{"id":9264,"date":"2014-10-04T22:26:55","date_gmt":"2014-10-04T21:26:55","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/?p=9264"},"modified":"2014-10-04T22:26:55","modified_gmt":"2014-10-04T21:26:55","slug":"contra-la-intolerancia-duna-estranya-i-unica-democracia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/2014\/10\/04\/contra-la-intolerancia-duna-estranya-i-unica-democracia\/","title":{"rendered":"Contra la intoler\u00e0ncia d’una estranya i ‘\u00fanica’ democr\u00e0cia"},"content":{"rendered":"

<\/h1>\n

\"576_1409736387576_1409731618IMG_0012\"<\/a><\/span><\/h2>\n

El bisbe de Solsona, Mons. Xavier Novell, defensa el dret a decidir. Novell assegura que el dret a votar “\u00e9s anterior i superior a l’ordenament jur\u00eddic vigent”. En la seva glossa (03-09-2014), Novell assegura que “quan s’afirma que Catalunya no t\u00e9 dret a l’autodeterminaci\u00f3 i que seria il.legal la consulta, s’est\u00e0 usant la llei per a impedir un dret fonamental que \u00e9s anterior i superior a l’ordenament jur\u00eddic vigent”. Segons ell, “malgrat que en els darrers segles s\u00f3n molts els episodis hist\u00f2rics en qu\u00e8 s’ha intentat eliminar o limitar la seva identitat nacional, aquest poble no ha deixat mai de defensar-la i, avui m\u00e9s que mai, vol exercir els drets que li corresponen”.\u00a0(Foto: (Arxiu) \u00a0Ramon Estany).<\/span><\/h3>\n

 <\/p>\n

D\u00f3na la sensaci\u00f3, aix\u00ed ho veiem en les\u00a0pr\u00e8diques apocal\u00edptiques i de continuada campanya electoral del president espanyol Mariano Rajoy, que tot el que fa el ‘Partido Popular’ es correspon a la seva democr\u00e0cia. Per\u00f2, tot all\u00f2 que als seus dirigents no els hi agrada i al president tampoc, ja no \u00e9s democr\u00e0cia. Aix\u00ed, no \u00e9s democr\u00e0cia, que el Parlament de Catalunya (naci\u00f3 sense Estat, per\u00f2, dintre d’un Estat Auton\u00f2mic) hagi aprovat la Llei de Consultes, amb un ampli consens de 106 vots a favor dels diputats de CiU, ERC, ICV-EUiA, la CUP, el PSC i el diputat no adscrit, Joan Ignasi Elena. Va haver-hi en contra del projecte 28 vots, els del ‘Partido Popular’ i Ciutadans. Aix\u00f2, segons el ‘Partido Popular’, no \u00e9s democr\u00e0cia.<\/span><\/span><\/h2>\n

\u00a0Aquesta Llei de consultes populars ‘no referend\u00e0ries\u00a0i no vinculant’, que ja es va comen\u00e7ar a redactar la pasada legislatura, \u00e9s una bona llei de participaci\u00f3 i una eina perqu\u00e8 Catalunya pugui “millorar la qualitat democr\u00e0tica” i que tant servir\u00e0 per al 9-N com per preguntar sobre altres q\u00fcestions d’inter\u00e8s. Una de les principals novetats \u00e9s que podran votar els majors de 16 anys.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/h2>\n

 <\/p>\n

\"parlament\"<\/a><\/p>\n

El Parlament Auton\u00f2mic de Catalunya va aprovar la Llei de Consultes, amb un ampli consens de 106 vots a favor i 28 en contra. El marc legal ja hi \u00e9s. L’\u00fanic que demanen els ciutadans \u00e9s votar, m\u00e9s democr\u00e0cia i seguir l’exemple d’Esc\u00f2cia i del Regne Unit, que han donat una lli\u00e7\u00f3 sobre com es resolen els conflictes pol\u00edtics. Com va passar l’any 2006 amb l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, el govern del ‘Partido Popular’ ha impugnat la Llei de Consultes al Tribunal Constitucional. (Imatge: www.anoiadiari.cat). \u00a0\u00a0<\/span><\/h3>\n

