{"id":823,"date":"2010-03-27T11:42:18","date_gmt":"2010-03-27T10:42:18","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/?p=823"},"modified":"2010-03-27T11:42:18","modified_gmt":"2010-03-27T10:42:18","slug":"deu-meu-com-odio-a-aquests-fills-de-puta-jfk","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/2010\/03\/27\/deu-meu-com-odio-a-aquests-fills-de-puta-jfk\/","title":{"rendered":"“D\u00e9u meu com odio a aquests fills de puta” (JFK)"},"content":{"rendered":"

\u00a0\"\"<\/a>\u00a0 Aquesta \u00e9s la continuaci\u00f3 del primer cap\u00edtol titulat, Defensar l’inter\u00e8s p\u00fablic del capitalisme salvatge,<\/em> i que fa refer\u00e8ncia a l’enfrontament entre l’Administraci\u00f3 Kennedy i els magnats de l’acer que el v\u00e0ren trair, despr\u00e8s de negociacions per evitar l’augment de preus que provocaria l’enfonsament del programa econ\u00f2mic i no inflaccionista presentat per el president. Les discussions v\u00e0ren donar com a resultat, un contracte incentivat de 10 centaus per hora -estem parlant del 1962- com a millora de les pensions i una s\u00e8rie d’accions per a reduir l’atur entre els treballadors de l’acer, per\u00f2 cap augment de salaris. <\/em>Els sindicats hi van estar d’acord. El president Kennedy i els seus consellers econ\u00f2mics estaven satisfets, els va felicitar p\u00fablicament a totes les parts per l’acord obtingut, r\u00e0pid i responsable.<\/em> L’inter\u00e8s nacional per sobre de qualsevol inter\u00e8s egoista. El jove president estava content perqu\u00e8 l’acord era no inflaccionista, i que proporcionaria una s\u00f2lida base per a una constant estabilitat del preus.<\/em>——————-Per\u00f2 les empreses de l’acer v\u00e0ren trair la confian\u00e7a del president Kennedy anunciant una pujada de preus d’un 3,5 per 100. El president estava furi\u00f3s. Ha com\u00e9s vost\u00e8 un error terrible <\/em>-li va dir a Roger Blough, president del consell d’administraci\u00f3 de la U.S. Steel-, m’han tra\u00eft. <\/em>Ara, el pa\u00eds patiria un proc\u00e9s infalaccionari i una disminuci\u00f3 de l’activitat econ\u00f2mica. A m\u00e9s, els sindicats es van sentir enganyats i tra\u00efts i Kennedy va quedar com un president d\u00e8bil i ineficient. O\u00b4Donnell, primer ajudant del president, recorda la reuni\u00f3 a la Casa Blanca a la qual hi va assistir el fiscal general Robert Kennedy. Al president li bullia la sang. Mai l’hav\u00edem vist tant alterat. Estava p\u00e0l.lid de r\u00e0bia…blanc de f\u00faria.Poc a poc es va calmar balancejant-se de manera quasi fren\u00e8tica en el seu balanc\u00ed, passejant-se per l’habitaci\u00f3 i exclamant durs comentaris sobre Blough i altres executius de l’acer que es posaven al costat de la U.S. Steel: <\/em>“m’han fotut. Ens han fotut, i tenim que intentar fotre ara a ells”, va exclamar. A causa de Steel <\/em>“he fet el rid\u00edcul”. “El meu pare em deia que tots els homes de negocis eren uns br\u00e8tols, per\u00f2 fins ara no creia que tingu\u00e9s ra\u00f3”. “D\u00e9u meu, com odio a aquests fills de puta”. <\/em>Kennedy sospitava que hi havia una conspiraci\u00f3 amb Nixon. La U.S. Steel li havia prom\u00e9s a Nixon “no augmentar els preus fins despr\u00e8s de les eleccions”, <\/em>li va comentar a Ben Bradlee, director del Washington Post. “Despr\u00e8s va tenir lloc la recessi\u00f3 i no van voler pujar els preus”. Aix\u00ed que jo vaig pressionar <\/em>MacDonald -representant dels sindicats– i ens han donat una bona patada als ous<\/em>.