{"id":8169,"date":"2014-04-12T15:33:51","date_gmt":"2014-04-12T14:33:51","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/?p=8169"},"modified":"2014-04-14T17:16:56","modified_gmt":"2014-04-14T16:16:56","slug":"cent-anys-de-la-mancomunitat-de-catalunya-eliminada-per-la-dictadura-de-primo-de-rivera","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/2014\/04\/12\/cent-anys-de-la-mancomunitat-de-catalunya-eliminada-per-la-dictadura-de-primo-de-rivera\/","title":{"rendered":"Imaginaci\u00f3, esfor\u00e7, treball, coratge i grandesa de la Mancomunitat de Catalunya"},"content":{"rendered":"

\"HIE20492\"<\/a><\/h2>\n

Enric Prat de la Riba i Sarr\u00e0<\/span><\/h3>\n

Advocat i periodista fou el primer president de la Mancomunitat de Catalunya<\/span><\/h3>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Sempre contra Catalunya. \u00c9s una costum. \u00c9s una norma.\u00a0<\/span>La Mancomunitat de les quatre diputacions provincials del Principat de Catalunya dur\u00e0 deu anys, de 1914 a 1925, durant les quals sostingu\u00e9 una pol\u00edtica econ\u00f2mica de notable continu\u00eftat i un grau elevat de coher\u00e8ncia interna. Probablement \u00e9s aix\u00f2 el que m\u00e9s ha atret l’atenci\u00f3 dels estudiosos, els pol\u00edtics i els erudits. M\u00e9s que donar, per\u00f2, una not\u00edcia valorativa dels diversos aspectes de la seva pol\u00edtica econ\u00f3mica, tractarem d’exposar, ac\u00ed, el nexe entre all\u00f2 que considerem l’aspecte central de l’actuaci\u00f3 de la Mancomunitat, aix\u00f2 \u00e9s, la seva pol\u00edtica territorial, i els pressup\u00f2sits generals del pensament econ\u00f2mic del partit industrial, tals com, per exemple, el paper de l’Estat en el proc\u00e9s econ\u00f2mic.<\/span><\/h3>\n

\"ensenyament23\"<\/a><\/p>\n

Escola superior de bells oficis, una de les obres de la Mancomunitat<\/span><\/h3>\n

(Imatge: www.cugat.cat)<\/span><\/h3>\n

<\/h3>\n

<\/h3>\n

La hist\u00f2ria pol\u00edtica concreta de la gestaci\u00f3 de la Mancomunitat\u00a0ha estat escrita i reescrita. Per\u00f2 l’an\u00e8cdota pol\u00edtica esdev\u00e9 quasi buida de contingut si \u00e9s separada de la pr\u00f2pia mesura general. Resulta, per exemple, de dif\u00edcil comprensi\u00f3 el debat parlamentari de Madrid sobre la llei de Mancomunitats (1912), si hom no parteix de la contradicci\u00f3 entre <<industrials>> i <<agraris>>, o entre partit industrial i partits agraris, posicions que, m\u00e9s endavant, Joaquim Maur\u00edn explic\u00e0 amb agudesa. Aix\u00ed no resulta inversemblant que un diputat agrarista per Granollers, Francesc Tom\u00e0s, form\u00e9s part, temps a venir, de la comissi\u00f3 liquidadora de la Mancomunitat creada per la Dictadura espanyola, car l’oposici\u00f3 dels agraris hi fou, per definici\u00f3, permanent. Francesc Camb\u00f3 relacionava la Mancomunitat amb la crisi del 1909, \u00e9s a dir, amb l’esclat de la Setmana Tr\u00e0gica, que f\u00e9u rodolar el govern Maura i el seu projecte de reforma local i regional, en qu\u00e8 ja sorgia una idea de la Mancomunitat. Hi ha un salt, segons Camb\u00f3, entre abans i despr\u00e9s del 1909. La iniciativa d’Enric Prat de la Riba (1870-1917), des de la presid\u00e8ncia de la Diputaci\u00f3 de Barcelona, a formular les bases de la Mancomunitat <<prepar\u00e0 una nova Solidaritat, menys aparatosa, per\u00f2 m\u00e9s s\u00f2lida i fecunda>>. <<Aquesta cristal.litzaci\u00f3 de l’opini\u00f3 catalana>>, com escriuria Francesc Camb\u00f3, tingu\u00e9, per damunt del Programa del T\u00edvoli -bandera comuna de la desfeta Solidaritat- l’avantatge de <<la seva precisi\u00f3>>. Despr\u00e9s de la crisi del 1909, doncs, Francesc Camb\u00f3 veia necess\u00e0ria una rectificaci\u00f3. Calia, certament, <<una nova Solidaritat, menys aparatosa>>, d’una major precisi\u00f3, a saber, calia deixar de banda determinats elements del Programa del T\u00edvoli, que, per la vaguetat de llur promulgaci\u00f3, podien obrir les portes a formulacions excessivament radicals. La Mancomunitat seria la <<nova Solidaritat>>, m\u00e9s moderada, menys desballestadora.<\/span><\/span><\/h3>\n

