Llegint part de l’entrevista que Eugeni Gay va fer a TV3, em vagi adonar perfectament de dos tipus de comportaments que si els hagués de personalitzar diria: comportament Eugeni Gay i comportament Raül Agné. El primer com vostès saben és un gran jurista nascut a Catalunya i proposat pel nacionalisme català al Tribunal Constitucional, i el segons és l’actual entrenador del Girona Club de Futbol, i nascut a Maquinensa, població situada a l’Aragó. En l’entrevista televisiva, Eugeni Gay diu: “ el dret no és innocent, la nostra Constitució és una constitució política” i fa una declaració de principis: “ en el TC no exerceixo de català, sinó de jurista”. Raül Agné, és un entrenador de futbol, i repeteix que no vol ser res més que un entrenador de futbol, però aquesta intenció de principis no entra en contradicció amb mantenir la seva dignitat de català i quan se li priva el dret de parlar-lo es revela, diu que no ho entén i marxa. El mateix Gay diu que el dret no és innocent i que la Constitució és una constitució política, doncs si fem un sil·logisme podem arribar a la conclusió que la seva tasca no és ser català ni sentir-se català allà, però sí que és un jurista-polític i si és un jurista-polític no català, deu ser d’algú altre. En aquest país, de vegades la gent del futbol ens donen grans lliçons.

A mi sempre m’ha estranyat que un dels debats més important d’aquests primers dies del nou govern per part de l’oposició sigui els famosos 80 km hora i l’anticicló. I m’ha sorprès perquè com a persona del carrer que més o menys està informada del què passa i dels problemes que tenim a resoldre, això dels 80 km, per dir-ho d’una forma atribuïda al mestre Josep Pla: és una absoluta collonada. Però a més a més és una polèmica interessada i polititzada, engreixada per certs elements resistents de l’antic govern i per una premsa i ràdio que també s’hi ha abonat. Que la famosa iniciativa dels 80 km per hora era una normativa poc pensada fins i tot el mateix govern que ho va fer, ho reconeix. Ens ho demostra el mateix expresident José Montilla, quan el 24 d’octubre passada, va declarar a RAC1 que “introduiria correccions als 80 km per hora” Només puc entendre aquesta polèmica, al fet que de tota l’obra del Tripartit, a qui se l’hi ha desmantellat pràcticament tota és a l’exconseller comunista i verd, Joan Saura. I és que governar amb demagògia, l’obra de governs dura just el tems que dura el poder, després fins i tot els teus et neguen.

Aquets dies de turbulències en el món àrab hem vist les contradiccions de la política i la feblesa dels principis. Resulta que el partit de Ben Ali de Túnez, era membre de ple dret de la II Internacional, la internacional socialdemòcrata, i el de Hosmi Mubarak també, i els trenta anys de d’autoritarisme no van ser element suficient per expulsar-los, mentre que així que han flaquejat en el poder, els han expulsat del club del socialisme democràtic. El problema no és ser un dictador, el problema és ser un dictador caigut.

Avui Catalunya també estrena president, Artur Mas és el 129è president de la nostra història.  I s’estrena en un moment molt difícil, diria més; el moment més difícil d’aquest darrers anys de democràcia.  Com diu ell, també s’obre una transició, la nostra, que només nosaltres, el gruix del poble català, hi posarà el límit. Però també s´inicia un nou estil, un estil que ha demostrat l’èxit en altres indrets. Avui Catalunya, és una mica més calvinista i potser que no n’adonem de la transcendència que té aquest canvi de concepte. Segons Max Webber, la diferència entre els calvinistes i els catòlics, és que els primers el treball i l’èxit personal és un valor i els segons es van quedar amb la maledicció de quan Deu va expulsar a Adam i Eva, del Paradís: “et guanyaràs el pa amb la suor de teu front”  És a dir, el treball és un castic.  I com pels calvinistes l’èxit és una gràcia, són tremendament altruistes i això s’explica, per exemple, la filantropia de les persones d’èxit dels EUA.  Felicitats Molt Honorable President!