{"id":9368,"date":"2014-10-18T23:32:57","date_gmt":"2014-10-18T22:32:57","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/?p=9368"},"modified":"2014-10-19T21:00:13","modified_gmt":"2014-10-19T20:00:13","slug":"rajoy-hauria-de-mirar-cap-al-nord-mes-enlla-de-la-mar","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/2014\/10\/18\/rajoy-hauria-de-mirar-cap-al-nord-mes-enlla-de-la-mar\/","title":{"rendered":"Rajoy hauria de mirar cap al nord, “m\u00e9s enll\u00e0 de la mar”"},"content":{"rendered":"

<\/h1>\n

S\u00ed, precisament cap all\u00e0 on un invencible naufragi, any 1588, va engollir a una gran flota espanyola, l’anomenada <<Grande i Felic\u00edsima Armada>> -‘l’Armada Invencible’, segons un terme d’origen angl\u00e9s-, i on les turbulentes condicions meteorol\u00f2giques en el mar van portar cap al naufragi 35 vaixells dels 122 que v\u00e0ren penetrar al Canal de la M\u00e0nega. Tanmateix, 87 naus, unes tres quartes parts, van tornar cap a Espanya sense haver complert la seva missi\u00f3 de derrotar les for\u00e7es angleses.<\/span><\/span><\/h2>\n

\"197fr6f11ddxyjpg\"<\/a><\/h1>\n

La Girona era un dels 122 vaixells que composaven l’Armada Invencible que Espanya va enviar contra Anglaterra. (Imatge: es.gizmodo.com).<\/span><\/h2>\n

 <\/p>\n

S\u00ed, miri cap al nord, “m\u00e9s enll\u00e0 de la mar”,\u00a0president Rajoy, li ha dit l’Ag\u00e8ncia Bloomberg LP, fundada l’any 1981 per Michael Bloomberg (anterior alcalde de Nova York) i que representa el principal servei d’informaci\u00f3 econ\u00f2mica a escala mundial. S\u00ed, miri cap a al nord, president Rajoy, per no cometre un altre error com van fer, l’any 2006, amb l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, ‘referendat’\u00a0pel poble, i que el ‘Partido Popular’ v\u00e0ren portar, de manera injusta, innecess\u00e0ria i escassament democr\u00e0tica, devant el Tribunal Constitucional espanyol, no renovat. L’ag\u00e8ncia Bloomberg -aix\u00ed ho explica el rotatiu ‘El Punt Avui’- considera un error no deixar votar els catalans com ho van fer els escocesos i aplana el cam\u00ed a Rajoy “per evitar una espiral potencial de desobedi\u00e8ncia civil o fins i tot viol\u00e8ncia”.\u00a0\u00c9s evident que no, per part de la democr\u00e0cia i participaci\u00f3 exemplar dels ciutadans de la naci\u00f3 catalana que demanen poder fer \u00fas del seu sagrat i democr\u00e0tic dret a decidir i anar a votar a la consulta -no refer\u00e8ndum! no refer\u00e8ndum! no refer\u00e8ndum! president espanyol Rajoy, el proper dia 9 de novembre, Sant Teodor.\"916356\"<\/a><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h2>\n

Bloomberg critica la prohibici\u00f3 de la consulta als ciutadans de Catalunya<\/span><\/h2>\n

(Imatge: www.directe.cat)<\/h2>\n

<\/h2>\n

Bloomberg, en el seu editorial publicat i\u00a0dirigit al m\u00f3n econ\u00f2mic i financer de tot el m\u00f3n, aconsella al dirigent popular que miri cap al nord, “m\u00e9s enll\u00e0 de la mar”; que prengui nota de David Cameron, i que negoc\u00efi amb Catalunya per dotar-la de m\u00e9s autonomia i “m\u00e9s control dels propis impostos”. Bloomberg hi insisteix: “Hauria d’estar obert tamb\u00e9 a una reforma constitucional que hauria de descentralitzar els poders…”<\/span><\/span><\/span><\/h2>\n

\"thumb_474__4-263\"<\/a><\/h1>\n

El contundent editorial de l’ag\u00e8ncia d’informaci\u00f3 econ\u00f2mica Bloomberg sobre els errors comesos pel govern espanyol en relaci\u00f3 a la consulta no es pas una excepci\u00f3.<\/span><\/h2>\n

