Al peu del Canigó

Els del nord, quan pensem en productes nord-catalans que puguin passar la frontera, pensem generalment en un vi, un oli, la rosada dels Pirineus, uns abricots? Segurament tots aquests tots productes mereixerien ser més coneguts al sud. I un vermut? Qui al Rosselló s’atreviria a suggerir d’exportar un vermut a Catalunya Sud (al país del vermut amb olives)? Ningú evidentment, jo tampoc. Doncs aquest diumenge a Girona he participat a una experiència sorprenent: un taller-degustació de vermuts. Era una de les nombroses activitats organitzades en el marc del Fòrum Gastronòmic de Girona. Parlant de vermuts doncs, el mestre de cerimònia, Salvador Garcia, crític gastronòmic, va seduir l’auditori fent-nos descobrir les subtileses de sis begudes: un Campari, un Noilly Prat, un Yzaguirre, un vermut de Falset, un Ramazotti i un Byrrh. Salvador Garcia va deixar clar que entre els sis, n’hi havia tres de catalans: l’Yzaguirre, de Reus, el de Falset, i el Byrrh, de Tuïr. Primera observació: el Byrrh era el més desconegut entre el públic gironí; un nom (re)conegut arreu de l’Estat francès, però desconegut trenta quilòmetres al sud de Tuïr. Segona observació, diversos participants van situar el Byrrh entre els seus dos vermuts preferits dels sis que vam tastar.

Degustació de vermuts al Fòrum Gastronòmic.

Poc rossellonesos apostaríem sobre el Byrrh com a producte rossellonès amb possibilitats d’èxit al sud de l’Albera i és molt possible que ens equivoquem.  Els del Rosselló coneixem tant el Byrrh, que l’hem descuidat. Però hi ha parts del país català on “fer el vermut” és un ritual tant o més seriós com “beure un pastis”; i allà, els cellers de Tuïr haurien de ser-hi més presents.