{"id":7712,"date":"2014-01-25T17:04:28","date_gmt":"2014-01-25T16:04:28","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/?p=7712"},"modified":"2014-01-26T17:47:05","modified_gmt":"2014-01-26T16:47:05","slug":"de-la-mancomunitat-i-autonomia-a-un-estat-en-projecte-enteniment-i-solucio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/2014\/01\/25\/de-la-mancomunitat-i-autonomia-a-un-estat-en-projecte-enteniment-i-solucio\/","title":{"rendered":"Hist\u00f2ric, ro\u00ed i constant ofec de Catalunya: Ja n’hi ha prou!"},"content":{"rendered":"

<\/h1>\n

1914 – 2014<\/span><\/h1>\n

 <\/p>\n

La liquidaci\u00f3 de la Mancomunitat per la dictadura de Primo de Rivera<\/span><\/h1>\n

\u00a0<\/span><\/h1>\n

 <\/p>\n

La Mancomunitat de les quatre diputacions\u00a0provincials del Principat de Catalunya dur\u00e0 deu anys, de 1914 a 1925, durant els quals sostingu\u00e9 una pol\u00edtica econ\u00f2mica de notable continu\u00eftat i un grau elevat de coher\u00e8ncia interna. Probablement \u00e9s aix\u00f2 el que m\u00e9s ha atret l’atenci\u00f3 dels estudiosos, els pol\u00edtics i els erudits. M\u00e9s que donar, per\u00f2, una not\u00edcia valorativa dels diversos aspectes de la seva pol\u00edtica econ\u00f2mica, tractarem d’exposar, ac\u00ed, el nexe entre all\u00f2 que considerem l’aspecte central de l’actuaci\u00f3 de la Mancomunitat, aix\u00f2 \u00e9s, la seva pol\u00edtica territorial, i els pressup\u00f2sits generals del pensament econ\u00f2mic del partit industrial, tals com, per exemple, el paper del’estat en el proc\u00e9s econ\u00f2mic.<\/span><\/span><\/h3>\n

\"quenohihagi\"<\/a><\/p>\n

Construcci\u00f3 d’un pa\u00eds modern. Primer discurs de Prat de la Riba com a president de la Mancomunitat. (Imatge: mancomunitatdecatalunya.cat).<\/span><\/h3>\n

La hist\u00f2ria pol\u00edtica concreta de la gestaci\u00f3 de la\u00a0Mancomunitat ha estat escrita i reescrita. Per\u00f2 l’an\u00e8cdota pol\u00edtica esdev\u00e9 quasi buida de contingut si \u00e9s separada de la pr\u00f2pia mesura general. Resulta, per exemple, de dif\u00edcil comprensi\u00f3 el debat parlamentari de Madrid sobre la llei de Mancomunitats (1912), si hom no parteix de la contradicci\u00f3 entre <<industrials>> i <<agraris>>, o entre partit industrial i partits agraris, posicions que, m\u00e9s endavant, Joaquim Maur\u00edn explic\u00e0 amb agudesa. Aix\u00ed no resulta inversemblant que un diputat agrarista per Granollers, Francesc Tom\u00e0s, form\u00e9s part, temps a venir, de la comissi\u00f3 liquidadora de la Mancomunitat creada per la Dictadura espanyola, car l’oposici\u00f3 dels agraris hi fou, per definici\u00f3, permanent. Francesc Camb\u00f3 relacionava la Mancomunitat amb la crisi del 1909, \u00e9s a dir, amb l’esclat de la Setmana Tr\u00e0gica, que f\u00e9u rodolar el govern Maura i el seu projecte de reforma local i regional, en qu\u00e8 ja sorgia una idea de la Mancomunitat. Hi ha un salt, segons Camb\u00f3, entre abans i despr\u00e9s del 1909. La iniciativa d’Enric Prat de la Riba (1870-1917), des de la presid\u00e8ncia de la Diputaci\u00f3 de Barcelona, a formular les bases de la Mancomunitat <<prepar\u00e0 una nova Solidaritat, menys aparatosa, per\u00f2 m\u00e9s s\u00f2lida i fecunda>>. <<Aquesta cristal.litzaci\u00f3 de l’opini\u00f3 catalana>>, com escriuria Francesc Camb\u00f3, tingu\u00e9, per damunt del Programa del T\u00edvoli -bandera comuna de la desfeta Solidaritat- l’avantatge de <<la seva precisi\u00f3>>. Despr\u00e9s de la crisi del 1909, doncs, Francesc Camb\u00f3 veia necess\u00e0ria una rectificaci\u00f3. Calia, certament, <<una nova Solidaritat, menys aparatosa>>, d’una major precisi\u00f3, a saber, calia deixar de banda determinats elements del Programa del T\u00edvoli, que, per la vaguetat de llur promulgaci\u00f3, podien obrir les portes a formulacions excessivament radicals. La Mancomunitat seria la <<nova Solidaritat>>, m\u00e9s moderada, menys desballestadora.<\/span><\/span><\/h3>\n