<\/h2>\n

Un Estat regional en projecte<\/span><\/h2>\n

 <\/p>\n

Si admetem que la Mancomunitat era un Estat regional\u00a0en projecte de constituci\u00f3 a partir d’unes bases m\u00ednimes inicials, aleshores, pren un inter\u00e8s fora de dubte la concepci\u00f3 que tenia el partit industrial catal\u00e0 sobre la q\u00fcesti\u00f3 de l’Estat i de la intervenci\u00f3 estatal en el proc\u00e9s econ\u00f2mic. En aquest sentit, un debat en que participaren els economistes de la Lliga, sobre all\u00f2 que Sans i Bu\u00efgas anomena <<catalanisme estatista>>, pot \u00e9sser clarificador. La participaci\u00f3 en el debat d’economistes i administrativistes que serien importants dins la Mancomunitat -com M.Vidal i Guardiola, Josep M. Tallada i Paul\u00ed, F. Sans i Bu\u00efgas- i la data del debat (1910, despr\u00e9s de la crisi del 1909, doncs) s\u00f3n dues notes que en subratllen, ‘a priori’, l’inter\u00e8s.<\/span><\/span><\/h3>\n

\"Portada-Sapiens-octubre_ARAIMA20131001_0134_37\"<\/a><\/p>\n

Commemoraci\u00f3 del centenari de la Mancomunitat de Catalunya<\/span><\/h3>\n

(Imatge: www.ara.cat)<\/span><\/h3>\n

 <\/p>\n

Per a Sans i Bu\u00efgas, el primer punt a aclarir era el significat del\u00a0<<1901>>, \u00e9s a dir, el significat de la derrota dels partits governamentals en les eleccions municipals de Barcelona. <<El moviment regionalista, tal com sorg\u00ed el 1901 -afirmava-, per m\u00e9s que sembli un absurd, sols era exclusivament regionalista en la forma, perqu\u00e8 en el fons, tant com regionalista, era la revolada d’un poble que se sentia viu i no es resignava a morir.>> Aleshores <<els primers pol\u00edtics catalanistes es trobaven…(davant el fet que) per aconseguir que el poble es redim\u00eds calia oferir-li una bandera (…) i com sia que aital bandera no podia \u00e9sser cap de les que tenen els pobles moderns educats, enarbor\u00e0 la bandera \u00fanica que sentia i coneixia…, la bandera de l’autonomia encarnada a les hores en les famoses Bases de Manresa>>. I conclou: <<Per\u00f2 el catalanisme, que en realitat no era aix\u00f2 (…), ha anat depurant-se dels seus primitius defectes i perfeccionant-se… Aix\u00ed ve un dia en qu\u00e8 afirma la necessitat d’estudiar q\u00fcestions administratives, m\u00e9s endavant les econ\u00f2mico-socials i, finalment, les pertanyents a l’ordre cultural>>.<\/span><\/span><\/h3>\n

