{"id":7527,"date":"2013-12-28T15:58:12","date_gmt":"2013-12-28T14:58:12","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/?p=7527"},"modified":"2013-12-29T10:01:54","modified_gmt":"2013-12-29T09:01:54","slug":"la-liquidacio-de-la-mancomunitat-una-manifestacio-mes-de-lanticatalanisme-centralista-espanyol","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/2013\/12\/28\/la-liquidacio-de-la-mancomunitat-una-manifestacio-mes-de-lanticatalanisme-centralista-espanyol\/","title":{"rendered":"Una manifestaci\u00f3 m\u00e9s de l’anticatalanisme centralista espanyol"},"content":{"rendered":"

<\/h3>\n

\"241381553_7552fcd4d9\"<\/a><\/h3>\n

Barcelona, abril de 1914, Constituci\u00f3 de la Mancomunitat de Catalunya. (Imatge: www.flickr.com).<\/span><\/h3>\n

<\/h3>\n

Alguns estudiosos han considerat\u00a0<\/span>la mort de la Mancomunitat de Catalunya com una manifestaci\u00f3 m\u00e9s de l’anticatalanisme espanyol. I caldria matisar aquesta opini\u00f3. La mort de la Mancomunitat va \u00e9sser una conseq\u00fc\u00e8ncia l\u00f2gica del cop d’estat del general Primo de Rivera, un home essencialment ultraconservador, antidemocr\u00e0tic i espanyolista. Que un sector dels que havien propugnat la urg\u00e8ncia d’un directori se sorprengu\u00e9s, tot seguit, per l’anticatalanisme militant del nou poder no deixa d’\u00e9sser una trista ironia pol\u00edtica. Caldria recordar que el pronunciament fou preparat a Barcelona, amb aquiesc\u00e8ncia de bona part de l’alta burgesia. La <<guerra social>> que colpia Barcelona i les ciutats industrials del Principat, d’en\u00e7\u00e0 del 1919, tenia atemorides les classes benestants i accentuava el conservadorisme de la Lliga. En cercles de l’alta societat barcelonina, el capit\u00e0 general Primo de Rivera era encoratjat perqu\u00e8 << pos\u00e9s ordre>> a la situaci\u00f3 social. A partir de mitjan 1923, Primo de Rivera no s’estava de comunicar prop\u00f2sits sediciosos a personalitats del m\u00f3n econ\u00f2mic i pol\u00edtic catal\u00e0. Els dirigents del Foment del Treball Nacional i el propi Francesc Camb\u00f3 n’eren tots sabedors.<\/span><\/h3>\n

\"p_biblioteques5\"<\/a><\/p>\n

Mancomunitat de Catalunya. Sala de lectura de la Biblioteca Popular de Pineda<\/span><\/h3>\n

 <\/p>\n

Hostilitat en paraules d’Emilio Barrera, nou capit\u00e0 general del Principat (1924-1930), el qual, a finals de 1924, declarava a la revista ‘Blanco y Negro’ que la Mancomunitat de Catalunya havia estat “baluarte de pol\u00edtica separatista, … verdadero c\u00edrculo pol\u00edtico, donde con capa oficial se labora contra el Estado espa\u00f1ol”.<\/span><\/h3>\n

<\/h3>\n

El cop militar del 13 de setembre de 1923\u00a0no constitu\u00ed, doncs, cap sorpresa desagradable per a la burgesia conservadora. En tenim prova en la significativa simpatia amb qu\u00e8 fou rebut, l’endem\u00e0 mateix, pels editorialistes dels principals diaris barcelonins; en l’entusiasme i els missatges d’ahesi\u00f3 que suscit\u00e0 en les principals associacions econ\u00f2miques i c\u00edviques de Barcelona: Foment del Treball Nacional, Cambra de Comer\u00e7, Cambra Oficial d’Ind\u00fastria, Societat d’Amics del Pa\u00eds, Institut Agr\u00edcola Catal\u00e0 de Sant Isidre, Sometent de Barcelona, etc.<\/span><\/span><\/h3>\n

