El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/germacapdevila
Articles
Comentaris

Aquest pa√≠s haur√† d’agrair al Tribunal Constitucional que estigui desmuntant d’una vegada per totes la gran mentida de la Transici√≥: la idea del pacte entre Catalunya i Espanya, una falsedat que ha estat sobretot alimentada des del nostre pa√≠s, perqu√® a Madrid sempre han tingut clara la naturalesa de l’Estat Espanyol.¬†El TC est√† fent exactament la feina que ha de fer: controlar que una llei s’ajusti a la Constituci√≥. Si Espanya fos el meu pa√≠s, jo n’estaria orgull√≥s, del TC. Despr√©s de 30 anys de mitges veritats i moltes mentides, deixar√† clara quina √©s la naturalesa pol√≠tica real de Catalunya en el marc espanyol. Per tot plegat, en defensa del TC, cal deixar clares unes quantes coses:

  • √Čs mentida que no el TC no tingui legitimitat per revisar un Estatut aprobat pel poble de Catalunya. √Čs aquesta precisament la seva feina. √Čs un control de constitucionalitat que garanteix que no es vulnerin els principis b√†sics de l’Estat. D’aquesta manera, si el poble aprov√©s en refer√®ndum una llei que orden√®s l’extermini de tots els calbs, el TC revocaria la norma per contradir els drets fonamentals assegurats a la Constituci√≥.
  • L’Estatut no √©s una constituci√≥ catalana. No emana de la voluntat dels catalans. El poble catal√† no t√© sobirania ni personalitat jur√≠dica pr√≤pia. La Constituci√≥ deixa molt clar que la sobirania rau √ļnicament en el poble espanyol com a unitat indisoluble. Aix√≠, el que el Parlament de Catalunya va aprovar va ser nom√©s una proposta de Llei Org√†nica espanyola. L’Estatut catal√† emana del Congr√®s i el Senat espanyols. √Čs una concesi√≥ que fa Espanya a Catalunya (i com a tal pot √®sser revocada) per voluntat dels seus legisladors (de Madrid, d’Andalusia, d’Extermadura, de La Rioja, catalans, valencians, bascos. Espanyols tots). L’Estatut √©s una llei espanyola que ha entrat en vigor despr√©s de la signatura del rei.
  • Espanya no √©s un estat federal. A la Constituci√≥ espanyola no hi cap el federalisme. √Čs un sistema unitari descentralitzat. En una Federaci√≥, el poder originari rau en les comunitats federades, que cedeixen algunes compet√®ncies al govern central. En un sistema unitari com l’espanyol, el poder originari rau en la naci√≥ espanyola com a unitat, i √©s gestionat pel govern central, que pot cedir algunes compet√®ncies a les comunitats. En un pa√≠s federal, el poder circula des de la base cap al centre. En un estat unitari com Espanya, el poder circula del centre a la perif√®ria.
  • L’Estatut √©s manifestament inconstitucional. √Čs un fet que obliga al TC a actuar.
  • L’Estatut diu que som una naci√≥. La Constituci√≥ estableix, per√≤, que la √ļnica naci√≥ indivisible √©s Espanya. Per la mateixa ra√≥, no podem tenir cap s√≠mbol “nacional” que no siguin la bandera i l’himne d’Espanya.
  • No √©s constitucional equiparar el catal√† al castell√†. La Constituci√≥ deixa molt clara la jerarquia superior del castell√† sobre les altres lleng√ľes de l’Estat. El sistema d’immersi√≥ ling√ľ√≠stica pot ser revocat en qualsevol moment, si es considera que vulnera la supremacia del castell√†.
  • √Čs contr√†ria a la Constituci√≥ la bilateralitat Estat-Generalitat, perqu√® el govern catal√† √©s una simple descentralitzaci√≥ del govern central, titular originari del poder pol√≠tic segons la Constituci√≥.
  • √Čs incostitucional la creaci√≥ d’una hisenda catalana embrion√†ria. Els impostos de la Generalitat s√≥n cessions de l’Estat, que √©s el seu √ļnic titula i els pot recuperar quan vulgui.
  • El S√≠ndic de Greuges no pot assumir les compet√®ncies del Defensor del Pueblo, perque segons la Constituci√≥, de poble nom√©s n’hi ha un, l’espanyol, i els catalans en formem part indissoluble.
  • En definitiva, tots i cadasc√ļ dels arguments dels esborranys de sent√®ncia que s’han filtrat s√≥n reals i correctes. Posen de manifest les limitacions clares de la Constituci√≥ espanyola als somnis i fantasies catalanes. Per aix√≤ l’Advocat de l’Estat no nom√©s accepta els arguments del recurs del PP, sin√≥ que fins i tot els amplia i va m√©s enll√†.

A casa nostra ens hem construit una realitat imagin√†ria a mida, que ens fa creure que som un pa√≠s de veritat (tenim Teatre Nacional, Instituts Nacionals, R√†dio i Televisi√≥ Nacionals, i mil coses m√©s “nacionals”), per√≤ en realitat som una regi√≥ amb alguns poders delegats pel govern central. El sainet de l’Estatut i el paper del TC no fan m√©s que obrir-nos els ulls. El marc pol√≠tic de l’Estat √©s el que √©s. Ens agradi o no. Nom√©s en tenim dues, d’opcions: o ens quedem a Espanya i acceptem les regles del joc, o marxem. No podem seguir enganyant-nos amb altres opcions que s√≥n contes de fades: fingir que les coses s√≥n diferents i que hi ha un pacte entre iguals Catalunya-Espanya, que no ha existit mai, o b√© pretendre canviar la naturalesa profunda de l’Espanya castellana, unit√†ria, borb√≤nica i centralista. El pes espec√≠fic catal√† en Espanya √©s inferior al 20 per cent, per la qual cosa la seva capacitat d’influ√®ncia per canviar les regles del joc √©s nul¬∑la.

Podem seguir enganyant el personal fent veure que el problema est√† en la composici√≥ del TC. √Čs mentida. En tot cas, el que hem decobert √©s que la Constituci√≥ no ens agrada, perqu√® les nostres aspiracions no hi caben. Nom√©s hi ha un cam√≠: esmolar ben b√© les eines.