\"Metges-de-la-Mancomunitat\"<\/a><\/p>\n

Assistents al curs de vacunaci\u00f3 antituberculosa, centrat en la vacuna Calmette-Guerin, BCG. D’esquerra a dreta, el segon, Guerin, Calmette i Say\u00e9. Servei d’Assist\u00e8ncia Social als Tuberculosos de la Mancomunitat de Catalunya, Barcelona, 1927. (Museu d’Hist\u00f2ria de la Medicina de Catalunya (MHM). (Imatge: www.nuvol.com).<\/span><\/h3>\n

<\/h3>\n

<\/h3>\n

Sans i Bu\u00efgas oposava, doncs, <<els pobles moderns educats>> dels pa\u00efsos capitalistas m\u00e9s avan\u00e7ats a la situaci\u00f3 del poble catal\u00e0. Aquest nom\u00e9s entenia, el 1901, el programa de les Bases de Manresa. Els intel.lectuals del partit industrial feren seu, mentrestant, un altre bagatge cient\u00edfic: els dels economistes, de la jove escola hist\u00f2rica, amb Schmoller i Wagner al davant. Quan Vidal i Guardiola deia <<no amaguem a ning\u00fa que les doctrines de Camb\u00f3 ens porten de dret vers el socialisme i, en el sentit elevat d’aquesta expressi\u00f3, tots som un xic socialistes>>, i explicava tot seguit que <<el nostre socialisme \u00e9s lluita organitzada en nom de la societat contra la mis\u00e8ria i la ignor\u00e0ncia>>, car <<traieu-li al socialisme el llast marxista que li \u00e9s accidental i en subsistir\u00e0 la seva ess\u00e8ncia (Karl Marx, b\u00e9 que digne d’estudi, no \u00e9s el nostre \u00eddol)>>, era possible, fins a cert punt, la sorpresa. El liberalisme econ\u00f2mic de Camb\u00f3 s’hauria transformat, en boca d’un membre del seu ‘staff’, en socialisme, encara que no fos marxista. En realitat, per\u00f2, aquell socialisme no representava sin\u00f3 la necessitat de tenir -o de construir- un cert aparell estatal. Aquesta necessitat es manifestaria en dos camps: en el camp de l’ensenyament -la <<lluita contra la ignor\u00e0ncia>>- i en el camp de la producci\u00f3. Envers el primer, Vidal i Guardiola<\/span>\u00a0esbossava <<un programa cultural i educatiu>> que suposava la <<nacionalitzaci\u00f3 de l’escola prim\u00e0ria>> i exclo\u00efa ensems l’ensenyament de l’Esgl\u00e9sia i l’Ensenyament de l’Escola Moderna de Ferrer i Gu\u00e0rdia -que pretenia l’autonomia intel.lectual dels treballadors urbans. En el segon camp, l’esb\u00f3s era m\u00e9s detallat. Hi havia un enfrontament amb els <<agraris>> -<<els latifundis prenen al poble la seva terra>>- i un programa per a l’agricultura, la producci\u00f3 industrial i el comer\u00e7 exterior.<\/span><\/span><\/h3>\n

\"slider-main3<\/a><\/p>\n

La visita d’Albert Einstein a Catalunya a finals de febrer de 1923 s’emmarca en el proc\u00e9s impulsat per diferents sectors de la societat catalana per construir una comunitat cient\u00edfica moderna. La Mancomunitat de Catalunya \u00e9s un dels principals exponents d’aquest proc\u00e9s d’homologaci\u00f3 de la ci\u00e8ncia catalana a Europa. (Imatge: www.fundaciorecerca.cat).<\/span><\/h3>\n

