{"id":8992,"date":"2014-08-31T22:04:05","date_gmt":"2014-08-31T21:04:05","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/?p=8992"},"modified":"2014-08-31T22:04:05","modified_gmt":"2014-08-31T21:04:05","slug":"perversitati-el-fracas-total-i-absolut-amb-catalunya-del-partido-popular","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/2014\/08\/31\/perversitati-el-fracas-total-i-absolut-amb-catalunya-del-partido-popular\/","title":{"rendered":"‘Perversitat’,i, el frac\u00e0s total i absolut amb Catalunya del ‘Partido Popular’"},"content":{"rendered":"

<\/h1>\n

\"Perversidad-Fritz-Lang\"<\/a><\/h3>\n

‘Perversitat’, de Fritz Lang<\/span><\/h3>\n

(Imatge: www.canaltcm.com)<\/span><\/h3>\n

<\/h1>\n

‘Perversitat’, ‘Scarlet Street’ pel-l\u00edcula estatunidenca dirigida l’any 1945 per Fritz Lang. \u00c9s un ‘remake’ de ‘La golfa’ que va realitzar Jean Renoir el 1931. El guionista, Dudley Nichols, va adaptar l’obra de Georges de la Fouchardi\u00e8re traslladant l’acci\u00f3 de Par\u00eds a Nova York. Sobre la pel.l\u00edcula, Gustau Moreno escriu que “\u00e9s la cr\u00f2nica d’una humiliaci\u00f3 terrible, aix\u00ed com dels processos psicol\u00f2gics que fan que les persones ens deixem autosuggestionar pels nostres desitjos. Cross (Edward G. Robinson) no veu que la noia s’est\u00e0 aprofitant descaradament de la seua bondat, de la mateixa manera que \u00e9s incapa\u00e7 de deixar la seua dona perqu\u00e8 ja s’ha acostumat a no viure sol….Potser l’escena m\u00e9s humiliant, en qu\u00e8 m\u00e9s ens compadim del seu dest\u00ed, \u00e9s quan Christopher Cross discuteix amb Kitty i per calmar-la s’ofereix a pintar-li les ungles dels peus.\u00a0Un pintor de quadres del seu talent, pintant les ungles d’una dona dolenta, que somriu sota el nas quan aconsegueix que Cross es posi de genolls, totalment rendit als seus peus. (De Viquip\u00e8dia).<\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

Direcci\u00f3: Fritz Lang. Gui\u00f3: Dudley Nichols. Fotografia: Milton R. Krasner. Muntatge: Arthur Hilton. Protagonistes: Edward G. Robinson, Joan Bennet, Dan Duryea…<\/span><\/h3>\n

*******************<\/h3>\n

<\/h1>\n

<\/h1>\n

El frac\u00e0s total i absolut del ‘Partido Popular’, davant les aspiracions democr\u00e0tiques de Catalunya<\/span><\/h1>\n

 <\/p>\n

“Penso que aquest escenari no es produir\u00e0” va asseverar el portaveu del ‘Partido Popular’ al Congr\u00e9s dels Diputats, Alfonso Alonso, en relaci\u00f3 a la celebraci\u00f3 per part dels 7.500.000 ciutadans de la naci\u00f3 catalana, de la consulta del proper dia 9 de novembre, Sant Teodor. No es tracta de la consulta del Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas. No es tracta de la consulta del partit pol\u00edtic ‘Converg\u00e8ncia i Uni\u00f3’. No es tracta de la consulta del representant Oriol Junqueras, ni, del partit pol\u00edtic ‘Esquerra Republicana de Catalunya’. No es tracta de la consulta del representant Joan Herrera, ni, del partit pol\u00edtic ‘Iniciativa per Catalunya Verds’, aix\u00ed, com altres representants de partits pol\u00edtics prohibits no fa ni 40 anys per la dictadura del general Franco. Les dictadures, l’autoritarisme i el poder absolut s\u00f3n una trag\u00e8dia constant en la hist\u00f2ria d’Espanya naci\u00f3 de nacions constretes i amargades. El fet de la llibertat d’expressi\u00f3 i de la grandesa democr\u00e0tica d’un dret hum\u00e0 com \u00e9s l’anunciada consulta del 9-N a la Catalunya ‘pagadora’ -aporta molts m\u00e9s diners dels que rep i aix\u00f2 \u00e9s causa d’un greu ofec econ\u00f2mic i social- correspon al desitg i aspiracions dels seus 7.500.000 ciutadans. Desitg i aspiracions del poble, no dels seus governants que no governaran pas sempre. Ah! i no es pensin, tampoc \u00e9s la consulta de l’expresident Jordi Pujol; ell \u00e9s un independentista m\u00e9s dels milions que la pol\u00edtica intervencionista i antiautonomista del ‘Partido Popular’ ha aconseguit plantar a la naci\u00f3 catalana. <\/span><\/span><\/h3>\n

