{"id":8773,"date":"2014-07-26T22:41:07","date_gmt":"2014-07-26T21:41:07","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/?p=8773"},"modified":"2014-07-26T22:41:07","modified_gmt":"2014-07-26T21:41:07","slug":"matar-un-rossinyol-i-lorigen-de-la-gran-topada","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/2014\/07\/26\/matar-un-rossinyol-i-lorigen-de-la-gran-topada\/","title":{"rendered":"Matar un rossinyol i, l’origen de la gran topada"},"content":{"rendered":"

\"1330067929_175808_1330068673_noticia_normal\"<\/a><\/h1>\n

Gregory Peck, l’advocat Atticus Finch, en una seq\u00fc\u00e8ncia de la pel.l\u00edcula ‘Matar a un ruise\u00f1or’ (1962), dirigida per Robert Mulligan, i basada en la novel.la de Nelle Harper Lee (Alabama, 1926). Premi Pulitzer i 30 milions d’exemplars venuts. (Imatge: cultura.elpais.com).<\/span><\/h3>\n

 <\/p>\n

<\/h2>\n

Atticus Finch: “Voldria que descobrissis all\u00f2 que \u00e9s el veritable valor, fill, en lloc de creure que l’encarna un home amb una pistola. Hom \u00e9s valent quan, sabent que la batalla est\u00e0 perduda per endavat, ho intenta malgrat tot i lluita fins al capdevall, passi el que passi. Hom guanya rares vegades, per\u00f2 alguna vegada guanya”.<\/h2>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Units, 7.600.000 ciutadans de Catalunya, guanyaran<\/span><\/h1>\n

<\/h1>\n

No cal que la senyora vicepresidenta del Govern espanyol, Mar\u00eda Soraya S\u00e1enz de Santamaria Ant\u00f3n -43 anys- digui, anunci\u00ef tot all\u00f2 del que han de parlar -cal molt m\u00e9s di\u00e0leg, aix\u00f2 no s’acaba aqu\u00ed- els presidents Rajoy i Mas. No cal que escrigui cap gui\u00f3 sobre aquesta anunciada trobada. El senyor Rajoy, predicador expert, i com a president elegit d’un pa\u00eds que -vulguin o no, ho reconeguin o no, ho acceptin o no- ha estat, \u00e9s i ser\u00e0 una naci\u00f3 de nacions constretes i amargades, pensem que \u00e9s prou expert per con\u00e8ixer el pa\u00eds que governa i que ja sap tot el que ha de dir. No cal que li diguin les paraules que ha de dir. Tot i que, hem de creure, acceptar i voler que, en tota veritable i gran democr\u00e0cia qui governa s\u00f3n les dues cambres parlament\u00e0ries: Congr\u00e9s i Senat. All\u00e0 \u00e9s on ha de residir la voluntat del poble. No, mitjant\u00e7ant cascades de decrets llei.<\/span><\/h2>\n

No cal que la senyora vicepresidenta, d\u00f3na la sensaci\u00f3 que com a guionista de la conversa parli a cada moment de “refer\u00e9ndum de autodeterminaci\u00f3n”. Hauria de saber que el projecte de llei en tr\u00e0mit en el Parlament de Catalunya, tracta d’una Llei de Consultes, no de refer\u00e8ndum d’autodeterminaci\u00f3. Al menys, en aquest moment, aix\u00f2 \u00e9s aix\u00ed. Veurem el que diran els ciutadans de la mil.len\u00e0ria naci\u00f3 catalana el proper 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, davant d’Espanya, Europa i el m\u00f3n. Es tracta d’una consulta el proper 9 de novembre, Sant Teodor, en la qual 7.600.000 ciutadans de Catalunya volen fer \u00fas del seu sagrat i democr\u00e0tic dret a decidir mitjan\u00e7ant les urnes. Situaci\u00f3 perfectament normal en una veritable autonomia, no de ‘pantomima’ i en una veritable democr\u00e0cia. No, una democr\u00e0cia a ‘la espa\u00f1ola’. Cal fer m\u00e9s vagues de fam? La del mestre i professor de l’IES Llucmajor (Mallorca), Jaume Sastre i, ara, l’iniciada pel tinent Luis Gonzalo Segura del Oro-Pulido.<\/span><\/h2>\n

Ja veurem el que diran els ciutadans de Catalunya despr\u00e9s de la trobada, entrevista, di\u00e0leg o conversa -hagu\u00e9s estat millor reuni\u00f3 o reunions de treball-, entre el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, i el de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas. Ja no queda m\u00e9s temps per perdre el temps, la com\u00e8dia, la farsa o el sainet. Entre altres raons de pes, perqu\u00e8 els puntuals i abundants emoluments que cobren -a l’enorme massa funcionarial no hi ha lloc pels Eros-, no ho pot permetre.<\/span><\/h2>\n

