{"id":8724,"date":"2014-07-21T18:55:56","date_gmt":"2014-07-21T17:55:56","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/?p=8724"},"modified":"2014-07-21T21:10:35","modified_gmt":"2014-07-21T20:10:35","slug":"domingo-koch-jose-andres-i-323-joves-mes-enalteixen-la-forca-i-la-unio-de-lescola-catalana","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/2014\/07\/21\/domingo-koch-jose-andres-i-323-joves-mes-enalteixen-la-forca-i-la-unio-de-lescola-catalana\/","title":{"rendered":"Domingo, Koch, Jos\u00e9 Andr\u00e9s i 323 joves m\u00e9s, enalteixen la for\u00e7a i la uni\u00f3 de l’escola catalana"},"content":{"rendered":"

I per descomptat la immersi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica\u00a0amb una “total equival\u00e8ncia” entre les dues lleng\u00fces -catal\u00e0 i castell\u00e0- que ja es compleix al final de la prim\u00e0ria.\u00a0“L’alumne que \u00e9s bo en catal\u00e0, \u00e9s bo en castell\u00e0 i el que no \u00e9s bo, no ho \u00e9s per un problema ling\u00fc\u00edstic, sin\u00f3 d’aprenentatge”.\u00a0Com volen que la Generalitat pugui dedicar els diners que fan falta en educaci\u00f3 i instrucci\u00f3, davant l’espoli fiscal de 15.000 milions d’euros -un 7,5% del PIB catal\u00e0- que surten cada any dels imposts dels ciutadans de Catalunya i que no tenen retorn per part del govern central? I encara en Monago, d’Extremadura, rebaixa m\u00e9s imposts perqu\u00e8 disposa de tants diners que no sap de que fer-ne. I encara n’hi donen m\u00e9s.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

Perqu\u00e8 el ministre Montoro faci p\u00fabliques\u00a0i transparents unes veritables i auditades balances fiscals, cal que li ho demani el Parlament Europeu?<\/span><\/span><\/h3>\n

Aix\u00f2, en mat\u00e8ria econ\u00f2mica. Per\u00f2 hi ha tamb\u00e9\u00a0l’intervencionisme del president Rajoy i del ministre d’Educaci\u00f3 i Cultura, Jos\u00e9 Ignacio Wert, que pretenen dictar normes i dir com han de fer la seva feina els professionals de l’Escola Catalana. Una escola unida que no separa els alumnes per q\u00fcesti\u00f3 de la seva llengua, ni per res. Els hi ensenyen les dues oficials a Catalunya: catal\u00e0 i castell\u00e0. Tamb\u00e9, l’angl\u00e8s, franc\u00e8s, alemany o itali\u00e0, per\u00f2, \u00e9s clar, no es pot fer tot el que es voldria davant l’espoli fiscal que pateix la naci\u00f3 catalana. Per aix\u00f2 i per la nefasta pressi\u00f3 sobre l’autonomia constitucional que practiquen els dirigents del ‘Partido Popular’, 7.600.000 ciutadans de Catalunya, volen anar a votar el 9 de novembre. Perqu\u00e8, no \u00e9s nom\u00e9s sobre els imposts i l’ensenyament, \u00e9s amb tot. Volen que Catalunya sigui una autonomia de ‘pantomima’, i, ja n’hi ha prou! \u00c9s el que diuen i volen expressar els ciutadans que viuen i treballen a Catalunya: ja n’hi ha prou!<\/span><\/span><\/h3>\n

El despr\u00e9s cap de l’oposici\u00f3, Mariano Rajoy, -any 2006-\u00a0repetia i repetia en les seves pr\u00e8diques per terres d’Espanya, naci\u00f3 de nacions, contra la Reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, que era intervencionista. L’Estatut retallat, aprovat, ratificat pel rei i\u00a0‘referendat’\u00a0pels ciutadans de Catalunya, i, despr\u00e9s sentenciat, no era intervencionista. Era modern, progressista, just, auton\u00f2mic exemplar i europeu. Qui \u00e9s intervencionista -la m\u00e9s intervencionista del m\u00f3n- \u00e9s l’Administraci\u00f3 del president Rajoy. Cada divendres -fat\u00eddic divendres- ho veiem, principalment, pel que fa a Catalunya i amb una cascada de decrets llei que fan sortir els colors a la cara a la democr\u00e0cia.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