Un estat regional en projecte, ja el 1914<\/span><\/h2>\n

 <\/p>\n

Si admetem que la Mancomunitat era un estat regional\u00a0en projecte de constituci\u00f3 a partir d’unes bases m\u00ednimes<\/span>\u00a0inicials , aleshores, pren un inter\u00e8s fora de dubte la concepci\u00f3 que tenia el partit industrial catal\u00e0 sobre la q\u00fcesti\u00f3 de l’estat i de la intervenci\u00f3 estatal en el proc\u00e9s econ\u00f2mic. En aquest sentit, un debat en qu\u00e8 participaren els economistes de la Lliga, sobre all\u00f2 que Sans i Bu\u00efgas anomena <<catalanisme estatista>>, pot \u00e9sser clarificador. La participaci\u00f3 en el debat d’economistes i administrativistes que serien importants dins la Mancomunitat -com M.Vidal i Guardiola, Josep M. Tallada i Paul\u00ed, F. Sans i Bu\u00efgas- i la data del debat (1910, despr\u00e9s de la crisi del 1909, doncs) s\u00f3n dues notes que en subratllen, ‘a priori’, l’inter\u00e8s.<\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\"42489_cat_ESCALA_800_531\"<\/a><\/p>\n

Escoles mod\u00e8liques.<\/span><\/h3>\n

(Imatge: www.festacatalunya.cat)<\/span><\/h3>\n

<\/h3>\n

Per a Sans i Bu\u00efgas, el primer punt a aclarir era el significat\u00a0del <<1901>>, \u00e9s a dir, el significat de la derrota dels partits governamentals en les eleccions municipals de Barcelona.\u00a0<<El moviment regionalista, tal com sorg\u00ed el 1901 -afirmava-, per m\u00e9s que sembli un absurd, sols era exclusivament regionalista en la forma, perqu\u00e8 en el fons, tant com regionalista, era la revolada d’un poble que se sentia viu i no es resignava a morir.>>\u00a0Aleshores\u00a0<<els primers pol\u00edtics catalanistes es trobaven…(davant el fet que) per aconseguir que el poble \u00a0es redim\u00eds calia oferir-li una bandera (…) i com sia que aital bandera no podia \u00e9sser cap de les que tenen els pobles moderns educats, enarbor\u00e0 la bandera \u00fanica que sentia i coneixia…, la bandera de l’autonomia encarnada aleshores en les famoses Bases de Manresa>>.\u00a0I conclou:\u00a0<<Per\u00f2 el catalanisme, que en realitat no era aix\u00f2 (…), ha anat depurant-se…Aix\u00ed ve un dia en qu\u00e8 afirma la necessitat d’estudiar q\u00fcestions administratives, m\u00e9s endavant les econ\u00f2mico-socials i, finalment, les pertanyents a l’ordre cultural>>.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\"col_terradas\"<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