El nou dictador, pel seu compte, des del\u00a0primer dia, don\u00e0 a con\u00e8ixer les seves opinions sobre el catalanisme. En unes declaracions a ‘Diario Gr\u00e1fico’, del mateix dia 13, cridava l’atenci\u00f3 sobre el perill del\u00a0morboso sentimiento catal\u00e1n de hostilidad a Espa\u00f1a.\u00a0L’actitud dels dirigents de la Mancomunitat, especialment del president, Josep Puig i Cadafalch, davant la nova situaci\u00f3 pol\u00edtica ha estat objecte de pol\u00e8mica. El 14 de setembre, el president visit\u00e0 el dictador i li lliur\u00e0 un missatge de la Mancomunitat que equivalia a una cautelosa adhesi\u00f3. Els historiadors <<oficials>> de la Lliga neguen qualsevulla adhesi\u00f3 del seu partit a la Dictadura i consideren de poc relleu l’acci\u00f3 de Puig i Cadafalch. Contr\u00e0riament, d’altres estudiosos han denunciat la col.laboraci\u00f3 de dirigents importants de la Lliga amb el nou r\u00e8gim. Anys a venir, el propi \u00a0Puig i Cadafalch diria, en explicar els fets:\u00a0<<nosaltres cregu\u00e9rem que el capit\u00e0 general resoldria el fenomen d’ordre p\u00fablic i l’ajud\u00e0rem>>.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\"ensenyament23\"<\/a><\/p>\n

Mancomunitat de Catalunya. Escola superior de bells oficis. Aula de tapisseria. (Imatge: mancomunitatdecatalunya.cat)<\/span><\/h3>\n

Segons declaracions del capit\u00e0 general del Principat, Emilio Barrera, la Mancomunitat de Catalunya era “baluarte de pol\u00edtica separatista,… verdadero c\u00edrculo pol\u00edtico, donde con capa oficial se labora contra el Estado espanyol”.<\/span><\/h3>\n

<\/h3>\n

Qui express\u00e0, enll\u00e0 de tota prudent comprensi\u00f3,\u00a0una incondicional i joiosa adhesi\u00f3 a la Dictadura fou la ‘Uni\u00f3n Mon\u00e1rquica Nacional’, grup mon\u00e0rquic i anticatalanista dirigit per Alfons Sala i Argem\u00ed (1863-1945).\u00a0<\/span><\/span><\/h3>\n

Cinc dies despr\u00e9s del pronunciament, el 18 de\u00a0setembre, un reial decret sotmetia a la jurisdicci\u00f3 militar els delictes\u00a0contra la seguridad y la unidad de la patria,\u00a0cosa que implicava sancionar l’exhibici\u00f3 de banderes que no fossin l’espanyola, imposar l’\u00fas del castell\u00e0 en els actes oficials i en els documents de totes les corporacions, prohibir l’ensenyament en lleng\u00fces altres que el castell\u00e0 a tots els centres dependents de les prov\u00edncies i els municipis -i, per tant, de la Mancomunitat mateixa. Les t\u00edmides protestes que hi f\u00e9u Puig i Cadafalch de poc serviren.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\"8_01\"<\/a><\/p>\n

Mancomunitat de Catalunya. Assistents al curs de vacunaci\u00f3 antituberculosa, centrat en la Calmette Guer\u00edn, B.C.G,.organitzat al Servei d’Assist\u00e8ncia Social als Tuberculosos de la Mancomunitat de Catalunya pel seu director, Llu\u00eds Say\u00e9, a Barcelona en 1927. (Imatge: www.metgesalexili.cat).<\/span><\/h3>\n

El 24 d’agost de 1924, el general Primo de Rivera comunicava per escrit que no confiava gens en la utilitat de la instituci\u00f3 catalana: “tengo un poco de miedo a la Mancomunidad, m\u00e1s ahora que antes”.<\/span><\/h3>\n

<\/h2>\n

El nou r\u00e8gim tenia endegada una pol\u00edtica de\u00a0profunda depuraci\u00f3: el primer d’octubre foren destitu\u00efts els regidors de tots els ajuntaments i substitu\u00efts per gent <<addicta>>.<\/span><\/span><\/h3>\n

