Del Rimbau al Riberal

L’Elisabeth Carnicé, presentadora del programa “Qu4rts de Nou, Terra de faixes” introdueix l’emissió “Arreu del territori” des del parc “Catalunya miniatura”.

D’entrada nos explica que “la Raquel ha anat a Millars, a França, una prova que els castells traspassen fronteres“. Uns segons més tard la Raquel precisa “Millars és al Rosselló, a la Catalunya Nord” però recorda ràpidament que “… Millars aquesta població francesa…“.

No conec el grau de consciència nacional de l’una i l’altra presentadora, o millor dit quin és el marc nacional de l’una i l’altra.

Personalment m’estic a Bao (Catalunya Nord) i vaig sovint a Barcelona (Comunitat Autònoma de Catalunya o Catalunya Sud).
Quan vaig a Barcelona, mai se m’acudiria dir “vaig a Catalunya“, no ho diria per una simple raó és que Bao és Catalunya, que Catalunya és una, i anar de Bao a Barcelona no implica canviar de país, això sí, de Bao a Barcelona canviem d’Estat, passem de l’Estat francès a l’Estat espanyol i la sola frontera que passem és una frontera administrativa imposada ara fa tres segles i mig per uns monarques absolutistes.

Per tant si l’Elisabeth i la Raquesl consideren que han vingut a França és que venien d’Espanya.

Per tant, aquest programa de la Televisió de Catalunya evidencia la necessitat de recuperar com més aviat millor la delegació pròpia de Catalunya Nord. El Pere Codonyan no hauria dit mai “a final d’octubre, Els Castellers del Riberal actuaran a Mollet, a Espanya“, no l’hauria dit perquè el seu marc nacional és clar, és català, i el diferencia del marc estatal.

La televisió és avui dia encara un mitjà potent, un mitjà de comuniciació que entra a totes les cases, per tant el que s’hi diu té repercussions, aquests que parlen per televisió, aquests que trien el que se diu tenen responsabilitats. Una de les conseqüències de declaracions com aquestes la veiem cada dia i és il.listrada pel jove de Tirallongues quan diu “hem vingut a fer castells amb els de França“.

Si la Comunitat Autònoma de Catalunya nos vol deixar pel camí, que continuï, que no ens tingui en compte, que ens tracti com a estrangers i que amagui les nostres reivindicacions, per exemple aquesta banderola penjada a plaça i totalment invisible per TVC.