<\/h3>\n

<\/h2>\n

\u00a0Aquesta Llei, correspon al bon desig i aspiraci\u00f3\u00a0d’una veritable autonomia<\/span>, \u00e9s a dir: facultat de governar-se per les seves pr\u00f2pies lleis. Ho ampliarem perqu\u00e8 els dirigents del ‘Partido Popular’ encara no han ent\u00e8s el concepte i aplicaci\u00f3 d’un Estat Auton\u00f2mic constitucional. Aut\u00f2nom<\/span>: que es governa per les seves pr\u00f2pies lleis. Autonomisme: doctrina que defensa els principis de l’autonomia pol\u00edtica i administrativa. Catalunya no vol ser una autonomia de pantomima i quan s’ha vist intervinguda de manera ferotge per l’Administraci\u00f3 del president Rajoy, vost\u00e8s ja coneixen la resposta. I \u00e9s que no n’hi podria haver cap altra, despr\u00e8s de 9 anys de pressi\u00f3 per part del ‘Partido Popular’ i tot amb finalitat electoral. A m\u00e9s pressi\u00f3 i ofec contra Catalunya, m\u00e9s vots dels espanyols. Cras error. Gran equivocaci\u00f3. Ja veuen el resultat. Tot Europa i el m\u00f3n ho veuen.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h2>\n

\u00a0Segons que explica el rotatiu ‘El Punt Avui’,\u00a0Mariano Rajoy acudia al recent ple del Senat amb la suspensi\u00f3 cautelar de la llei de consultes i el decret del 9-N despr\u00e9s que el Tribunal Constitucional admet\u00e9s a tr\u00e0mit els dos recurso que hi va presentar el govern espanyol. I la va exhibir a tort i a dret. Sobretot per advertir al president n\u00famero 129 de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, que no pot ignorar el que digui l’alt tribunal. “Aqu\u00ed no es tracta de votar o no votar, sin\u00f3 que tots els governants tenen l’obligaci\u00f3 de complir la llei i de no atemptar contra els drets dels ciutadans. Si no hi ha llei, no hi ha democr\u00e0cia”, alertava Rajoy. La seva democr\u00e0cia. L’estranya democr\u00e0cia del ‘Partido Popular’.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h2>\n

\"1412414971599\"<\/a><\/p>\n

Els ajuntaments catalans fan pinya per demanar la consulta. Alcaldes i regidors de 920 consistoris entreguen al president Mas les mocions en favor de votar el 9 de novembre. Xavier Trias, alcalde de Barcelona, encap\u00e7ala la comitiva de representants municipals.(Imatge: www.elperiodico.cat). \u00a0<\/span><\/h2>\n

<\/h3>\n

<\/h2>\n

\u00a0Escoltin!, quan el senyor Rajoy fa refer\u00e8ncia\u00a0“a que tots els governants tenen l’obligaci\u00f3 de complir la llei i de no atemptar contra els drets dels ciutadans”,\u00a0i quan rebutja les afirmacions del senador de CiU, Josep Llu\u00eds Cleries, lamentant\u00a0“veure en un Parlament democr\u00e0tic que alguns diguin que el que s’ha de fer \u00e9s incomplir la llei i que la primera obligaci\u00f3 d’un governant \u00e9s complir-la”,\u00a0caldria recordar i fer pal\u00e8s al president Rajoy quan els dirigents del ‘Partido Popular’ v\u00e0ren portar davant el Tribunal Constitucional, no renovat, la Llei Org\u00e0nica -d’obligat compliment- de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.\u00a0S\u00ed, una Llei Org\u00e0nica -Llei, Llei i Llei- que a m\u00e9s a m\u00e9s, va ser ‘referendada’ pel poble, pels ciutadans de Catalunya i\u00a0el qual projecte de llei va ser revisat pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovat pel Parlament, retallada i aprovada pel Congr\u00e9s dels Diputats i el Senat, ratificada pel rei i ‘referendada’ pels ciutadans de Catalunya.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h2>\n

