I ara no estem per perdre clients. Ja desapareixen ells mateixos per manca de recursos econòmics. Les empreses amb més èxit han cuidat molt el control de qualitat dels seus productes o serveis, i el dels seus sistemes. Al llarg d’anys, han invertit en assegurar els estàndards per a un usuari cada vegada més exigent, amb formació als seus empleats, amb inversió en maquinària de precisió, amb definició acurada de processos i controls a l’origen, sent exigents amb la cadena de proveïdors i fins i tot, educant als clients, respectant el medi ambient i protegint i assegurant el treball dels col·laboradors. Algunes organitzacions, s’han atrevit a certificar-se per garantir que els procediments interns es respectaran com rellotges suïssos, s’evidenciaran dades per la millor pressa de decisions i es demanarà al client el seu nivell de satisfacció per continuar en la cursa de la millora continua.
Moltes empreses munten cercles de qualitat, altres parlen de Lean Manufacturing, grans empreses adopten el Six Sigma com filosofia de treball, algunes combinen per fer Lean Sigma, es parla de Kaizens, de muntar Kanbans, de Just in Time en sistemes logístics, de Qualitat Total i de programes de tot tipus de reducció de costos per ser més competitius i posicionar-se en producte i preu al mercat.
Altres organitzacions empresarials, activant l’èxit que la qualitat els ha proveït durant dècades han fet l’aposta més enllà del control i l’assegurament, adoptant un model de qualitat. EFQM, el model Europeu, el Malcom Baldrige o el Shingo Excellence, als Estats Units, el model Deming al Japó, són exemples de models generalistes que pretenen emmirallar les empreses amb les més excel·lents. I el camí a l’excel·lència és infinit, asimptòtic i interminable. Però els que són en aquest camí porten un pas endavant en la cursa pel mercat. És una aposta a llarg. Però una aposta ferma. Solidificar les entranyes de l’organització, des la definició de la missió, la visió i els valors, les polítiques i la estratègia, a les pròpies polítiques de qualitat, les relacions entre agents a l’empresa i la societat, aporta uns ciments que posicionen la companyia en un estadi de fortalesa única per aguantar les embranzides de les crisis.
I ara no estem per perdre ni un sol client. Pocs compren i els que comprin ho haurien de fer als nostres negocis. Tots els esforços els hem d’abocar a no perdre’n ni un. No podem oblidar cap dels atributs de qualitat que el client ha definit com a bàsics en el nostre producte o servei. Ans al contrari, haurem de diferenciar-nos de la competència analitzant aquells atributs que encara no s’han aportat i eliminar els que no es valoren. I aquest procés aplicar-lo de forma contínua i consistent per no quedar fora del mercat.
I no cal afegir que els productes o serveis, els dissenya, els manufactura, els elabora, els presenta, els posiciona, els comercialitza, els promociona, els ven la nostra gent. I els accepta, els compra, els utilitza, els desitja, els gaudeix, els finança, els nostres clients. No cal dir, que si al nostre treballador, col·laborador, client, la competència, el proveïdor o la pròpia societat no es té en compte en el procés, la taula pot quedar coixa. I l’equilibri ser inestable.
Tot allò que s’ha fet bé durant anys, conservem-lo. Potenciem allò que aporta valor afegit al client. No creiem amb la qualitat com un cost. És la millor inversió. En molts sectors, la qualitat es suposa. En el mercat laboral, la qualitat a les organitzacions, és el pol d’atracció del talent. I el talent és el futur de les organitzacions. No deixem de fer qualitat, perquè la qualitat és realment el factor diferencial de sostén en un món encara més competitiu. Qui abandoni el control, l’assegurament, les certificacions o les adopcions de models de qualitat, estarà comprant números per passar-ho encara més malament o tenir conseqüències funestes pels seus negocis.