{"id":925,"date":"2010-04-24T10:24:20","date_gmt":"2010-04-24T09:24:20","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/?p=925"},"modified":"2010-04-24T10:24:20","modified_gmt":"2010-04-24T09:24:20","slug":"el-port-des-de-la-neu-i-les-formigues","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/2010\/04\/24\/el-port-des-de-la-neu-i-les-formigues\/","title":{"rendered":"El port, des de la neu, i les Formigues"},"content":{"rendered":"<h3 style=\"text-align: justify\"><span style=\"color: #0000ff\">\u00a0<a href=\"https:\/\/i0.wp.com\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/files\/2010\/04\/2009-destapem-lestiu-gimcana-022.jpg\"><img data-recalc-dims=\"1\" loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone size-medium wp-image-928\" src=\"https:\/\/i0.wp.com\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/files\/2010\/04\/2009-destapem-lestiu-gimcana-022-600x400.jpg?resize=600%2C400\" alt=\"\" width=\"600\" height=\"400\" \/><\/a>\u00a0 \u00c9s una imatge del port de Palam\u00f3s des de la neu. El que \u00e9s freq\u00fcent al port de Reykjavik (Isl\u00e0ndia), per exemple, no ho \u00e9s aqu\u00ed. Per aquest motiu i molt de tant en tant, -i si amb el canvi clim\u00e0tic no es fa m\u00e9s present- ho podem observar des de la neu. Per\u00f2, tant se val com ho mirem, la zona portu\u00e0ria de Palam\u00f3s \u00e9s la mateixa realitat que veiem a la pintura d&#8217;un paisatge\u00a0extraordin\u00e0ri: de mar, per suposat. Des de primeres hores del mat\u00ed, si poden passar hores badant, observant els moviments del port. Tots dintre el seu color i activitat marinera. La sortida de les embarcacions de pesca que, preparades, atenen la senyal de sortida a les set en punt del mat\u00ed. Antany sortien m\u00e9s aviat, a les sis de la matinada i el xivarri era tant gros que a l&#8217;escriptor Truman Capote -en aquells anys, inicis dels 60, vivia a la casa de la Catifa- li recordava Rip Van Vinkle, el protagonista d&#8217;un conte de Washington Irving, que es desperta despr\u00e8s d&#8217;haver estat dormint durant vint anys. <em>&lt;&lt;Aquest xafarranjo hauria despertat abans d&#8217;hora el pobre Rip<\/em>&gt;&gt;, va pensar mentre anava a fer-se un te a la cuina. Les barques s&#8217;obren pas davant unes ones d&#8217;apari\u00e8ncia pac\u00edfica que convida a c\u00f3rrer la mar. De vegades, per\u00f2, una mar llarguera les pot fer tornar a port ans d&#8217;hora.&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;-A la tarda van arribant al moll pesquer, envoltades d&#8217;un n\u00favol blanc de gavines que esperen endur-se un peix al bec. \u00c9s la foto preferida de molts visitants que deambulen encuriosits per els molls de Palam\u00f3s, quan d&#8217;ells no han vist mai el mar? I qui no es pot deixar emportar pels records i sentiments davant d&#8217;un mar tant grandi\u00f3s? Ja es diu que el mar \u00e9s un horitz\u00f3 sense fi. Com el rebombori de l&#8217;arribada de les barques al moll pesquer. \u00c9s l&#8217;hora dels pescadors. Tot sincronitzat, matem\u00e0tic i, ara, modernitzat. Badar davant de tot aquest tr\u00e0fec, forma part d&#8217;un espectacle mariner tradicional i gratu\u00eft. Les caixes plenes de peix formen un rosari de colors brillants i d&#8217;un aspecte d&#8217;admirar. Les esperen a la llotja on la subhasta ja no \u00e9s a veu cantant. Ara tot \u00e9s informatitzat. I de la llotja a les pescateries&#8230;El peix del mar Mediterrani \u00e9s el m\u00e9s exquisit del m\u00f3n.&#8212;&#8212;&#8211;Per\u00f2, atenci\u00f3 molt de <em>&#8220;cuidado&#8221;<\/em> ja que per gaudir d&#8217;uns estocs pesquers sans calen h\u00e0bitats marins ben conservats, perqu\u00e8, cal recuperar els recursos pesquers, per\u00f2, tamb\u00e9, preservar els h\u00e0bitats marins. \u00c9s a dir tirar endavant la creaci\u00f3 de noves reserves i de nous plans de gesti\u00f3 marins tal com s&#8217;est\u00e0 fent a la majoria de pa\u00efsos desenvolupats. Hi un acord generalitzat d&#8217;\u00e0mbit internacional que cal crear noves reserves marines i que aquestes tinguin plans de gesti\u00f3 efica\u00e7os per regular m\u00e9s estrictament els usos, amb l&#8217;objectiu de conservar els recursos naturals i el patrimoni mar\u00edtim, al mateix temps que garantir la sostenibilitat de la pesca i el turisme. Escoltin, una reserva marina no \u00e9s simplement un lloc de prohibicions com sovint es malent\u00e9n, sin\u00f3 una zona on s&#8217;aplica una millor gesti\u00f3 per preservar un patrimoni valu\u00f3s que no \u00e9s de cap col.lectiu en particular, sin\u00f3 que pertany a tots. Per tot aix\u00f2, cal desenvolupar el projecte de reserva marina de les Formigues per permetre&#8217;n la recuperaci\u00f3 de la biodiversitat marina. Tots els col.lectius implicats es fan els defensors de la natura i el solidaris, per\u00f2 en el fons els importa ben poc les futures generacions i el futur del medi ambient, tant maltractat.