{"id":7272,"date":"2013-11-16T16:37:08","date_gmt":"2013-11-16T15:37:08","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/?p=7272"},"modified":"2013-11-16T17:06:20","modified_gmt":"2013-11-16T16:06:20","slug":"la-fiamma-e-bella-la-fiamma-e-bella-perfectament","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/2013\/11\/16\/la-fiamma-e-bella-la-fiamma-e-bella-perfectament\/","title":{"rendered":"“La fiamma \u00e8 bella…la fiamma \u00e8 bella…” “Perfectament”"},"content":{"rendered":"

<\/h1>\n

\"5589097789_b1333d3d3b\"<\/a><\/h3>\n

<\/h3>\n

<<Voldria \u00e9sser a tot arreu i no em moc mai de casa. Ho voldria abassegar tot i en realitat tot m’\u00e9s indiferent. Voldria tenir diners, i a la primera dificultat torno enrera. Voldria, voldria… Voldria qu\u00e8? Amb aquest temperament, \u00bfqu\u00e8 podr\u00e9 fer en la vida? \u00bfFar\u00e9 alguna cosa m\u00e9s que enraonar, passar, badar, deliberar, fugir? Em passa el mateix que aquest llauner de Palafrugell que un dia em deia:<\/span><\/h2>\n

-\u00bfSap el que faig quan no em puc girar de feina, quan m’estiren per tots cantons? Donc aral’hi dir\u00e9: me’n vaig a dormir…>>.\u00a0(Josep Pla, El quadern gris, Un dietari, Editorial Destino, Mas Pla (Palafrugell), octubre 1965).\u00a0<\/span><\/span><\/h2>\n

(Imatge: borraelhumodetufrente.blogspot.com)<\/span><\/h3>\n

\"pla-i-tarradellas\"<\/a><\/p>\n

El periodista i escriptor Josep Pla amb el president Josep Tarradellas<\/span><\/h3>\n

(Imatge: benvinguts.wordpress.com)<\/span><\/h3>\n

“15 de novembre.-\u00a0<\/span><\/em>Plou. Vaig a l’enterrament de la senyora G. Amb l’aigua, els vidres, els arbres, els teulats, els carrers tenen llu\u00efssors vives. Se senten caure les grosses gotes de pluja, suspeses als branquillons sobre els paraig\u00fces de la comitiva. Els capellans tenen una veu enrogallada i tr\u00e8mula. La senyora G. ha mort de c\u00e0ncer. Tenia les galtes fresques i rosades, com pomes del ciri, estava grassoneta. Al costat meu, un senyor diu a un altre: “Era una senyora tan enraonada, feia tan bona vida…!”<\/span><\/h3>\n

El poeta itali\u00e0 Gabriele D’Anunzio s’ha convertit en la gran ‘vedette’ de la pol\u00edtica internacional. S’ha instal.lat a Fiume amb quatre aventurers i crida nit i dia com un esperitats: ‘La fiamma \u00e8 bella…la fiamma \u00e8 bella…Perfectament.<\/span><\/h3>\n

Tinc una escassa capacitat per a comprendre la pol\u00edtica. Sospito que la pol\u00edtica internacional \u00e9s inintel.ligible excepte per als qui la fan- i encara haur\u00edem de veure-ho. La politiqueta interior \u00e9s la cosa m\u00e9s adotzenada i vulgar que hom pot arribar a imaginar. No he compr\u00e8s mai l’inter\u00e8s que entre la gent susciten els pol\u00edtics, el que hom sol anomenar el valor hum\u00e0 dels pol\u00edtics. En qualsevol altre estament, hi ha gent de m\u00e9s valor. Les reunions p\u00fabliques, els m\u00edtings, m’avorreixen. Fujo de les aglomeracions humanes. Els fen\u00f2mens d’adulaci\u00f3 col.lectius m’exasperen.<\/span><\/h3>\n

