{"id":945,"date":"2010-05-03T17:00:53","date_gmt":"2010-05-03T16:00:53","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/?p=945"},"modified":"2010-05-06T22:24:48","modified_gmt":"2010-05-06T21:24:48","slug":"macia-i-companys-des-del-record-fermesa-i-fidelitat-a-la-nacio-catalana-i","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/2010\/05\/03\/macia-i-companys-des-del-record-fermesa-i-fidelitat-a-la-nacio-catalana-i\/","title":{"rendered":"Maci\u00e0 i Companys des del record, fermesa i fidelitat a la naci\u00f3 catalana (I)"},"content":{"rendered":"<h3 style=\"text-align: justify\"><span style=\"color: #333399\">\u00a0\u00a0<a href=\"https:\/\/i0.wp.com\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/files\/2010\/05\/macia1.jpg\"><img data-recalc-dims=\"1\" loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone size-medium wp-image-960\" src=\"https:\/\/i0.wp.com\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/files\/2010\/05\/macia1.jpg?resize=500%2C330\" alt=\"\" width=\"500\" height=\"330\" \/><\/a> Vaig n\u00e9ixer el 1949 a Sant Joan de Palam\u00f3s, municipi independent fins poc despr\u00e8s d&#8217;acabada la guerra <em>incivil<\/em> espanyola. Amb la <em>vict\u00f2ria<\/em> del cop d&#8217;estat feixista contra la Rep\u00fablica lliure i democr\u00e0tica, esdevingu\u00e9ren quaranta anys de barbaritats dictatorials que encara avui paguem i ens arraconen als darrers llocs d&#8217;una Europa progressista i democr\u00e0tica. Encara avui sentim les veus del Pamano, perqu\u00e8, el jou i les fletxes del nacionalisme espanyol segueixen menyspreant i\u00a0esclavitzant Catalunya. S\u00ed, vaig viure vint-i-cinc anys al barri de Sant Joan de Palam\u00f3s; a <em>l&#8217;Avenida de la Victoria<\/em>, anomenada aix\u00ed per imposici\u00f3 franquista i, avui, afortunadament, <em>Avinguda de la Llibertat. <\/em>Entre les h\u00f2sties dels mestres <em>nacionales del Movimiento <\/em>-alguns for\u00e7ats a ser-ho-; les\u00a0de les for\u00e7es de seguretat franquistes i, m\u00e9s tard, els tractats de submissi\u00f3 de la <em>Formaci\u00f3n del Esp\u00edritu Nacional<\/em> per ser, per damunt de tot, <em>buenos patriotas.<\/em> La manca de llibertat d&#8217;expressi\u00f3 de la dictadura franquista, va fomentar la corrupci\u00f3 en tots els camps a extrems inusitats i que encara avui patim, no em v\u00e0ren permetre diferenciar entre la vict\u00f2ria <em>-Avenida de la Victoria-<\/em> de nom\u00e9s uns -els <em>nacionales- <\/em>sobre els republicans &#8211;<em>rojillos- <\/em>i el que significa la llibertat <em>-Avinguda de la Llibertat-<\/em> fins molts anys despr\u00e8s.&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;La sent\u00e8ncia d&#8217;un Tribunal Constitucional caducat, sobre l&#8217;Estatut de Catalunya, ja retallat, \u00e9s, una altra vegada, la miserable vict\u00f2ria d&#8217;un nacionalisme espanyol &#8211;<em>Avenida de la Victoria-<\/em> sobre Catalunya i les aspiracions del\u00a0seu poble.\u00a0No es tracta de que surti una sent\u00e8ncia, sin\u00f3, de fer sortir, com\u00a0a joc de daus, la que m\u00e9s perjudiqui i humili\u00ef al poble catal\u00e0 que ja va referendar l&#8217;Estatut. I mai en una veritable democr\u00e0cia i en un r\u00e8gim mon\u00e0rquic parlamentari, sigui el tribunal que sigui, pot canviar all\u00f2 que el poble ha referendat. Tamb\u00e9, de passada, fer pal\u00e8s el menyspreu cap a el Congr\u00e9s, el Parlament, el Senat i l&#8217;Estat de les Autonomies que v\u00e0ren aprovar aquesta Llei Org\u00e0nica. Dif\u00edcilment el poble sobir\u00e0 acceptar\u00e0 aquesta classe d&#8217;automonia, aix\u00ed, com una democr\u00e0cia espanyola de baixa qualitat que limita les aspiracions dels pobles que actualment configuren l&#8217;Estat espanyol. Espanya \u00e9s i sempre ha estat <em>una naci\u00f3 de nacions.