El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/germacapdevila
Articles
Comentaris

La crisi pol√≠tica desatada a l’Iran despr√©s de les eleccions, les manifestacions i la repressi√≥ continuen posant a prova les regles de la professi√≥ period√≠stica i els mitjans responen com poden.

Fa uns dies comentàvem en una altra entrada la perplexitat dels corresponsals immovilitzats per prohibicions governamentals que no tenien més remei que remetre als lectors/oients/espectadors a Youtube, Twitter o Facebook per assabentar-se del que estava passant.

Els mitjans tradicionals observen astorats com les regles del joc canvien acceleradament. Les xarxes socials inunden el món de missatges que informen en temps real, mentre els periodistes desplazats a Teheran són reclosos als seus hotels.  Les televisions, les agències informatives i els diaris es limiten a oferir imatges de Youtube, de Flickr o de Facebook com la que acompanya aquesta entrada, penjades a la xarxa pels mateixos protagonistes dels fets. Alguns reaccionen amb rapidesa, com la BBC, que avui penjava al final dels seus articles una demanda molt clara:

“Que sou a l’Iran? Qu√® en penseu de la situaci√≥? Esteu prenent part de les manifestacions?

Si teniu qualsevol informaci√≥ que voldr√≠eu compartir amb la BBC podeu enviar les vostres imatges i v√≠deos a [email protected]

Tamb√© ofereix un formulari d’acc√©s r√†pid i un enlla√ß per pujar arxius de v√≠deo de llarga durada.

Els iranians fan servir els SMS, els blocs i les xarxes socials per comunicar-se entre ells i per informar al m√≥n del que est√† passant. El protagonista √©s, per√≤, el Twitter, perqu√® √©s l’eina m√©s dif√≠cil de controlar i de censurar. Facebook o Youtube s√≥n una simple adre√ßa l’acc√®s a les quals es pot bloquejar, com es fa a la Xina cada vegada que alg√ļn alt c√†rrec del PCX t√© mal de panxa. Twitter t√© milions de localitzacions, com el correu electr√≤nic. Els internautes d’arreu del m√≥n col¬∑laboren a dificultar les tasques d’espionatge i repressi√≥ dels iranians. Corren els missatges de Twitter que criden a canviar la configuraci√≥ del compte i fins i tot dels rellotges i les localitzacions dels ordinadors al fus horari de Teheran, per tal de multiplicar exponencialment els ordinadors a controlar per les autoritats iranianes.

√Čs cert que, com totes les xarxes socials, Twitter t√© un problema clar de credibilitat. Seguint amb l’exemple de l’Iran, durant els darrers dies van circular twits replicats per moltes webs i blocs, amb informaci√≥ equivocada o intencionadament manipulada, com la que anunciava l’anul¬∑laci√≥ de les eleccions.¬†Tanmateix, Twitter crea un n√ļvol de missatges que poden ser irrellevants individualment, per√≤ que en conjunt reflecteixen un ambient, un estat d’√†nim col¬∑lectiu, una direcci√≥ dels esdeveniments.

Els mitjans internacionals han fallat en la cobertura dels fets de l’Iran. Tot est√† canviant. El que es posa de manifest amb tot plegat √©s que el futur dels mitjans de comunicacions, diguem-ne “tradicionals”, est√† en la informaci√≥ hiper-local. El zoom ja no els hi funciona.