El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/germacapdevila
Articles
Comentaris

En una entrada anterior d’aquest bloc vaig presentar una not√≠cia d’El Peri√≥dico, com a mostra d’un tipus de periodisme degenerat, la funci√≥ del qual √©s legitimar una acci√≥ pol√≠tica, en comptes d’informar.

El passat diumenge El Pa√≠s ens donava un altre exemple flagrant. En aquest cas, no s’intenta legitimar una acci√≥ pol√≠tica, ans al¬†contrari, se cerca desligitimar-la. No hi ha una intenci√≥ d’informar, nom√©s s’intenta provocar un rebuig en el lector davant d’una realitat determinada.

Els cronistes critiquen de bon comen√ßament l’obertura de representacions de la Generalitat de Catalunya a l’exterior, quelcom que no √©s pas nou, sin√≥ que √©s una iniciativa que ve dels temps d’en Pujol.

De vegades el llenguatge és transparent, i els mots que es trien mostren a les clares la intencionalitat que rau en el fons del missatge que es transmet. En aquest cas, podem esmentar unes quantes perles:

– Catalunya est√† obrint ambaixades quan molts estats en tanquen per la crisi. No es pot deixar d’esmentar, per√≤, que Espanya tamb√© n’est√† obrint, tot i que de seguida es deixa clar que aix√≤ est√† b√© perqu√® est√† “infrarepresentada en el extranjero“. Es a dir, Espanya ha d’obrir oficines perqu√® est√† “infrarepresentada“. El que fa Cataunya, en canvi, no √©s m√©s que “una costosa operaci√≥ simb√≥lica“.

– Les oficines de Brussel¬∑les, Par√≠s i Nova York, es poden arribar a entendre, a parer dels autors del reportatge, perqu√® en aquestes ciutats hi ha les seus de diversos organismes internacionals. La resta no tenen cap sentit, s√≥n “una inc√≥gnita“. Es a dir que si el que es vol √©s assistir a les reunions de l’Associaci√≥ Internacional per a la Protecci√≥ del Ratpenat Fruiter, cap problema. Ara b√©, si es vol actuar davant dels altres pa√Įsos en condicions d’igualtat, aleshores aix√≤ es inadmissible.

– La ideologia darrera de la not√≠cia es veu clarament quan es parla de l’oficina de Par√≠s, a mans d’Apel¬∑les Carod, que “mantiene una excelente relaci√≥n con la embajada -espanyola, √©s clar- Y NO SE HA EXTRALIMITADO DE SUS TAREAS“. Podem llegir entrel√≠nias que si ens comportem com a bons s√ļbdits de l’imperi no ens passar√† res, podem jugar als ambaixadors sense problemes.

– “El espejo b√†varo, por m√°s que en reaildad el estatuto de Baviera no se diferencia en nada del de los dem√°s Estados federales, siempre ha sido utilizado como reclamo“. Aqu√≠ es barregen la¬†intencionalitat period√≠stica i la ignor√†ncia m√©s supina. No cal endinsar-se gaire en la hist√≤ria d’Alem√†nia per entendre la posici√≥ de l’Estat Lliure de Baviera en la Rep√ļblica Federal. I pel que fa a la seva projecci√≥ internacional, nom√©s cal veure la seu de la representaci√≥ b√†vara a Brussel¬∑les, situada en el magn√≠fic palau que havia acollit l’Institut Pasteur, tot just davant del Parlament Europeu i del Comit√© de les Regions.

Representació bàvara a Brussel·les

A la foto, la seu de la Representació de l'Estat Lliure de Baviera a Brussel·les (No, no és un despatx en aquest Palau, és TOT el Palau)

– S’insisteix en el cost d’aquesta operaci√≥ en temps de crisi. 2,2 milions d’euros.¬† De veritat es pot sostenir que aix√≤ √©s un cost elevat?¬† 2,2 milions per tenir representaci√≥ pr√≤pia en el exterior, √©s una ganga que no resisteix comparaci√≥ amb cap altre pa√≠s, estat federat o comunitat aut√≤noma. Sabeu quan van costar les operacions de seducci√≥ del vot emigant a Sudam√®rica a les darreres eleccions gallegues? Millor no saber-ho, creieu-me.

– Finalment, per evitar que l’article sigui poc m√©s que un pamflet, s’introdueix algun element equilibrador, a l’esmentar que altres comunitat aut√≤nomes tamb√© tenen oficines de representaci√≥ en el exterior, per√≤ alhora s’hi deixa clar que “eso si, todas estas comunidades se desmarcan del proyecto pol√≠tico de Carod“…

La intencionalidad en el missatge √©s quelcom inherent al llenguatge period√≠stic, des que el soldat grec va arribar des de Marat√≥ amb la not√≠cia de la vict√≤ria sobre els perses. Les not√≠cies s√≥n com l’aig√ľa. No n’hi ha cap, d’aig√ľa, que sigui 100×100 pura. La de l’aixeta, la de la font, l’envasada, totes les aig√ľes tenen un nivell determinat de elements aliens que, si no superen uns m√≠nims establerts, s√≥n inofensius i no impideixen que siguin aptes per al consum. Fins i tot de vegades se n’afegeixen, de components qu√≠mics, per assegurar-ne la seva qualitat.¬† Amb les not√≠cies passa el mateix. No n’hi ha cap, de periodista, que pugui escriure una cr√≤nica totalment imparcial, prescindint de la seva visi√≥ particular del m√≥n. Aix√≤ √©s un nivell de contaminaci√≥ que, si es controla, no afecta la potabilitat de la not√≠cia. Un grau superior es d√≥na quan les influ√®ncies venen de les empreses editores. El 99 per cent de la premsa espanyola pateix aquesta contaminaci√≥, que fa que la noticia ja comenci a fer una mica de pudor, i que si es mira una mica a contrallum es vegi una mica t√®rbola, tot i que encara es pot consumir sense gaires riscos per a la salut dels lectors. Els exemples d’El Peri√≥dico i d’El Pa√≠s, per√≤, s√≥n not√≠cies amb un grau de putrefacci√≥ tan elevat que desaconsellen el seu consum. ¬†Ens les venen com aigua mineral natural, per√≤ √©s aig√ľa estancada.