<\/em>&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;-Aquest \u00e9s el tracte que rep Catalunya despr\u00e8s de la seva extraordin\u00e0ria contribuci\u00f3 al desenvolupament econ\u00f2mic i social d&#8217;Espanya. Aquesta mal anomenada <em>solidaritat <\/em>sense l\u00edmit que fa que els recursos econ\u00f2mics que genera Catalunya, siguin administrats des de Madrid. Aquest \u00e9s el tracte que rep Catalunya despr\u00e8s del seu acolliment a milions de ciutadans espanyols, considerats catalans en tots els aspectes i tractats com a tals. Aquest \u00e9s el tracte que rep Catalunya per el seu exemple de coratge i valor democr\u00e0tics en dos fets claus: que un emigrant\u00a0andal\u00fas sigui l&#8217;actual i Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya -veur\u00edem que passaria si ni tant sols un catal\u00e0 intent\u00e9s optar a la presid\u00e8ncia d&#8217;una comunitat espanyola- i que l&#8217;actual Govern de Catalunya sigui de coalici\u00f3 com passa, per exemple, als m\u00e9s progressistes i democr\u00e0tics pa\u00efsos europeus. Aquest \u00e9s el tracte que rep Catalunya despr\u00e8s de les h\u00f2sties rebudes per part de les male\u00efdes dictadures espanyoles i, del <em>desde el recuerdo a Franco, <\/em>amb el <em>atado y bien atado <\/em>que impedeix encara avui, el ple desenvolupament de les aspiracions del poble catal\u00e0.&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;Aquest \u00e9s el tracte que rep Catalunya despr\u00e8s d&#8217;haver patit les cruels conseq\u00fc\u00e8ncies i repressi\u00f3 per part de les dictadures espanyoles. Despr\u00e8s de ser nomenat jerarca d&#8217;un Directori militar pel rei Alfons XIII, Miquel Primo de Rivera<em>, capit\u00e1n general de Catalu\u00f1a <\/em>prohibeix la bandera i la llengua catalanes en les corporacions p\u00fabliques, decret de Repressi\u00f3 del Separatisme, tribunals militars, prohibici\u00f3 de l&#8217;ensenyament del catal\u00e0, clausura del Centre Autonomista de Dependents del Comer\u00e7 i de la Ind\u00fastria, substituci\u00f3 de Josep Puig i Cadafalch per Alfons Sala i Argem\u00ed, de la <em>Uni\u00f3n Mon\u00e1rquica Nacional<\/em>, en la presid\u00e8ncia de la Mancomunitat de Catalunya, que\u00a0fou definitivament dissolta el juliol de 1925, tancament temporal de l&#8217;estadi del Club de Futbol Barcelona -xiulada, juny de 1925, que reb\u00e9 l&#8217;himne reial en un partit contra un equip angl\u00e8s-, negaci\u00f3 de la junta del Col.legi d&#8217;Advocats de Barcelona a redactar el seu anuari en castell\u00e0 (mar\u00e7 de 1926) i el desterrament del deg\u00e0, Ramon d&#8217;Abadal, i dels altres membres. Si les destitucions, empresonaments o deportacions de personalitats catalanes foren not\u00f2ries, probablement encara es veurien superades per la clausura de les m\u00e9s importants institucions representatives del pa\u00eds. Fer una llista exhaustiva d&#8217;aquests fets seria inacabable. Heus ac\u00ed alguns casos ben populars i diferents: destituci\u00f3 de Georges Dwelshauvers i de molts altres professors de la Universitat Nova de Barcelona que s\u00b4hi van solidaritzar, exili dels membres de la junta del Col.legi d&#8217;Advocats, destitucions i multes a nombrosos alcaldes, etc&#8230;Foren dissoltes organitzacions i entitats, com ara els Pomells de Joventut, l&#8217;Ateneu Popular d&#8217;Estudis Socials; tancat l&#8217;Orfe\u00f3 Catal\u00e0 i la Biblioteca Popular de la Dona, de Girona; travada i fiscalitzada l&#8217;obra de l&#8217;Institut d&#8217;Estudis Catalans, etc.