{"id":9463,"date":"2014-11-01T19:25:57","date_gmt":"2014-11-01T18:25:57","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/?p=9463"},"modified":"2014-11-01T19:25:57","modified_gmt":"2014-11-01T18:25:57","slug":"un-exercit-sense-armes-pero-no-sense-forca","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/2014\/11\/01\/un-exercit-sense-armes-pero-no-sense-forca\/","title":{"rendered":"“Un ex\u00e8rcit sense armes, per\u00f2 no sense for\u00e7a”"},"content":{"rendered":"

<\/h1>\n

Per\u00f2 mai al llarg de la seva hist\u00f2ria, Washington havia viscut una representaci\u00f3 com la que s’esdevingu\u00e9 el 28 d’agost de 1963 que pogu\u00e9s rivalitzar amb les altres en grandesa i esplendor. Entre les quasi dues-centes cinquanta mil persones que aquell dia es traslladaren a la nostra capital, s’hi trobaven moltes autoritats i celebritats; tot i aix\u00ed la font de m\u00e9s gran emoci\u00f3 fou la multitud de gent senzilla que eren all\u00e0 en majestuosa dignitat per a donar testimoni de la seva resoluci\u00f3 un\u00e0nime de guanyar la veritable democr\u00e0cia aqu\u00ed i ara… La immensa multitud no era m\u00e9s que el cor bategant vivament d’un moviment noble de cap a cap. Era un ex\u00e8rcit sense armes, per\u00f2 no sense for\u00e7a. Era un host on ning\u00fa havia estat reclutat sota coacci\u00f3. Desfilaren conjuntament blancs i negres, gent de totes les edats… Era un ex\u00e8rcit combatent i tot i aix\u00ed ning\u00fa podia adonar-se que la seva arma m\u00e9s poderosa era l’amor.\u00a0<\/span><\/h2>\n

\"PHO50649cb4-0c0e-11e3-bcae-1b2f86150ff8-805x453-600x337\"<\/a><\/h2>\n

<<Marxa sobre Washington>>, l’agost del 1963<\/span><\/h2>\n

 <\/p>\n

Era un ex\u00e8rcit sense armes, per\u00f2 no sense for\u00e7a. Era un host on ning\u00fa havia estat reclutat sota coacci\u00f3. Desfilaren conjuntament blancs i negres, gent de totes les edats…Era un ex\u00e8rcit combatent i tot i aix\u00ed ning\u00fa podia adonar-se que la seva arma m\u00e9s poderosa era l’amor. (Imatge: blogs.elpunt.cat).<\/span><\/h3>\n

<\/h2>\n

La <<Marxa sobre Washington” havia d’aportar la prova que la poblaci\u00f3 negra d’Am\u00e8rica estava disposada i capacitada per a formular les seves peticions no violentament. Els t\u00f2pics negatius, plens de prejudicis, havien de ser corregits. Entre d’altres, el projecte legal hagu\u00e9 de ser aprovat per insist\u00e8ncia del president Kennedy. Entre m\u00e9s d’un quart de mili\u00f3 de persones, s’hi trobaven seixanta mil blancs. Desfilaren des del monument a Washington fins al monument a Lincoln. Llavors la cantant Camilla Williams inici\u00e0 la manifestaci\u00f3 que dur\u00e0 tres hores. Seguiren A.Philip Randolph, el sindicalista, el pastor Fred Shuttlesworth, Roy Wilkins (NAACP), John Lewis (SNCC) i altres. Mahalia Jackson cant\u00e0 i reun\u00ed els presents amb la for\u00e7a de la seva poderosa veu. Sota una calor despietada, esperaren pacientment, en la consci\u00e8ncia d’estar participant en un esdeveniment hist\u00f2ric.<\/h2>\n