<\/h3>\n

<\/h3>\n

Per a la posada en marxa d’una pol\u00edtica global d’aquesta envergadura,\u00a0calia, evidentment, un cert tipus d’estat amb unes funcions que ultrapassessin les de l’estat del ‘laissez faire’. El <<catalanisme>> del 1910, aix\u00f2 \u00e9s, el catalanisme de despr\u00e9s de la revolta popular del 1909 i de just abans de la Mancomunitat, era un <<catalanisme estatista>>, entre altres raons perqu\u00e8, com repetia insistentment Josep Puig i Cadafalch (1867-1957), segon president de la Mancomunitat, <<l’obra estatal pr\u00f2pia del segle XIX est\u00e0 per fer>>.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\"BCInauguracio_Petita2_reference\"<\/a><\/p>\n

<\/h3>\n

(Imatge: www.bnc.cat)<\/span><\/h3>\n

<\/h3>\n

Per\u00f2 la Mancomunitat fou un fet ben ficat en el segle XX: volgu\u00e9 recuperar\u00a0el temps perdut a base de realitzar l’obra d’un estat europeu avan\u00e7at del XIX i de proposar-se, alhora, altres objectius, altres camps, tenint molt presents les lli\u00e7ons d’actualitat del progr\u00e9s nord-americ\u00e0 i del triomf bolxevic a R\u00fassia.<\/span><\/span>\u00a0(Ulisses – Enciclop\u00e8dia de la Recerca i la Descoberta).<\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\"image_gallery\"<\/a><\/span><\/h3>\n

“Dones de la Mancomunitat de Catalunya: un llegat de progr\u00e9s per als nostres dies”. Confer\u00e8ncia a c\u00e0rrec de Montserrat Palau. (Imatge: www.diba.cat).<\/span><\/h3>\n

\"primo-rivera-1926--644x362\"<\/span><\/a><\/span><\/p>\n

\u00a0Les male\u00efdes dictadures sempre en contra de l’Espanya naci\u00f3 de nacions constretes i amargades. Sempre en contra de la llibertat, la democr\u00e0cia i la dignitat de la persona humana. Sempre en contra del progr\u00e9s de les nacions d’Espanya. Sempre en contra de Catalunya. La dictadura del general Miguel Primo de Rivera, va eliminar, suprimir, esclafar la Mancomunitat de Catalunya que va representar un exemple per a tot Espanya i que, segons la Llei Org\u00e0nica del Congr\u00e9s de Diputats, tamb\u00e9 podien tenir via lliure en l’\u00e0mbit de tot el territori espanyol. La manca de di\u00e0leg, l’immobilisme, la passivitat, l’endarreriment constant d’Espanya per culpa de les dictadures, el decrets llei i el poder absolut. (Imatge: blogs.elpunt.cat).<\/span><\/h3>\n

<\/h1>\n

El v\u00eddeo<\/span><\/h1>\n

 <\/p>\n

Si tenen a b\u00e9, poden puntejar l’adre\u00e7a de v\u00eddeo seg\u00fcent:\u00a0http:\/\/youtu.be\/oEhhpOVt_44<\/a><\/h3>\n

 <\/p>\n

<\/h3>\n

************************************************************************************<\/span>\u00a0<\/span><\/h3>\n

<\/h1>\n

El Deure i la Gl\u00f2ria<\/span><\/h1>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

<<…govern, del poble, pel poble, i per el poble…>><\/span><\/h2>\n

 <\/p>\n

Abraham Lincoln<\/span><\/h2>\n

(Gettysburg, 1863)<\/h3>\n

 <\/p>\n

Enfrontament de l’Administraci\u00f3 Kennedy amb els magnats de l’acer. Els preus de l’acer i l’inter\u00e8s p\u00fablic<\/span><\/h2>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

<<La q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s que no existeix la menor justificaci\u00f3 per augmentar els preus de l’acer. El recent acord signat entre la ind\u00fastria i el sindicat, que no entrar\u00e0 en vigor fins el dia primer de juliol, es va recon\u00e8ixer com evidentment anti-inflacionari, i el prop\u00f2sit i efecte del paper d’aquesta Administraci\u00f3, que ambdues parts v\u00e0ren entendre perfectament, era aconseguir un acord que fes innecesari tot augment en el preus>>. (President John F.Kennedy, confer\u00e8ncia de premsa, 11 abril 1962).<\/span><\/span><\/h2>\n

