{"id":8033,"date":"2014-03-22T15:29:44","date_gmt":"2014-03-22T14:29:44","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/?p=8033"},"modified":"2014-03-22T15:29:44","modified_gmt":"2014-03-22T14:29:44","slug":"barcelona-la-vaga-del-1951-la-dignitat-i-pablo-neruda","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/2014\/03\/22\/barcelona-la-vaga-del-1951-la-dignitat-i-pablo-neruda\/","title":{"rendered":"Barcelona, la vaga del 1951, la dignitat, i Pablo Neruda"},"content":{"rendered":"

<\/h1>\n

\"tramvies\"<\/a><\/h1>\n

(Imatge: www.elsetge.com)<\/span><\/h3>\n

 <\/p>\n

<<Barcelona, nostra gran capital, que l’any 1714\u00a0lluit\u00e0 aferrissadament contra les tropes de Berwick i Felip V en defensa de les llibertats nacionals catalanes; que s’al\u00e7\u00e0 l’any 1909 contra la guerra injusta del Marroc; que particip\u00e0 l’any 1917 en la vaga general revolucion\u00e0ria de tot Espanya contra la monarquia borb\u00f2nica; que derrot\u00e0, el juliol del 1936, els insurrectes feixistes contra la rep\u00fablica…, aquesta Barcelona combatent, patri\u00f2tica i revolucion\u00e0ria, ha tornat novament a commoure el m\u00f3n. Barcelona, amb la seva gesta del dies 12 i 13 de mar\u00e7, ha assenyalat el cam\u00ed de la vict\u00f2ria contra el r\u00e8gim de Franco i la Falange…>>\u00a0<\/span><\/span><\/h3>\n

\"Huelga<\/a>Barcelona, 1 de mar\u00e7 de 1951: La Vaga dels Tramvies<\/span><\/h3>\n

(Imatge: nuriaupi. blogspot.com)<\/span><\/h3>\n

 <\/p>\n

Valoracions com aquesta -en la revista\u00a0‘Per Catalunya’, n\u00fam. 97, publicada a Cuba -s\u00f3n una mostra de la sensaci\u00f3 general de temper\u00e0ncia, de respir, produ\u00efda pel boicot dels usuaris del principal transport urb\u00e0 del moment -el tramvia- que es transformaria en vaga dels treballadors de Barcelona. Com molts dels moviments realment multitudinaris, la vaga del 1951 fou un moviment complex i fins a cert punt contradictori, on la sentimentalitat popular jug\u00e0 un paper rellevant. Fou una vaga contra la mis\u00e8ria motivada inicialment per un augment discriminatori dels bitllets de tranvia de Barcelona. Discriminatori en comparaci\u00f3 de Madrid, on els preus no eren augmentats. El preu d’un bitllet de tramvia esdevingu\u00e9, aix\u00ed, s\u00edmbol ocult d’opressi\u00f3 nacional i de classe.<\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

<\/h2>\n

Per a Pablo Neruda, la vaga de Barcelona fou una eclosi\u00f3, una primavera:<\/span><\/span><\/h2>\n

 <\/p>\n

<<Comencen a capllevar els brots en els arbres de vora el riu, la llum pugna contra l’obscuritat humida de l’hivern.<\/span><\/h2>\n

I en aquesta hora arriben del sud les not\u00edcies, amb un nou signe del temps. En nom de la primavera, salut germans!<\/span><\/h2>\n

Heu de saber que el nom de Barcelona \u00e9s en llavis de tots els pobles del m\u00f3n.<\/span><\/h2>\n

Avui he saludat en tu l’esperan\u00e7a, l’esperan\u00e7a que en els carrers de Barcelona ha irromput de sobte com el puny del poble contra la tirania, com el cop de sang i de saba de la primavera que torna!>><\/span><\/h2>\n