————————————————————————–Kennedy va comen\u00e7ar a preparar una campanya per obligar als magnats de l’acer a fer marxa enrere. Durant una roda de premsa, Kennedy va denunciar a les empreses de l’acer. Estava decidit a posar primer a l’opini\u00f3 p\u00fablica al seu favor. Citant estad\u00edstiques per demostrar que no hi havia justificaci\u00f3 per augmentar els preus<\/em>. Heus aqu\u00ed les paraules del president Kennedy: “En aquesta hora tant greu de la hist\u00f2ria de la nostra naci\u00f3, quan ens veiem enfrentats a greus crisis a Berl\u00edn i en el Sud-est Asi\u00e0tic, quan estem dedicant totes les nostres energies a la recuperaci\u00f3 econ\u00f2mica i a l’estabilitat, quan els hi estem demanant als reservistes que deixin les seves llars i fam\u00edlies durant mesos sense fi i als militars que arrisquen les seves vides (quatre d’ells han mort en els darrers dies a Vietnam) i estem demanant a tots els membres dels sindicats que moderin les seves exig\u00e8ncies salarials, en una \u00e8poca en la qual necessitem contenci\u00f3 i sacrifici per part de tots i cadasc\u00fa dels ciutadans, els nord-americans trobar\u00e0n molt dif\u00edcil, com em passa a mi, acceptar aquesta situaci\u00f3 en la que un petit grup d’executius de l’acer, la qual recerca egoista de poder i de beneficis excedeix del seu sentit de responsabilitat p\u00fablica, poden mostrar aquest menyspreu pels interessos de 185 milions de nord-americans”. <\/em>El president Kennedy no es va deixar espantar per els magnats de l’acer ni per els del petroli. Va complir amb el seu deure d’un gran president que, en tot moment, va romandre al costat del seu poble. I no nom\u00e9s del seu poble, sin\u00f3 dels pobles del m\u00f3n. I el poble nord-americ\u00e0 va estar al seu costat. Aix\u00ed, un 58 per cent, davant un 22 per cent, v\u00e0ren aprovar les mesures de pressi\u00f3 del president per obligar a les empreses de l’acer a modificar la seva decisi\u00f3. Dos terceres parts dels treballadors manuals del pa\u00eds van donar suport a Kennedy. Fins i tot els professionals i homes de negocis es\u00a0v\u00e0ren posar al seu costat en un 45 per cent, davant un 34 per cent. El seu \u00edndex d’aprovaci\u00f3 general era d’un 73 per cent. “No puc fer un discurs com aquest i despr\u00e8s quedar segut aqu\u00ed com si res hagu\u00e9s passat”,<\/em>va dir a Been Bradlee, director del Washington Post.<\/em> El fiscal general, Robert Kennedy, va manifestar que “cal actuar perqu\u00e8 sin\u00f3 semblar\u00e0 que el pa\u00eds est\u00e0 governat per un grup d’industrials, i no crec que mai ens pogu\u00e9ssim recuperar d’una cosa aix\u00ed”. <\/em>——————————————————El president Kennedy va decidir actuar de manera contundent per imposar als magnats de l’acer una reducci\u00f3 de preus. No podia tolerar una mofa com aquella al poble nord-americ\u00e0 i a la presid\u00e8ncia. Tampoc -com veiem que fan\u00a0molts pol\u00edtics a Espanya- buscava, una vegada finalitzat el seu seg\u00f3n mandat, una poltrona per ocupar la presid\u00e8ncia d’una gran companyia de l’acer o de qualsevol empresa dels EUA. De ben segur que l’hagu\u00e9s obtinguda. Per\u00f2, JFK sabia molt b\u00e9 quin era el seu deure. Un any abans del seu enfrontament amb els magnats de l’acer -el 9 de gener de 1961-, Kennedy es preguntava en un discurs davant el cos legislatiu de Massachusetts: “V\u00e0rem ser veritables homes \u00edntegres, homes que mai per mai es van separar dels principis en els quals creien o del poble que creia en nosaltres; homes a qui ni el lucre monetari ni l’ambici\u00f3 pol\u00edtica podrien mai allunyar del compliment de la nostra sagrada obligaci\u00f3?”. <\/em>Per aquests principis lluitava John F. Kennedy.—————————————–En el proper cap\u00edtol a prop d’aquest tema, explicarem les mesures adoptades per JFK per tal d’aconseguir que la ind\u00fastria de l’acer fes marxa enrere. Aquesta informaci\u00f3\u00a0hist\u00f2rica, per\u00f2, d’una actualitat manifesta, vol recordar la figura i personalitat d’un president dels EUA\u00a0recordat i estimat per la gran majoria del poble nord-americ\u00e0 i per milions de ciutadans del m\u00f3n. Volem recordar-lo no nom\u00e9s perqu\u00e8 va ser assassinat, sin\u00f3 per tot el que va fer i que molts mitjans d’informaci\u00f3 comercials i conservadors encara han de fer. I ho fem amb un gran respecte a la transpar\u00e8ncia i a la veritat.——————————-La fotografia ens mostra el president Kennedy,acompanyat de Roger Blough (amb ulleres), president de la U.S. Steel i altres magnats de la ind\u00fastria de l’acer,\u00a0convidats a la Casa Blanca despr\u00e8s de la greu crisi de preus.——————————————————————————–<\/span><\/h3>\n