\"mrcha<\/a><\/h2>\n

El reverend Martin Luther King Jr.<\/span><\/h2>\n

<\/h3>\n

<<Majestuosa dignitat de la multitud per a donar testimoni de la seva resoluci\u00f3 un\u00e0nime de guanyar la veritable democr\u00e0cia aqu\u00ed i ara…>>(Gerd Presler).<\/span><\/h1>\n

<\/h3>\n

<\/h3>\n

(Imatge: comunidades.diarioinformacion.com)<\/span><\/h3>\n

 <\/p>\n

A. Philip Randolph present\u00e0 llavors King Jr. com a <<l\u00edder moral de la naci\u00f3>>. King comen\u00e7\u00e0 a parlar, es deix\u00e0 anar al cap de poques frases del text que duia escrit i s’abandon\u00e0 al moment de la inspiraci\u00f3 immediata, <<mentrestant s’aixec\u00e0 una veu poderosa sobre la multitud i eix\u00ed cap al m\u00f3n. En aquest dia per a tots nosaltres fou -en arribar les seves paraules d’un lloc elevat-, com si parlessin a trav\u00e9s d’ell i passessin a la multitud extasiada que tenia davant. El cel es f\u00e9u present i tots nosaltres sembl\u00e0rem canviats>>, cont\u00e0 Coretta King.\u00a0(Gerd Presler a Martin Luther King).\u00a0<\/span><\/span><\/h2>\n

\"MartinLutherKing_1\"<\/a><\/h1>\n

<<mentrestant s’aixec\u00e0 una veu poderosa sobre la multitud i eix\u00ed cap al m\u00f3n…>>. (Imatge: directa.cat).<\/span><\/h3>\n

 <\/p>\n

<<M’alegro de prendre part amb vosaltres en un esdeveniment que passar\u00e0 a la hist\u00f2ria del nostre pa\u00eds com la m\u00e9s gran manifestaci\u00f3 per la llibertat. Fa cent anys un gran americ\u00e0, sota l’ombra simb\u00f2lica del qual som avui aqu\u00ed, sign\u00e0 la proclamaci\u00f3 de l’emancipaci\u00f3. Aquest significatiu decret fou un senyal d’esperan\u00e7a per a milions d’esclaus negres, que foren marcats per les flames de la injust\u00edcia destructura. Arrib\u00e0 com una joiosa albada despr\u00e9s de la llarga nit \u00a0de la seva captivitat. Per\u00f2 cent anys m\u00e9s tard el negre no \u00e9s lliure encara. Cent anys m\u00e9s tard la vida dels negres \u00e9s encara mutilada per les manilles de la segregaci\u00f3 racial i les cadenes de la descriminaci\u00f3. Cent anys m\u00e9s tard, el negre viu en l’illa solit\u00e0ria de la pobresa enmig \u00a0d’un gran oce\u00e0 de riquesa material. Cent anys m\u00e9s tard el negre llangueix encara al marge de la societat americana i es troba a l’exili a la seva pr\u00f2pia terra. Per aix\u00f2 hem vingut avui aqu\u00ed per dramatitzar una situaci\u00f3 vergonyosa. En un sentit estricte, hem vingut a la capital del nostre pa\u00eds per cobrar un xec. Quan els arquitectes de la nostra rep\u00fablica escrigueren les grandioses paraules de la Constituci\u00f3 i de la Declaraci\u00f3 de la Independ\u00e8ncia, signaren un pagar\u00e9 que tots els americans haurien d’estar autoritzats a cobrar. Aquest pagar\u00e9 t\u00e9 la promesa que tots els homes -s\u00ed, els negres igual com els blancs- tenen garantits els drets inalienables a la vida, la llibertat i la recerca de la felicitat. \u00c9s evident avui que Am\u00e8rica no ha satisfet els seus compromisos pel que fa als ciutadans negres. En comptes de complir els seus deures sagrats, Am\u00e8rica ha donat als negres un xec que ha retornat amb la nota: “Sense fons.” Per\u00f2 refusem de creure que el banc de la just\u00edcia estigui en bancarrota. Refusem de creure que no hi ha prou diners a les caixes de cabals de l’oportunitat…>>.(segueix el parlament).\u00a0(Reverend Martin L.King, 28 agost 1963).<\/span><\/span><\/h2>\n

