_

Vindrà un dia, no en tingueu cap dubte, que molts espanyols es lamentaran de tots aquets anys de campanyes d’ofenses, d’injúries, d’infàmies, de befes i d’ultratges. La catalanofòbia està cavant una fosa important en el sentiments de molts catalans que serà molt difícil superar i necessitarà generacions. Res es gratis. Primer van ser els populars recollint signatures per tot Espanya contra Catalunya, un fet que ells, en el seu moment, en treien pit i també vots, però avui ja hi ha militants del PP que reconèixer que allò va ser un gran error, però la memòria ens ha quedat i no ho oblidem. La sentència del TC contra l’Estatut votat en referèndum, avui la majoria de la gent assenyada reconeix que fou un error greu, i va ser guspira que va canviar el sentiment de molts catalans que havíem pensat que encara era possible una convivència, o el que se’n diu: un encaix. A partir d’aquí hi hem de sumar les continuades campanyes de catalanofòbies de molts polítics del PSOE, de tots els líders del PP i de C’s, de la gran majoria de presidents autonòmics, de la gran majoria dels medis de comunicació espanyols, del sindicats de la GC i de la PN, de jutges i de fiscals i de majoria dels articulistes espanyols i intel·lectuals i artistes. “Los espanyoles somos moralment superiores a los nacionalistes” Arcadi Espada. És un exemple. Portem anys amb aquesta pluja d’incomprensió i supèrbia dels que pensen que són els únics posseïdors de la veritat absoluta, i aquest sentiment de rebuig i de menysteniment va quallant en el sentiment català. Personalment sovint em sento ofès per declaracions i d’accions que em venen de l’espanyolisme, perquè noto en ell un sentiment de supèrbia de prepotència i de superioritat moral, atuïdor i ara mateix tinc la convicció que ells ens volen no com iguals, sinó com a subordinats i vençuts. Provablement és la seva herència del passat que la podrien justificar com a “dret de conquesta”. El procés els ha despertat totes les seves fòbies que tenien controlades mentre nosaltres érem un poble servil i no pensàvem amb la llibertat. Una vegada hem reclamat el nostre dret, s’ha destapat la caixa del trons i n’han sortit tots els diables històrics i que molts il·lusos pensaven que s’havien superat. “El franquisme és tant viu com en l’any 1978 i habita en molts partits polítics, el l’exèrcit, en les forces de seguretat, en la judicatura, en molts sector de la premsa i d’articulistes i de la CEOE. I també hem comprovat que habita en certs sectors de l’esquerra. Hem descobert que l’extrema dreta hi és, i malgrat vulguin amagar-ho, hi són. Amb l’esquer de la catalanofòbia han sortits tots pensant que la seva presència i violència ( amb el “a por ellos”) complien el sagrat mandat de defensar la unitat d’Espanya fins i tot amb l’espasa. Això ja ve de Covadonga i més tard del dictador Franco quan li va ordenar al Rei que havia nomenat, que defensés la unitat d’Espanya. Aquesta Espanya ha creat una fossa sentimental a una gran part de catalans, i ja alguns d’allà, que s’adonen d’aquest distanciament, es comencen a espantar del preu d’aquest trencament i del temps i dels costos per reconduir-ho.

Un altre fet que ja els comença a preocupar és aquest efecte indesitjats per ells de la independència econòmica. Em consta que la CEOE els preocupa molt que cada vegada més l’economia catalana exporti més i depengui menys dels intercanvis amb Espanya. En una situació anormal, la patronal els hauria d’agradar que passés això, però veuen a Catalunya com els díscols, i saben que com menys dependència tinguem del marcat espanyol, menys capacitat de domini ens tindran. I quan aquest fenomen, que s’està produint amb gran èxit, passi en coneixement dels polítics, no ens estranyi que comencin accions encaminades a boicotejar-nos mercats i produccions. Les campanyes de boicots contra els productes catalans, ens han servit precisament per obrir-nos més i no dependre tant d’ells.

I vindrà un moment que els espanyols diran que fem coses, que som collonuts, treballadors,…serà l’època de la seducció, però molta part de la societat catalana ja l’haurem desconnectat. És el què passa!

2018-09-08 Procés de desconnexió