El sistema escolar catal\u00e0, no \u00e9s una organitzaci\u00f3 pensada\u00a0per adoctrinar. “El nostre inter\u00e8s \u00e9s espanyolitzar els nens catalans” perqu\u00e8 “se sentin tan orgullosos de ser catalans com de ser espanyols”, va dir el ministre Jos\u00e9 Ignacio Wert al Congr\u00e9s dels Diputats. El senyor Wert vol prendre a les autonomies el poder de decidir qu\u00e8 s’ensenya a l’alumnat. L’Escola Catalana amb la seva immersi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica elogiada pel Consell d’Europa, forma ciutadans lliures, responsables, aut\u00f2noms, solidaris i capa\u00e7os de tirar endavant el seu pa\u00eds, ja sigui Catalunya o Espanya. No, adoctrinar ni formar persones d\u00f2cils. El professorat est\u00e0 per ensenyar, fins i tot educar, no per adoctrinar. Aquests professors que, com molts altres treballadors p\u00fablics i privats, han vist redu\u00efts els seus salaris i empitjorades les seves condicions laborals. Professors, pares i alumnes han d’anar junts.<\/span><\/span><\/h3>\n

Tot aix\u00f2 es veur\u00e0 a les properes eleccions\u00a0auton\u00f2miques i generals. El poble t\u00e9 el poder d’acomiadar a qui el governa.<\/span><\/span><\/h3>\n

<\/h1>\n

<\/h1>\n

Christian Koch, exemple ‘cum laude’ de la immersi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica; diguin el que diguin, facin el que facin Rajoy i Wert.<\/h1>\n

 <\/p>\n

No sabia parlar ni castell\u00e0 ni catal\u00e0; ara ha obtingut la segona nota m\u00e9s alta de Catalunya: 9,81.<\/span><\/h1>\n

 <\/p>\n

\"1403909140347\"<\/a><\/p>\n

\u00a0Christian Koch, la millor nota de la selectivitat a Girona i la segona a Catalunya<\/span><\/h3>\n

(Imatge: www.elperiodico.cat)<\/span><\/h3>\n

 <\/p>\n

Quan, el 2008, Christian Koch va arribar a Empuriabrava (Alt Empord\u00e0) -ho explica el rotatiu ‘El Punt Avui’-, tenia 12 anys i parlava alemany i angl\u00e8s, per\u00f2 no sabia gens de catal\u00e0 ni de castell\u00e0. Sis anys m\u00e9s tard, \u00e9s l’estudiant que ha tret la millor nota de la selectivitat a Girona i la segona a Catalunya: un 9,8.<\/span><\/h2>\n

Ell tenia la impressi\u00f3 que la prova li havia anat b\u00e9, per\u00f2 no va ser fins que ahir al mat\u00ed va comen\u00e7ar a rebre un allau de trucades al m\u00f2bil que no va descobrir la dimensi\u00f3 del succ\u00e9s. En tot cas, l’\u00e8xit tampoc ni li ha caigut del cel: durant el batxillerat ha obtingut una mitjana de 9,81.<\/span><\/h2>\n

Atrets pel clima i el mar, els pares d’en Christian van decidir establir-se a Empuriabrava. Quan va arribar a l’institut Castell\u00f3 d’Emp\u00faries, no sabia parlar ni castell\u00e0 ni catal\u00e0, de manera que va anar de dret a l’aula d’acollida, on, b\u00e0sicament, va comen\u00e7ar a con\u00e8ixer el catal\u00e0.\u00a0<\/span><\/span><\/span><\/h2>\n

\u00a0\u00a0\u00a0<\/span><\/span><\/span><\/h2>\n

“El castell\u00e0 el vaig aprendre ja el segon curs, quan em vaig incorporar a les classes normals”<\/h2>\n

<\/h2>\n

Admet que va ser complicat adaptar-se a un nou pa\u00eds i a dues noves lleng\u00fces, per\u00f2 destaca que les amistats el van ajudar a aprendre l’idioma i a integrar-se. Koch reconeix que el secret per aconseguir bons resultats \u00e9s l’esfor\u00e7 i el treball. Aix\u00f2 \u00e9s el que ha intentat aplicar al llarg dels dos cursos de batxillerat i tamb\u00e9 per preparar l’examen de la selectivitat.<\/span><\/h2>\n