De totes maneres, el gui\u00f3 ja es va comen\u00e7ar a escriure i a interpretar l’any 2006 quan els dirigents del ‘Partido Popular’ despr\u00e9s a l’oposici\u00f3, -veurem que passa a les pr\u00f2ximes eleccions generals- van iniciar una campanya -electoral- de recollida de signatures arreu del territorio d’Espanya, naci\u00f3 de nacions, en contra del projecte de Reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya -les Constitucions i Estatuts no deuen ser mausoleus-; el boicot contra els productes catalans i van portar davant el Tribunal Constitucional no renovat, la Llei Org\u00e0nica de l’Estatut d’Auton\u00f2mia de Catalunya -la primera Llei-, que ja havia estat retallat pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovat pel Parlament, retallat i aprovat pel Congr\u00e9s dels Diputats i el Senat, ratificat pel rei i ‘referendat’<\/span><\/span>\u00a0<\/span>pels ciutadans de la Catalunya pagadora. Un fet innecess\u00e0ri, injust i d’una immensa buidor democr\u00e0tica.<\/span><\/h2>\n

I la interpretaci\u00f3 del gui\u00f3 segueix. Quatre anys per emetre una sent\u00e8ncia entre v\u00e0ries, i la pitjor (2006-2010). Menyspreu i humiliaci\u00f3 pels ciutadans de Catalunya que ja havien referendat l’Estatut. Segons opini\u00f3 del prestigi\u00f3s diari financer ‘Financial Times’ que reclama “una soluci\u00f3 negociada” per a Catalunya,\u00a0<<la Constituci\u00f3 espanyola tenia prou flexibilitat per acomodar els catalans fins que el PP de Rajoy la va sabotejar el 2010, al persuadir els seus nominats al Tribunal Constitucional perqu\u00e8 retallessin parts de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya>>.\u00a0El rotatiu angl\u00e8s assenyala que “articles id\u00e8ntics” dels Estatuts de Balears o el Pa\u00eds Valenci\u00e0 “no es van tocar”.\u00a0<<Aix\u00f2 va disparar el separatisme catal\u00e0, fins llavors un moviment perif\u00e8ric>>,\u00a0destaca el ‘Financial Times’.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h2>\n

\u00a0\u00a0\"1159442889_0<\/a><\/span><\/h2>\n

Any 2006. Federico Trillo y Soraya S\u00e1enz de Santamar\u00eda, mostren el recurs contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, retallat, aprovat, ratificat pel rei i ‘referendat’ pels ciutadans de Catalunya. Un fet injust, innecess\u00e0ri i propi d’una gran buidor democr\u00e0tica. (Imatge: www.elmundo.es).<\/span><\/h3>\n

Penso que els dirigents del ‘Partido Popular’ -govern central i de les ‘regiones’, l’autonomia els produeix el xarampi\u00f3, per aix\u00f2 les ofeguen- legislen amb poder absolut i una cascada de decrets llei, per deixar a la m\u00e9s diminuta expressi\u00f3 l’autonomia constitucional de la mil.len\u00e0ria naci\u00f3 catalana. A la m\u00ednima expressi\u00f3 el contingut de l’Estatut d’Autonomia i, a la m\u00ednima expressi\u00f3 -folkl\u00f2rica-, la llengua catalana que protegeix la Constituci\u00f3 i que la parlen m\u00e9s de 10 milions de persones. Cras error, una altra vegada, i mostra d’una irresponsabilitat pol\u00edtica d’envergadura que ens ha dut a la situaci\u00f3 actual entre Catalunya i Espanya.<\/span><\/h2>\n

A ‘Matar a un ruise\u00f1or’ el seu director, Robert Mulligan, ja no pot canviar el gui\u00f3. Per\u00f2 a La Moncloa encara el poden canviar.\u00a0<\/span><\/h2>\n

\"poliart4\"<\/a><\/p>\n

Hi ha topades que es podrien evitar<\/span><\/h3>\n

(Imatge: www.politiquiando.com)<\/span><\/h3>\n

 <\/p>\n

El v\u00eddeo<\/span><\/h1>\n

Si tenen a b\u00e9, poden puntejar l’adre\u00e7a de v\u00eddeo seg\u00fcent:<\/span><\/h3>\n

