{"id":945,"date":"2010-05-03T17:00:53","date_gmt":"2010-05-03T16:00:53","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/?p=945"},"modified":"2010-05-06T22:24:48","modified_gmt":"2010-05-06T21:24:48","slug":"macia-i-companys-des-del-record-fermesa-i-fidelitat-a-la-nacio-catalana-i","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/2010\/05\/03\/macia-i-companys-des-del-record-fermesa-i-fidelitat-a-la-nacio-catalana-i\/","title":{"rendered":"Maci\u00e0 i Companys des del record, fermesa i fidelitat a la naci\u00f3 catalana (I)"},"content":{"rendered":"

\u00a0\u00a0\"\"<\/a> Vaig n\u00e9ixer el 1949 a Sant Joan de Palam\u00f3s, municipi independent fins poc despr\u00e8s d’acabada la guerra incivil<\/em> espanyola. Amb la vict\u00f2ria<\/em> del cop d’estat feixista contra la Rep\u00fablica lliure i democr\u00e0tica, esdevingu\u00e9ren quaranta anys de barbaritats dictatorials que encara avui paguem i ens arraconen als darrers llocs d’una Europa progressista i democr\u00e0tica. Encara avui sentim les veus del Pamano, perqu\u00e8, el jou i les fletxes del nacionalisme espanyol segueixen menyspreant i\u00a0esclavitzant Catalunya. S\u00ed, vaig viure vint-i-cinc anys al barri de Sant Joan de Palam\u00f3s; a l’Avenida de la Victoria<\/em>, anomenada aix\u00ed per imposici\u00f3 franquista i, avui, afortunadament, Avinguda de la Llibertat. <\/em>Entre les h\u00f2sties dels mestres nacionales del Movimiento <\/em>-alguns for\u00e7ats a ser-ho-; les\u00a0de les for\u00e7es de seguretat franquistes i, m\u00e9s tard, els tractats de submissi\u00f3 de la Formaci\u00f3n del Esp\u00edritu Nacional<\/em> per ser, per damunt de tot, buenos patriotas.<\/em> La manca de llibertat d’expressi\u00f3 de la dictadura franquista, va fomentar la corrupci\u00f3 en tots els camps a extrems inusitats i que encara avui patim, no em v\u00e0ren permetre diferenciar entre la vict\u00f2ria -Avenida de la Victoria-<\/em> de nom\u00e9s uns -els nacionales- <\/em>sobre els republicans –rojillos- <\/em>i el que significa la llibertat -Avinguda de la Llibertat-<\/em> fins molts anys despr\u00e8s.————————————La sent\u00e8ncia d’un Tribunal Constitucional caducat, sobre l’Estatut de Catalunya, ja retallat, \u00e9s, una altra vegada, la miserable vict\u00f2ria d’un nacionalisme espanyol –Avenida de la Victoria-<\/em> sobre Catalunya i les aspiracions del\u00a0seu poble.\u00a0No es tracta de que surti una sent\u00e8ncia, sin\u00f3, de fer sortir, com\u00a0a joc de daus, la que m\u00e9s perjudiqui i humili\u00ef al poble catal\u00e0 que ja va referendar l’Estatut. I mai en una veritable democr\u00e0cia i en un r\u00e8gim mon\u00e0rquic parlamentari, sigui el tribunal que sigui, pot canviar all\u00f2 que el poble ha referendat. Tamb\u00e9, de passada, fer pal\u00e8s el menyspreu cap a el Congr\u00e9s, el Parlament, el Senat i l’Estat de les Autonomies que v\u00e0ren aprovar aquesta Llei Org\u00e0nica. Dif\u00edcilment el poble sobir\u00e0 acceptar\u00e0 aquesta classe d’automonia, aix\u00ed, com una democr\u00e0cia espanyola de baixa qualitat que limita les aspiracions dels pobles que actualment configuren l’Estat espanyol. Espanya \u00e9s i sempre ha estat una naci\u00f3 de nacions.<\/em>————-Aquest \u00e9s el tracte que rep Catalunya despr\u00e8s de la seva extraordin\u00e0ria contribuci\u00f3 al desenvolupament econ\u00f2mic i social d’Espanya. Aquesta mal anomenada solidaritat <\/em>sense l\u00edmit que fa que els recursos econ\u00f2mics que genera Catalunya, siguin administrats des de Madrid. Aquest \u00e9s el tracte que rep Catalunya despr\u00e8s del seu acolliment a milions de ciutadans espanyols, considerats catalans en tots els aspectes i tractats com a tals. Aquest \u00e9s el tracte que rep Catalunya per el seu exemple de coratge i valor democr\u00e0tics en dos fets claus: que un emigrant\u00a0andal\u00fas sigui l’actual i Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya -veur\u00edem que passaria si ni tant sols un catal\u00e0 intent\u00e9s optar a la presid\u00e8ncia d’una comunitat espanyola- i que l’actual Govern de Catalunya sigui de coalici\u00f3 com passa, per exemple, als m\u00e9s progressistes i democr\u00e0tics pa\u00efsos europeus. Aquest \u00e9s el tracte que rep Catalunya despr\u00e8s de les h\u00f2sties rebudes per part de les male\u00efdes dictadures espanyoles i, del desde el recuerdo a Franco, <\/em>amb el atado y bien atado <\/em>que impedeix encara avui, el ple desenvolupament de les aspiracions del poble catal\u00e0.———————————Aquest \u00e9s el tracte que rep Catalunya despr\u00e8s d’haver patit les cruels conseq\u00fc\u00e8ncies i repressi\u00f3 per part de les dictadures espanyoles. Despr\u00e8s de ser nomenat jerarca d’un Directori militar pel rei Alfons XIII, Miquel Primo de Rivera, capit\u00e1n general de Catalu\u00f1a <\/em>prohibeix la bandera i la llengua catalanes en les corporacions p\u00fabliques, decret de Repressi\u00f3 del Separatisme, tribunals militars, prohibici\u00f3 de l’ensenyament del catal\u00e0, clausura del Centre Autonomista de Dependents del Comer\u00e7 i de la Ind\u00fastria, substituci\u00f3 de Josep Puig i Cadafalch per Alfons Sala i Argem\u00ed, de la Uni\u00f3n Mon\u00e1rquica Nacional<\/em>, en la presid\u00e8ncia de la Mancomunitat de Catalunya, que\u00a0fou definitivament dissolta el juliol de 1925, tancament temporal de l’estadi del Club de Futbol Barcelona -xiulada, juny de 1925, que reb\u00e9 l’himne reial en un partit contra un equip angl\u00e8s-, negaci\u00f3 de la junta del Col.legi d’Advocats de Barcelona a redactar el seu anuari en castell\u00e0 (mar\u00e7 de 1926) i el desterrament del deg\u00e0, Ramon d’Abadal, i dels altres membres. Si les destitucions, empresonaments o deportacions de personalitats catalanes foren not\u00f2ries, probablement encara es veurien superades per la clausura de les m\u00e9s importants institucions representatives del pa\u00eds. Fer una llista exhaustiva d’aquests fets seria inacabable. Heus ac\u00ed alguns casos ben populars i diferents: destituci\u00f3 de Georges Dwelshauvers i de molts altres professors de la Universitat Nova de Barcelona que s\u00b4hi van solidaritzar, exili dels membres de la junta del Col.legi d’Advocats, destitucions i multes a nombrosos alcaldes, etc…Foren dissoltes organitzacions i entitats, com ara els Pomells de Joventut, l’Ateneu Popular d’Estudis Socials; tancat l’Orfe\u00f3 Catal\u00e0 i la Biblioteca Popular de la Dona, de Girona; travada i fiscalitzada l’obra de l’Institut d’Estudis Catalans, etc.————————————————————————–Amb l’actual situaci\u00f3 de la naci\u00f3 catalana davant els fets de l’Estatut de Catalunya, llan\u00e7at al TC espanyol per part del Partido Popular<\/em>, cal que el president Montilla seguit per tot el poble catal\u00e0 que estima la nostra gran naci\u00f3, no accepti de cap manera una altra agressi\u00f3 contra l’autonomia, la llibertat i la democr\u00e0cia representats per la primera llei de Catalunya referendada per el poble catal\u00e0. Mai cap tribunal pot retallar ni\u00a0modificar all\u00f2 que els ciutadans han votat i referendat. (Continuar\u00e0 en\u00a0un seg\u00fcent\u00a0cap\u00edtol ).—————————–\"\"<\/a><\/em><\/span><\/h3>\n