<\/h1>\n

\"march_mlk\"<\/a><\/h1>\n

Tots junts, units<\/span><\/h3>\n

 <\/p>\n

(Imatge: www.pressenza.com)<\/span><\/h3>\n

 <\/p>\n

El v\u00eddeo<\/span><\/h1>\n

 <\/p>\n

Si tenen a b\u00e9, poden puntejar les adreces de v\u00eddeo seg\u00fcents:<\/span><\/h3>\n

\u00a0CU0opfi2avM<\/a><\/p>\n

\u00a0<\/span>l49N8U3d0Bw<\/a><\/h1>\n

———————————————————-<\/h1>\n

 <\/p>\n

<\/h1>\n

El Deure i la Gl\u00f2ria<\/span><\/h2>\n

<\/h2>\n

<<…govern, del poble, pel poble, i per al poble…>><\/span><\/h2>\n

Abraham Lincoln<\/span><\/h2>\n

(Gettysburg, 1863)<\/span><\/h2>\n

 <\/p>\n

<\/h1>\n

<<Les nostres forces militars nom\u00e9s tenen per objectiu mantenir la pau>>. (President Kennedy).<\/span><\/h1>\n

<\/h1>\n

<\/h2>\n

<\/h2>\n

<<…per assegurar aquests extrems, les armes de Nord-Am\u00e8rica no s\u00f3n armes provocatives; estan perfectament controlades i dissenyades per a dissuadir, i capacitades per fer d’aquestes un \u00fas selectiu. Les nostres forces militars nom\u00e9s tenen per objectiu mantenir la pau i saben reprimir-se perfectament. Els nostres diplom\u00e0tics han rebut tota classe d’instruccions per evitar innecessaris frecs i irritacions i evitar aix\u00ed mateix tota hostilitat purament ret\u00f2rica…>>.\u00a0(President John F.Kennedy, Universitat Americana, Washington, D.C., 10 juny 1963).<\/span><\/span><\/h2>\n

<\/h1>\n

<\/h1>\n

<\/h1>\n

Pau, Paz, Peace<\/span><\/h1>\n

 <\/p>\n

\"131113152709_kennedypromo0\"<\/a><\/h2>\n

Desembre 1961: John F.Kennedy inaugura el projecte habitacional de ‘Ciudad Techo’ a Col\u00f2mbia, al costat del president colombi\u00e0 Alberto Lleras. Just\u00edcia social en lloc de bombardeigs. (Imatge: www.bbc.co.uk).<\/span><\/h2>\n

<\/h2>\n

\"6847543959_3815b3399a_z\"<\/a>\u00a0<\/span><\/h2>\n

\u00a0Ciutat Kennedy: la m\u00e9s gran petja de JFK a Am\u00e8rica Llatina. El record de John F.Kennedy a Bogot\u00e0 s’est\u00e9n per quasi 4.000 hect\u00e0rees i \u00e9s la llar d’aproximadament 1,5 milions d’habitants. (Imatge: www.flickr.com).<\/span><\/h2>\n

<\/h2>\n

El v\u00eddeo<\/span><\/h2>\n

Si tenen a b\u00e9, poden veure els v\u00eddeos seg\u00fcent:<\/span><\/h2>\n

 <\/p>\n

TnYTLqhrZEs<\/a><\/h1>\n

<\/h1>\n

GoKzCff8Zbs<\/a><\/h1>\n

 <\/p>\n

———————————————————-<\/h1>\n

<\/h1>\n

<\/h1>\n

\u00a0Su\u00e1rez, temps d’una anyorada i volguda democr\u00e0cia<\/span><\/h1>\n