&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8211;Amb l&#8217;actual situaci\u00f3 de la naci\u00f3 catalana davant els fets de l&#8217;Estatut de Catalunya, llan\u00e7at al TC espanyol per part del <em>Partido Popular<\/em>, cal que el president Montilla seguit per tot el poble catal\u00e0 que estima la nostra gran naci\u00f3, no accepti de cap manera una altra agressi\u00f3 contra l&#8217;autonomia, la llibertat i la democr\u00e0cia representats per la primera llei de Catalunya referendada per el poble catal\u00e0. Mai cap tribunal pot retallar ni\u00a0modificar all\u00f2 que els ciutadans han votat i referendat. <em>(Continuar\u00e0 en\u00a0un seg\u00fcent\u00a0cap\u00edtol ).&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8211;<a href=\"https:\/\/i0.wp.com\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/files\/2010\/05\/comorera-rexas-25401.jpg\"><img data-recalc-dims=\"1\" loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone size-medium wp-image-962\" src=\"https:\/\/i0.wp.com\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/files\/2010\/05\/comorera-rexas-25401-600x408.jpg?resize=600%2C408\" alt=\"\" width=\"600\" height=\"408\" \/><\/a><\/em><\/span><\/h3>\n<p style=\"text-align: justify\"><em>\u00a0\u00a0 <strong>L&#8217;avi<\/strong> apareixia, deia quatre paraules i despr\u00e9s entrava en contacte directe amb el p\u00fablic, saludant, fent petons a les criatures. Era un estil\u00a0pol\u00edtic gaireb\u00e9 nord-americ\u00e0, gens usual en terra catalana. Francesc Maci\u00e0 i Llu\u00e7\u00e0 (1859-1933), esdevingu\u00e9 un personatge m\u00edtic perqu\u00e8 la seva evoluci\u00f3, en un quart de segle d&#8217;activitat pol\u00edtica, coincid\u00ed, a grans trets, amb uns canvis fonamentals de la societat catalana. I Maci\u00e0 va saber, intu\u00eftivament, adaptar-s&#8217;hi amb \u00e8xit. La culminaci\u00f3 de l&#8217;obra pol\u00edtica de Maci\u00e0 fou la creaci\u00f3 del govern aut\u00f2nom del Principat i del partit que l&#8217;emmarcava. L&#8217;Esquerra Republicana de Catalunya, que obtingu\u00e9 l&#8217;\u00e8xit electoral m\u00e9s soroll\u00f3s de la hist\u00f2ria dels catalans -en les eleccions municipals del 12 d&#8217;abril de 1931-, quan encara no tenia un mes d&#8217;exist\u00e8ncia. <strong>(Ulisses-Els Pa\u00efsos Catalans).<\/strong><\/em><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><em>\u00a0\u00a0 Davant la situaci\u00f3 creada arreu de l&#8217;Estat espanyol pel viratge a la dreta del govern i que provoc\u00e0 la vaga general iniciada el 5 d&#8217;octubre de 1934, el govern de la Generalitat decid\u00ed enfrontar-se amb el poder central i el dia 6, davant la multitud aplegada a la pla\u00e7a de Sant Jaume de Barcelona, el president Companys proclam\u00e0 l&#8217;Estat Catal\u00e0 dins la Rep\u00fablica federal espanyola. L&#8217;actuaci\u00f3 r\u00e0pida i contundent de l&#8217;ex\u00e8rcit comandat pel general Batet ofeg\u00e0 tot seguit la iniciativa. Van ser detinguts Companys, Comorera, Mart\u00ed Esteva, Ventura Gassol,\u00a0Barrera, Mestres i Lluh\u00ed Vallesc\u00e0. El 15 d&#8217;octubre de 1940, el president Lluis Companys va ser afusellat en el castell de Montju\u00efc, despr\u00e9s d&#8217;un consell de guerra sumar\u00edssim.