\"artur-mas-al-parlament_011008\"<\/a>\u00a0<\/span><\/span><\/h3>\n

No, no, no es tracta pas de la consulta del president Artur Mas. M\u00e9s que liderar la seva gent, Artur Mas est\u00e0 sent liderat pel poble.<\/span><\/h2>\n

(Imatge: www.directe.cat)<\/span><\/h2>\n

 <\/p>\n

El senyor Alfonso Alonso insisteix en relaci\u00f3\u00a0a la consulta en idees com que “no cap” en temes legals ni constitucionals. Ja ho crec que cap en temes legals i constitucionals! Aix\u00ed funcionen les veritables democr\u00e0cies, no una democr\u00e0cia a ‘l’espanyola’. Que quedi ben clar:\u00a0Catalunya \u00e9s una autonomia constitucional i, una veritable autonomia, -per aix\u00f2 es traballa i es paguen molts imposts- \u00e9s la facultat de governar-se per les seves pr\u00f2pies lleis, aix\u00ed com la defensa dels principis de l’autonomia pol\u00edtica i administrativa.<\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\"Turull-Junqueras-Herrera-defenderla-Congreso_EDIIMA20140318_0752_13\"<\/a><\/p>\n

No, no, no es tracta de la seva consulta<\/span><\/h2>\n

(Imatge: www.eldiario.es)<\/span><\/h3>\n

<\/h3>\n

Ben aviat, els ciutadans de Catalunya tindran\u00a0una Llei de Consultes, el qual projecte ha estat revisat pel Consell de Garanties Estatu\u00e0ries i que rebr\u00e0 el suport majoritari del Parlament de Catalunya. \u00c9s de desitjar que tamb\u00e9 l’actual Tribunal Constitucional, una vegada estudiada i revisada la Llei, far\u00e0 el mateix. Que no passi, valga’m D\u00e9u!, com en les continuades sent\u00e8ncies dels anys 2006 al 2010 amb el Tribunal Constitucional ‘no renovat’ i que va ser l’origen i la causa de la situaci\u00f3 actual entre Catalunya, Espanya i despr\u00e9s a l’oposici\u00f3 del ‘Partido Popular’ i, l’actual govern de dretes radical -la dreta mai ha sabut governar a Espanya-, centralista, nacionalista espanyol i amb poder absolut del ‘Partido Popular’. Ja ho va dir el prestigi\u00f3s diari brit\u00e0nic i financer ‘Financial Times’:\u00a0la Constituci\u00f3 espanyola “tenia prou flexibilitat” per acomodar els catalans “fins que el PP de Rajoy la va sabotejar el 2010, al persuadir els seus nominals al Tribunal Constitucional perqu\u00e8 retallessin parts de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya”.\u00a0El rotatiu angl\u00e8s assenyala que “articles id\u00e8ntics” dels Estatuts de Balears o el Pa\u00eds Valenci\u00e0 “no es van tocar”.\u00a0“Aix\u00f2 va disparar el separatisme catal\u00e0, fins llavors un moviment perif\u00e8ric”.\u00a0“M\u00e9s que liderar la seva gent, Artur Mas est\u00e0 sent liderat pel poble, i Rajoy l’ha arraconat entre l’espasa i la paret a l’insistir que la constituci\u00f3 post-Franco, que consagra la indissoluble unitat d’Espanya, \u00e9s immutable”, avisa el ‘Financial Times’. El rotatiu assegura que d’acord amb les enquestes, els catalans prefereixen “m\u00e9s autogovern, incloent m\u00e9s autonomia fiscal, per\u00f2 aniran per s\u00ed sols si l’\u00fanica alternativa \u00e9s ‘l’status quo’ que el govern Rajoy est\u00e0 reduint”.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

