Al peu del Canigó

A Londres, joves que assalten botigues; a Nimes pagesos que paren camions carregats de fruita “d’Espanya i Itàlia” i els buiden enmig de l’autopista. No hi busquem semblances, hi ha una diferència flagrant: al Regne Unit la policia persegueix els assaltants i intenta detenir-los. A l’autopista prop de Nimes, la policia francesa té les mans a l’esquena i contempla l’acció dels pagesos limitant-se a vigilar que els conductors acollonits als quals estant tirant la mercaderia es quedin tranquils.Un company de Girona em pregunta com pot ser que la policia es quedi tant passiva davant de fets com aquests, i creu que si es toleren fets així, el que s’acaba fent és una crida a l’autodefensa i a més violència. I jo com a fill de pagesos, d’hortolans del Rosselló, no me veig en cor de contradir-lo. Segurament els pagesos que van abandonar el seu camp més aviat per anar a buidar camions aquest dimarts passat són persuadits d’actuar amb raó contra una injustícia. Potser els joves que cremen i assalten botigues també en són persuadits. S’han de deixar fer? Als pagesos del nord no els falten pas bons arguments per rebel·lar-se, però reduir la injustícia de la qual són víctimes a eslògans dels anys 70, com quan cridaven “No a l’entrada d’Espanya al Mercat Comú”, no ajuda pas a avançar. I menys encara quan saben perfectament que cinquanta quilòmetres més avall hi ha uns altres pagesos -i camioners, no els descuidem- que penquen i sobreviuen com poden, com ells.