\u00a0\u00a0 LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- El Yankee Stadium<\/em>, llar dels New York Yankees\u00a0va ser el primer camp de “b\u00e9isbol” al qual s’el va anomenar stadium.<\/em> El 1972, George Steinbrenner va comprar l’equip i la ciutat de Nova York va comprar el camp.<\/strong><\/p>\n

\u00a0\u00a0 \"\"<\/a>\u00a0\u00a0<\/strong><\/p>\n

\u00a0\u00a0 LA PREGUNTA de la setmana.-“Darrera el blat madur corre la vida. Darrera la pared corre la mort.”<\/em> Poesia, de vegades estremidora, d’un escriptor sabadallenc nascut l’any 1934 i conegut tamb\u00e9 com a director esc\u00e8nic. Quin \u00e9s el seu nom?<\/strong><\/p>\n

\u00a0\u00a0\u00a0EL LEMA de la setmana.- “D’un home est\u00fapid i ric es diu que \u00e9s ric, mentre que d’un home est\u00fapid i pobre es diu que \u00e9s est\u00fapid<\/em>.”\u00a0Isidoro Loi.—————————————————————————————————————\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00a0\u00a0 Aquesta \u00e9s la continuaci\u00f3 del primer cap\u00edtol titulat, Defensar l’inter\u00e8s p\u00fablic del capitalisme salvatge, i que fa refer\u00e8ncia a l’enfrontament entre l’Administraci\u00f3 Kennedy i els magnats de l’acer que el v\u00e0ren trair, despr\u00e8s de negociacions per evitar l’augment de preus que provocaria l’enfonsament del programa econ\u00f2mic i no inflaccionista presentat per el president. Les […]<\/p>\n","protected":false},"author":19,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[1,1223],"tags":[1986,2001,1996,669,2000,2003,931,1249,1931,1992,2002,1999,1991,1990,1993,1998,1994,1995,1403,1069,1371,1989,289,1997,1919,1404,1915,75,1987,1988],"class_list":["post-823","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","category-respostes-als-lectors-dels-blogs-del-diari-el-punt","tag-acer","tag-alterat","tag-ambicio","tag-atur","tag-base","tag-been-bradlee","tag-casa-blanca","tag-conspiracio","tag-debil","tag-deure","tag-enfrontament","tag-estabilitat","tag-estadistiques","tag-fotut","tag-index","tag-inflaccionari","tag-integres","tag-lucre","tag-magnats","tag-menyspreu","tag-negocis","tag-odonnell","tag-poble","tag-poltrona","tag-president-kennedy","tag-preus","tag-salaris","tag-sindicats","tag-trair","tag-ussteel"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjY-dh","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/823","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/users\/19"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=823"}],"version-history":[{"count":18,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/823\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":846,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/823\/revisions\/846"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=823"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=823"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=823"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}