El gener de 1924, Primo de Rivera, despr\u00e9s d’un\u00a0viatge amb el rei Alfonso XIII a It\u00e0lia en qu\u00e8 aquest l’havia presentat amb els mots\u00a0\u00e9ste es mi Mussolini,\u00a0visit\u00e0 Barcelona, on convoc\u00e0 una representaci\u00f3 de forces dretanes del Principat -reunida el 9 de gener i formada per dirigents de la Lliga, la’Uni\u00f3n Mon\u00e1rquica Nacional’ i la Federaci\u00f3 Mon\u00e0rquica Autonomista-, per demanar-los de cooperar amb el seu directorio. Els anunci\u00e0 la seva decisi\u00f3 d’acabar con el exclusivismo malsano\u00a0de qu\u00e8 gaudia el Principat -\u00f2bvia al.lusi\u00f3 a la Mancomunitat. Sols la ‘Uni\u00f3n Mon\u00e1rquica’ hi acced\u00ed. Quatre dies despr\u00e9s, el 13 de gener, eren cessats tots els diputats provincials -alhora membres de l’assemblea mancomunit\u00e0ria- i llurs c\u00e0rrecs conferits a militants de la ‘Uni\u00f3n Mon\u00e1rquica’, el cap m\u00e0xim dels quals, Alfons Sala, ocup\u00e0 la presid\u00e8ncia de la diputaci\u00f3 barcelonina (28 de gener) i reb\u00e9 el c\u00e0rrec, l’endem\u00e0, de president de la Mancomunitat de Catalunya.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\"politicasocial2\"<\/a><\/p>\n

Mancomunitat de Catalunya. Institut d’orientaci\u00f3 professional. Laboratori m\u00e8dico-antropom\u00e8tric. (Imatge: mancomunitatdecatalunya.cat).<\/span><\/h3>\n

Segons va declarar el capit\u00e0 general del Principat, Emilio Barrera, la Mancomunitat de Catalunya era “baluarte de pol\u00edtica separatista, … verdadero c\u00edrculo pol\u00edtico, donde con capa oficial se labora contra el Estado espa\u00f1ol”.<\/span><\/h3>\n

<\/h3>\n

La gesti\u00f3 d’Alfons Sala comen\u00e7\u00e0 amb una dura\u00a0cr\u00edtica contra l’obra dels anteriors equips de govern mancomunitari, acusant-los de malversadors i d’haver endeutat la instituci\u00f3. F\u00e9u aprovar un pla d’austeritat que implic\u00e0 una reducci\u00f3 de les partides de caire cultural i docent de la Mancomunitat. Aix\u00ed, l’acci\u00f3 de Sala i del seu conseller de cultura, Darius Rumeu i Freixa, bar\u00f3 de Viver, se centr\u00e0 en els organismes mancomunitaris considerats prescindibles o perillosos. Es tractava, com diria Aureli Joaniquet, bi\u00f2graf oficial d’Alfons Sala,\u00a0de hispanizar la Mancomunidad.\u00a0En pocs mesos, foren suprimits el Negociat d’Orientaci\u00f3 Municipal, la Mutualitat de Secretaris i Funcionaris Municipals de Catalunya, l’Escola de Funcionaris d’Administraci\u00f3 Local, l’Escola d’Alts Estudis Comercials; foren depurats el Consell de Pedagogia de Catalunya, el patronat<\/span><\/span><\/span><\/span>\u00a0de la Universitat Industrial, etc.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

La d\u00e8ria persecut\u00f2ria del bar\u00f3 de Viver arrib\u00e0\u00a0tamb\u00e9 a l’Institut d’Estudis Catalans, l’activitat del qual sotmet\u00e9 a la fiscalitzaci\u00f3 d’una comissi\u00f3 de catedr\u00e0tics castellans. A desgrat de tota protesta, l’Institut fou intervingut i els seus comptes escorcollats amb cura. Pere Coromines, com a membre de l’Institut, adre\u00e7\u00e0, el 4 de maig de 1924, una queixa a Sala en qu\u00e8 deia: <<Com ha pogut prendre l’acord de sotmetre a investigaci\u00f3 el treball cient\u00edfic de l’Institut?…\u00bfQu\u00e8 ho ha sentit a dir mai, que la universitat de Madrid visuri l’Acad\u00e8mia<\/span>\u00a0de la Llengua, o que la Sorbona examini l’Institut de Fran\u00e7a? L’Institut es deshonraria si, volunt\u00e0riament, acceptava una intromissi\u00f3 aliena en la seva obra cient\u00edfica…>><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