<\/h2>\n

(Imatge: www.catnouestat.cat)<\/span><\/h2>\n

<\/h2>\n

<\/h2>\n

Tot al contrari del que fa l’Administraci\u00f3\u00a0del president Rajoy que ha provocat un enfrontament amb Catalunya, mai vist des de la recuperaci\u00f3 de la democr\u00e0cia fa 38 anys i despr\u00e9s dels 40 anys de la dictadura franquista i feixista del general Franco. Abans, per\u00f2, tamb\u00e9 va haver-hi anteriors dictadures. Aix\u00f2 provoca actuacions provinents d’unes arrels autorit\u00e0ries i de poder absolut -dreta radical, un centralisme que de cap manera pot quadrar amb l’autonomisme constitucional, nacionalisme espanyol extrem i un intervencionisme sobre el desenvolupament auton\u00f2mic injust i innecessari creat per ofegar les aspiracions dels ciutadans de la naci\u00f3 catalana i del Govern de la Generalitat de Catalunya. Les conseq\u00fc\u00e8ncies -nom\u00e9s ens trobem en el seu inici- a la vista estan.<\/span><\/span><\/h2>\n

En el decurs de la darrera visita del\u00a0president Artur Mas a La Moncloa (dia 30 de juliol) i ja en van…, va fer entrega a Mariano Rajoy de 23 demandes, la majoria d’ordre econ\u00f2mic. El president espanyol tenia una m\u00ednima oportunitat de fer, almenys, un gest de bona voluntat de cara a Catalunya. Podria haver at\u00e8s alguna de les 23 demandes i demostrar que el proc\u00e8s de la consulta no t\u00e9 per qu\u00e9 comportar cap c\u00e0stig a la poblaci\u00f3 catalana. Un any m\u00e9s, els pressupostos generals de l’Estat castiguen Catalunya, la situen a la cua de la inversi\u00f3 per c\u00e0pita i percentualment fins i tot baixen respecte a l’any passat. Aix\u00ed, es passa d’una inversi\u00f3 equivalent al 9,6% del PIB al 9,5%, el percentatge m\u00e9s baix dels \u00faltims 17 anys. Cal ressaltar que l’Estatut d’Autonomia fixava que la inversi\u00f3 per el per\u00edode 2008-2014 havia de ser l’equivalent al pes del PIB de Catalunya en el conjunt de l’Estat, que \u00e9s de gaireb\u00e9 el 19%, una previsi\u00f3 que nom\u00e9s es va complir els tres primers anys. \u00c9s, doncs, exactament la meitat, i lluny del percentatge de pes poblacional, que \u00e9s del 15%.<\/span><\/span><\/h2>\n

\u00a0Nom\u00e9s un fet econ\u00f2mic descoratjador i\u00a0perjudicial pel poble estalviador i l’inversionisme empresarial progressista. Tot just les cr\u00edtiques i consideracions de l’ag\u00e8ncia Bloomberg sobre el govern del ‘Partido Popular’, la Borsa espanyola va registrar la seva segona major caiguda anyal i cedeix la cota dels 10.000 punts. Davant d’una situaci\u00f3 com aquesta cal pensar en les pr\u00f2ximes eleccions auton\u00f2miques i generals, en les quals el poble t\u00e9 la facultat d’acomiadar a uns pol\u00edtics i elegir a uns altres. En aquest sentit, podr\u00edem recordar la frase: ‘the economy, stupid’. <<L’economia, est\u00f9pid>>. Va ser una frase molt utilitzada en la pol\u00edtica estadounidenca durant la campanya electoral de Bill Clinton en 1992 contra George H.W. Bush (pare), que el va portar a convertir-se en president dels Estats d’Units. Despr\u00e9s la frase es va popularitzar com <<\u00e9s l’economia, est\u00f9pid>> i l’estructura de la mateixa ha estat utilitzada per destacar els m\u00e9s diversos aspectes que es consideren essencials.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/h2>\n

<\/h1>\n

El v\u00eddeo<\/span><\/h1>\n

 <\/p>\n

Si tenen a b\u00e9, poden puntejar l’adre\u00e7a de v\u00eddeo seg\u00fcent:<\/span><\/h2>\n