“Pots tenir un talent innat per alguna cosa, per\u00f2 si no treballes i no t’esforces no aconsegueixes tot el que vols”<\/span><\/h2>\n

En el seu cas, l’esfor\u00e7 i la feina s\u00f3n els dos ingredients que l’han portat a ser l’estudiant m\u00e9s brillant de la demarcaci\u00f3 pel que fa a les notes de la selectivitat.<\/span><\/h2>\n

“Si t’esforces veritablement i treballes, pots aconseguir bons resultats, vinguis d’\u00f3n vinguis”<\/span><\/h2>\n

 <\/p>\n

La idea d’en Christian era anar a estudiar f\u00edsica a la UAB i, si aconseguia prou nota, fer la doble titulaci\u00f3 de f\u00edsica i qu\u00edmica, un objectiu que podr\u00e0 assolir amb la nota que ha tret. Quan se li pregunta sobre el futur, explica que la seva il.lusi\u00f3 \u00e9s dedicar-se a la recerca i que ja pensa a marxar fora un cop acabi els estudis.<\/span><\/h2>\n

“\u00c9s fora d’aqu\u00ed on lamentablement hi ha les oportunitats”<\/span><\/span><\/h2>\n

<\/h2>\n

Abans, per\u00f2, l’espera un estiu “a la platja i amb els amics”. S’ho ha ben guanyat. (‘El Punt Avui’ – Redacci\u00f3 – Empuriabrava).<\/span><\/h2>\n

 <\/p>\n

L’estudiant 10 \u00e9s Carles Domingo Enrich, de 17 anys, que ha cursat el batxillerat cient\u00edfic a l’Escola Pia de Vilanova i la Geltr\u00fa amb un 9,95 de nota mitjana. En el ‘post’ anterior d’aquest Blog, en parlem. I pel que fa a la tercera nota, Jos\u00e9 Andr\u00e9s Ballester Huesca, de l’institut Jaume Vicens Vives d’Altafulla, amb un 9,7.<\/span><\/h3>\n

<\/h3>\n

\u00a0El v\u00eddeo<\/span><\/span><\/h1>\n

Si tenen a b\u00e9, poden puntejar l’adre\u00e7a de v\u00eddeo seg\u00fcent:<\/span><\/h3>\n

\u00a0http:\/\/youtu.be\/g8wdGtSiujs<\/a><\/h2>\n

***************************************************************<\/h2>\n

\u00a0<\/span><\/h2>\n

El Deure i la Gl\u00f2ria<\/span><\/h3>\n

 <\/p>\n

<<…govern, del poble, pel poble, i per al poble…>><\/span><\/h2>\n

 <\/p>\n

Abraham Lincoln<\/span><\/h2>\n

(Gettysburg, 1863)<\/span><\/h3>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

<<Desitjem la prosperitat; i en un sistema de lliure empresa no pot haver-hi prosperitat sense beneficis…>>.\u00a0(President John F.Kennedy, Cambra de Comer\u00e7 dels Estats Units, Washington, D.C., 30 abril 1962).<\/span><\/span><\/h2>\n

\"751px-president_kennedy_and_vice_president_johnson_prior_to_ceremony<\/a><\/p>\n

\u00a0El president John F. Kennedy amb el vicepresident Lyndon B. Johnson<\/span><\/h3>\n

(Imatge: jfkplusfity.wordpress.com)<\/span><\/h3>\n

 <\/p>\n

<<Mai abans d’ara, en els cinquanta anys d’exist\u00e8ncia de la Cambra de Comer\u00e7, la seva dedicaci\u00f3 a una vigorosa economia a favor de l’inter\u00e8s nacional i internacional ha estat tan directa com avui. Aquesta Administraci\u00f3, els asseguro a vost\u00e8s, comparteix la seva preocupaci\u00f3 a prop del problema cost-beneficis que aclapara a la ind\u00fastria nord-americana. Desitjem la prosperitat; i en un sistema de lliure empresa no hi pot haver prosperitat sense beneficis.Desitjem una economia creixent; i no pot existir creixement sense la pres\u00e8ncia d’inversions inspirades i finan\u00e7ades pels beneficis…>>.(President John F.Kennedy, Cambra de Comer\u00e7 dels Estats Units, Washington, D.C., 30 abril 1962).<\/span><\/span><\/h3>\n