<a href=\"https:\/\/i0.wp.com\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/files\/2010\/04\/mero.jpg\"><img data-recalc-dims=\"1\" loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone size-medium wp-image-934\" src=\"https:\/\/i0.wp.com\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/files\/2010\/04\/mero-600x313.jpg?resize=600%2C313\" alt=\"\" width=\"600\" height=\"313\" \/><\/a><\/span><\/h3>\n<p style=\"text-align: justify\">\u00a0\u00a0&lt;&lt; <em>En la majoria de les reserves s&#8217;estan dissenyant\u00a0 estrat\u00e8gies de gesti\u00f3 semblants per protegir la integritat dels ecosistemes marins, especialment les esp\u00e8cies i els h\u00e0bitats m\u00e9s vulnerables. De la mateixa manera que a terra hi ha una s\u00e8rie d&#8217;ocells que no es poden ca\u00e7ar per plaer, a mar cada cop arrela m\u00e9s la idea de regular la pesca de determinats peixos vulnerables com el mero (tal com ja passa a Fran\u00e7a) o el corball. En el mateix sentit, la preocupant destrucci\u00f3 dels <strong>boscos de mar <\/strong>(praderies de posid\u00f2nia i algues Cystoseira) per les \u00e0ncores de les embarcacions est\u00e0 comportant la creixent <strong>dels <\/strong>fondeigs dins les reserves. La protecci\u00f3 del coral.ligen fa necess\u00e0ria la regulaci\u00f3 de les immersions amb escafandre, mentre que la preservaci\u00f3 dels recursos pesquers implica una regulaci\u00f3 m\u00e9s estricta de la pesca<strong>.&gt;&gt;\u00a0(De l&#8217;escrit a c\u00e0rrec de J.Lloret, M.Casadevall, M.Mu\u00f1oz, J.M. Gili i M. Demestre, publicat\u00a0al diari\u00a0EL PUNT).<\/strong><\/em><\/p>\n<p><strong>&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;-<\/strong><\/p>\n<p><strong>\u00a0\u00a0\u00a0LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana.- El 1948 fou dissolt el govern de la Generalitat a l&#8217;exili, igualment com el govern de la Rep\u00fablica espanyola. JOSEP IRLA (Sant Feliu de Gu\u00edxols), detent\u00e0 la presid\u00e8ncia de la Generalitat amb car\u00e0cter simb\u00f2lic fins a l&#8217;any 1954 en qu\u00e8 va delegar-ne les funcions a Josep Tarradellas, el qual va exercir-les aix\u00ed mateix simb\u00f2licament -a Fran\u00e7a- fins a la seva tornada a terres catalanes, el 1977.<\/strong><\/p>\n<p><strong>\u00a0\u00a0 LA PREGUNTA de la setmana.- La lluita de guerrilles aparegu\u00e9 de manera espont\u00e0nia en el decurs de la Guerra d&#8217;Espanya. L&#8217;avan\u00e7ada de les tropes franquistes comport\u00e0, arreu dels territoris sotmesos, la fugida de persones compromeses amb el r\u00e8gim republic\u00e0. A Ast\u00faries, per exemple, fou nodrida per restes d&#8217;unitats militars. En terra catalana, des del final de la guerra, retornen de l&#8217;Estat franc\u00e8s grups armats, que es van estendre, sobretot, per les zones pirinenques del nord empordan\u00e8s. Com s&#8217;anomenaven a\u00a0aquests grups de lluitadors contra el feixisme?<\/strong><\/p>\n<p><strong>\u00a0\u00a0 EL LEMA de la setmana.-<em> &#8220;M\u00e9s que la trag\u00e8dia grega, el que em preocupa \u00e9s la trag\u00e8dia del poble grec.&#8221; <\/em>Melina Mercouri.<\/strong><\/p>\n<p><strong>\u00a0\u00a0 NOTA.- Els lectors d&#8217;EL PUNT digital que vulguin participar a &#8220;la pregunta de la setmana&#8221;, ho poden fer a l&#8217;apartat de comentaris i els farem a les mans dos bol\u00edgrafs de &#8220;LA CAIXA&#8221;.<\/strong><\/p>\n<p><strong>&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>\u00a0\u00a0 \u00c9s una imatge del port de Palam\u00f3s des de la neu. El que \u00e9s freq\u00fcent al port de Reykjavik (Isl\u00e0ndia), per exemple, no ho \u00e9s aqu\u00ed. Per aquest motiu i molt de tant en tant, -i si amb el canvi clim\u00e0tic no es fa m\u00e9s present- ho podem observar des de la neu. Per\u00f2, [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":19,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[1,457],"tags":[2074,2067,2062,2079,2072,756,2077,1778,2080,2075,2070,2073,2061,1547,2058,232,2071,1963,2063,459,1832,1559,1222,2057,2068,2069,2064,2078,2066,2065,2060,2076,2059],"class_list":["post-925","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","category-natura-i-paisatge","tag-ancores","tag-badar","tag-conte","tag-corball","tag-destruccio","tag-ecosistemes","tag-fondeigs","tag-formigues","tag-generacions","tag-gestio","tag-habitats","tag-immersions","tag-la-catifa","tag-llotja","tag-marinera","tag-medi-ambient","tag-mero","tag-neu","tag-ones","tag-paisatge","tag-peix","tag-pesca","tag-pescadors","tag-port","tag-rebombori","tag-reserva-marina","tag-rosari","tag-sans","tag-sortida","tag-subhasta","tag-truman-capote","tag-usos","tag-xivarri"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjY-eV","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/925","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/users\/19"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=925"}],"version-history":[{"count":14,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/925\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":941,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/925\/revisions\/941"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=925"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=925"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=925"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}