Construcci\u00f3 del metro a la Pla\u00e7a de Catalunya<\/span><\/h3>\n

(Imatge: www.iefc.es)<\/span><\/h3>\n

Sans i Bu\u00efgas oposava, doncs,\u00a0<<els pobles moderns educats>> dels pa\u00efsos capitalistes m\u00e9s avan\u00e7ats a la situaci\u00f3 del poble catal\u00e0. Aquest nom\u00e9s entenia, el 1901, el programa de les Bases de Manresa. Els intel.lectuals del partit industrial feren seu, mentrestant, un altre bagatge cient\u00edfic: el dels economistes, de la jove escola hist\u00f2rica, amb Schmoller i Wagner al davant. Quan Vidal i Guardiola deia\u00a0<<no amaguem a ning\u00fa que les doctrines de Camb\u00f3 ens porten de dret \u00a0vers el socialisme i, en el sentit elevat d’aquesta expressi\u00f3, tots som un xic socialistes>>\u00a0i explicava tot seguit que\u00a0<<el nostre socialisme \u00e9s lluita organitzada en nom de la societat contra la mis\u00e8ria i la ignor\u00e0ncia>>, car\u00a0<<traieu-li al socialisme el llast marxista que li \u00e9s accidental i en subsistir\u00e0 la seva ess\u00e8ncia (Karl Marx, b\u00e9 que digne d’estudi, no \u00e9s el nostre \u00eddol)>>,\u00a0era possible, fins a cert punt, la sorpresa. El liberalisme econ\u00f2mic de Camb\u00f3 s’hauria transformat, en boca d’un membre del seu ‘staff’, en socialisme, encara que no fos marxista. En realitat, per\u00f2, aquell socialisme no representava sin\u00f3 la necessitat de tenir -o de construir- un cert aparell estatal. Aquesta necessitat es manifestaria en dos camps: en el camp de l’ensenyament -la <<lluita contra la ignor\u00e0ncia>>-\u00a0i en el camp de la producci\u00f3. Envers el primer, Vidal i Guardiola esbossava\u00a0<<un programa cultural i educatiu>>\u00a0que suposava la\u00a0<<nacionalitzaci\u00f3 de l’escola prim\u00e0ria>>\u00a0i exclo\u00efa ensems l’ensenyament de l’Esgl\u00e9sia i l’ensenyament de l’Escola Moderna de Ferrer i Gu\u00e0rdia -que pretenia l’autonomia intel.lectual dels treballadors urbans. En el segon camp, l’esb\u00f3s era m\u00e9s detallat. Hi havia un enfrontament amb els <<agraris>> -<<els latifundis prenen al poble la seva terra>>-\u00a0i un programa per a l’agricultura, la producci\u00f3 industrial i el comer\u00e7 exterior.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\"slider-main3\"<\/a><\/p>\n

La visita d’Albert Einstein a Catalunya a finals del febrer de 1923 s’emmarca en el proc\u00e9s impulsat per diferents sectors de la societat catalana per construir una comunitat cient\u00edfica moderna. La Mancomunitat de Catalunya \u00e9s un dels principals exponents d’aquest proc\u00e9s d’homologaci\u00f3 de la ci\u00e8ncia catalana a Europa. (Imatge: www.fundaciorecerca.cat).<\/span><\/h3>\n

<\/h3>\n

Per a la posada en marxa d’una pol\u00edtica global d’aquesta\u00a0envergadura, calia, evidentment, un cert tipus d’estat amb unes funcions que ultrapassessin les de l’estat del ‘laissez faire’. El <<catalanisme>> del 1910, aix\u00f2 \u00e9s, el catalanisme de despr\u00e9s de la revolta popular del 1909 i de just abans de la Mancomunitat, era un <<catalanisme estatista>>, entre altres raons perqu\u00e8, com repetia insistentment Josep Puig i Cadafalch (1867-1957), segon president de la Mancomunitat,\u00a0<<l’obra estatal pr\u00f2pia del segle XIX est\u00e0 per fer>>.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\"afotoD_13008_14\"<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

(Imatge: cellerscooperatius.cat)<\/span><\/h3>\n

<\/h3>\n

Per\u00f2 la Mancomunitat fou un fet ben ficat en el segle XX:\u00a0volgu\u00e9 recuperar el temps perdut a base de realitzar l’obra d’un estat europeu avan\u00e7at del XIX i de proposar-se, alhora, altres objectius, altres camps, tenint molt presents les lli\u00e7ons d’actualitat del progr\u00e9s nord-americ\u00e0 i del triomf bolxevic a R\u00fassia.\u00a0(Ulisses, 11 – Enciclop\u00e8dia de la Recerca i la Descoberta).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