 <\/p>\n

<\/h2>\n

Reculada de l’autonomia constitucional a Espanya naci\u00f3 de nacions constretes i amargades, sobretot a Catalunya i amb els governs del ‘Partido Popular’<\/h2>\n

<\/h2>\n

<\/h2>\n

<<…El problema de les nacionalitats i regions espanyoles no es pot resoldre ni en una, ni en dos, ni en tres generacions i tamb\u00e9 hi ha que insistir en que no nom\u00e9s \u00e9s un problema de descentralitzaci\u00f3…>>. (Professor Juan Jos\u00e9 Linz, en el Col.legi d’Advocats de Barcelona, mar\u00e7 1977).<\/span><\/h2>\n

 <\/p>\n

\"tarradellas-principal\"<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

\u00a0Tarradellas junt al president Adolfo Su\u00e1rez en una de les seves reunions a favor de la democr\u00e0cia i del progr\u00e9s social i econ\u00f2mic de Catalunya i Espanya. Temps d’enteniment, raciocini, grandesa, pau i Estatut d’Autonomia. No pas temps de portar l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, referendat pel poble, a un Tribunal Constitucional no renovat. (Imatge:especiales.tiempodehoy.com).<\/span><\/h2>\n

\"DOCU_GRUPO\"<\/a><\/span><\/h2>\n

Santiago Carrillo i el president Adolfo Su\u00e1rez<\/span><\/h2>\n

(Imatge: www.elcorreo.com)\u00a0<\/span><\/h2>\n

 <\/p>\n

\"rev_033388\"<\/a><\/p>\n

\u00a0<\/a><\/p>\n

Any 1977. El president del Govern Adolfo Su\u00e1rez i els l\u00edders pol\u00edtics -Enrique Tierno, Santiago Carrillo, Josep Maria Triginer, Joan Revent\u00f3s, Felipe Gonz\u00e1lez, Juan Ajurriaguerra, Manuel Fraga, Leopoldo Calvo Sotelo i Miquel Roca- signants dels Pactes de la Moncloa. Temps de di\u00e0leg, de pacte, de democr\u00e0cia i d’allunyament del poder absolut. (Imatge:www1.seg-social.es).<\/span><\/h2>\n

\"Concert-per-la-Llibertat-los-m_54376427532_53699622600_601_341<\/a><\/p>\n

\u00a0Com s’ha arribat a aquesta situaci\u00f3?<\/span><\/h2>\n

<\/h2>\n

\u00a0Independentisme a Catalunya any 2012: 29% (govern del ‘Partido Popular’). Independentisme a Catalunya any 2014: 86,4% (govern del ‘Partido Popular’). (Imatge: www.lavanguardia.com).<\/span><\/h2>\n

 <\/p>\n

<<En las aguas agitadas de los meses preelectorales, una cuesti\u00f3n emerg\u00eda repetidamente: \u00bfEspa\u00f1a es una, Espa\u00f1a es varia? La cuesti\u00f3n era antigua. Puesto que el Estado espa\u00f1ol, como la mayor\u00eda de los estados, se form\u00f3 hist\u00f3ricamente por integraci\u00f3n de pueblos con personalidades propias m\u00e1s o menos acusadas. La singularidad de Espa\u00f1a, y en aquellos meses de manifestaba de manera retumbante, era que no se hab\u00eda encontrado a\u00fan la forma jur\u00eddica e institucional adecuada a la realidad.<\/span><\/h2>\n