Per\u00f2 els conflictes continuaren. Poc m\u00e9s endavant,\u00a0el bar\u00f3 de Viver propici\u00e0 la destituci\u00f3 de Georges Dwelshauvers -professor belga establert a Barcelona i director del Laboratori<\/span><\/span>\u00a0de Psicologia Experimental, dependent de la Mancomunitat- i d’un centenar de professors que s’hi solidaritzaren (maig del 1924). Altres personalitats dimitiren de llurs c\u00e0rrecs en solidaritat amb els acomiadats i, aix\u00ed, gran part dels homes que durant deu anys havien forjat les institucions mancomunit\u00e0ries foren marginats, gent com Pere Corominas, Rafael Campalans, Alexandre Gal\u00ed, Carles Pi i Sunyer i tants d’altres.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\"p_carreteres3\"<\/a><\/p>\n

Mancomunitat de Catalunya. Pont dels Bruchs<\/span><\/h3>\n

Segons que va declarar el capit\u00e0 general de Catalunya, Emilio Barrera, la Mancomunitat de Catalunya era “baluarte de pol\u00edtica separatista, … verdadero c\u00edrculo pol\u00edtico, donde con capa oficial se labora contra el Estado espa\u00f1ol”.<\/span><\/h3>\n

<\/h3>\n

<\/h3>\n

El 24 d’agost de 1924, Primo de Rivera comunicava\u00a0per escrit a Sala que no confiava gens en la utilitat de la instituci\u00f3 catalana: <<tengo un poco de miedo a la Mancomunidad, m\u00e1s ahora que antes>>.\u00a0Aquesta malfian\u00e7a esdevenia hostilitat en paraules d’Emilio Barrera, nou capit\u00e0 general del Principat (1924-1930), el qual, a finals de 1924, declarava a la revista ‘Blanco y Negro’ que la Mancomunitat de Catalunya havia estat\u00a0<<baluarte de pol\u00edtica separatista, … verdadero c\u00edrculo pol\u00edtico, donde con capa oficial se labora contra el Estado espa\u00f1ol>>.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

Sembla, doncs, evident que els dirigents espanyols\u00a0no tenien intencions de concedir una continu\u00eftat gaire llarga a la Mancomunitat. El 24 de gener de 1925, en l’assemblea de diputacions provincials celebrada a Madrid, hom acord\u00e0 de donar suport a un projecte d’estatus provincials elaborat per Jos\u00e9 Calvo Sotelo. El projecte significava la desaparici\u00f3 de les mancomunitats de diputacions, \u00e9s a dir, la liquidaci\u00f3 definitiva de l’\u00fanica mancomunitat existent a l’Estat espanyol, la del Principat de Catalunya. El projecte esdevingu\u00e9 decret el 12 de mar\u00e7 de 1925>>.<\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\"349_001\"<\/a><\/p>\n

Alfons Sala intent\u00e0 aleshores de crear un organisme\u00a0coordinador de serveis de les diputacions del Principat, una mena de mancomunitat encara m\u00e9s degradada i esmicolada, per\u00f2 no va aconseguir-ho, per tal com, per pressi\u00f3 del governador civil de Girona, la diputaci\u00f3 gironina va fer-hi una oposici\u00f3 sistem\u00e0tica. El 27 d’abril, Alfons Sala dimit\u00ed de la presid\u00e8ncia de la diputaci\u00f3 barcelonina, en la qual fou substitu\u00eft per Josep M. Mil\u00e0 i Camps. Aquest presidiria la comissi\u00f3 liquidadora dels serveis de l’antiga Mancomunitat de Catalunya. Al cap d’un any, en maig de 1926, el rei Alfonso XIII honorava els dos homes que havien signat la liquidaci\u00f3 de la Mancomunitat amb sengles t\u00edtols nobiliaris: Alfons Sala era fet comte d’Egara i Josep M. Mil\u00e0, comte de Montseny.<\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\"Josep-Brangoli-ARXIU-NACIONAL-CATALUNYA_ARAIMA20131217_0162_4\"<\/a><\/p>\n

Mancomunitat de Catalunya. Un menjador de la Casa Provincial de Caritat, fotografiat per Josep Brangol\u00ed. Arxiu Nacional de Catalunya. (www.ara.cat).\u00a0<\/span><\/h3>\n