M\u00e9s clar encara. Segons el ‘Financial Times’,\u00a0les coses “no havien d’anar aix\u00ed”.\u00a0“Els pol\u00edtics dels dos b\u00e0ndols d’aquest creixent abisme han de convertir-se en homes d’Estat per evitar que el que \u00e9s un problema d’arrel pol\u00edtica es converteixi en un problema que amenaci el propi Estat”.<\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\"Vista-Diada-Gracia-CELIA-ATSET_ARAIMA20120911_0155_20<\/a><\/p>\n

\u00a0Ells s\u00ed volen anar a la consulta del proper 9 de novembre, Sant Teodor<\/span><\/h3>\n

Barcelona, vista a\u00e8ria de la manifestaci\u00f3 de la Diada del 2012<\/span><\/h3>\n

(Imatge: www.ara.cat – C\u00e8lia Atset)<\/span><\/h3>\n

 <\/p>\n

I no \u00e9s ser home d’Estat, llan\u00e7ar una campanya\u00a0per tot el territori d’Espanya, en contra del projecte de Reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya retallat pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovat pel Parlament de Catalunya, retallat i aprovat pel Congr\u00e9s dels Diputats i el Senat, ratificat pel rei i ‘referendat’ pels ciutadans de Catalunya. Aix\u00ed, no \u00e9s ser home d’Estat, una vegada convertit en Llei Org\u00e0nica d’obligat compliment, presentar recurs davant el Tribunal Constitucional ‘no renovat’. Tampoc es pot oblidar el boicot contra els productes catalans, que encara perdura en segons quins llocs.<\/span><\/span><\/h3>\n

\"1140189726_0\"<\/a><\/p>\n

Aznar signa, acompanyat d’Acebes i Aguirre, en la campanya del ‘Partido Popular’ contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Ara, transcorreguts 9 anys i com que les coses s’han fet ‘tant i tant b\u00e9’ per part del PP amb relaci\u00f3 a Catalunya, 7.500.000 ciutadans de Catalunya volen anar a votar en la consulta del proper 9 de novembre. (Imatge: www.elmundo.es).<\/span><\/h3>\n

\"1279399581128rajoydn\"<\/a> <\/span><\/h3>\n

Abril 2006. Mariano Rajoy entrega, en el Congr\u00e9s dels Diputats, les signatures contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Ara, 7.500.000 ciutadans de Catalunya volen anar a votar a la consulta del 9 de novembre. (Imatge: www.publico.es). <\/span><\/h3>\n

Quatre anys, del 2006 al 2010, per emetre una\u00a0sent\u00e8ncia i retallament de l’Estatut. Aquesta s\u00ed, aquesta no i, aix\u00ed, durant quatre anys. Va donar la sensaci\u00f3 i milions de ciutadans de Catalunya encara aix\u00ed ho creuen, que formen part d’una classe inferior. Estatut ‘referendat’ i despr\u00e9s ‘retallat’. Aix\u00f2 s\u00ed, acceptats i bons per aportar cada any 16.000 milions d’euros -un 7,5% del PIB catal\u00e0- procedents dels imposts dels ciutadans de la naci\u00f3 catalana i que no tenen retorn per part del govern central. Un ofec econ\u00f2mic i social evident. Aix\u00f2 no correspon a una correcte pol\u00edtica d’homes d’Estat.<\/span><\/span><\/h3>\n

