Verba docent

L’Art de la Guerra és un llibre de tàctiques militars escrit per Sun Tzu, un general xinès del segle VI abans de Crist. Va ser redescobert per Occident al segle XIX i des d’aleshores es fa servir a les acadèmies militars i també a les escoles de negocis de tot el món. És un clàssic que val la pena llegir.

Una de les màximes de Sun Tzu és que en cap cas has d’arraconar el teu adversari de manera que no tingui cap escapatòria. Si ho fas, s’adonarà que no té res a perdre i serà més perillós que mai, treurà forces del no res i et vencerà.

Zapatero té clar que el seu idili amb Catalunya (“Apoyaré!”) li va permetre guanyar les eleccions, però alhora sap que l’efecte de la seva estratègia a l’Espanya profunda va ser nefast. És per això que de seguida va començar a recòrrer el camí invers. Necessita revertir l’imatge d’amic dels catalans i ja fa temps que s’ha posat en marxa. Amb la recent modificació ministerial no ha fet més que prémer l’accelerador.  És la reafirmació d’aquest canvi envers Catalunya.

Ens esperen temps difícils. Un mal acord de finançament, una sentència negativa del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, uns aeroports per sempre més estatals, unes Rodalies ruïnoses transferides sense inversions, un Chaves que esdevé vicepresident després de cobrar el taló del “deute històric” d’Andalusia, una ministra de Cultura que ha signat el Manifiesto por la Lengua Común, un ministre Blanco que ahir declarava a El País (diari que ahir va publicar un magnífic publireportatge sobre el govern, amb unes fotos de la vicepresidenta Salgado entranyables) que “La inversión pública en infraestructura es el elemento más poderoso de cohesión en España”.

Zapatero ha decidir acorralar Catalunya, sabent que a ulls de l’Espanya “no-nacionalista” les simpaties es multiplicaran exponencialment. Fins i tot fa l’efecte que en gaudeix, de tot plegat. Tanmateix, és probable que l’entusiasme (un pèl sàdic) sigui tal que no adverteixi el perill de fer realitat la màxima de Sun Tzu.