\"1_20082009_17386_pablonerudafundaci\u00f3n550x290\"<\/a><\/p>\n

Pablo Neruda<\/span><\/span><\/h3>\n

(www.biobiochile.cl)<\/span><\/span><\/h3>\n

<\/h3>\n

Arreu dels Pa\u00efsos Catalans, la vaga del 1951\u00a0tingu\u00e9 efectes concrets. Jes\u00fas Sanz, estudi\u00f3s del moviment obrer valenci\u00e0, en recull el testimoni d’un treballador de la f\u00e0brica de la Paperera de la Malva-rosa de Val\u00e8ncia: <<A la Paperera treball\u00e0vem 1300. Vam fer unes quantes vagues: la primera, a la primavera de 1951. En aquell moment, hi havia importants moviments obrers<\/span>\u00a0a Catalunya. La vaga del Principat havia paralitzat els transports i una pila d’empreses a Barcelona, a Terrassa, a Sabadell… \u00c9rem tocant a Setmana Santa. Un dia, coincidint amb les vagues del Principat, vam parar els de la f\u00e0brica i els paletes de l’ampliaci\u00f3 d’obres. No deman\u00e0vem res per a nosaltres; nom\u00e9s vol\u00edem solidaritzar-nos amb els obrers barcelonins>>.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

<<-Estem en solidaritat amb el Prat de Llobregat- vam dir molt decidits a Cerd\u00e0 i a Ojea, delegats \u00a0de “Sindicatos” i de “Trabajo”, quan van arribar, a migdia, per veure qu\u00e8 passava…>>.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

<<Nosaltres hav\u00edem parat quasi instintivament: un camioner que venia del Prat, on hi havia una altra f\u00e0brica de cel.lulosa, ens havia explicat qu\u00e8 succe\u00efa i aleshores vam decidir parar…Fou la primera vaga>>.\u00a0<\/span><\/span><\/span>\u00a0(Ulisses – Enciclop\u00e8dia de la recerca i la descoberta).<\/span><\/span><\/h3>\n

\"bupapelera2g<\/a><\/p>\n

\u00a0La Paperera Espanyola, de Malva-rosa, Val\u00e8ncia<\/span><\/h3>\n

(Imatge: malvarrosa-malvarrosa.blogspot.com)<\/span><\/h3>\n

 <\/p>\n

El v\u00eddeo<\/span><\/h1>\n

 <\/p>\n

Si tenen a b\u00e9, poden puntejar l’adreces de v\u00eddeo seg\u00fcents:\u00a0http:\/\/youtu.be\/mHwpkq7ndIo<\/a><\/span><\/h3>\n

\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0\u00a0http:\/\/youtu.be\/3HP-CZpjVRA<\/a><\/h3>\n

 <\/p>\n

***********************************************************************************************<\/p>\n

\u00a0<\/span><\/span><\/h2>\n

<\/h1>\n

El Deure i la Gl\u00f2ria<\/span><\/h1>\n

 <\/p>\n

<<…govern, del poble, pel poble, i per el poble…>><\/span><\/h2>\n

 <\/p>\n

Abraham Lincoln<\/span><\/h2>\n

(Gettysburg, 1863)<\/span><\/h3>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Enfrontament de l’Administraci\u00f3 Kennedy amb els magnats de l’acer. Els preus de l’acer i l’inter\u00e8s p\u00fablic<\/span><\/h2>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

<<Accions id\u00e8ntiques i simult\u00e0nies de la United States Steel i altres corporacions destacades en el camp de l’acer, augmentant els preus en uns sis d\u00f2lars per tona, van constituir un desafiu irresponsable i injustificat cap a l’inter\u00e8s p\u00fablic>>.\u00a0(President John F.Kennedy, Confer\u00e8ncia de Premsa, 11 abril 1962).<\/span><\/span><\/h2>\n

 <\/p>\n

\"KennedyLA1\"<\/a><\/p>\n

President Kennedy, December 7, 1962 with Dr, Norris Bradbury (left), and Dr. Glenn Seaborg (right), a Los Alamos National Laboratory, administrat per la Universitat de Calif\u00f2rnia, que es troba a Los Alamos, New M\u00e8xic. (Imatge: peternreum.blogspot.cat).<\/span><\/h3>\n