La mort de la Mancomunitat de Catalunya va \u00e9sser una conseq\u00fc\u00e8ncia l\u00f2gica del cop d’estat del general i dictador Primo de Rivera, -13 de setembre de 1923- un home essencialment ultraconservador, antidemocr\u00e0tic i espanyolista. La dreta radical, conservadora, centralista, nacionalista espanyola i amb poder absolut, mai ha sabut governar a Espanya naci\u00f3 de nacions constretes i amargades. No saber governar nom\u00e9s porta cap a el desastre. Espanya, un pa\u00eds de dictadures.<\/span><\/h2>\n

 <\/p>\n

El v\u00eddeo<\/span><\/h1>\n

 <\/p>\n

Si tenen a b\u00e9, poden puntejar l’adre\u00e7a de v\u00eddeo:http:\/\/youtu.be\/fGQ7tNLjLfc<\/a><\/h3>\n

***********************************************************************************************<\/p>\n

\u00a0<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

<\/h1>\n

El Deure i la Gl\u00f2ria<\/span><\/h1>\n

 <\/p>\n

El caos dels transports nord-americans<\/span><\/h2>\n

 <\/p>\n

<<En l’actualitat, el transport de mercaderies realitzat per mitjans fluvials est\u00e0 exent de tota regulaci\u00f3 de taxes sota la llei de Comer\u00e7 Interestatal, incloent en aquesta exempci\u00f3 l’aprovaci\u00f3 d’unes taxes m\u00ednimes; per\u00f2 aquesta exempci\u00f3 \u00e9s negada a totes la resta de formes de transport. Aix\u00f2 \u00e9s clarament injust i deu ser remeiable de seguida. Estenent a tots els altres mitjans de transport l’exempci\u00f3 de l’aprovaci\u00f3 i prescripci\u00f3 de taxes m\u00ednimes permetria a les forces de competici\u00f3 gaudir d’una igualtat d’oportunitats de reempla\u00e7ar l’enfarfegadora regulaci\u00f3 de totes aquestes mercaderies que es transporten, alhora que es protegeixen els interessos p\u00fablics deixant intacte el control de l’ICC sobre les taxes m\u00e0ximes ferrovi\u00e0ries i altres salvaguardes (tals com la prohibici\u00f3 contra la descriminaci\u00f3 i necessitats del servei de cotxes i com\u00fa responsabilitat en el transport). Alhora que aquesta seria la forma preferible de suprimir les existents desigualtats, el Congr\u00e9s podria decidir-se per situar a tots els transportites sobre una igual base abolint l’actual exempci\u00f3, encara que aquesta mesura tindria com a resultat un control major en lloc de menor, i molt probablement taxes m\u00e9s altes encara que m\u00e9s estables>>. (Missatge especial al Congr\u00e9s, Washington, D.C., 4 abril 1962).<\/span>\u00a0<\/span><\/h2>\n

\"sa2\"<\/a><\/p>\n

El president Kennedy, amb Pierre E. Salinger, Secretari de Premsa de la Casa Blanca, a bord de l’USS Joseph P. Kennedy, el 1962. (Imatge: nashville-sentinel.blogspot.com).<\/span><\/h3>\n

\"rio15zx0\"<\/a><\/span><\/h3>\n

(Imatge: unitecupv2011cfzg.wordpress.com)<\/span><\/h3>\n

 <\/p>\n

El v\u00eddeo<\/span><\/h1>\n

 <\/p>\n

Si tenen a b\u00e9, poden puntejar l’adre\u00e7a de v\u00eddeo seg\u00fcent:\u00a0http:\/\/youtu.be\/uWvyseUw-LU<\/a><\/span><\/h3>\n