 <\/p>\n

v1tUX1O40GY<\/a><\/h1>\n

 <\/p>\n

(noves Balances Fiscals -molt criticades- publicades el 2014)<\/h3>\n

——————————<\/span><\/h1>\n

<\/h1>\n

\u00a0El Deure i la Gl\u00f2ria<\/span><\/span><\/h1>\n

 <\/p>\n

<<…govern, del poble, pel poble, i per al poble…>><\/span><\/h2>\n

Abraham Lincoln<\/span><\/h2>\n

(Gettysburg, 1863)<\/span><\/h3>\n

 <\/p>\n

<<En resum, tant els Estats Units i els seus aliats com la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica i els seus, tenim mutu i profund inter\u00e8s en que arribi a regnar una aut\u00e8ntica pau i en que es pari aquesta absurda carrera d’armaments.<\/span> Un acord per aquest fi servir\u00e0 tant als interessos sovi\u00e8tics com a els nostres, i, fins i tot, les nacions m\u00e9s hostils han d’acceptar i mantenir les obligacions inherents als tractats, perqu\u00e8 aix\u00f2 redundar\u00e0 en benefici dels seus propis interessos>>.\u00a0(President John F.Kennedy, Universitat Americana, Washington, D.C., 10 juny 1963).<\/span><\/span><\/h2>\n

\"JFK-Alberto-Llera-Camargo-Colombia\"<\/a><\/p>\n

<\/h3>\n

\"Carlos<\/a><\/h3>\n

<\/h3>\n

(Imatge: www.lac.ox.ac.uk)<\/h3>\n

<\/h3>\n

\u00a0El president dels Estats Units, John Fitzgerald Kennedy, i el president de Col\u00f2mbia, Alberto Llera Camargo, a Col\u00f2mbia l’any 1961. A la placa es destaca ‘La Alianza para el Progreso’ per ajudar al desenvolupament social i econ\u00f2mic de les fam\u00edlies, de les persones. Per ajudar a la pau i no a la guerra. \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 (Imatge: www.ariadnatucma.com.ar).<\/span><\/h3>\n

 <\/p>\n

Pau, Paz, Peace<\/span><\/h1>\n

 <\/p>\n

<<…Aix\u00ed, doncs, no tenquem els ulls davant les nostres difer\u00e8ncies, i prestem atenci\u00f3 als nostres interessos comuns i als mitjans m\u00e9s idonis mitjan\u00e7ant els quals es puguin resoldre tals difer\u00e8ncies. I si ara mateix no les podem resoldre, almenys podrem ajudar a que el m\u00f3n es senti segur al mig de les seves diverg\u00e8ncies. Doncs en un an\u00e0lisi final, el nostre enlla\u00e7 b\u00e0sic i com\u00fa \u00e9s que tots habitem en aquest mateix planeta; tots respirem el mateix aire; tots desitjem el millor pel futur dels nostres fills. I tots som mortals>>.\u00a0(President John F.Kennedy, Universitat Americana, Washington, D.C., 10 juny 1963).<\/span><\/span><\/span><\/h2>\n

<\/h1>\n

El v\u00eddeo<\/span><\/h1>\n

Si tenen a b\u00e9, poden veure els v\u00eddeos seg\u00fcents:<\/span><\/h3>\n

LrJ6Q5avdRc<\/a><\/h2>\n

<\/h2>\n

Vigor\u00f3s, democr\u00e0tic, transparent i \u00a0responsable control del Senat en nom del poble dels Estats Units d’Am\u00e8rica<\/h2>\n

<\/h2>\n

Mv7LrnGglGE<\/a><\/h2>\n

———————————————————-<\/span><\/h1>\n

<\/h1>\n

<<Una naci\u00f3 de <\/span><\/h1>\n

nacions amb una vella vocaci\u00f3 federal>><\/span><\/h1>\n

 <\/p>\n

-Espa\u00f1a es una comunidad de pueblos, una naci\u00f3n compleja, una naci\u00f3n de naciones formadas por varios pueblos, ninguno de los cuales es m\u00e1s ni menos espa\u00f1ol que los restantes…Espa\u00f1olas son igualmente todas las lenguas que se hablan en Espa\u00f1a, y caso de hacer alg\u00fan distingo tendr\u00edamos que afirmar que el vascuence es la m\u00e1s espa\u00f1ola de todas porque se hablaba en la pen\u00ednsula antes que ninguna otra.<\/span><\/h2>\n