Una democr\u00e0cia estranya quan el govern i\u00a0governs del ‘Partido Popular’ governen mitjan\u00e7ant una cascada de decrets llei. Una estranya democr\u00e0cia quan Rajoy diu que el president Mas el que ha de fer \u00e9s legislar, per\u00f2, resulta que les lleis aprovades pel Parlament Auton\u00f2mic de Catalunya les porten al Tribunal Constitucional. Una democr\u00e0cia estranya quan, cada any, 16.000 milions d’euros -un 7,5% del PIB catal\u00e0-, surten dels imposts dels ciutadans de Catalunya i no tenen retorn per part del Govern de l’Estat i que com a conseq\u00fc\u00e8ncia Catalunya pateix un greu ofec social i econ\u00f2mic. Una estranya democr\u00e0cia en la que la llengua catalala, que la Constituci\u00f3 protegeix, est\u00e0 en el punt de mira del ‘Partido Popular’. No \u00e9s nom\u00e9s la llei de lleng\u00fces d’Arag\u00f3, amb l’absurditat de canviar-li la denominaci\u00f3 a la llengua catalana pel llarg nom que deriva en l’acr\u00f2nim Lapao, sin\u00f3 tamb\u00e9 la llei de la funci\u00f3 p\u00fablica del govern balear, que fulmina el catal\u00e0 com a requisit per treballar a l’administraci\u00f3, i el decret de lleng\u00fces del mateix Jos\u00e9 Ram\u00f3n Bauz\u00e1, que posa fi a gaireb\u00e9 trenta anys d’immersi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica a les Illes i que tant \u00e9xit ha desenvolupat, essent alabat i posat com a exemple per les institucions europeas. El malestar i revoluci\u00f3 per la llengua \u00e9s, cada dia, devastador a ses Illes.<\/span><\/span><\/h2>\n

Una estranya democr\u00e0cia en la que<\/span> la llengua catalana, protegida per la Constituci\u00f3, no \u00e9s nom\u00e9s l’obsessi\u00f3 de Rudi i Bauz\u00e0, convertits en alumnes avantatjats d’un ‘Partido Popular’ que en aquesta legislatura ha obert la caixa dels trons i malestar molt greu amb la llei org\u00e0nica de millora de la qualitat de l’educaci\u00f3 (Loqme), que vol eliminar el catal\u00e0 com a llengua vehicular a l’escola. La ‘Loqme’, m\u00e9s coneguda com la llei Wert, \u00e9s una norma estatal feta i aprovada amb un ull mirant a Catalunya. El seu promotor, el ministre d’Educaci\u00f3 i Cultura, Jos\u00e9 Ignacio Wert, ho va dir clarament al Congr\u00e9s dels Diputats:\u00a0“El nostre inter\u00e8s \u00e9s espanyolitzar els nens catalans”. Una estranya democr\u00e0cia. La plataforma pel di\u00e0leg amb els 21 punts que el president Artur Mas va presentar al president Mariano Rajoy, durant la seva darrera visita -30 de juliol passat- a La Moncloa, de que s’en ha fet? …<\/span><\/span><\/span><\/span><\/h2>\n

\"220px-Montesquieu_1\"<\/a><\/p>\n

Montesquieu<\/span><\/h2>\n

<<Una cosa no \u00e9s justa pel fet de ser llei. Deu ser llei perqu\u00e8 \u00e9s justa>><\/span><\/h2>\n

(Imatge: es.wikipedia.org)<\/span><\/h3>\n

<\/h3>\n

<\/h2>\n

El v\u00eddeo<\/span><\/h1>\n

Si tenen a b\u00e9, poden puntejar l’adre\u00e7a de v\u00eddeo seg\u00fcent:<\/span><\/h3>\n