\u00a0\u00a0 L’avi<\/strong> apareixia, deia quatre paraules i despr\u00e9s entrava en contacte directe amb el p\u00fablic, saludant, fent petons a les criatures. Era un estil\u00a0pol\u00edtic gaireb\u00e9 nord-americ\u00e0, gens usual en terra catalana. Francesc Maci\u00e0 i Llu\u00e7\u00e0 (1859-1933), esdevingu\u00e9 un personatge m\u00edtic perqu\u00e8 la seva evoluci\u00f3, en un quart de segle d’activitat pol\u00edtica, coincid\u00ed, a grans trets, amb uns canvis fonamentals de la societat catalana. I Maci\u00e0 va saber, intu\u00eftivament, adaptar-s’hi amb \u00e8xit. La culminaci\u00f3 de l’obra pol\u00edtica de Maci\u00e0 fou la creaci\u00f3 del govern aut\u00f2nom del Principat i del partit que l’emmarcava. L’Esquerra Republicana de Catalunya, que obtingu\u00e9 l’\u00e8xit electoral m\u00e9s soroll\u00f3s de la hist\u00f2ria dels catalans -en les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931-, quan encara no tenia un mes d’exist\u00e8ncia. (Ulisses-Els Pa\u00efsos Catalans).<\/strong><\/em><\/p>\n