<\/h2>\n

\"ikurrina\"<\/a><\/h2>\n

Euskadi<\/span><\/h2>\n

<\/h2>\n

(Imatge: aberriberri.com)<\/span><\/h2>\n

 <\/p>\n

\"la-senyera-catalana\"<\/a><\/span><\/h2>\n

Nationalfeiertag von Katalonien<\/span><\/h2>\n

(Imatge: lleureioci.wordpress.com)<\/span><\/h2>\n

 <\/p>\n

\"lun-f\"<\/a><\/span><\/h2>\n

Bandera de Gal\u00edcia<\/span><\/h2>\n

(Imatge: confidencial.e-noticies.es)<\/span><\/h2>\n

<\/h2>\n

\"izado-de-bandera-de-andalucia\"<\/a><\/span><\/h2>\n

Bandera d’Andalusia<\/span><\/h2>\n

(Imatge: elpuertoactualidad.es)<\/span><\/h2>\n

<\/h2>\n

<\/h2>\n

-Si hay alguna naci\u00f3n en el mundo llamada a ser pol\u00edticamente en forma federal, ninguna m\u00e1s que Espa\u00f1a…El federalismo es la forma pol\u00edtica que los pueblos de Espa\u00f1a ven\u00edan construyendo pac\u00edficamente a lo largo de la historia… La tradici\u00f3n federal espa\u00f1ola es viej\u00edsima, como tambi\u00e9n es desgraciadamente vieja, aunque importada, la tradici\u00f3n imperial – unitaria-romano-visig\u00f2tica-trast\u00e1mara-austroborb\u00f3nica-falangista.\u00a0(Anselmo Carretero, federalista castellano, ‘Cuadernos para el Di\u00e1logo).<\/span><\/span><\/h2>\n

El PSOE i el PSC diuen que cal canviar la Constituci\u00f3 per arribar a un Estat federal, (com a Europa i els Estats Units d’Am\u00e8rica), \u00a0qu\u00e8 fan per aconseguir-ho?<\/span><\/h2>\n

<\/h2>\n

\"EUA_EVOLTERRIT\"<\/a><\/span><\/h2>\n

Estats Units d’Am\u00e8rica naci\u00f3 d’Estats federals que tamb\u00e9 s\u00f3n Estat. Taxa d’atur: 6,1%. Taxa d’atur a Espanya: 24,5%. (Imatge: www.enciclopedia.cat)<\/span><\/h2>\n

 <\/p>\n

———————————————————-<\/span><\/h1>\n

<\/h1>\n

<\/h1>\n

\u00a0<\/span>Art*******7<\/span><\/h1>\n

 <\/p>\n

‘Notorius’<\/span><\/h1>\n

 <\/p>\n

\"Ingrid_Bergman_in_Notorious_Trailer\"<\/a><\/p>\n

Cary Grant and Ingrid Bergman in ‘Notorius’ (1946). Directed buy Alfred Hitchcock. (Imatge: en.wikipedia.org).\u00a0<\/span><\/h3>\n

<\/h1>\n

<\/h2>\n

‘Notorius’ \u00e9s una pel.l\u00edcula estatunidenca dirigida per Alfred Hitchcock i estrenada l’any 1946, protagonitzada per Ingrid Bergman i Cary Grant.<\/span><\/h2>\n

Va estar nominada a l’Oscar al millor gui\u00f3 original (Ben Hecht) i al millor actor secundari (Claude Rains), aix\u00ed com al Gran Premi del Festival de Canes (Alfred Hitchcock).<\/span><\/h2>\n