\"1154333819_850215_0000000000_sumario_normal<\/a><\/h3>\n

Federico Trillo i Soraya S\u00e1enz de Santamaria,en el Registre General del Tribunal Constitucional, on van presentar el recurs contra la Llei Org\u00e0nica d’obligat compliment de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Ara, transcorreguts nou anys, 7.500.000 ciutadans de Catalunya volen anar a votar a la consulta democr\u00e0tica del 9 de novembre. (Imatge: elpais.com).<\/span><\/h3>\n

Per\u00f2 el pitjor de tot \u00e9s que posteriorment\u00a0al retallament de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i, un cop el ‘Partido Popular’ arribat al govern de Madrid, practiquen un intervencionisme ofegador en contra de l’autonomia de Catalunya, m\u00e9s retallades encara -injust\u00edcia social- si tenim en compte el 7,5% del PIB catal\u00e0 que representen milions que ja surten i no tenen retorn; un atac sense precedents contra la immersi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica que tants bons resultats est\u00e0 donant per l’aprenentatge del catal\u00e0 i del castell\u00e0, nom\u00e9s cal veure els resultats de la selectivitat d’aquest any en la qual 323 joves han obtingut una nota igual o superior a 9; aix\u00ed com una involuci\u00f3 constant contra les estructures econ\u00f2miques i socials de la naci\u00f3 catalana que \u00e9s la que m\u00e9s aporta al total del PIB espanyol, gaireb\u00e9 un 20%.<\/span><\/span><\/h3>\n

Els dirigents del ‘Partido Popular’ s’han\u00a0equivocat de manera for\u00e7a greu amb Catalunya i no han fet res per arribar al raciocini i a l’enteniment. Nom\u00e9s amena\u00e7ar, amena\u00e7ar i m\u00e9s amena\u00e7ar. El resultat: 7.500.000 ciutadans volen anar a les urnes per contestar a dos preguntes en la consulta del proper 9 de Novembre, Sant Teodor:\u00a0Volen que Catalunya sigui un Estat, i si ho volen, volen que aquest Estat sigui independent?<\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

\"1373788813594rajdn\"<\/a><\/p>\n

Dirigents del ‘Partido Popular’, m\u00e9s, m\u00e9s i m\u00e9s llenya al foc. Cap mostra, cap signe, cap esfor\u00e7 d’enteniment, entesa, avinen\u00e7a amb la mil.len\u00e0ria naci\u00f3 catalana. Amb la Catalunya ‘pagadora’ que contribueix gaireb\u00e9 amb el 20% del PIB espanyol. (Imatge: www.publico.es).<\/span><\/h3>\n

<\/h1>\n

<\/h1>\n

La dreta radical mai ha sabut governar a Espanya<\/span><\/h1>\n

<\/h1>\n

\u00c9s evident que per a molt\u00edssims ciutadans d’Espanya, Catalunya, Europa i el m\u00f3n, haver arribat a aquesta situaci\u00f3 representa un frac\u00e0s tota i absolut pels dirigents i governants del ‘Partido Popular’. La dreta radical mai ha sabut governar a Espanya, naci\u00f3 de nacions constretes i amargades. Ho hauran de notar a les properes eleccions auton\u00f2miques i generals.<\/span><\/h2>\n

 <\/p>\n

El v\u00eddeo<\/span><\/h1>\n

Si tenen a b\u00e9, poden puntejar les adreces de v\u00eddeo seg\u00fcents:<\/span><\/h3>\n

\u00a0RLiUqBAqJ7I<\/a><\/p>\n

VlA621hIEkQ<\/a><\/h3>\n

*********************************************************************************<\/h3>\n

<\/h1>\n

<\/h1>\n

El Deure i la Gl\u00f2ria<\/span><\/h1>\n

 <\/p>\n

<<…govern, del poble, pel poble, i per el poble…>><\/span><\/h2>\n

Abraham Lincoln<\/h2>\n

(Gettysburg, 1863)<\/span><\/h3>\n

 <\/p>\n

Birmingham, Alabama, 1963<\/span><\/h1>\n

 <\/p>\n

\"Birmingham_campaign_dogs\"<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

