El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/estevevilanova
Articles
Comentaris

 

Segurament en fico en un terreny llefiscós i propi de molta demagògia, però honestament penso que ho haig de dir puix que la decència amb el què penso no em permet sotmetrem a la dictadura de l’opinió creada que ja fa anys va denunciar Jean-François Revel. Deia i avisava el pensador italià Giovanni Sartori en la seva obra La societat multi ètnica que fins i tot la tolerància té una tolerància passada la qual, com una molla, es trenca. Aquest pensament m’ha vingut a la memòria aquests dies que he escoltat moltes proclames que entrarien en el que en deia Max Weber, la caritat cristiana, però que en política a la llarga poden tenir uns efectes devastadors. Em nego a pensar que les societats italianes, alemanyes, austríaques,… siguin societat menys sensibles que nosaltres amb les penúries de la immigració. Detesto, i a més em fan por, aquells que van pel món amb una superioritat moral. L’història ens dius d’aquests que són els que han provocat més dolor i més horrors.

Per desnaturalitzar el què està passant amb aquest països que l’extrema dreta té un poder inusitat, aquí ho focalitzen en els líders i mentre ells hi veuen l’histrionisme d’aquets, jo hi veig representants socials que hi són amb vots populars. És a dir, aquí hi veig a molta gent que els hi han donat el seu vot. I què ha passat perquè això passés i passés tant ràpidament? Primer de tot que els líders de sempre davant d’un problema greu l’han minimitzat pensant que així enganyarien a la gent, i aquests no s’han deixat enganyar. No han esta honestos i parlar al seu poble com s’ha de fer amb els adults: dient la veritat.

Ara a Catalunya tenim un problema greu que veig un silenci que, com a mínim, és un silenci imprudent. Em refereixo amb aquesta gran vinguda d’immigrants menors no acompanyats, i en voldria fer unes quantes reflexions. La primera, és que l’UE i Espanya està pagant una quantitat importantíssima de diners al govern del Marroc perquè faci de tap a la immigració. Això funciona més o menys bé, tot i que ells ho fan servir com una eina de pressió a Espanya i a l’UE per assolir objectis. I la pregunta és, en el pacte no hi és l’aturada de joves marroquins? I si aquets, per les circumstancies que siguin, arribar aquí, perquè no és possible retornar-los? Cap indicador de l’ONU ni d’Unicef diu que el Marroc sigui un país hostil amb els seus joves. Entendria aquesta protecció si fos un país amb guerra, però aquest no es el cas.

El segon cas és que no veig que el Govern de la Generalitat hagi demanat quin son els criteris i les formes per les quals s’envien en autocars pagats per l’administració andalusa, centenars de nois a Barcelona i se’ls abandona a qualsevol plaça. Això és protecció de la infància? En el repartiment hi ha solidaritat o intencionadament els envien cap a qui? Realment és sostenible tot aquest flux? Per més tolerància qui hi hagi aquí per la seva acollida, quanta tolerància tindrem? Què passarà quan s’hagi esgotat la tolerància? Perquè en una evidència de portes obertes com és ara sense cap límit en nombre ni en el temps, algú pot pensar que la tolerància serà infinita? Què passarà quan s’acabi la tolerància o els recursos? Estem preparats pel moment?

Sospito que una de les causes que avui tinguin èxit aquests partits europeus contraris a la immigració, és perquè en el seu dia cap dels líders polítics no van respondre aquestes preguntes, que reconec són incòmodes, però en política voler viure en la comoditat té greus riscos.