\"alfred-hitchcock\"<\/a><\/p>\n

Alfred Hitchcock<\/span><\/h3>\n

(Imatge: semioticas1.blogspot.com)<\/span><\/h3>\n

 <\/p>\n

Argument<\/span><\/h2>\n

Alicia Huberman es fa famosa quan el seu pare, un espia nazi, \u00e9s condemnat per tra\u00efci\u00f3 als Estats Units despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial. Poc despr\u00e9s, ella d\u00f3na una festa en la qual apareix un atractiu estrany anomenat Devlin. Despr\u00e9s d’un enfrontament d’enginy i temperament, Devlin revela a Al\u00edcia que ell \u00e9s en realitat un agent de la CIA estatunidenc i li demana que l’ajudi a atrapar el cervell dels nazis Alexander Sebastian. At\u00e8s que s’ha enamorat perdudament de l’atractiu agent, Alicia accedeix i es guanya la simpatia de Sebastian. Per\u00f2 a mesura que es va implicant m\u00e9s i m\u00e9s en la seva tasca, Alicia s’adona que est\u00e0 posant la seva vida en perill.(De Viquip\u00e8dia).<\/span><\/h2>\n

Direcci\u00f3: Alfred Hitchcock. Gui\u00f3: Ben Hecht. M\u00fasica: Roy Webb. Fotografia: Ted Tetzlaff. Muntatge: Theron Warth. Protagonistes: Ingrid Bergman, Cary Grant, Claude Rains.<\/span><\/h2>\n

 <\/p>\n

El v\u00eddeo<\/span><\/h1>\n

<\/h3>\n

Si tenen a b\u00e9, poden veure els v\u00eddeos seg\u00fcents:<\/h3>\n

 <\/p>\n

n0wFV6D3-2E<\/a><\/h1>\n

<\/h3>\n

u3MJjoQivRM<\/a><\/h1>\n

 <\/p>\n

6OQZeoYBFdY<\/a><\/h1>\n

 <\/p>\n

B1dc9Y614Ao<\/a><\/h1>\n

 <\/p>\n

PD6N93bWpuA<\/a><\/h1>\n

 <\/p>\n

B6w-mPky7WE<\/a><\/h1>\n

 <\/p>\n

CMtOj4y0SlE<\/a><\/h1>\n

\u00a0<\/a><\/p>\n

jsaFQYOSXTo<\/a><\/h1>\n

<\/h1>\n

***********************************************<\/h1>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

S\u00ed, precisament cap all\u00e0 on un invencible naufragi, any 1588, va engollir a una gran flota espanyola, l’anomenada <<Grande i Felic\u00edsima Armada>> -‘l’Armada Invencible’, segons un terme d’origen angl\u00e9s-, i on les turbulentes condicions meteorol\u00f2giques en el mar van portar cap al naufragi 35 vaixells dels 122 que v\u00e0ren penetrar al Canal de la M\u00e0nega. […]<\/p>\n","protected":false},"author":19,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[2500],"tags":[21182,33427,33428,33440,31515,33429,33432,1882,29935,33426,1757,21067,33431,374,2732,77,2557,26323,31422,286,33436,460,6624,2002,31200,561,62,1144,154,21206,1407,33425,1094,33435,10954,28299,2551,26202,440,1926,33422,2276,31235,2381,33434,33437,1289,33441,33433,10945,1541,26211,33423,6684,33420,766,33419,33424,2504],"class_list":["post-9368","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya-cap-a-una-nova-frontera","tag-lenguas","tag-cuadernos-para-el-dialogo","tag-notorius","tag-23-demandes","tag-acord","tag-actor","tag-agent","tag-aire","tag-alfred-hitchcock","tag-anselmo-carretero","tag-artur-mas","tag-aspiracions","tag-atractiu","tag-autonomia","tag-bloomberg","tag-catalunya","tag-centralisme","tag-consulta","tag-decidir","tag-democracia","tag-derrotar","tag-dictadura","tag-diferencies","tag-enfrontament","tag-error","tag-espana","tag-espanya","tag-espia","tag-estats-units","tag-exemplar","tag-federal","tag-federalismo","tag-fills","tag-flota","tag-interessos","tag-intervencionisme","tag-inversio","tag-lestatut-dautonomia","tag-mar","tag-mariano-rajoy","tag-mortals","tag-mundial","tag-nacion","tag-nacions","tag-naufragi","tag-nord","tag-pau","tag-percentatge","tag-perill","tag-pib","tag-planeta","tag-president-john-f-kennedy","tag-pueblos","tag-reforma","tag-tractats","tag-ulls","tag-unio-sovietica","tag-vascuence","tag-votar"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjY-2r6","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9368","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/users\/19"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9368"}],"version-history":[{"count":35,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9368\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9417,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9368\/revisions\/9417"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9368"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9368"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9368"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}