El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/germacapdevila
Articles
Comentaris

Fa pocs dies, vaig rebre la trist not√≠cia del trasp√†s d’en Fivaller Seras, un catal√† d’Argentina que treball√† sense descans per la llibertat de Catalunya en el seu sentit m√©s absolut: la independ√®ncia.

Fivaller era fill d’un altre patriota immens, en Pere Seras, un figuerenc que fug√≠ a l’Argentina per no haver de servir a l’ex√®rcit del rei d’Espanya al Marroc. Pere Seras mereix un article a banda, per la qual cosa nom√©s l’esmento aqu√≠ com l’iniciador d’una tasca gegantina que el seu fill Fivaller va continuar fins al mateix moment de la seva mort.

Fivaller no era catal√† de naixement. Era un argent√≠ d’arrels catalanes, d’aquells que s’hi troben a gust al pa√≠s d’acollida de la seva fam√≠lia, per√≤ que no obliden ni per un moment que tenen un deure moral i indefugible amb la P√†tria amb maj√ļscules, almenys fins que la seva llibertat sigui completa.

Podria explicar deu mil coses sobre en Fivaller per fer palesa la seva dimensi√≥ humana i moral, per√≤ em centrar√© nom√©s en algunes que vaig viure personalment. √Čs el meu homenatge.

Tots els catalans de la Di√†spora tenim un gen que tard o d’hora s’activa, gr√†cies a persones com en Fivaller. A comen√ßaments dels 90, vaig veure al tauler d’anuncis de la meva universitat, a La Plata, Argentina, un retol que anunciava una s√®rie de confer√®ncies sobre el “Pensament i Cultura Catalanes”. Hi vaig anar encuriosit amb el meu germ√†, i vam sortir-ne amb el gen activat per en Fivaller i la seva gent de l’Obra Cultural Catalana de Buenos Aires. Vam refundar el Casal Catal√† de La Plata, inactiu des dels dif√≠cils anys del govern fascista de Per√≥n, l’amic d’en Franco. Vam saber que ten√≠em una missi√≥ i ens hi vam posar. Avui el Casal dels Pa√Įsos Catalans de La Plata √©s un dels centres m√©s actius d’Am√®rica. Gr√†cies a en Fivaller.

Vaig iniciar una amistat amb en Fivaller que va omplir de contingut la meva catalanitat. Entrar a la seva botiga de llibres de vell,¬†D’Artagnan Libros, al carrer Ayacucho,¬†al bell mig de Buenos Aires, era com entrar en un oasi en un mostre urb√† de 13 milions d’habitants. Entraves i trobaves gent remenant llibres vells mentre de fons sonava Raimon o la Maria del Mar. En Fivaller assegut, sempre disposat a fer-la petar. I nom√©s els m√©s privilegiats ten√≠em acc√®s a la Cambra del Tresor: ¬†el soterrani de la llibreria, ple a vessar de tresors de la literatura catalana de l’exili. Llibres portats pels exiliats des de Catalunya, llibres editats pels catalans de la Di√†spora, revistes en catal√† com Ressorgiment, publicada ininterrompudament a Buenos Aires des de 1916 a 1972, cada mes. Cada visita a la llibreria o a casa seva acabava sempre amb alg√ļn regal: un llibre, una postal, un cartell, un punt de llibre, sempre de tem√†tica catalana.

Fivaller va cr√®ixer sabent que la missi√≥ dels catalans de la Di√†spora √©s treballar per una Catalunya lliure. El seu pare va fer entrar d’amagat a Francesc Maci√† a Buenos Aires, per fer conegut el fet catal√†.¬†Amb 9 anys, al gener de 1939, va anar al port a rebre els catalans exiliats que arribaren en el Vapor Florida.¬†De petit va sentir moltes vegades converses entre els pares, com aquesta que la seva dona Blanca m’explicava sovint:

-Pare, els nois necessiten abrics nous per anar a l’escola.