<\/h3>\n

F\u00f3ra erroni de centrar en aquests dos personatges la total responsabilitat<\/span>\u00a0d’una tal liquidaci\u00f3. Ells foren nom\u00e9s els executors, els agents d’una pol\u00edtica de defensa social que comportava deixar de banda totes les vel.le\u00eftats autonomistes i cercar suport en el govern espanyol. La mort de la Mancomunitat fou el preu que acceptaren de pagar tots aquells que anteposaven la defensa de llurs interessos particulars a la defensa de llur pa\u00eds i de les llibertats.\u00a0(Ulisses, 11 – Enciclop\u00e8dia de la Recerca i la Descoberta).\"P1250473\"<\/a><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

 <\/p>\n

Per Llei de l’Estat espanyol, totes les diputacions de les nacions d’Espanya, podien fer el mateix que va fer Catalunya. No ho v\u00e0ren fer. La Mancomunitat va ser l’\u00fanica existent a l’Estat espanyol. El projecte d’estatus provincials elaborat per Jos\u00e9 Calvo Sotelo, va significar la desaparici\u00f3 de les mancomunitats de diputacions. Sempre contra Catalunya.<\/span><\/h2>\n

\"HIE20492\"<\/a><\/p>\n

Enric Prat de la Riba va impulsar la creaci\u00f3, el 6 d’abril de 1914, de la Mancomunitat de Catalunya de la qual en va ser el primer president fins a la seva mort. (Imatge: www.artehistoria.jcyl.es).<\/span><\/h3>\n

<\/h3>\n

Sempre contra Catalunya -Espanya contra Catalunya- despr\u00e9s i ara, o com ho anomenarien aix\u00f2? Els ciutadans de la naci\u00f3 catalana ja no poden esperar m\u00e9s. Per aquest motiu proclamen la seva aspiraci\u00f3 democr\u00e0tica de fer \u00fas del sagrat dret a decidir i poder anar a votar el 9 de novembre de 2014. \u00c9s una aspiraci\u00f3 de llibertat i democr\u00e0cia que expressen 7.563.603 ciutadans de Catalunya. En una societat lliure, aquells que posseeixen el poder de governar, for\u00e7osament han de respondre a aquells que posseeixen el dret a votar.\u00a0<\/span><\/p>\n

El v\u00eddeo<\/span><\/h1>\n

Si tenen a b\u00e9, poden puntejar l’adre\u00e7a de video seg\u00fcent:http:\/\/youtu.be\/oEhhpOVt_44<\/a><\/span><\/h3>\n

<\/h3>\n

*************************************************************************<\/span><\/h3>\n

\u00a0<\/span><\/p>\n

El Deure i la <\/span><\/h1>\n

Gl\u00f2ria<\/span><\/h1>\n

 <\/p>\n

<<Els instituts de formaci\u00f3 de professorat finan\u00e7ats per la llei d’educaci\u00f3 per la Defensa Nacional ja no funcionen en els col.legis que es neguen a acceptar estudiants de color, i aix\u00f2 ha dut com a resultat el que cert nombre d’institucions obrin les seves portes de forma volunt\u00e0ria als sol.licitants negres. Per tant, recomano un programa d’ajuda federal t\u00e8cnica i financera per ajudar als districtes escolars en el proc\u00e9s d’integraci\u00f3 d’acord amb la Constituci\u00f3>>.\u00a0(President John F. Kennedy, Missatge especial al Congr\u00e8s, Washington, D.C., 28 febrer 1963).<\/span><\/span><\/h2>\n

\"400px-Little_Rock_integration_protest\"<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

Little Rock, Any 1959<\/span><\/h3>\n

Manifestaci\u00f3 a favor de la segregaci\u00f3 racial a les escoles<\/span><\/h3>\n

(Imatge: es.wikipedia.org)<\/span><\/h3>\n

\"Hundreds28 Agost 1963<\/span><\/h3>\n

Marxa per la llibertat. Memorial Lincoln a Washington, D.C.<\/span><\/h3>\n

(Imatge: www.lefigaro.fr)<\/span><\/h3>\n

 <\/p>\n

<<La Comissi\u00f3 de Drets Civils, establerta per la llei de Drets Civils del 1957, porta treballant m\u00e9s de cinc anys, i les seves activitats acabaran, d’acord amb la llei, el dia 30 de novembre de 1963. Durant aquest temps ha complert perfectament amb el seu mandat…Els informes de la Comissi\u00f3 i altres recomanacions han proporcionat la base per dur a terme una acci\u00f3 reparadora tant per part del Congr\u00e9s com pel poder executiu…Per\u00f2 la Comissi\u00f3 es troba en aquests moments en condicions de proporcionar a la naci\u00f3 serveis fins i tot m\u00e9s \u00fatils. Puix que m\u00e9s comunitats mostren el seu desig de fer front amb absoluta sinceritat als seus problemes de discriminaci\u00f3 racial, existeix encara la necessitat d’una ajuda experta i guia en el disseny de programes relacionats amb el progr\u00e9s dels drets civils…>>.<\/span><\/h3>\n

