Del Rimbau al Riberal

Dissabte 26 de febrer vaig presentar la problemàtica del tema “Correfocs entre passat, present i futur a Catalunya nord” en el marc de la segona edició de Firafoc a Igualada.

Hi vaig destacar que el govern francès i el seu representant (el prefecte) fan prova d’ambiguïtat. Fins el 2010 practicàvem una tradició catalana, l’estat francès la desconeixia, ens basàvem amb l’experiència de la tradició i els decrets de la Generalitat de Catalunya per a definir les regles de seguretat. Unes regles que han fet les seues proves.

Cal ser clar que el risc zero no existeix en cap activitat. Cal ser clar també que tenim les ganes de fer viure les nostres tradicions i de limitar-ne els riscs. Aquests dos objectius són perfectament compatibles i fins i tot són necessaris.

les Federacions, 20 colles de diables i 20 bèsties donaven suport a la cultura catalana

El 2010 una directiva europea (D2007/23/CE) va entrar en vigor per a regular fabricació, venda, transport i ús del material pirotècnic, com a diables, bruixes o portadors de bestiari ens va directament afectar. L’estat espanyol, fortament pressionat per la Federació de Diables i l’Agrupació de Bestiari ha adaptat la directiva per a fer possible la perennitat de les tradicions catalanes en perill.

L’estat francès ha negat i nega aprovar una adaptació, però no prohibeix els correfocs, els deixa fer. D’aquí ve l’ambiguïtat. L’estat francès presentaria a Brussel.les la mateixa adaptació feta per l’estat espanyol seria la clarificació, l’estat francès podria dir: “Princ en compta la diversitat cultural i la protegeixi“. Prohibir els correfocs clarificaria també la postura francesa, l’estat diria: “Cette tradition n’a rien à voir avec la culture française, nous n’avons pas à la maintenir“.

Però no és així, l’estat francès no adapta ni prohibeix, així ens deixa (nosaltres: protagonistes i organitzadors de correfocs) el cul entre dues cadires. Tenim la possibilitat de mantenir la tradició amb el risc de ser condemnats si un dia tinguéssim un accident, o la possibilitat d’eutanasiar-nos ara mateix, és a dir d’esperar per a fer cremar carretilles, un gest poc probable del “Pays des Droits de l’Homme” que ens legalitzaria.

Hem decidit tirar endavant, els Diables i Bruixes, els portadors de Hamlet el Drac del Riberal continuem vivint, continuem fent correfocs amb la complicitat d’aquests organitzadors que ens ho demanen i continuem fer-los segons ens ha ensenyat la tradició, respectant, això sí, l’adaptació presentada per l’estat espanyol i acceptada per Brussel.les.

Diables, Bruixes i portadors de Hamlet, tenim caps de colla oficials (Responsables de Grups Reconeguts com a Experts diu l’apdatació), tots els Diables (Consumidors reconeguts com a Experts com ho diu l’apdatació) seran formats amb molta serietat abans del novembre. Fem i farem el que ens semblarà necessari per viure normalment.

El 2011 farem correfocs a vilatges on no se n’ha fet mai, tots aquests ho fan conscientment i voluntàriament per a donar suport a la cultura catalana.

Tot això obliga totes les colles de diables a ser coherents. No dubtem de la solidaritat de les colles de diables, moltes d’entre elles han participat a manifestacions a favor nostre, ens han demostrat el seu suport. Cap d’aquestes colles acceptaria tanques al seu poble per a fer correfocs, llavors les invitem a refusar-les també a Catalunya nord. Acceptar tanques és anar en contre la tradició, és negar el nostre combat.

No volem acabar engabiats.