————————————————————————————————————-<\/p>\n

 <\/p>\n

El naixement d’una naci\u00f3. Qu\u00e8 \u00e9s Catalunya<\/span><\/h1>\n

 <\/p>\n

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Caldria completar el quadre amb una valoraci\u00f3 de l’obra de Bernat Metge en relaci\u00f3 amb el context hisp\u00e0nic (aix\u00f2 em posaria en relleu la singularitat) i amb l’europeu (aix\u00f2 faria veure fins a quin punt Bernat Metge, que escriu en catal\u00e0 -per b\u00e9 que ho faci- i plagia Boccaccio, \u00e9s lluny del model del protohumanista que va encarnar Francesc Petrarca, fil\u00f2leg i prosista llat\u00ed). (Ulisses, 11).<\/span><\/h3>\n

* LA PREGUNTA.- Pel que fa a les dades human\u00edstiques detectables al segle XV, per qu\u00e8 no \u00e9s ni de bon tros tan f\u00e0cil d’imaginar un esquema interpretatiu?<\/span><\/h3>\n

\"corna_expansio<\/a><\/p>\n

L’expansionisme de la Corona d’Arag\u00f3 segles XIII a XV<\/span><\/h3>\n

(Imatge: www.onogueras.com)<\/span><\/h3>\n

 <\/p>\n

* LA CITACI\u00d3.-\u00a0“Aprendre m\u00fasica llegint teoria musical \u00e9s com fer l’amor per correu”.\u00a0<\/em>Luciano Pavarotti.<\/span><\/h2>\n

\"2006AG9059_luciano_pavarotti\"<\/a><\/p>\n

\u00a0Luciano Pavarotti – Victoria and Albert Museum<\/span><\/h3>\n

(Imatge: depaginas.com)<\/span><\/h3>\n

 <\/p>\n

***********************************************************************************************<\/p>\n

 <\/p>\n

Els\u00a0colors\u00a0del\u00a0m\u00f3n<\/span><\/span><\/span><\/span><\/h1>\n

 <\/p>\n

\"cheeta-nous-a-quittes_110635_w250\"<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

‘Tarzan’<\/h1>\n

 <\/p>\n

Johnny Weissmuller, ‘Tarzan’, el campi\u00f3 ol\u00edmpic de nataci\u00f3 va morir fa 25 anys. El 20 de gener de 1984, als 80 anys. (Imatge: www.ohmymag.com).<\/span><\/h2>\n

Nomes una pregunta. A la vida real i en temes de rabi\u00fcda actualitat pol\u00edtica, que \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil fer el mico sent un mico, o, fer el mico sense ser un mico?\u00a0<\/span><\/h2>\n

<\/h1>\n

El v\u00eddeo<\/span><\/h1>\n

Si tenen a b\u00e9, poden veure el v\u00eddeo seg\u00fcent:\u00a0<\/span><\/h3>\n

http:\/\/youtu.be\/R5JTdObD7ho<\/a><\/h2>\n

 <\/p>\n

***********************************************************************************************<\/p>\n

\u00a0<\/span><\/h2>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

\u00a0<\/span><\/h2>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

1914 – 2014   La liquidaci\u00f3 de la Mancomunitat per la dictadura de Primo de Rivera \u00a0   La Mancomunitat de les quatre diputacions\u00a0provincials del Principat de Catalunya dur\u00e0 deu anys, de 1914 a 1925, durant els quals sostingu\u00e9 una pol\u00edtica econ\u00f2mica de notable continu\u00eftat i un grau elevat de coher\u00e8ncia interna. Probablement \u00e9s aix\u00f2 […]<\/p>\n","protected":false},"author":19,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[1049],"tags":[460,1163,31313,26299,21089,11075,348,2104,11094,257,2409,24242,12,26211,1843,31405],"class_list":["post-7712","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-sempre-contra-catalunya","tag-dictadura","tag-europeu","tag-humanisme","tag-ignorancia","tag-lesglesia","tag-lestat","tag-madrid","tag-mancomunitat","tag-miseria","tag-nacio","tag-paisos","tag-pobles","tag-politica","tag-president-john-f-kennedy","tag-progres","tag-socialisme"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjY-20o","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7712","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/users\/19"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7712"}],"version-history":[{"count":25,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7712\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7747,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7712\/revisions\/7747"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7712"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7712"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7712"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}