\"John-F.-Kennedy\"<\/a><\/h3>\n

 <\/p>\n

(Imatge: blogs.ua.es)<\/span><\/h3>\n

 <\/p>\n

<<La producci\u00f3 d’acer per home est\u00e0 augmentant tant r\u00e0pidament que s’espera que els costs de treball per tona d’acer realment declinin en els propers dotze mesos. I, en efecte, el comissionat del Bureau d’Estad\u00edstiques de Treball m’ha informat aquest mateix mat\u00ed de que -i cito textualment el seu comunicat-:\u00a0<<Els costs d’ocupaci\u00f3 per unitat de producci\u00f3 d’acer el 1961 eren essencialment els mateixos de l’any 1958>>. (President John F. Kennedy, confere\u00e8ncia de premsa, 11 abril 1962).<\/span><\/span><\/h3>\n

 <\/p>\n

El v\u00eddeo<\/span><\/h1>\n

 <\/p>\n

Si tenen a b\u00e9, poden puntejar les adreces de v\u00eddeo seg\u00fcents:http:\/\/youtu.be\/IzD_TrKmrCo<\/a><\/span><\/h3>\n

\u00a0http:\/\/youtu.be\/CvDyfOZAIrA<\/a>\u00a0(posin ampliaci\u00f3 de pantalla, gr\u00e0cies)<\/h3>\n

 <\/p>\n

***********************************************************************************************<\/p>\n

<\/h2>\n

<\/h2>\n

\u00a0<\/span>Adolfo Su\u00e1rez Gonz\u00e1lez, Espanya naci\u00f3 de nacions<\/span><\/h2>\n

<\/h2>\n

<\/h2>\n

<\/h2>\n

\u00a0\u00a0<\/span>\u00a0El president Adolfo Su\u00e1rez deixa enrere la dictadura franquista contra l’immobilisme, la passivitat, els decrets llei i el poder absolut. Dialogar i pactar per avan\u00e7ar, en contra de l’endarreriment cr\u00f2nic espanyol<\/span><\/h2>\n

\"24\"<\/a><\/p>\n

Adolfo Su\u00e1rez<\/span><\/h3>\n

(Imatge: www.antena3.com)<\/span><\/h3>\n

\"arias-navarro-rey1\"<\/a><\/p>\n

<\/h2>\n

Joan Carles I i Arias Navarro<\/span><\/h3>\n

(Imatge: blogs.sapiens.cat)<\/span><\/h3>\n

<\/h2>\n

Surt Carlos Arias, \u00faltim cap de Govern del franquisme, convertit per disposici\u00f3 reial en marqu\u00e8s d’Arias Navarro, en companyia d’Adolfo Su\u00e1rez, que, malgrat de les suspic\u00e0cies creades en un primer moment pel seu nomenament, es va revelar com un partidari decidit i animador efica\u00e7 de la reforma democr\u00e0tica. Un va representar els finals del franquisme; l’altre, l’esperan\u00e7a d’una Espanya pluralista i europea de ple dret.<\/span><\/h2>\n

<<Arias no debe seguir>>. <<Revistas y peri\u00f3dicos, a lo largo de los tres \u00faltimos meses, hab\u00edan pedido desde sus primeras p\u00e1ginas la sustituci\u00f3n del presidente. “Arias lo para todo” -resum\u00eda ‘Cambio 16’. Desde la Presidencia del Gobierno se habia respondido congelando la publicidad paraestatal y amenazando con severas medidas de tipo tributario. Los peri\u00f3dicos oficiales respond\u00edan a la campa\u00f1a anti Arias diciendo que el presidente deb\u00eda seguir en su puesto. Pero en realidad su cuerpo ya hab\u00eda sido ofrecido a los leones>>.\u00a0(1976 : Pret\u00e9rito Imperfecto – Difusora Internacional, S.A.).<\/span><\/span><\/h3>\n