La cosa m\u00e9s fina que he llegit sobre pol\u00edtica es troba en les “Converses” de Goethe i Eckermann. Eckermann: “Napole\u00f3 degu\u00e9 posseir un poder de seducci\u00f3 excepcional, ja que tots els homes se li col.locaven immediatament al costat amb entusiasme i es deixaven dirigir per ell”. Goethe: “Sens dubte, la seva personalitat era superior. Per\u00f2 la ra\u00f3 principal del seu poder d’atracci\u00f3 consistia en aix\u00f2: que els homes estaven segurs d’aconseguir els seus fins guiats per ell. Per aix\u00f2 se li adherien, com s’adhereixen a tot aquell que els infon una creen\u00e7a an\u00e0loga. Els actors s’adhereixen a un director nou quan creuen que els donar\u00e0 bons papers. \u00c9s una hist\u00f2ria vella, que es repeteix perennement: la naturalesa humana \u00e9s aix\u00ed. Ning\u00fa no serveix a un altre perqu\u00e8 s\u00ed; per\u00f2, si creu que servint-lo es serveix a si mateix, llavors ho fa de gust. Napole\u00f3 coneixia perfectament els homes i sabia treure de llurs febleses el partit convenient”.<\/span><\/h3>\n

\"Josep-Pla1\"<\/a><\/p>\n

(Imatge: blocs.lescorts.cc)<\/span><\/h3>\n

Ara, tornant als udols telegr\u00e0fics de D’Annunzio, penso en una frase de Goethe sobre la religi\u00f3 que diu: “Religi\u00f3 que raona, religi\u00f3 morta”. Pol\u00edtica de crits, pol\u00edtica morta. La darrera il.lustraci\u00f3 escandalosa de la frase de Goethe en el camp de la religi\u00f3 \u00e9s Renan. L’\u00faltima il.lustraci\u00f3 de la frase aplicada a la pol\u00edtica \u00e9s aquest poeta. Aquests crits un dia o l’altre es pagaran.<\/span><\/h3>\n

A mitjanit vaig, amb uns quants amics, a menjar botifarra de perol a l’horta d’Enric Frigola. V\u00e9nen Octavi, germ\u00e0 d’Enric, Gori, etc.<\/span><\/h3>\n

Els carrers s\u00f3n plens de fang. Fa lluna. Fa vent. Del porxo de l’horta es veuen, tocades per la llum de la lluna, les geom\u00e8triques feixes de conreu. Ordre de la terra. Les capces de br\u00f2quil tenen un color rosat exquisit. A l’entrada, les eines de pag\u00e8s, molt ben posades: els m\u00e0necs de les aixades tenen una lluentor brunyida. La llum el\u00e8ctrica toca els forcs d’alls i cebes penjats del sostre i n’irisa els tels. A tot arreu es nota una descuidada netedat perfecta, agradabil\u00edssima.<\/span><\/h3>\n

Enric Frigola sap fer torrades. Diu que n’aprengu\u00e9 a Nova York, en els fogons de gas. Despr\u00e9s de les botifarres ens ofereix unes peres d’hivern, uns ra\u00efms fresqu\u00edssims- com la neu. No hi ha res m\u00e9s agradable que menjar fred tenint l’esquena tocada per la llar, calenta. Gori menja i beu amb la seva solemnitat habitual i despr\u00e9s es nega a discutir qualsevol aspecte de les coses del moment.<\/span><\/h3>\n

-Ja est\u00e0 b\u00e9- diu -. Tot el que existeix est\u00e0 b\u00e9. No tinc absolutament res a dir. Fumem!<\/span><\/h3>\n

Frigola, amb la seva mon\u00f2tona ironia freda, parla una hora seguida, fumant nerviosament cigarrets, de l’Antic Testament. Sempre necessitat de la compensaci\u00f3 ideal, Gori entra en un proc\u00e9s d’enervament i acaba per declarar que l’Antic Testament \u00e9s sobretot un llibre per a cavalls, mules i muls. Jo no diria tant. A mi em sembla una imatge terrible, permanentment viva, de la vida.<\/span><\/h3>\n

Ens separem tard\u00edssim, irreconciliats fatalment”.<\/span><\/h3>\n

(Josep Pla, El quadern gris, Un dietari, Editorial Destino, Mas Pla (Palafrugell), octubre 1965).<\/span><\/h2>\n