<<Per tant, recomano que el Congr\u00e9s autoritzi a la Comissi\u00f3 de Drets Civils a servir en funci\u00f3 de Comuni\u00f3 de Drets Civils, per proporcionar informaci\u00f3, consell i ajuda t\u00e8cnica a qualsevol organisme que aix\u00ed ho sol.liciti, ja siguin organismes privats o p\u00fablics; que amb l’objecte de complir amb aquestes noves responsabilitats, sigui autoritzada la Comissi\u00f3 per concentrar les seves activitats sobre aquells problemes que necessiten m\u00e9s atenci\u00f3 en tal terreny; i que la vida de la Comissi\u00f3 es prolongui durant un per\u00edode de, al menys, quatre anys m\u00e9s>>. (President John F.Kennedy, Missatge especial al Congr\u00e9s, Washington, D.C., 28 febrer 1963).<\/span><\/span><\/h3>\n

Vuit dies abans de finalitzar el pla\u00e7 de les activitats de la Comissi\u00f3 de Drets Civils dels Estats Units, el 22 novembre 1963, el President John F.Kennedy va ser assassinat a Dallas (Texas) en un complot organitzat dintre les operacions encobertes de la CIA, amb la col.laboraci\u00f3 d’un grup de la M\u00e0fia i de part de la policia de Dallas, aix\u00ed com amb l’encobriment i el silenci c\u00f2mplice del director de l’FBI. Cinquanta anys despr\u00e9s, els assassins del covard<\/span>\u00a0i repugnant magnicidi, encara no han estat jutjats i comdemnats.<\/span><\/span><\/h3>\n

En l’actualitat, la Comissi\u00f3 de Drets Civils segueix desenvolupant les seves activitats.\u00a0<\/span><\/h3>\n

\"$T2eC16RHJFsFFSHck8L7BSHUN4UpPg~~60_35\"<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

(Imatge: www.ebay.com)<\/span><\/h3>\n

 <\/p>\n

El v\u00eddeo<\/span><\/h1>\n

 <\/p>\n

Si tenen a b\u00e9, poden veure el v\u00eddeo seg\u00fcent:\u00a0http:\/\/youtu.be\/nxBFR6ifb7s<\/a><\/span><\/h3>\n

 <\/p>\n

*****************************************************************************<\/p>\n

 <\/p>\n

El naixement d’una naci\u00f3. Qu\u00e8 \u00e9s Catalunya<\/span><\/h1>\n

 <\/p>\n

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- I aix\u00f2 ens hauria de servir -dit sigui de passada- per veure com \u00e9s d’improductiva a la llarga la pretensi\u00f3 d’estructurar unes hist\u00f2ries nacionals de les cultures d’\u00e8poques anteriors a la formaci\u00f3 de les nacions modernes o com \u00e9s de fonamental una visi\u00f3 nacionalista en tota especulaci\u00f3 sobre el concepte d’humanisme, comen\u00e7ant naturalment pels mateixos senyors savis fil\u00f2legs del segle XV. Ulisses 11.<\/span><\/h3>\n

\"tirant1490\"<\/a><\/p>\n

P\u00e0gina de ‘Tirant lo Blanc’, novel.la escrita pel valenci\u00e0 Joanot Martorell i editada per primera vegada a Val\u00e8ncia l’any 1490. (Imatge: www.xtec.cat).<\/span><\/h3>\n

 <\/p>\n

* LA PREGUNTA.- Des de quines tres fases es pot abordar l’humanisme catal\u00e0?<\/span><\/h3>\n

* LA CITACI\u00d3.-\u00a0“El poble \u00e9s com l’aigua; l’ex\u00e8rcit, com el ver\u00ed”.\u00a0<\/em>Mao Zedong.<\/span><\/h2>\n