 <\/p>\n

El v\u00eddeo<\/span><\/h1>\n

 <\/p>\n

Si tenen a b\u00e9, poden puntejar les adreces de v\u00eddeo seg\u00fcents:<\/span><\/h3>\n

http:\/\/youtu.be\/G6_INK8hEvc<\/a><\/h2>\n

http:\/\/youtu.be\/KDpDegyWthQ<\/a><\/span><\/h2>\n

***********************************************************************************************<\/p>\n

<\/h1>\n

Su\u00e1rez<\/span><\/h2>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

<<S’havia donat la impressi\u00f3 de que existia un Govern feble, condicionat, dominat pels alevins de la democr\u00e0cia cristiana. Amb plena consci\u00e8ncia de tot aix\u00f2, Su\u00e1rez es dedicaria a desfer tal imatge…>>.\u00a0<\/span><\/h2>\n

 <\/p>\n

\"Suarez-que-del-no-Catalunya_ARAIMA20140322_0059_5\"<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

Tant, tant i tant els hi costa als dirigents del ‘Partido Popular’ entendre als 7.600.000 ciutadans de la mil.len\u00e0ria naci\u00f3 catalana? Amb els elevats i puntuals sous que cobren, penso que els hi aniria molt b\u00e9 realizar, durant aquest estiu, un curs intensiu de sociologia.<\/span><\/h2>\n

<\/h3>\n

El president Adolfo Su\u00e1rez i el de la Generalitat de Catalunya, Josep Tarradellas. (Imatge: www.ara.cat).<\/span><\/h3>\n

\"82392\"<\/a><\/p>\n

El rei Joan Carles,\u00a0Xabier Arzalluz, Manuel Fraga, Landelino Lavilla, Adolfo Su\u00e1rez, Felipe Gonz\u00e1lez, Santiago Carrillo, Miquel Roca y Leopoldo Calvo Sotelo. El di\u00e0leg com a guia de la pol\u00edtica a favor de l’inter\u00e8s p\u00fablic, el raciocini i l’enteniment. (Imatge: www.elcorreogallego.es).\u00a0<\/span><\/h3>\n

<\/h3>\n

El president Su\u00e1rez destinaria moltes hores a conversar amb prohomes del franquisme i de l’oposici\u00f3. Els pol\u00edtics oponents m\u00e9s moderats acudirien a Castellana, 3. Els m\u00e9s radicals van demanar que l’entrevista es celebr\u00e9s en terreny neutral. Els gests de Su\u00e1rez produirien un immediat desgla\u00e7. El Govern, en el darrer inc\u00eds de la seva declaraci\u00f3 inicial, havia prom\u00e9s sol.licitar al rei la concessi\u00f3 d’una aministia. Aix\u00f2 s’interpretava com un desig d’aproximar punts de vista i col.laborar en l’afany per la reconciliaci\u00f3. Precisament per aquesta ra\u00f3 va sorprendre a uns i a altres que a la matinada del 18 de juliol -efem\u00e8rides que aquest any no es va emplenar de commemoracions oficials- l’esclat de v\u00e0ries dotzenes d’explosius en diferents edificis sindicals, movimentistes o judicials. Extrema esquerra? Extrema dreta? La tesi policial inclinaria la balan\u00e7a cap a el primer sentit. Es culparia dels actes al Grup Antifeixista Primer d’Octubre, dependent del Partit Comunista d’Espanya (reconstru\u00eft), facci\u00f3 no carrillista, que es diria haver estat immediatament desmantellada. Aix\u00ed i tot, pocs dies despr\u00e9s, deixaria nous rastres de p\u00f3lvora i odi en el mateix moment en que el rei anava a fer p\u00fablic el contingut de l’amnistia. (1976: Pret\u00e9riro Imperfecto-Difusora Internacional, S.A.).<\/span><\/h3>\n

\"amnistia-virgili_03\"<\/a>\u00a0<\/span>\u00a0 \u00a0<\/span><\/h3>\n

Manifestaci\u00f3 proamnistia a Barcelona<\/span><\/h3>\n

(Imatge: antropologia.cat)<\/span><\/h3>\n

***********************************************************************************************<\/p>\n

 <\/p>\n

Els\u00a0<\/span>colors\u00a0del\u00a0m\u00f3n<\/span><\/span><\/span><\/h1>\n

 <\/p>\n

\u00a0Quan l’horror puja dels inferns<\/span><\/h2>\n

 <\/p>\n

\"fumarola\"<\/a><\/h2>\n

La densa columna de gasos que va projectar el Mont Pelat en el moment de la seva erupci\u00f3. (Imatge: weinor.blogspot.com).<\/span><\/h3>\n