\u00a0\u00a0 Davant la situaci\u00f3 creada arreu de l’Estat espanyol pel viratge a la dreta del govern i que provoc\u00e0 la vaga general iniciada el 5 d’octubre de 1934, el govern de la Generalitat decid\u00ed enfrontar-se amb el poder central i el dia 6, davant la multitud aplegada a la pla\u00e7a de Sant Jaume de Barcelona, el president Companys proclam\u00e0 l’Estat Catal\u00e0 dins la Rep\u00fablica federal espanyola. L’actuaci\u00f3 r\u00e0pida i contundent de l’ex\u00e8rcit comandat pel general Batet ofeg\u00e0 tot seguit la iniciativa. Van ser detinguts Companys, Comorera, Mart\u00ed Esteva, Ventura Gassol,\u00a0Barrera, Mestres i Lluh\u00ed Vallesc\u00e0. El 15 d’octubre de 1940, el president Lluis Companys va ser afusellat en el castell de Montju\u00efc, despr\u00e9s d’un consell de guerra sumar\u00edssim.(Ulisses-Els Pa\u00efsos Catalans). <\/strong><\/em><\/p>\n

————————————————————————————-<\/em><\/p>\n

\u00a0\u00a0 <\/em>LA RESPOSTA\u00a0 a la pregunta de la setmana.- La lluita de guerrilles aparegu\u00e9 de manera espont\u00e0nia en el decurs de la Guerra d’Espanya. L’avan\u00e7ada de les tropes franquistes comport\u00e0, arreu dels territoris sotmesos, la fugida de persones compromeses amb el r\u00e8gim republic\u00e0. Eren coneguts amb el nom de maquis<\/em>.<\/strong><\/p>\n

\u00a0\u00a0\u00a0LA PREGUNTA de la setmana.- Amb l’entrada a Val\u00e8ncia, el 30 de mar\u00e7 de 1939, de les tropes franquistes, dirigides per el general Aranda, s’iniciava tamb\u00e9 al Pa\u00eds Valenci\u00e0 una etapa de forta repressi\u00f3, amb milers d’empresonats\u00a0i \u00e0dhuc condemnats a mort, com fou el cas del rector de la universitat de Val\u00e8ncia, afusellat el 1941. Quin era el seu nom?<\/strong><\/p>\n

\u00a0\u00a0 EL LEMA de la setmana.- “Prefereixo fer cues a Moscou que ser un aturat a Am\u00e8rica”.<\/em> Rafael Albert\u00ed.<\/strong><\/p>\n

\u00a0\u00a0————————————————————————————————————————————————————————-<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00a0\u00a0 Vaig n\u00e9ixer el 1949 a Sant Joan de Palam\u00f3s, municipi independent fins poc despr\u00e8s d’acabada la guerra incivil espanyola. Amb la vict\u00f2ria del cop d’estat feixista contra la Rep\u00fablica lliure i democr\u00e0tica, esdevingu\u00e9ren quaranta anys de barbaritats dictatorials que encara avui paguem i ens arraconen als darrers llocs d’una Europa progressista i democr\u00e0tica. Encara […]<\/p>\n","protected":false},"author":19,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[1,1049],"tags":[1605,2094,63,2100,832,286,2102,2097,132,2096,380,698,2099,2104,364,2103,301,289,2101,2095,2098],"class_list":["post-945","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","category-sempre-contra-catalunya","tag-bandera","tag-c","tag-catala","tag-companys","tag-cop-destat","tag-democracia","tag-destitucio","tag-franco","tag-futbol","tag-lestatut","tag-llengua","tag-llibertat","tag-macia","tag-mancomunitat","tag-mestres","tag-organitzacions-i-entitats","tag-parlament","tag-poble","tag-primo-de-rivera","tag-republica","tag-tracte"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjY-ff","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/945","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/users\/19"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=945"}],"version-history":[{"count":24,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/945\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":972,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/945\/revisions\/972"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=945"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=945"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=945"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}