***********************************************************************************************<\/p>\n

El naixement d’una naci\u00f3. Qu\u00e8 \u00e9s Catalunya<\/span><\/h2>\n

 <\/p>\n

\u00a0* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Els agermanats eren menestrals i pagesos, que constitu\u00efen, en conjunt, la base de la poblaci\u00f3, una forta majoria envers els altres estaments. A les ciutats grans, els menestrals componien entorn de la meitat de la poblaci\u00f3. Enfront dels agermanats, hi havia els gentilhomes, els senyors jurisdiccionals i els ciutadans honrats, vinculats amb els primers per raons de sang i d’interessos, dominadors dels governs municipals i sovint llurs creditors -el 80% dels de la ciutat de\u00a0Val\u00e8ncia.\u00a0Identificats amb els darrers, hi havia tamb\u00e9 membres de corporacions urbanes com ara mercaders, notaris, apotecaris, etc., que reberen del poble el motiu de <<mascarats>> o tra\u00efdors. (Ulisses, 11).<\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

<\/h3>\n

* LA PREGUNTA.- Quin era l’objectiu principal dels agermanats?<\/span><\/h3>\n

 <\/p>\n

* LA CITACI\u00d3.-\u00a0“El veritable somniador \u00e9s el que somnia l’impossible”.\u00a0<\/em>Elsa Triolet.<\/span><\/h2>\n

\"tumblr_loof78BTwW1qm2bmho1_1280\"<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

Elsa Triolet<\/span><\/h3>\n

(Imatge: pariswasawoman.tumblr.com)<\/span><\/h3>\n

 <\/p>\n

***********************************************************************************************<\/p>\n

<\/h2>\n

Els\u00a0<\/span>colors\u00a0del\u00a0m\u00f3n<\/span><\/span><\/span><\/h2>\n

<\/h2>\n

\"1246727283196\"<\/a><\/p>\n

(Imatge: www.324.cat)<\/span><\/h3>\n

 <\/p>\n

\u00a0Pel que fa a la imatge ja ho han vist vost\u00e8s de seguida. \u00c9s molt dif\u00edcil trobar-la a Espanya naci\u00f3 de nacions constretes i amargades. Correspon a una est\u00e0tuta d’una al\u00e7ada considerable, per\u00f2, no \u00e9s realment aquest atribut el que la fa resplendent en les ments i cors de milions i milions de fam\u00edlies -la Fam\u00edlia de l’Home deia JFK-, i ciutadans del m\u00f3n<\/span>\u00a0que no poden concebre una manera de viure, que no sigui mitjan\u00e7ant la democr\u00e0cia i la llibertat. Que no poden concebre una manera de desenvolupar les seves justes aspiracions i autonomia cap a el progr\u00e9s, que no sigui mitjan\u00e7ant la democr\u00e0cia i la llibertat. \u00c9s el que ha fet gran i amb oportunitats al poble dels Estats Units d’Am\u00e8rica. El seu gran monument a la llibertat il.lumina a una naci\u00f3 federal amb Estats federals i que tamb\u00e9 s\u00f3n Estat. Estats en el que la seva norma de vida i de progr\u00e9s \u00e9s l’esfor\u00e7, el treball constant, l’educaci\u00f3, la instrucci\u00f3, la investigaci\u00f3…, en lloc de nom\u00e9s aspirar a subvencions permanents. A Espanya, de les 17 Comunitats Aut\u00f2nomes, 12 reben m\u00e9s del que aporten; nom\u00e9s 5 aporten m\u00e9s del que reben. On \u00e9s la publicaci\u00f3 de les balances fiscals? De les subvencions permanents en diuen solidaritat. Una autonomia cada cop m\u00e9s ofegada, sobre tot a Catalunya, per un pertorbador intervencionisme del Govern central, centralista i nacionalista espanyol, amb poder absolut, del ‘Partido Popular’.\u00a0<\/span><\/span><\/h2>\n