 <\/p>\n

\u00a0http:\/\/youtu.be\/epDzwYiZiwA<\/a><\/h2>\n

************************************************************************************<\/h3>\n

<\/h3>\n

<\/h1>\n

El Deure i la Gl\u00f2ria<\/span><\/h1>\n

 <\/p>\n

<<…govern, del poble, pel poble, i per al poble…>><\/span><\/h2>\n

Abraham Lincoln<\/span><\/h2>\n

(Gettysburg, 1863)<\/span><\/h3>\n

<\/h2>\n

<<Existeixen molt poques coses sobre la Terra tan belles com una Universitat>>, va dir John Mansfield en el seu tribut a les universitats angleses i \u00e9s necessari aplicar aqu\u00ed les seves paraules perqu\u00e9 s\u00f3n justes. No es referia a l’arquitectura de les seves torres ni al verd de la seva gespa, o al seus murs coberts per l’heura. Admirava l’espl\u00e8ndida bellesa de la universitat, va dir, perqu\u00e8 era <<un lloc on aquells que odiaven a la ignor\u00e0ncia podien esfor\u00e7ar-se a aprendre, i aquells que percebrien la veritat podien aconseguir que altres tamb\u00e9 la coneguessin>>.<\/span><\/span><\/h2>\n

Per tant, he elegit aquest moment i aquest lloc per discutir un t\u00f2pic sobre el qual la ignor\u00e0ncia abunda excessivament i la veritat rarament arriba a percebre’s, encara que \u00e9s el m\u00e9s important t\u00f2pic de tota la Terra: la pau mundial>>.\u00a0<\/span>(President John F.Kennedy, Universitat Americana, Washington, D.C., 10 juny 1963).<\/span><\/p>\n

\"catolicojjfk221113_g\"<\/a><\/p>\n

(Imatge: www.excelsior.com.mx)<\/span><\/h3>\n

 <\/p>\n

El v\u00eddeo<\/span><\/h1>\n

<\/h3>\n

Si tenen a b\u00e9, poden veure el v\u00eddeo seg\u00fcent:<\/span><\/h3>\n

 <\/p>\n

http:\/\/youtu.be\/1OzMa79TXTM<\/a><\/h2>\n

<\/h2>\n

Pau, paz, peace<\/span><\/h1>\n

<\/h2>\n

———————————————————————————–<\/h2>\n

<\/h2>\n

\u00a0El naixement d’una naci\u00f3.\u00a0<\/span>Qu\u00e8 \u00e9s Catalunya (Catalonia)<\/span><\/h2>\n

<\/h2>\n

 <\/p>\n

* LA RESPOSTA a la pregunta anterior.- A Mallorca, els agermanats se sostingueren durant el setembre, esperonats per llur fracci\u00f3 m\u00e9s radical encap\u00e7alada per Joanot Colom, i arribaren a formar setge contra Alc\u00fadia. L’any 1522, intentaren amb \u00e8xit esc\u00e0s de revifar la flama agermanada a Barcelona i Val\u00e8ncia. A la tardor, el desembarcament de l’ex\u00e8rcit reial, organitzat des de Barcelona, obr\u00ed la darrera fase del moviment, resolta amb l’encerclament de la Ciutat de Mallorca, on els agermanats resistiren fins el 8 de mar\u00e7 de 1523. (Ulisses, 11).<\/span><\/h3>\n

\"gabrielreiners1856\"<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

En el seu poble nadiu, el felanitxer Joanot Colom, instador del B\u00e9 Com\u00fa, \u00e9s com si no hagu\u00e9s existit mai, tot i haver estat un l\u00edder que defens\u00e0 la Just\u00edcia i lluit\u00e0 fins a la mort en defensa de les llibertats. (Imatge: www.ixent.org). Obra de Gabriel Reiners, 1856).<\/span><\/h3>\n

<\/h3>\n

* LA PREGUNTA.- Hi hagu\u00e9 una repressi\u00f3 immediata per part de l’ex\u00e8rcit reial?<\/span><\/h3>\n

 <\/p>\n

* LA CITACI\u00d3.-\u00a0“Les antiguitats s\u00f3n l’\u00fanic camp en qu\u00e8 el passat encara t\u00e9 futur”.\u00a0<\/em><\/span><\/h1>\n

Harold Wilson<\/span><\/h3>\n

<\/h3>\n

\"p0152w9j\"<\/a><\/h3>\n

\u00a0(Imatge: www.bbc.co.uk) – BBC photography archive<\/span><\/h3>\n

 <\/p>\n

————————————————————————————<\/h2>\n

<\/h1>\n

Els\u00a0<\/span>colors\u00a0del\u00a0m\u00f3n<\/span><\/span><\/span><\/h1>\n

<\/h3>\n

<\/h2>\n

<<La meva filla va morir fa un mes. A aquell armari hi han les seves sabates i el seu xal>>.<\/h2>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

\"978-0-271-05403-2md\"<\/a><\/p>\n

<\/h2>\n

El doctor S. Weir Mitchell, (1829-1914) eminent neur\u00f2log de Filad\u00e8lfia<\/span><\/h3>\n

(Imatge: www.psupress.org)<\/span><\/h3>\n

 <\/p>\n

El doctor S. Weir Mitchell, eminent neur\u00f2leg de la Filad\u00e8lfia del segle XIX, va quedar endormiscat a la seva butaca una tarda d’hivern, despr\u00e9s d’una jornada esgotadora de traball a la seva cl\u00ednica.<\/span><\/h2>\n