El v\u00eddeo<\/span><\/span><\/h1>\n

Si tenen a b\u00e9, poden puntejar l’adre\u00e7a de v\u00eddeo seg\u00fcent:\u00a0http:\/\/youtu.be\/RKb2pweA-js<\/a><\/span><\/span><\/h3>\n

**********************************************************************************\u00a0<\/span><\/h3>\n

<\/h3>\n

El Deure i la Gl\u00f2ria<\/span><\/h1>\n

<<Han transcorregut cent anys des que el president Lincoln va alliberar els esclaus, i, tanmateix, els seus descendents, els seus n\u00e9ts i besn\u00e9ts encara no s\u00f3n homes lliures; encara no s’han alliberat de les lligadures de la injust\u00edcia; encara no s’han alliberat de l’opressi\u00f3 social i econ\u00f2mica, i aquesta naci\u00f3, amb totes les seves esperances i fanfarronades, no ser\u00e0 enterament lliure fins que tots els seus ciutadans siguin lliures…>>.\u00a0(President John F. Kennedy, Discurs televisat a tota la naci\u00f3, La Casa Blanca, Washington, D.C., 11 juny 1963).<\/span><\/span><\/h2>\n

\"s_k37_70071973\"<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

(Imatge: www.theatlantic.com)<\/span><\/h3>\n

<<Prediquem la llibertat per tot el m\u00f3n perqu\u00e8 en realitat estimem la llibertat, i estimem la llibertat aqu\u00ed a casa nostra; per\u00f2, serem capa\u00e7os de dir al m\u00f3n o dir-nos els uns als altres que aquesta \u00e9s una terra d’homes lliures excepte pels negres?, serem capa\u00e7os de dir al m\u00f3n que manquem de ciutadans de segona classe excepte els negres?, podrem fer ostentaci\u00f3 de que aqu\u00ed no existeixen sistemes de castes o classes, que no tenim ‘ghettos’, ni ra\u00e7a dominant amb relaci\u00f3 als negres?>>.<\/span><\/h3>\n

<<No \u00e9s suficient donar \u00a0la culpa a altres i dir sempre que aquest \u00e9s un problema d’un sector del pa\u00eds, o simplement deplorar el fets que succeeixen. S’acosta un gran canvi, i la nostra tasca, la nostra obligaci\u00f3 consisteix en aconseguir que aquest canvi o revoluci\u00f3 sigui pac\u00edfic i constructiu per a tots>>.\u00a0<\/span><\/h3>\n

<<Aquells que no fan res conviden tant a la viol\u00e8ncia com a la vergonya. Aquells que actuen amb valentia s\u00f3n els que reconeixen la realitat d’uns drets>>.\u00a0(President John F. Kennedy, Discurs televisat a tota la naci\u00f3, La Casa Blanca, Washington, D.C., 11 juny 1963).<\/span><\/span><\/h3>\n

\"infantdeathchart1-en\"<\/a><\/p>\n

\u00a0(Imatge: revcom.us)<\/span><\/h3>\n

El v\u00eddeo<\/span><\/h1>\n

Si tenen a b\u00e9, poden puntejar l’adre\u00e7a de v\u00eddeo seg\u00fcent:http:\/\/youtu.be\/WIgUaYGTjYk<\/a><\/span><\/h3>\n

*****************************************************************************************<\/p>\n

\u00a0El naixement d’una naci\u00f3. Qu\u00e8 \u00e9s Catalunya<\/span><\/h1>\n

<\/h3>\n

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Si prenem l’humanisme com una constant cultural, la seva descripci\u00f3 pot comen\u00e7ar amb els or\u00edgens mateixos de la cultura a les terres de parla catalana i acabar als nostres dies. Antoni Rubi\u00f3 i Lluch, (Valladolid, 1856-Barcelona, 1937) ja parlava, en efecte, de ‘la sombra augusta de Roma’ i de ‘l’esp\u00edritu latino’ en terra catalana, des de sant Paci\u00e0 a Jaume I passant per l’abat Oliba. I, saltant els segles XIV-XVII, que s\u00f3n els que pr\u00f2piament hom descriu en parlar d’humanisme, tamb\u00e9, tamb\u00e9 podr\u00edem descobrir-ne indicis darrera l’erudici\u00f3 dels il.lustrats del segle XVIII o dels neocl\u00e0ssics i encara m\u00e9s d’alguns sectors de la Renaixensa. De la Reinaxen\u00e7a, s’enlla\u00e7aria amb els precursors dels noucentistes i per aquest cam\u00ed arribar\u00edem fins abans d’ahir. I \u00e9s que l’estudi de l’humanisme tamb\u00e9 pot portar com a t\u00edtol <<la perman\u00e8ncia dels cl\u00e0ssics de la cultura catalana>>. (Ulisses, 11).<\/h3>\n