El r\u00e9gimen del general Franco hab\u00eda optado rigurosamente por la unidad con desprecio de la pluralidad. Las consecuencias fueron previsibles: las pluralidades menospreciadas y oprimidas se reafirmaron m\u00e1s en su identidad, y no fueron ya las nacionalidades o pueblos con lengua propia y mayor personalidad diferenciada, Catalunya i el Pa\u00eds Vasco, las que reclamaran en declaraciones de partidos, pintadas en paredes, y voces en manifestaciones su deseo de ser ellas mismas, sino que otro pueblo tambi\u00e9n con lengua propia, Galicia, aun cuando con personalidad menos afirmada, lo hizo. Y, m\u00e1s a\u00fan, regiones que hab\u00edan mostrado poca tendencia a reivindicar su peculiaridad ante el centralismo, como Andalucia, empezaron a manifestarla con mayor fuerza. Y Canarias, con viejos problemas econ\u00f3micos agravados por las reivindicaciones pesqueras de Marruecos. Y el Pa\u00eds Valenciano, dividido entre los que miraban hacia Barcelona y los que miraban hacia Madrid, y Baleares y Asturias. Y Arag\u00f3n. Y Extremadura, desde su subdesarrollo. E incluso Castilla, donde hab\u00eda quienes pensaban que el centralismo s\u00f3lo favorec\u00eda a Madrid y no a las tierras mesetarias…>>, any 1977. (Difusora Internacional S.A.)<\/span><\/h2>\n

———————————————————<\/h1>\n

<\/h1>\n

<\/h1>\n

Els\u00a0<\/span>colors\u00a0del\u00a0m\u00f3n<\/span><\/span><\/span><\/h1>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

\"Melilla\"<\/a><\/h2>\n

\u00a0<\/span><\/h2>\n

\u00a0(Imatge: www.vigoalminuto.com)<\/span><\/h2>\n

<\/h2>\n

\u00a0\"melilla<\/a><\/span><\/h2>\n

 <\/p>\n

\u00a0(Imatge: www.ecorepublicano.es)<\/span><\/h2>\n

 <\/p>\n

Dany, l’immigrant camerun\u00e9s colpejat per agents de la Gu\u00e0rdia Civil a Melilla, ha perdut un rony\u00f3 i roman paralitzat de la meitat del seu cos, segons informaci\u00f3 de l’ONG Prodein. Una vegada m\u00e9s, la Comissi\u00f3 Europea demana explicacions a Espanya per la viol\u00e8ncia utilitzada.<\/span><\/h2>\n

 <\/p>\n

***********************************************<\/span><\/h1>\n

\u00a0<\/span><\/h2>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Per\u00f2 mai al llarg de la seva hist\u00f2ria, Washington havia viscut una representaci\u00f3 com la que s’esdevingu\u00e9 el 28 d’agost de 1963 que pogu\u00e9s rivalitzar amb les altres en grandesa i esplendor. Entre les quasi dues-centes cinquanta mil persones que aquell dia es traslladaren a la nostra capital, s’hi trobaven moltes autoritats i celebritats; tot […]<\/p>\n","protected":false},"author":19,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[1114],"tags":[33469,1582,33470,33473,77,33468,32575,33464,1055,33474,561,33477,33472,24234,33462,10993,33480,31473,31237,698,21135,2312,1740,33466,827,33476,33463,33461,33467,33471,1289,33479,33465,1879,26211,1919,33423,26106,33475,26277,33478],"class_list":["post-9463","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-salvar-la-democracia","tag-andalucia","tag-armes","tag-canarias","tag-castilla","tag-catalunya","tag-centralismo","tag-compromisos","tag-descentralitzacio","tag-drets","tag-emocio","tag-espana","tag-exercit","tag-extremadura","tag-grandesa","tag-hostilitat","tag-injusticia","tag-king-jr","tag-lexili","tag-lengua","tag-llibertat","tag-lliure","tag-manifestacio","tag-martin-luther-king","tag-menospreciadas","tag-militars","tag-multitud","tag-nacionalitats","tag-objectiu","tag-oprimidas","tag-pais-valenciano","tag-pau","tag-peticions","tag-pluralidad","tag-pobresa","tag-president-john-f-kennedy","tag-president-kennedy","tag-pueblos","tag-segregacio","tag-senzilla","tag-veu","tag-washington"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjY-2sD","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9463","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/users\/19"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9463"}],"version-history":[{"count":36,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9463\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9513,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9463\/revisions\/9513"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9463"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9463"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9463"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}