 <\/p>\n

<<El president Kennedy va intentar de manera ferma, i amb \u00e8xit general, des del principi de la seva Administraci\u00f3, sostenir el front contra la inflaci\u00f3. Constantment va treballar per fer comprender als industrials el fet de que tenien que mantenir els seus preus baixos per poder penetrar en el resistent mercat d’ultramar. A mitjans d’abril de 1962, les Companyies d’acer i la United Steelworkers d’Am\u00e8rica, van signar contractes per dos anys per mantenir els salaris estacionats, excepte els marges de beneficis que totalitzaven deu centaus per hora. El president va saludar aquest acord ‘no inflacionista’ com a senyal de contribuci\u00f3 al benestar nacional i a la posici\u00f3 competitiva d’Am\u00e8rica en el m\u00f3n. Per\u00f2 immediatament despr\u00e9s, Roger M. Blough, president de la junta de la United States Steel, el va visitar i, sense previ av\u00eds, va anunciar que l’empresa elevava els seus preus en un tant per cent de sis d\u00f2lars per tona, o, lo que era igual, aproximadament el 3,5 per cent. La majoria dels altres productors d’acer van seguir el mateix exemple. El president Kennedy va quedar at\u00f2nit i es va enrabiar. Al dia seg\u00fcent es va celebrar una confer\u00e8ncia de Premsa on va denunciar firmament als ‘grans de l’acer’. Blough va intentar desafiar a l’Administraci\u00f3. Per\u00f2 aquesta, immediatament va prendre mesures que, en uni\u00f3 de tres productors Inland Steel, Kaiser Steel i Armco Steel, que es v\u00e0ren negar a elevar el seu preu van rompre les intencions de la United States Steel i altres. Primer, la Bethlehem Steel, i tot seguit la resta de les altres empreses, van tornar a senyalar els preus d’abans. El president cregu\u00e9 haver donat una lli\u00e7\u00f3 de responsabilitat p\u00fablica a la ind\u00fastria>>. (Allan Nevins).\u00a0<\/span>\u00a0 \u00a0<\/span><\/span><\/h3>\n

\"Blough\"<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

Roger M. Blough, president de la junta de la United States Steel, amb el president John F. Kennedy. (Imatge: www.herinst.org).<\/span><\/h3>\n

 <\/p>\n

El v\u00eddeo<\/span><\/h1>\n

<\/h2>\n

Si tenen a b\u00e9, poden puntejar l’adreces de v\u00eddeo seg\u00fcents:http:\/\/youtu.be\/IzD_TrKmrCo<\/a><\/h3>\n

http:\/\/youtu.be\/zWNhWANkq0Q<\/a><\/span><\/h3>\n

\u00a0<\/a><\/span><\/h3>\n

\u00a0<\/a><\/span><\/h3>\n

<\/h3>\n

***********************************************************************************************<\/p>\n

\u00a0<\/span>El naixement d’una naci\u00f3. Qu\u00e8 \u00e9s Catalunya<\/span><\/h1>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- \u00c9s un fil\u00f3 de l’humanisme que no t\u00e9 res a veure amb el del XIV o del XV, sembla que hi ha hagut un tall net. Aix\u00f2 tamb\u00e9 ho ha dit Jordi Rubi\u00f3. La literatura de l’\u00e8poca en catal\u00e0, des de Pere Seraf\u00ed (?, -1510-Barcelona, 1567) a Francesc Vicent Garcia (Tortosa, – 1582-Vallfogona de Riucorp, 1623), no ens sembla pas que desmenteixi aquest fenomen general d’hispanitzaci\u00f3. Naturalment, hi ha m\u00e9s mat\u00e8ria a estudiar, des de les traces d’humanisme que ha detectat el pare Batllori, als nuclis lulistes, a l’obra d’humanistes que viuen a l’exili, com Joan Llu\u00eds Vives (Val\u00e8ncia, 1492-Bruges, 1540) o aquell Vicent Mariner d’Alag\u00f3 (Val\u00e8ncia, ?-Madrid, 1642) que va traduir les poesies d’Ausi\u00e0s March al llat\u00ed guarnint-les d’ornamentacions renaixentistes. (Ulisses, 11).<\/span><\/h3>\n

* LA PREGUNTA.- Qui va ser el fundador de l’abadia de Poblet?<\/span><\/h3>\n

\"1monasteriodepoblet3db1\"<\/a><\/p>\n

\u00a0Reial Monestir de Santa Maria de Poblet<\/span><\/span><\/h3>\n

(Imatge: www.foroxerbar.com)<\/span><\/h3>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

* LA CITACI\u00d3.- “El talent \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 d’amor”.\u00a0<\/em>Romy Schneider.<\/span><\/h2>\n

