Quin interès televisiu tenien les campanades d’aquest 31 de desembre? L’últim anunci de l’any? Una coneguda targeta de crèdit fent-se publicitat mentre fa de guia dels dotze segons als espectadors sords? L’aparició del fantasma de Ramón García, amb la capa incorporada,  en el balcó de la Puerta del Sol? Uns manifestants reivindicant amb pancartes a Ana Obregón? Les campanades es miren per la tele per criticar el vestit de la presentadora però sobretot tenen un atractiu afegit inherent al directe i al fet que milions d’espectadors en són testimonis: el risc d’equivocar-se, de ser protagonistes d’una pífia, d’una anècdota històrica, de veure’s repetits en tots els zàpings d’aquí al 2025. L’errada o la gràcia. I les del 2010 han estat bastant ensopides.

TV3

[youtube]ZQs-fCl4lOE[/youtube]

Les campanades tenen també un component de paròdia, com si fos l’últim gag  de l’any. I així ho entenen a TV3.  Xavi Coral i Espartac Peran, la parella de presentadors  dels Divendres, van muntar una mena de teatre d’estar per casa amb dos dels actors d’El cor de la ciutat, Carme Contreras i Àlex Casanovas, que van resultar ser la sorpresa de la nit, els convidats inesperats que emulant als joves del pla Bolonya de l’any passat, van exhibir una pancarta reivindicativa de la telenovel·la. Una comèdia  molt forçada. Des que TV3 ja no viatja per les places i campanars del país, les campanades s’han barcelonitzat. Han volgut instaurar la Torre Agbar com a referent del Cap d’Any, com a Madrid tenen la Puerta del Sol.  La mentalitat espanyola és centralista; la catalana no.  Per l’any vinent, un tour de campanades per les vegueries fins el 2014.

Tele 5

[youtube]JQetGYDxcTg[/youtube]

Belén Esteban embotida en un vestit blau que s’obria tan per dalt com per baix, saludava a la multitud com a reina autocoronada. Jorge Javier Vázquez li va tirar una floreta tot insultant Lana Turner. La Esteban era una simbiosi entre la Barbie choni i la Obregón. La reina per una nit de Tele 5 va brindar, va emocionar-se, va dir el que havia de dir sense equivocar-se i amb J.J. van fer el que se’ls demanava que fessin: Referències a la competència, als familiars i xin xin.

TVE

[youtube]YSXKFS09rug[/youtube]

Anne Igartiburu lluïa el vestit vermell de la nit i el primer en el rànquing d’elegància. Sempre en el balcó amb millors vistes, sempre tan correcte, excessivament perfecte i excessivament ensopida. Manuel Bandera semblava un nuvi de pastís de noces. Poca química, poques bromes, massa formalitat. Els menjacocos de la targeta de crèdit van anar a deshora de les campanades i una realitzacio pessima.

Antena 3

[youtube]YTGL1zbUdDg[/youtube]

La nena Patrícia Montero era un calc d’una princesa Disney  i Antonio Garrido, un tronista de Mujeres y hombres y viceversa.  En comptes de promocionar ulleres com J.J. a Tele 5, ells van publicitar les seves respectives feines a Antena 3. Les privades sempre busquen una alternativa a la Puerta del Sol, alguna cosa diferent per esgarrapar espectadors en una nit que els hàbits fan que la majoria d’espanyols es quedi a TVE. I van anar a Santiago de Compostel·la. Com els de TVE no cantaven quina campanada corresponia i converteixen el minut de traspas en un moment de so incòmode.

Cuatro

[youtube]h6l_sVy_yv0[/youtube]

Quan aquí era mitjanit a Sud-àfrica ja feia una hora que estaven al 2010. Per tant Manu Carreño i Carlos Lama van haver de gravar-ho a les dotze hora sud-africana.  Molt nacionalisme esportiu espanyol.

La Sexta

[youtube]_VUb3rJb7Ac[/youtube]

Anna Morgade i Berto no es van moure del plató.  El que fa tuf a gravat. Un xou diferent, amb una parella diferent, com la cadena. Semblava una pista de discoteca.  Gens tradicionals però tampoc innovadors.