El timbre de la porta el va despertar, i quan va obrir va veure l’esgla\u00f3 a una nena amb un gastat xal al damunt de les seves espatlles i tremolant de fred. La nena li va demanar que an\u00e9s amb ella a veure a la seva mare que, segons va explicar-li, es trobava desesperadament malalta. <\/span><\/h2>\n

El metge la va acompanyar per els carrers nevats fins a una casa vella, i la menuda el va guiar escales a dalt. <\/span><\/h2>\n

All\u00e0 va trobar a una malalta, a la qual va recon\u00e8ixer com a una antiga serventa de la seva casa. Li va diagnosticar que patia pneum\u00f2nia i va enviar a buscar les medicines que necessitava. Mitchell va acomodar a la malalta lo millor que va poder i va felicitar-la per tenir una filla tant obedient.<\/span><\/h2>\n

<\/h1>\n

La filla havia mort<\/span><\/h1>\n

 <\/p>\n

A l’escoltar-lo, l’anciana el va mirar sorpresa i va dir-li: <<La meva filla va morir fa un mes. A aquell armari hi han les seves sabates i el seu xal>>.\u00a0<\/span><\/span><\/h2>\n

El metge va trobar all\u00e0 mateix el xal que havia vist damunt les espatlles de la pat\u00e8tica noia que va trucar a la seva porta. Estava doblat i sec, i era impossible que hagu\u00e9s estat utilitzat a la intemp\u00e8rie aquella nit sota la rigorosa nevada.<\/span><\/h2>\n

La noia que el va acompanyar a la casa no va apar\u00e8ixer jamai.<\/span><\/h2>\n

\"jbQ7p6\"<\/a><\/span><\/h2>\n

<\/h2>\n

(Imatge: infinitomisterio.blogspot.com)<\/span><\/h3>\n

 <\/p>\n

***************************************************************<\/span><\/h2>\n

<\/h3>\n

\u00a0<\/span><\/h3>\n

<\/h2>\n

 <\/p>\n

<\/h1>\n

<\/h1>\n

\u00a0 \u00a0\u00a0<\/span><\/h1>\n

<\/h2>\n

<\/h2>\n

<\/h2>\n

<\/h2>\n

<\/h2>\n

<\/h2>\n

<\/h2>\n

 <\/p>\n

<\/h2>\n

<\/h2>\n

<\/h2>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Gregory Peck, l’advocat Atticus Finch, en una seq\u00fc\u00e8ncia de la pel.l\u00edcula ‘Matar a un ruise\u00f1or’ (1962), dirigida per Robert Mulligan, i basada en la novel.la de Nelle Harper Lee (Alabama, 1926). Premi Pulitzer i 30 milions d’exemplars venuts. (Imatge: cultura.elpais.com).   Atticus Finch: “Voldria que descobrissis all\u00f2 que \u00e9s el veritable valor, fill, en lloc […]<\/p>\n","protected":false},"author":19,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[2500],"tags":[31547,31429,32682,374,595,2688,26195,1080,32684,32677,32687,1749,2356,286,28231,32671,31224,2252,1266,32672,32680,2533,32685,32688,32673,32669,112,32670,2096,32667,32689,31150,32678,21143,32692,32679,2381,32675,32683,178,11030,1289,502,32686,26211,6645,32681,341,32674,32693,9831,28313,11078,208,2850,686,767,803,32676],"class_list":["post-8773","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya-cap-a-una-nova-frontera","tag-agermanats","tag-aprendre","tag-armari","tag-autonomia","tag-barcelona","tag-boicot","tag-cambres","tag-campanya","tag-capdevall","tag-casa","tag-cascades","tag-comedia","tag-constitucio","tag-democracia","tag-dialeg","tag-doctor","tag-emoluments","tag-eros","tag-expressio","tag-filadelfia","tag-filla","tag-financial-times","tag-guio","tag-guionista","tag-hivern","tag-joanot-colom","tag-justicia","tag-lencerclament","tag-lestatut","tag-la-ignorancia","tag-llei-de-consultes","tag-llibertats","tag-malalta","tag-mallorca","tag-mausoleus","tag-medicines","tag-nacions","tag-nena","tag-nit","tag-pais","tag-paraules","tag-pau","tag-poder","tag-predicador","tag-president-john-f-kennedy","tag-referendat","tag-sabates","tag-terra","tag-timbre","tag-topades","tag-topic","tag-torres","tag-units","tag-universitat","tag-urnes","tag-valencia","tag-valor","tag-veritat","tag-xal"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjY-2hv","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8773","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/users\/19"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8773"}],"version-history":[{"count":27,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8773\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8811,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8773\/revisions\/8811"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8773"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8773"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8773"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}