[youtube]DCStC0ibxa8[/youtube]

El que fa cada tarda Sálvame -fer el xou, muntar un petit circ, fer créixer monstres i nans, crear una realitat pròpia a base dels successos al plató- és l’evolució extrema del que passava cada nit a Crónicas marcianas. La diferència és que Sálvame ho fa a plena llum del dia i sense premeditació. Moltes de les sortides de plató dels convidats, de les empipades de Kiko, de les llàgrimes de Lidia, les males cares de Belén, del iogurt de Karmele, van ser reaccions espontànies que després s’han convertit en un teatre planificat. Però es percep encara certa espurna. La competència, com sempre passa, vol imitar l’èxit i per això dilluns passat va estrenar La jaula, confiant a la productora que va parir Crónicas…, Gestmusic, una alternativa al carnaval de Tele 5. I ho fa amb personatges que com Paquirrín, Nuria Bermúdez o Carlos «el Yoyas» omplen, a priori, el plató. Amb maniquís compartint seient amb el públic del plató -una transgressió artística- La jaula manté gags surrealistes de Xavier Deltell, el comentari de la crònica rosa o debats polèmics com prohibir les corridas de toros. Però els col·laboradors són com funcionaris, no s’entreguen, no viuen el plató com si fos la vida. I si es fa teatre, com a mínim, que es faci bé.

[youtube]yVMNaukmFuQ[/youtube]