(Imatge: en.vikipedia.org)<\/h2>\n

\"12.firehouse-against-demonstrators\"<\/a>(Imatge: reimaginerpe.org)<\/h2>\n

 <\/p>\n

\"Birminghambombing\"<\/a>(Imatge: evresourcesite.wikispaces.com)<\/h2>\n

 <\/p>\n

\"Yir117_ChurchBombing_Cover\"<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

(Imatges: www.aurn.com)<\/span><\/h2>\n

\"civil_rights_protester\"<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

(Imatges: www.vcdh.virginia.edu)<\/span><\/h2>\n

 <\/p>\n

\"Birmingham<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

(Imatges: engineerofknowledge.blogspot.com)<\/span><\/h2>\n

 <\/p>\n

\"georgewallaceschoolhousedoor1\"<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

(Imatges:abunchofgreenbananas.blogspot.com)<\/span><\/h2>\n

\"image\"<\/a><\/p>\n

(Imatges: monroegallery.blogspot.com)<\/h2>\n

 <\/p>\n

Ferguson, Missouri, 2014<\/span><\/h1>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

\"14079509597237<\/a><\/p>\n

(Imatges: www.elmundo.es)<\/span><\/h2>\n

 <\/p>\n

\"fer002\"<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

(Imatges: noticias.terra.com)<\/span><\/h2>\n

 <\/p>\n

\"ferguson.jpg_1733209419\"<\/a><\/p>\n

(Imatges: www.telesurtv.net)<\/span><\/h2>\n

 <\/p>\n

\"1408622767620\"<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

(Imatges: www.rtve.es)<\/span><\/h2>\n

 <\/p>\n

\"Ciudadanos-comunitarios-Ferguson-Florissant-Misuri_MILIMA20140814_0221_11\"<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

(Imatges: www.milenio.com)<\/span><\/h2>\n

 <\/p>\n

\"2014-08-14T002844Z_1_LYNXMPEA7D00O_RTROPTP_4_USA-MISSOURI-SHOOTING_1280_773-523x315\"<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

(Imatges: www.vivelohoy.com)<\/h2>\n

 <\/p>\n

\"fer002\"<\/a> \"ferguson2\"<\/a><\/p>\n

(Imatges: www.republica.com)<\/span><\/h2>\n

 <\/p>\n

<<Han transcorregut cent anys des de que el president Lincoln va alliberar els esclaus, i, tanmateix, els seus descendents, els seus n\u00e9ts i besn\u00e9ts encara no s\u00f3n homes lliures; encara no s’han alliberat dels lligaments de la injust\u00edcia; encara no s’han alliberat de l’opressi\u00f3 social i econ\u00f2mica, i aquesta naci\u00f3, amb totes les seves esperances i fanfarronades, no ser\u00e0 enterament lliure fins que tots els seus ciutadans siguin lliures…>> \u00a0(President John F.Kennedy, discurs televisat a tota la naci\u00f3, La Casa Blanca, Washington,D.C., 11 juny 1963).<\/span><\/span><\/h2>\n

\"jfk-16x9\"<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

\u00a0(Imatge: plus.google.com)<\/span><\/span><\/h2>\n

 <\/p>\n

\"President<\/a><\/p>\n

(Imatge: www.aarp.org)<\/h2>\n

<\/h1>\n

<\/h1>\n

El v\u00eddeo<\/span><\/h1>\n

Si tenen a b\u00e9, poden puntejar les adreces de v\u00eddeo seg\u00fcent:<\/span><\/h2>\n