* LA PREGUNTA.- Un altre dels grans problemes de l’humanisme \u00e9s que una definici\u00f3 del terme tampoc no ens ajuda a centrar-nos hist\u00f2ricament, per qu\u00e8?<\/span><\/h3>\n

* LA CITACI\u00d3.-\u00a0“Tot \u00e9s droga per a qui escull viure a l’altre costat”. <\/em>Henri Michaux.\u00a0\"henri_michaux\"<\/a><\/em><\/span><\/h2>\n

(imatge: schabrieres.wordpress.com)<\/span><\/h3>\n

*****************************************************************************************<\/p>\n

Els\u00a0colors\u00a0del\u00a0m\u00f3n<\/span><\/span><\/span><\/span><\/h1>\n

\"devastacion-dejado-tifon-Filipinas_TINIMA20131110_0078_5\"<\/a><\/p>\n

\u00a0(Imatge: www.teinteresa.es)<\/span><\/h2>\n

\u00a0La devastaci\u00f3 i crucifixi\u00f3 humana -la naturalesa contra la humanitat-<\/span> causada<\/span> pel tif\u00f3 de Filipines, posa en evid\u00e8ncia la descaradura i la ro\u00efndad dels grans poders governamentals que amb vergoyant submissi\u00f3 als fara\u00f2nics poders econ\u00f2mics, fan cas om\u00eds de les actuals conseq\u00fc\u00e8ncies del canvi clim\u00e0tic, permanent destructor de la Terra i dels seus habitants. Molta verborrea i compromisos sense complir, mentre milers d’\u00e9ssers humans i les seves fam\u00edlies s\u00f3n esborrats de la capa de la Terra a causa de les terribles envestides del canvi clim\u00e0tic. Ja no fa falta que vinguin malvats i cruels extraterrestres a envair i destruir la Terra, la seva aniquilaci\u00f3 la fem possible i la consentim tots plegats. Avui, Filipines, dem\u00e0…<\/span><\/h2>\n

El v\u00eddeo<\/span><\/span><\/h1>\n

\u00a0<\/span>Si tenen a b\u00e9, poden veure el v\u00eddeo seg\u00fcent:http:\/\/youtu.be\/nbX-0-LQrrk<\/a><\/h3>\n

 <\/p>\n

***********************************************<\/h1>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

<<Voldria \u00e9sser a tot arreu i no em moc mai de casa. Ho voldria abassegar tot i en realitat tot m’\u00e9s indiferent. Voldria tenir diners, i a la primera dificultat torno enrera. Voldria, voldria… Voldria qu\u00e8? Amb aquest temperament, \u00bfqu\u00e8 podr\u00e9 fer en la vida? \u00bfFar\u00e9 alguna cosa m\u00e9s que enraonar, passar, badar, deliberar, fugir? […]<\/p>\n","protected":false},"author":19,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[233],"tags":[31308,31303,34728,31311,31305,31304,31314,1421,31313,31312,31302,257,31306,1009,12,26211,31307,31309,31310,767],"class_list":["post-7272","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-educacio","tag-botifarra","tag-branquillons","tag-canvi-climatic","tag-cavalls","tag-dadulacio","tag-enrogallada","tag-filipines","tag-homes","tag-humanisme","tag-irreconciliats","tag-lluissors","tag-nacio","tag-napoleo","tag-nova-york","tag-politica","tag-president-john-f-kennedy","tag-serveix","tag-tels","tag-torrades","tag-valor"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjY-1Ti","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7272","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/users\/19"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7272"}],"version-history":[{"count":31,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7272\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7308,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7272\/revisions\/7308"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7272"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7272"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7272"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}