<\/h3>\n

\u00a0http:\/\/bcove.me\/a73sopkq<\/a><\/span><\/h1>\n

<\/h1>\n

———————————————————-<\/h1>\n

<\/h1>\n

<\/h1>\n

<\/h1>\n

El Deure i la Gl\u00f2ria<\/span><\/h1>\n

 <\/p>\n

<<…govern, del poble, pel poble, i per al poble…>><\/span><\/h2>\n

Abraham Lincoln<\/span><\/h2>\n

(Gettysburg, 1863)<\/span><\/h3>\n

 <\/p>\n

<<Cap Govern o sistema social \u00e9s tan malvat com per arribar a pensar que el seu poble pot est\u00e0 mancat de virtuts. Com a nord-americans, pensem en el comunisme com quelcom que ens repugna a tots, com quelcom que nega tota dignitat i llibertat personal. Per\u00f2 encara hem d’admirar al poble rus pels seus molts aconseguiments en els camps de la ci\u00e8ncia i de l’espai exterior, en el desenvolupament cultural i econ\u00f2mic, en la cultura i en molts actes d’indubtable valor>>.<\/span><\/h2>\n

(President John F.Kennedy, Universitat Americana, Washington, D.C., 10 juny 1963).<\/span><\/h2>\n

\"EEUU-Kennedy-Brigada-Invasion-Cubana_PREIMA20131117_0081_32\"<\/a><\/h3>\n

\u00a0L’any 1963 el president Kennedy va comen\u00e7ar a moure fitxes per a restablir les relacions diplom\u00e0tiques amb Cuba, rompudes durant l’Administraci\u00f3 del president Eisenhower, anterior a JFK. En 51 anys transcurreguts, cap altre president dels EUA, ha fet res per a restablir-les. La pau sempre relegada, la guerra sempre a primer terme. \u00a0(www.prensalibre.com).<\/span><\/h3>\n

<\/h2>\n

Pau, Paz, Peace<\/span><\/h2>\n

<\/h2>\n

<\/h2>\n

<<Entre els molts trets comuns que destaquen dels nostres dos pobles, cap \u00e9s m\u00e9s senyalat que el nostre mutu horror a la guerra. Com cas \u00fanic entre les grans pot\u00e8ncies: mai hem guerrejat entre nosaltres. I cap naci\u00f3, en la hist\u00f2ria militar, ha sofert tan com la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica durant la Segona Guerra Mundial. Almenys, R\u00fassia va perdre\u00a0vint milions de vides.\u00a0Incomptables milions de llars i granjes van ser incendiats i saquejats. Una tercera part del territori de la naci\u00f3, incloent quasi les dues terceres parts de les seves zones industrials, va quedar convertit en un veritable munt de runes…, p\u00e8rdua equivalent a la devastaci\u00f3 d’aquest pa\u00eds a l’est de Xicago>>. <\/span><\/span><\/span><\/h2>\n

\u00a0\u00a0<\/span><\/span> \u00a0(President John F.Kennedy, Universitat Americana, Washington, D.C., 10 juny 1963).\u00a0<\/span><\/span><\/h2>\n

<\/h1>\n

El v\u00eddeo<\/span><\/h1>\n

Si tenen a b\u00e9, poden veure els v\u00eddeos seg\u00fcents:<\/span><\/h3>\n

\u00a0\u00a0cIMHxtkDwsU<\/a><\/p>\n

\u00a0lqJtGj4GmtI<\/a><\/p>\n

———————————————————<\/h1>\n

 <\/p>\n

Su\u00e1rez<\/span><\/h1>\n

 <\/p>\n

\u00a0“los consideraban como intr\u00ednsecamente perversos”<\/span><\/h2>\n

<\/h2>\n

<\/h2>\n

El Partido Comunista protagoniz\u00f3 el \u00faltimo pleno de las Cortes. Su exclusi\u00f3n, expresa o t\u00e1cita, estaba presente en todos los debates. Muchos de los que ocupaban el hemiciclo hab\u00edan participado en lo que se calific\u00f3 como <<Cruzada Anticomunista>> y fue precisamente su intervenci\u00f3n en la guerra civil lo que les sirvi\u00f3 de trampol\u00edn pol\u00edtico. Resulta por ello psicol\u00f3gica e hist\u00f3ricamente explicable su actitud.<\/span><\/h2>\n