<strong>(Ulisses-Els Pa\u00efsos Catalans). <\/strong><\/em><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><em>&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;-<\/em><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><em>\u00a0\u00a0 <\/em><strong>LA RESPOSTA\u00a0 a la pregunta de la setmana.- La lluita de guerrilles aparegu\u00e9 de manera espont\u00e0nia en el decurs de la Guerra d&#8217;Espanya. L&#8217;avan\u00e7ada de les tropes franquistes comport\u00e0, arreu dels territoris sotmesos, la fugida de persones compromeses amb el r\u00e8gim republic\u00e0. Eren coneguts amb el nom de <em>maquis<\/em>.<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>\u00a0\u00a0\u00a0LA PREGUNTA de la setmana.- Amb l&#8217;entrada a Val\u00e8ncia, el 30 de mar\u00e7 de 1939, de les tropes franquistes, dirigides per el general Aranda, s&#8217;iniciava tamb\u00e9 al Pa\u00eds Valenci\u00e0 una etapa de forta repressi\u00f3, amb milers d&#8217;empresonats\u00a0i \u00e0dhuc condemnats a mort, com fou el cas del rector de la universitat de Val\u00e8ncia, afusellat el 1941. Quin era el seu nom?<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>\u00a0\u00a0 EL LEMA de la setmana.- <em>&#8220;Prefereixo fer cues a Moscou que ser un aturat a Am\u00e8rica&#8221;.<\/em> Rafael Albert\u00ed.<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">\u00a0\u00a0&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;-<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>\u00a0\u00a0 Vaig n\u00e9ixer el 1949 a Sant Joan de Palam\u00f3s, municipi independent fins poc despr\u00e8s d&#8217;acabada la guerra incivil espanyola. Amb la vict\u00f2ria del cop d&#8217;estat feixista contra la Rep\u00fablica lliure i democr\u00e0tica, esdevingu\u00e9ren quaranta anys de barbaritats dictatorials que encara avui paguem i ens arraconen als darrers llocs d&#8217;una Europa progressista i democr\u00e0tica. Encara [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":19,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[1,1049],"tags":[1605,2094,63,2100,832,286,2102,2097,132,2096,380,698,2099,2104,364,2103,301,289,2101,2095,2098],"class_list":["post-945","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","category-sempre-contra-catalunya","tag-bandera","tag-c","tag-catala","tag-companys","tag-cop-destat","tag-democracia","tag-destitucio","tag-franco","tag-futbol","tag-lestatut","tag-llengua","tag-llibertat","tag-macia","tag-mancomunitat","tag-mestres","tag-organitzacions-i-entitats","tag-parlament","tag-poble","tag-primo-de-rivera","tag-republica","tag-tracte"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjY-ff","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/945","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/users\/19"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=945"}],"version-history":[{"count":24,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/945\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":972,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/945\/revisions\/972"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=945"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=945"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=945"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}