4cSrvqYKQH8<\/a><\/h1>\n

mUVetFq2nok<\/a><\/h1>\n

\u00a0<\/span><\/h2>\n

\u00a0<<Americans, amics meus tots, aquest \u00e9s un problema amb el qual ens haurem d’enfrontar en cada ciutat del Nord i del Sud. Avui hi ha negres que no treballen, que romanen aturats en nombre que supera en dos o tres vegades el dels blancs; hi han negres que manquen de la m\u00e9s elemental educaci\u00f3, negres que emigren cap a les grans ciutats, negres que no poden trobar on guanyar-se de forma decent un boc\u00ed de pa, negres joves, sense esperances, sense drets, sense poder entrar a menjar en un restaurant o asseure’s davant el taulell d’una cafeteria, ni entrar en un cinema o en un teatre; negres als quals s’els nega aixi mateix el dret a una educaci\u00f3 decent o a ingressar en una Universitat de l’Estat per molt preparats que estiguin. Em sembla, amics meus, que aquest \u00e9s un problema que ens concerneix a tots, no nom\u00e9s a presidents, diputats o governadors, sin\u00f3 a cada ciutad\u00e0 dels Estats Units>>. (President John F.Kennedy, Discurs televisat a tota la naci\u00f3, La Casa Blanca, Washington, D.C., 11 juny 1963).<\/span><\/span><\/h2>\n

***********************************************************************************************<\/p>\n

<\/h1>\n

<\/h1>\n

El naixement d’una naci\u00f3. Qu\u00e8 \u00e9s Catalunya<\/span><\/h1>\n

 <\/p>\n

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.-En primer lloc, <<volien just\u00edcia>>, \u00e9s a dir, igualtat de tots els estaments davant la llei i davant les c\u00e0rregues fiscals. El clam de just\u00edcia anava dirigit en especial contra el sistema impositiu municipal. L’ide\u00f2leg de la germania Joan Lloren\u00e7 combatia perqu\u00e8 no existissin sin\u00f3 imposicions justes i invocava G\u00e8nova com a model. El clam dels revoltats barcelonins era <<muyra el mal consell>> i el clam dels gironins , <<visca el rei, fora imposicions e muyra el mal consell>>; <<llibertat, llibertat i fora drets>> era el clam de Mallorca. Per endre\u00e7ar les imposicions, calia fer part decisiva del govern. (Ulisses, 11).<\/span><\/h3>\n

\"FG002113\"<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

Les Germanies foren tema capdal de la pintura d’hist\u00f2ria del s. XIX: Els agermanats rebuts pel cardenal Adri\u00e0 d’Utrecht (1872), de Josep Benlliure i Gil. (Imatge: www.enciclopedia.cat).<\/span><\/h3>\n

<\/h3>\n

<\/h3>\n

* LA PREGUNTA.- Per qu\u00e8 la paraula <<llibertat>> apareixia amb insist\u00e8ncia en les reclamacions dels menestrals?<\/span><\/h3>\n

* LA CITACI\u00d3.-\u00a0“El novel.lista \u00e9s, sobretot, historiador de la<\/em> consci\u00e8ncia”. Frederic Raphael.<\/span><\/h2>\n

<\/h2>\n

\"9780300186949-467x350\"<\/a><\/h2>\n

\u00a0<\/em><\/span><\/h3>\n

(Imatge: www.theomnivore.com)<\/span><\/h3>\n

 <\/p>\n

***********************************************************************************************<\/p>\n

<\/h1>\n

Els\u00a0<\/span>colors\u00a0del\u00a0m\u00f3n<\/span><\/span><\/span><\/h1>\n

 <\/p>\n

Els xinos consideren el m\u00e9s enll\u00e0 com una nova vida pr\u00f2spera i feli\u00e7. Per aix\u00f2, el color blanc gaudeix de general acceptaci\u00f3 en els seus funerals.<\/span><\/h1>\n