<\/h2>\n

\"mao-zedong-time-magazine-cover-1949-february-7\"<\/a><\/span><\/h2>\n

<\/h2>\n

(Imatge: www.karismedia.com)<\/span><\/h3>\n

*****************************************************************************<\/p>\n

 <\/p>\n

Els\u00a0colors\u00a0del\u00a0m\u00f3n<\/span><\/span><\/span><\/span><\/h1>\n

\"NC_lee_harvey_oswald_shot_jack_ruby_thg_131010_16x9t_608\"<\/a><\/p>\n

(Imatge: abcnews.go.com)<\/span><\/h3>\n

<\/h2>\n

A few questions for Edward Snowden, WikiLeaks and ‘The Washignton Post’<\/span><\/h2>\n

 <\/p>\n

* Aproximadamente una hora antes de la llegada de la comitiva del presidente Kennedy, Jack Ruby, el hombre que despu\u00e9s mat\u00f3 a Lee Oswald, fue visto en el mont\u00edculo de hierba dejando a un hombre que llevaba un rifle en una maleta. La declaraci\u00f3n de Julia Ann Mercer, testigo de estos hechos, fue alterada por el FBI para que pareciera que ella no pudo identificar a Ruby como el hombre en cuesti\u00f3n. La manipulaci\u00f3n fraudulenta no ha sido jam\u00e1s corraborada o desmentida por el Gobierno federal. ( Jim Garrison, Fiscal de Distrito de Nueva Orleans).<\/span><\/h3>\n

* Durante m\u00e1s de cinco a\u00f1os, la pel\u00edcula del asesinato filmada por el testigo presencial Abraham Zapruder fue ocultada al p\u00fablico y guardada bajo llave en un ba\u00fal de la revista ‘Life’. Esta imagen en un movimiento muestra como Kennedy sufre un violento impacto que lo lanza hacia atr\u00e1s, prueba evidente de que fue atacado por un rifle disparado desde delante. (Jim Garrison, Fiscal de Distrito de Nueva Orleans).<\/span><\/h3>\n

* En el d\u00eda de su detenci\u00f3n, Lee Oswald fue sometido a la prueba del nitrato, cuyo resultado indic\u00f3 que no hab\u00eda disparado un rifle en las veinticuatro horas anteriores. Este hecho fue mantenido en secreto por el Gobierno federal y por la polic\u00eda de Dallas durante diez meses. (Jim Garrison, Fiscal de Distrito de Nueva Orleans).<\/span><\/h3>\n

Thank you very much in name freedom, democracy and justice.<\/span><\/h2>\n

\"President-John-F-Kennedy<\/a><\/p>\n

(Imatge: www.siberstudios.tv – Photographer Mary Moorman)<\/span><\/h3>\n

<\/h1>\n

*****************************************<\/span><\/h1>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Barcelona, abril de 1914, Constituci\u00f3 de la Mancomunitat de Catalunya. (Imatge: www.flickr.com). Alguns estudiosos han considerat\u00a0la mort de la Mancomunitat de Catalunya com una manifestaci\u00f3 m\u00e9s de l’anticatalanisme espanyol. I caldria matisar aquesta opini\u00f3. La mort de la Mancomunitat va \u00e9sser una conseq\u00fc\u00e8ncia l\u00f2gica del cop d’estat del general Primo de Rivera, un home essencialment […]<\/p>\n","protected":false},"author":19,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[1049],"tags":[31379,31376,31325,31369,27337,595,31370,31371,1076,31378,31372,31373,2181,2102,1652,460,70,31382,31377,31313,10954,31368,2319,698,2104,31375,257,31381,26211,31380,35,2504],"class_list":["post-7527","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-sempre-contra-catalunya","tag-miedo","tag-hispanizar","tag-questions","tag-antidemocratic","tag-banderes","tag-barcelona","tag-burgesia","tag-cambo","tag-castella","tag-cientific","tag-cop","tag-dadhesio","tag-depuracio","tag-destitucio","tag-dictador","tag-dictadura","tag-dret","tag-executors","tag-fiscalitzacio","tag-humanisme","tag-interessos","tag-lanticatalanisme","tag-liquidacio","tag-llibertat","tag-mancomunitat","tag-mussolini","tag-nacio","tag-nobiliaris","tag-president-john-f-kennedy","tag-separatista","tag-societat","tag-votar"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjY-1Xp","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7527","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/users\/19"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7527"}],"version-history":[{"count":37,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7527\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7577,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7527\/revisions\/7577"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7527"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7527"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7527"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}