\n

*******************************************************************************<\/span><\/h3>\n

\u00a0El naixement d’una naci\u00f3. Qu\u00e8 \u00e9s Catalunya<\/span><\/span><\/h1>\n

 <\/p>\n

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Els conceptes generals d’humanisme i Renaixement volen dir a hores d’ara una cosa ben diferent per a cada branca de la investigaci\u00f3 hist\u00f2rica i gaireb\u00e9 una cosa ben diferent per a cada historiador de la cultura: en qualsevol cas, aquell bell i llumin\u00f3s renaixement que sorgia de les boires confuses i t\u00e8rboles dels segles mitjans, tal com el van teoritzar Burckhardt i l’escola historicista alemanya, s’ha esborrat com el rostre hum\u00e0 dibuixat a la sorra de foucaultiana mem\u00f2ria. Ara b\u00e9, si hem de parlar d’aquests temes, el m\u00e9s sensat \u00e9s refugiar-nos en un concepte ample i c\u00f2mode d’humanisme i Renaixement; un que proposi, per exemple, uns motius i unes constants dintre una mena de continu\u00eftat cultural que podria anar del segle XIV al segle XVII; de Petrarca a Goethe, del Cisma d’Occident a la Revoluci\u00f3 Industrial -amb el benent\u00e8s que es tracta d’un recer provisional i no d’una veritat establerta. (Ulisses, 11).<\/span><\/h3>\n

* LA PREGUNTA.- Quins s\u00f3n els criteris generals operatius que ens han de permetre parlar d’humanisme en la cultura catalana?<\/span><\/h3>\n

* LA CITACI\u00d3.-\u00a0“L’art, quan \u00e9s bo, \u00e9s sempre entreteniment”.\u00a0<\/em>Bertold Brecht.<\/span><\/h3>\n

<\/h3>\n

<\/h3>\n

\"bertold-brecht-012\"<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

(Imatge: anidabar.wordpress.com)<\/span><\/h3>\n

*****************************************************************************************<\/p>\n

Els\u00a0<\/span>colors\u00a0del\u00a0m\u00f3n<\/span><\/span><\/span><\/h1>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

\"robert-and-john-kennedy1\"<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

\u00a0John F. Kennedy, president dels EUA; el cap de l’FBI, Edgar Hoover i el fiscal general, Robert F. Kennedy en el decurs d’un acte a La Casa Blanca. (Imatge: elespejodelaargentina.com).<\/span><\/h3>\n

Q\u00fcestions per Edward Snowden, WikiLeaks i The Washington Post.<\/span><\/h1>\n

 <\/p>\n

* Cinc dies abans de l’assassinat del president Kennedy, l’oficina de l’FBI de Nova Orleans, va rebre un t\u00e8lex avisant que es preparava un atemptat contra el president durant el cap de setmana a Dallas (Texas). L’FBI no va transmetre aquesta advert\u00e8ncia al Servei Secret ni a altres autoritats. Poc despr\u00e9s de l’assassinat, el missatge de t\u00e8lex va desapar\u00e8ixer de l’arxiu de l’oficina de l’FBI de Nova Orleans. (Jim Garrison, Fiscal de Districte de Nova Orleans).<\/span><\/p>\n

Quina explicaci\u00f3 hi donen Edward Snowden, WikiLeaks i The Washington Post? Thank you very much.<\/span><\/h2>\n

***********************************************<\/span><\/h1>\n

<\/h3>\n

<\/h3>\n

<\/h3>\n

<\/h3>\n

\u00a0<\/span><\/h3>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Cameron i Salmond signen l’acord sobre el refer\u00e8ndum de la independ\u00e8ncia d’Esc\u00f2cia, que es celebrar\u00e0 el 18 de setembre del 2014. Guanyar-se el sou cada mes treballant amb raciocini, enteniment, intel.lig\u00e8ncia i cultura pol\u00edtiques, a favor de la llibertat, la democr\u00e0cia i les aspiracions pel dret a decidir de milions dels seus ciutadans. (Imatge: es.mashpedia.com). […]<\/p>\n","protected":false},"author":19,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[2500],"tags":[31300,374,1080,63,77,504,31241,2356,31295,286,31294,2316,1055,21913,707,1061,31297,6615,2096,31301,27377,2686,2843,31298,257,1473,24264,301,502,31198,26211,31296,2310,686,2504],"class_list":["post-7233","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya-cap-a-una-nova-frontera","tag-amenacador","tag-autonomia","tag-campanya","tag-catala","tag-catalunya","tag-congres","tag-conocimiento","tag-constitucio","tag-criteri","tag-democracia","tag-dialogar","tag-dreta","tag-drets","tag-finlandia","tag-generalitat","tag-immersio","tag-laversio","tag-lensenyament","tag-lestatut","tag-la-pau","tag-lapao","tag-lleis","tag-llengues","tag-loqme","tag-nacio","tag-nacionalisme","tag-normes","tag-parlament","tag-poder","tag-porta","tag-president-john-f-kennedy","tag-slogans","tag-tribunal","tag-valencia","tag-votar"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjY-1SF","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7233","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/users\/19"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7233"}],"version-history":[{"count":27,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7233\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7270,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7233\/revisions\/7270"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7233"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7233"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7233"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}