Verba docent

Quina paradoxa que la recepta d’un govern socialista per sortir de la crisi sigui castigar els més pobres i els més desfavorits, en benefici dels rics i els poderosos. Els països europeus amb presidents i primers ministres de dretes, esquerres i de centre, apliquen tots la mateixa recepta: menys impostos per impulsar l’activitat. En aquesta Espanya que no ens deixa marxar, el govern fa tot el contrari i decideix apujar els impostos per recuperar ingressos.

Es pot discutir si el camí és o no el correcte. Es pot dubtar si Alemanya, França o el Regne Unit van equivocats i Espanya encerta amb la recepta per sortir de la crisi. El que és inadmissible en un govern d’esquerres és que en comptes d’augmentar els impostos progressius que graven la renda (es paga en funció de la renda: els més rics paguen més i els més pobres paguen menys en termes absoluts) el socialisme espanyol decideix augmentar l’IVA en dos punts.

L’IVA és l’impost regressiu per definició. Es calcula sobre el valor dels productes i serveis, i no sobre la renda de les persones o empreses que el paguen. Un mileurista posa 20 litres de benzina en el seu Ibiza trotinat i paga el mateix impost que l’executiu que cobra 10.000 euros al mes i posa 20 litres de benzina en su Audi Q7. Tots dos paguen el mateix en xifres absolutes, però el mileurista ha de dedicar 10 vegades més percentatge del seu sou que l’executiu. Sobre aquest impost injust el govern socialista decideix impulsar la recuperació de les finances públiques.

La Unió Europea ha desaconsellat l’augment de l’IVA, perquè perjudicaria una eventual recuperació econòmica. El govern socialista no pensa fer cas, fins que hagi de sortir corrents cap a Brussel·les a demanar l’auxili que ara necessita Grècia.

A casa nostra, alhora, el president Montilla defensa l’augment amb l’argument que els ingressos derivats de la part de l’IVA que pertoca a la Generalitat permetria construir un bon grapat d’escoles i hospitals. En tot cas, si és aquest l’argument, caldria considerar totes les escoles i hospitals que podríem construir amb el concert econòmic o la independència. Tanmateix, és un argument que no contradiu la profunda desigualtat dels impostos regressius, absolutament contraris a l’ideari socialista.