<\/h2>\n

\"Romy-Schneider-sa-mort-continue-a-faire-debat_portrait_w532\"<\/a><\/span><\/span><\/h2>\n

Romy Schneider<\/span><\/span><\/h3>\n

(Imatge: people.premiere.fr)<\/span><\/span><\/h3>\n

************************************************************************************<\/h3>\n

<\/h1>\n

<\/h1>\n

Els\u00a0<\/span>colors\u00a0del\u00a0m\u00f3n<\/span><\/span><\/span><\/h1>\n

 <\/p>\n

A few questions for Edward Snowden<\/span><\/h2>\n

 <\/p>\n

* Despu\u00e9s de que m\u00e9dicos militares realizaran la autopsia al cad\u00e1ver del presidente Kennedy, desapareci\u00f3 su cerebro. El cerebro, que permanece en paradero desconocido cincuenta a\u00f1os despu\u00e9s, fue sumergido en formalina para en endurecerlo y poder averiguar de qu\u00e9 direcci\u00f3n proven\u00edan los disparos que recibi\u00f3. La Comisi\u00f3n Warren jam\u00e1s examin\u00f3 fotograf\u00edas y radiograf\u00edas de la autopsia, las cuales podr\u00edan haber ayudado a resolver la cuesti\u00f3n. Por qu\u00e9? (Jim Garrison, Fiscal de Distrito de Nueva Orleans).<\/span><\/span><\/h2>\n

 <\/p>\n

* En el d\u00eda de su detenci\u00f3n, Lee Oswald fue sometido a la prueba del nitrato, cuyo resultado indic\u00f3 que no hab\u00eda disparado un rifle en las veinticuatro horas anteriores. Este hecho fue mantenido en secreto por el Gobierno federal y por la polic\u00eda de Dallas durante diez meses. Por qu\u00e9? (Jim Garrisson, Fiscal de Distrito de Nueva Orleans).<\/span><\/span><\/h2>\n

<\/h2>\n

Thank you very much in name freedom, democracy and justice.<\/span><\/h2>\n

 <\/p>\n

\"suprema-corte-estados-unidos\"<\/a><\/p>\n

<\/h2>\n

\u00a0\u00a0Cort Suprema de Justicia dels Estats Units d’Am\u00e8rica<\/span><\/span><\/h2>\n

 <\/p>\n

***********************************************************************************************<\/p>\n

 <\/p>\n

\u00a0<\/span><\/h3>\n

\u00a0<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

(Imatge: www.elsetge.com)   <<Barcelona, nostra gran capital, que l’any 1714\u00a0lluit\u00e0 aferrissadament contra les tropes de Berwick i Felip V en defensa de les llibertats nacionals catalanes; que s’al\u00e7\u00e0 l’any 1909 contra la guerra injusta del Marroc; que particip\u00e0 l’any 1917 en la vaga general revolucion\u00e0ria de tot Espanya contra la monarquia borb\u00f2nica; que derrot\u00e0, el […]<\/p>\n","protected":false},"author":19,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[1114],"tags":[1986,31470,595,31471,6657,31472,31461,968,31476,2155,62,2277,31460,31313,1909,31467,31465,31475,31473,641,31150,31466,11034,11094,31339,31462,31459,24242,31474,1543,26211,1404,15499,31469,31464,11,1915,26156,31468],"class_list":["post-8033","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-salvar-la-democracia","tag-acer","tag-atonit","tag-barcelona","tag-conferencia","tag-contribucio","tag-dhispanitzacio","tag-discriminatori","tag-dolars","tag-edward-snowden","tag-empreses","tag-espanya","tag-feixistes","tag-gesta","tag-humanisme","tag-inflacio","tag-interes","tag-jesus-sanz","tag-joan-lluis-vives","tag-lexili","tag-literatura","tag-llibertats","tag-malva-rosa","tag-mercat","tag-miseria","tag-obrers","tag-pablo-neruda","tag-patriotica","tag-pobles","tag-poesies","tag-president","tag-president-john-f-kennedy","tag-preus","tag-primavera","tag-productors","tag-puny","tag-responsabilitat","tag-salaris","tag-tirania","tag-united-states-steel"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjY-25z","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8033","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/users\/19"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8033"}],"version-history":[{"count":34,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8033\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8078,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8033\/revisions\/8078"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8033"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8033"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8033"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}