‚ÄďA Catalunya ho necessiten molt m√©s, hauran d’esperar un any o dos…

Amb els seus germans, Manelic, Nuri, Mireia, van fundar el Grup Joventut Catalana, que m√©s tard va esdevenir l’Obra Cultural Catalana. Van participar activament en el sosteniment de la Generalitat a l’exili. Van col¬∑laborar amb el FNC i amb el Consell Nacional Catal√†.¬†M√©s de 50 anys treballant per Catalunya. Cada 15 dies, una confer√®ncia, plogui o faci sol. No van rebre mai un c√®ntim de la Generalitat, tampoc no van demanar-ho mai. No calia. Butlletins, llibres, revistes “artesanals” fotocopiades, enviades cada mes por correu per difondre i fer conegut el fet catal√†.

No havia viscut mai a Catalunya, per√≤ parlava un catal√† pur, original, incontaminat pel castell√† d’Espanya, una rel√≠quia mantinguda a consci√®ncia. Quan les personalitats catalanes visitaven l’Argentina, en Fivaller era el perfecte amfitri√≥ (a la foto, fumant i xerrant amb en Raimon en Buenos Aires, en 1971)

Una tarda, a la llibreria Dartagnan, li explico que havia llegit un parell de llibres sobre la tesi del Colom catal√†. Li’n vaig fer cinc c√®ntims. “Aix√≤ s’ha d’explicar!” em va dir. Pim pam, confer√®ncia de l’Obra Cultural Catalana: “Colom fou catal√†”. Lloc triat per fer la xerrada: El C√≠rculo Italiano! Amb dos collons, va conv√®ncer els italians de fer una confer√®ncia per destrossar un dels seus mites nacionals. Fins i tot el diari La Naci√≥n se’n va fer ress√≥. Fivaller en estat pur.

Una de les primeres activitats del reactivat Casal Catal√† de La Plata, va ser una confer√®ncia de la seva dona, la Blanca Lorenzo, una altra catalan√≤fila conven√ßuda. Encara √©rem una associaci√≥ desconeguda a la ciutat, i nom√©s van respondre a la convocat√≤ria una quinzena de persones. Finalitzada la confer√®ncia, vaig demanar-los disculpes per fer-los venir des de Buenos Aires a La Plata per fer la xerrada davant d’una audi√®ncia tan minsa. Recordo la seva resposta: “No heu de defallir mai. Si f√©u una confer√®ncia per dues persones, i aquestes dues persones marxen cap a casa sabent que a Europa hi ha un pa√≠s que es diu Catalunya, que lluita per la seva llibertat, doncs la feina est√† feta, la confer√®ncia haur√† estat un √®xit”.

Amb gaireb√© 80 anys, encara aprofitava els viatges dels meus pares a Catalunya per enviar-me llibres i butlletins, sempre amb les seves notes manuscrites d’estil modernista, atentes, de cavaller.

Fivaller reb√© el seu nom en honor del Conseller de Barcelona que al segle XV no va permetre al rei Ferran d’Antequera entrar a la ciutat sense pagar abans el tribut vectigal,¬†fent-li obeir la llei justa, que est√† per damunt d’estaments i privilegis. El seu germ√† petit havia de dir-se Claris, per√≤ va tenir la dissort de n√©ixer durant una de les tantes dictadures argentines, que no deixava posar cap nom que no fos del santoral cat√≤lic espanyol.

Fivaller sabia que la llibertat dels pobles √©s quelcom inexorable, que no hi ha res que pugui evitar-ho. Sabia que en la vida dels pobles 30 anys, o 300, no s√≥n m√©s que una estona, un moment, un instant. Sabia que tard o d’hora les estrelles s’alineen i la gent es decideix a recuperar la seva llibertat. Gr√†cies a gent com en Fivaller, arreu del m√≥n hi ha centenars de milers de persones que no han nascut a Catalunya, per√≤ que tenen un gen activat que els obliga a treballar per la seva plenitud nacional. Com als anys 20 i 30 del segle passat, quan arribar√† el moment d’explicar al m√≥n el fet catal√†, la Di√†spora estar√† a punt un altre cop.

Quan obri la meva ampolla de cava per celebrar la consecuci√≥ de la Rep√ļblica Catalana, el meu primer brindis ser√† per tu, Fivaller.