<\/h1>\n

\"imagenes-de-la-santa-muerte-de-color-roja-4\"<\/a><\/span><\/h1>\n

(Imatge: www.santamuerteoraciones.com)<\/span><\/h3>\n

\u00a0<\/span><\/h1>\n

La mort es relaciona amb diferents colors en diferents pa\u00efsos. A Occident, les persones endolades es vesteixen de negre. A Xina sempre s’ha acceptat el blanc perqu\u00e8 anuncia felicitat i prosperitat a l’altre m\u00f3n. Els gitanos solien cobrir-se de vermell en els funerals perqu\u00e8 simbolitza vida i energia. Tamb\u00e9 els celtes vinculaven el vermell a la mort, per\u00f2 com a signe de desastre imminent. Els musulmans creuen que les \u00e0nimes dels justs adquireixen forma d’aus blanques. Aquesta idea es va escampar per Europa a l’Edat Mitjana, i durant segles els parents a un difunt es van vestir de blanc a Anglaterra abans de la introducci\u00f3 del negre.\u00a0<\/span><\/h2>\n

\"funeral-budista-india\"<\/a><\/p>\n

Funeral budista a l’\u00cdndia<\/span><\/h3>\n

(Imatge: www.blogodisea.com)<\/span><\/h3>\n

<\/h2>\n

***************************************************************<\/span><\/h2>\n

<\/h2>\n

<\/h2>\n

<\/h2>\n

<\/h1>\n

<\/h2>\n

<\/h3>\n

<\/h1>\n

 <\/p>\n

<\/h3>\n

<\/h1>\n

<\/h1>\n

<\/h1>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

‘Perversitat’, de Fritz Lang (Imatge: www.canaltcm.com) ‘Perversitat’, ‘Scarlet Street’ pel-l\u00edcula estatunidenca dirigida l’any 1945 per Fritz Lang. \u00c9s un ‘remake’ de ‘La golfa’ que va realitzar Jean Renoir el 1931. El guionista, Dudley Nichols, va adaptar l’obra de Georges de la Fouchardi\u00e8re traslladant l’acci\u00f3 de Par\u00eds a Nova York. Sobre la pel.l\u00edcula, Gustau Moreno escriu […]<\/p>\n","protected":false},"author":19,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[28260],"tags":[31547,28282,32694,32800,31334,1757,1563,374,32795,32797,861,2688,1080,77,32803,3,2781,378,2356,26323,32806,32802,2185,1165,70,1055,34729,811,1540,2533,10992,31218,6440,32801,32796,32798,28409,1061,2024,28299,32794,112,2096,2686,698,21143,1926,15452,32793,2381,1279,880,32804,28199,497,10945,26211,26265,22810,31425,11122,6645,18390,31199,32805,28444,31490,32791,637,208,2850,32799,591],"class_list":["post-8992","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-justicia-social-2","tag-agermanats","tag-amenacar","tag-americans","tag-animes","tag-aprovat","tag-artur-mas","tag-aus","tag-autonomia","tag-barcelonins","tag-blanc","tag-blancs","tag-boicot","tag-campanya","tag-catalunya","tag-causa","tag-cinema","tag-ciutada","tag-ciutadans","tag-constitucio","tag-consulta","tag-destat","tag-democracies","tag-dictadures","tag-dirigents","tag-dret","tag-drets","tag-educacio","tag-eleccions","tag-esperances","tag-financial-times","tag-fiscal","tag-fiscals","tag-fracas","tag-funerals","tag-gironins","tag-gitanos","tag-igualtat","tag-immersio","tag-imposts","tag-intervencionisme","tag-joan-llorenc","tag-justicia","tag-lestatut","tag-lleis","tag-llibertat","tag-mallorca","tag-mariano-rajoy","tag-mort","tag-municipal","tag-nacions","tag-negre","tag-negres","tag-nominals","tag-ofec","tag-pa","tag-pib","tag-president-john-f-kennedy","tag-principis","tag-problema","tag-ratificat","tag-recurs","tag-referendat","tag-resultats","tag-retallat","tag-rotatiu","tag-sentencies","tag-separatisme","tag-taulell","tag-teatre","tag-universitat","tag-urnes","tag-vermell","tag-vida"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjY-2l2","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8992","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/users\/19"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8992"}],"version-history":[{"count":35,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8992\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9061,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8992\/revisions\/9061"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8992"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8992"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8992"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}