Muchos de los procuradores asistentes a la sesi\u00f3n se hab\u00edan pronunciado en \u00e8pocas no muy lejanas contrarios a los partidos pol\u00edticos -los consideraban como intr\u00ednsicament perversos- y a las funestas consecuencias de la <<democracia liberal>>. \u00a0<\/span><\/h2>\n

(Xavier Vinader, ‘Mundo’)<\/span><\/h2>\n

 <\/p>\n

\"suarez-carrillo\"<\/a><\/span><\/h2>\n

Temps de di\u00e0leg, de pacte, de democr\u00e0cia, de llibertat. Temps d’estadistes. El 9 d’abril de 1977 en una maniobra previament pactada entre el Secretari General del PCE -Santiago Carrillo- i el President del Govern Espanyol -Adolfo Su\u00e1rez- es va procedir a la legalitzaci\u00f3 del Partit Comunista d’Espanya. (Imatge: almaleonor.wordpress.com).<\/span><\/h2>\n

———————————————————-<\/h1>\n

<\/h1>\n

<\/h1>\n

Art *******7<\/span><\/h1>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

\u00a0‘El miracle d’Anna Sullivan’<\/span><\/h1>\n

 <\/p>\n

‘The Miracle Worker’ \u00e9s una pel.l\u00edcula dels Estats Units d’Arthur Pen estrenada el 1962. Ha estat doblada al catal\u00e0. Oscar a la millor actriu per Anne Bancroft. Oscar a la millor actriu secund\u00e0ria per Patty Duke. ‘Bafta’ a la millor actriu estrangera per Anne Bancroft.<\/span><\/h2>\n

 <\/p>\n

\"anna-sullivan\"<\/a><\/p>\n

(Imatge: www.bebesymas.com)<\/span><\/h2>\n

<\/h2>\n

Argument.- Els pares d’una noia cega, sorda i muda, criden a una institutriu especialitzada, ella mateixa mig cega. Helen Keller (Patty Duke) no hi sent, no hi veu i no parla, no li queda m\u00e9s que el tacte principal dominant d’una estructura completament enderrocada i sense esperan\u00e7a.<\/span><\/h2>\n

\"El-milagro-de-Anna-Sullivan-3\"<\/a><\/p>\n

(Imatge: equipoagora.es)<\/span><\/h2>\n

<\/h2>\n

Anne Sullivan (Anne Bancroft), educadora de m\u00e8todes revolucionaris que no t\u00e9 en principi cap afinitat amb Helen, considerada nom\u00e9s com una eina de treball, ha d’exercir el seu ofici provant sentiments per a aquesta nena tancada en un m\u00f3n tancat. La competici\u00f3 \u00e9s doble, ajudar a Max Helen per la seva feina i v\u00e8ncer les seves retic\u00e8ncies als sentiments.<\/span><\/h2>\n

\"ana-sullivan-4\"<\/a><\/span><\/h2>\n

\u00a0(Imatge: integracioncurricular3.blogspot.com)<\/span><\/span><\/h2>\n

 <\/p>\n

La lluita s’acarnissa, en un principi Helen es nega a cooperar, els pares que no veuen cap progr\u00e9s s\u00f3n hostils envers Annie que s’ha de barallar dur per conservar la confian\u00e7a d’un cercle cada vegada m\u00e9s esc\u00e8ptic. Annie mant\u00e9 el seu poder dominant, tot l’equilibri relacional tendeix en aquesta pressi\u00f3 fortament mantinguda per una educadora incitada a no deixar res a una petita minusv\u00e0lida rebel que a poc a poc abandona els seus instints de resist\u00e8ncia per finalment sotmetre’s a una llei, la del saber per la voluntat d’aprendre i d’obrir-se al m\u00f3n. Finalment els primers resultats ecoratjadors arriben. Helen es desperta, la transformaci\u00f3 \u00e9s fulminant. Els combats finalment acaben, una llarga pressi\u00f3 final unir\u00e0 aquests dos esperits finalment apaivagats. (De Viquip\u00e8dia).<\/span><\/h2>\n