<\/h2>\n

A les vuit del mat\u00ed del 8 de maig de 1902 va entrar en erupci\u00f3 el Mont Pelat, a la illa francesa de la Martinica, al Carib. En tres minuts va quedar destru\u00efda la ciutat de San Pedro. Carrers i edificis es van convertir en runa, van naufragar els vaixells ancorats en el port, la catedral es va esfondrar i unes 30.000 persones van perdre la vida. Nom\u00e9s dos homes es van salvar, un d’ells condemnat a mort. Tot i que la seva cel.la era molt resistent el sostre es va esfondrar, i va romandre tres dies enterrat abans de ser rescatat. Ha estat una de les m\u00e9s grans cat\u00e0strofes del segle XX.<\/span><\/h2>\n

\"1902<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

\u00a01902, erupciona el volc\u00e0 Monte Pelado a la illa caribenya de Martinica, provocant 30.000 morts.<\/span><\/h3>\n

(Imatge: lahistorianarradaatravesdelarte.blogspot.com)<\/span><\/h3>\n

 <\/p>\n

\"Pelee_1902_3\"<\/a><\/p>\n

\u00a0Runes de la ciutat de San Pedro despr\u00e9s de l’erupci\u00f3. Com l’esclat d’una bomba at\u00f2mica.<\/span><\/h3>\n

(Imatge: weinor.blogspot.com)<\/span><\/h3>\n

<\/h1>\n

***********************************************<\/h1>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

I per descomptat la immersi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica\u00a0amb una “total equival\u00e8ncia” entre les dues lleng\u00fces -catal\u00e0 i castell\u00e0- que ja es compleix al final de la prim\u00e0ria.\u00a0“L’alumne que \u00e9s bo en catal\u00e0, \u00e9s bo en castell\u00e0 i el que no \u00e9s bo, no ho \u00e9s per un problema ling\u00fc\u00edstic, sin\u00f3 d’aprenentatge”.\u00a0Com volen que la Generalitat pugui dedicar […]<\/p>\n","protected":false},"author":19,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[233],"tags":[28225,26346,26326,1863,2227,32655,32661,1076,32665,63,752,32648,11028,32650,32619,1931,32647,32651,32663,32649,7,811,2552,32664,32657,32654,32653,568,234,707,1421,2024,31467,2609,32662,2848,32658,2843,26334,32656,28257,10969,31340,11062,500,32660,6598,26211,26167,32617,28983,365,375,21093,32641,31425,32652,2353,18390,31428,1800,32666],"class_list":["post-8724","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-educacio","tag-adoctrinar","tag-amnistia","tag-balances","tag-beneficis","tag-cambra","tag-carib","tag-cascada","tag-castella","tag-castello-dempuries","tag-catala","tag-catastrofe","tag-cost-beneficis","tag-creixement","tag-cristiana","tag-daprenentatge","tag-debil","tag-dedicacio","tag-desglac","tag-docils","tag-dominat","tag-economia","tag-eleccions","tag-empresa","tag-empuriabrava","tag-enterrat","tag-erupcio","tag-explosius","tag-franquisme","tag-futur","tag-generalitat","tag-homes","tag-imposts","tag-interes","tag-inversions","tag-lalumnat","tag-lespoli","tag-lintervencionisme","tag-llengues","tag-lliures","tag-minuts","tag-nota","tag-oportunitats","tag-pantomima","tag-pares","tag-politics","tag-prediques","tag-preocupacio","tag-president-john-f-kennedy","tag-pressio","tag-primaria","tag-professionals","tag-professors","tag-progressista","tag-prosperitat","tag-punts","tag-ratificat","tag-reconciliacio","tag-rei","tag-resultats","tag-solidaris","tag-suarez","tag-talent"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjY-2gI","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8724","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/users\/19"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8724"}],"version-history":[{"count":34,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8724\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8781,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8724\/revisions\/8781"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8724"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8724"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8724"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}