Des de la petita illa de Liberty Island (Illa de la Llibertat), al sud-est de Manhattan, Nova York, l’Est\u00e0tua de la Llibertat segueix il.luminant al m\u00f3n. La mat\u00e8ria base de la seva torxa \u00e9s la democr\u00e0cia com a manera de viure, l’enteniment, el raciocini, el di\u00e0leg, la pau…mitjan\u00e7ant les urnes, el vot i poder anar a votar: el sagrat dret a decidir i poder acomiadar els governants.\u00a0El dret a votar \u00e9s el m\u00e9s poder\u00f3s i inapreciable del m\u00f3n i no deu negar-se a ning\u00fa. \u00c9s una poderosa clau per aconseguir altres drets dels ciutadans. En una societat lliure, aquells que posseeixen el poder de governar, for\u00e7osament han de respondre a aquells que posseeixen el dret a votar.<\/span><\/span><\/h2>\n

A Catalunya, la mil.len\u00e0ria naci\u00f3 catalana, el Govern de la Generalitat, que representa a 7.600.000 ciutadans -un 90% dels quals demana fer \u00fas del seu sagrat i democr\u00e0tic dret a decidir- convocar\u00e0 una consulta el 9 de novembre d’aquest any, impel.lit per l’afogament de l’Estatut d’Autonomia, l’afogament econ\u00f2mic i de la mateixa autonomia -facultat de governar-se per les pr\u00f2pies lleis- i l’espoli fiscal de 18.000 milions d’euros -un 8,5% del PIB catal\u00e0- procedents dels imposts dels ciutadans de Catalunya i que no tenen retorn per part del Govern central. Davant la constant demanda de di\u00e0leg i converses per part del Govern de la Generalitat de Catalunya, davant la constant negativa de l’inici de di\u00e0leg i converses per part del Govern central del ‘Partido Popular’ i davant la demanda de milions de ciutadans de Catalunya, el President de la Generalitat, Artur Mas, convocar\u00e0 una consulta democr\u00e0tica i pac\u00edfica el 9 de novembre del 2014, dia de Sant Teodor. No hi pot haber cap Constituci\u00f3 en el m\u00f3n, que negui a milions de ciutadans que ho demanen, poder ser consultats i preguntats com \u00e9s en el cas de Catalunya.<\/span><\/span><\/span><\/h2>\n

***************************************************************<\/span>\u00a0<\/span><\/span><\/span><\/h2>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Enric Prat de la Riba i Sarr\u00e0 Advocat i periodista fou el primer president de la Mancomunitat de Catalunya     Sempre contra Catalunya. \u00c9s una costum. \u00c9s una norma.\u00a0La Mancomunitat de les quatre diputacions provincials del Principat de Catalunya dur\u00e0 deu anys, de 1914 a 1925, durant les quals sostingu\u00e9 una pol\u00edtica econ\u00f2mica de […]<\/p>\n","protected":false},"author":19,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[1049],"tags":[31515,31477,6484,31518,77,31516,1300,28231,2185,996,31510,31508,31517,31506,62,31513,568,26299,11118,11075,31511,31519,11094,1155,20413,26304,31249,26211,1404,21090,6632,1843,6684,31405,354,31520,31509,686,31507],"class_list":["post-8169","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-sempre-contra-catalunya","tag-acord","tag-adolfo-suarez","tag-albert-einstein","tag-carlos-arias","tag-catalunya","tag-costs","tag-debat","tag-dialeg","tag-dictadures","tag-dones","tag-economistes","tag-educats","tag-endarreriment","tag-erudits","tag-espanya","tag-estatista","tag-franquisme","tag-ignorancia","tag-lautonomia","tag-lestat","tag-latifundi","tag-menestrals","tag-miseria","tag-ocupacio","tag-pensament","tag-persona","tag-pluralista","tag-president-john-f-kennedy","tag-preus","tag-produccio","tag-programa","tag-progres","tag-reforma","tag-socialisme","tag-solidaritat","tag-somniador","tag-vacunacio","tag-valencia","tag-viu"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjY-27L","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8169","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/users\/19"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8169"}],"version-history":[{"count":36,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8169\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8218,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8169\/revisions\/8218"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8169"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8169"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8169"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}