\"564153\"<\/a><\/p>\n

(Imatge: www.deseretnews.com)<\/span><\/h2>\n

<\/h2>\n

\u00a0Direcci\u00f3: Arthur Penn. Producci\u00f3: Fred Coe. Gui\u00f3: William Gibson, adaptaci\u00f3 de la seva obra, inspirat en ‘La hist\u00f2ria de ma vida’ de Helen Keller. M\u00fasica: Laurence Rosenthal. Fotografia: Ernesto Caparr\u00f3s. Muntatge: Aram Avakian.<\/span><\/span><\/h2>\n

 <\/p>\n

La pel.l\u00edcula<\/span><\/h1>\n

<\/h1>\n

Si tenen a b\u00e9, poden veure cada dia una part en pantalla ampliada:<\/span><\/h3>\n

<\/h1>\n

mU2OdxtMscE<\/a><\/h1>\n

\u00a0<\/span><\/p>\n

1yBYJeWC05k<\/a><\/h1>\n

 <\/p>\n

\u00a0HbgBhKrR_bk<\/a><\/h1>\n

 <\/p>\n

7I-wbqVSbig<\/a><\/h1>\n

<\/h1>\n

\u00a0d7ldMZtbOi8<\/a><\/h1>\n

jviZUqjKGDc<\/a><\/p>\n

\u00a0GbO3W18ndZY<\/a><\/h1>\n

\u00a0WOIrnq8f-y0<\/a><\/h1>\n

———————————————————-<\/h1>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El bisbe de Solsona, Mons. Xavier Novell, defensa el dret a decidir. Novell assegura que el dret a votar “\u00e9s anterior i superior a l’ordenament jur\u00eddic vigent”. En la seva glossa (03-09-2014), Novell assegura que “quan s’afirma que Catalunya no t\u00e9 dret a l’autodeterminaci\u00f3 i que seria il.legal la consulta, s’est\u00e0 usant la llei per […]<\/p>\n","protected":false},"author":19,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[2500],"tags":[2255,33385,33388,374,33379,343,33384,28362,1267,1584,33301,286,618,33381,33380,33368,2315,33389,1101,1152,33366,33386,367,2314,698,33387,33362,33382,2380,71,11062,33372,289,24242,32660,26167,33371,914,842,50,33367,26260,33364,33390,33383,33363,1220],"class_list":["post-9264","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya-cap-a-una-nova-frontera","tag-partido-popular","tag-arthur-penn","tag-autonom","tag-autonomia","tag-cega","tag-ciencia","tag-combats","tag-comunista","tag-confianca","tag-consultes","tag-cortes","tag-democracia","tag-devastacio","tag-educadora","tag-enderrocada","tag-exclusion","tag-facultat","tag-ferotge","tag-guerra","tag-guerra-civil","tag-incendiats","tag-legislatura","tag-llei","tag-llei-organica","tag-llibertat","tag-majors","tag-malvat","tag-minusvalida","tag-miracle","tag-mon","tag-pares","tag-perversos","tag-poble","tag-pobles","tag-prediques","tag-pressio","tag-procuradores","tag-recursos","tag-runes","tag-russia","tag-saquejats","tag-sentiments","tag-sofert","tag-suspensio","tag-transformacio","tag-virtuts","tag-vots"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjY-2pq","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9264","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/users\/19"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9264"}],"version-history":[{"count":38,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9264\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9314,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9264\/revisions\/9314"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9264"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9264"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9264"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}