Del Rimbau al Riberal

De què patim o què hem pogut fer per a viure aquestes incoherències?

Com a President de la Federació per a la Defensa de la Llengua i Cultura Catalanes a Catalunya nord em toca rebre publicitats i informacions diverses.
Aquest mes de març n’hi ha una que m’ha atret particularment l’atenció.

Se tracta d’una carta amb publicitat del celler vitícol “Arnaud de Villeneuve, les Vignobles Rivesaltais“.
La carta firmada pel Carlos Badia m’ha estat enviada al Casal Jaume 1er de Perpinyà… però és redactada totalment en anglès.

Provi de reflexionar i no trapi pas cap explicació convincent, llavors millor fer preguntes als responsables, si contesten publicaré les respostes aquí mateix.

Ribesaltes fa part de Catalunya nord, els vins que proposen són vins catalans de gran qualitat. A l’hora de triar el nom han cercat un nom d’un gran català: Arnau de Vilanova.

Per què un celler català, que fa vins catalans necessita disfressar la seua identitat afrancitzant el nom de la persona referent? Quina és la coherència?  Un nom català per un celler català no seria pas coherent?

Quina és la coherència, per un celler català, d’enviar un correu redactat en anglès quan se tracta d’atreure uns probables compradors catalans?

Recordi  que aquest correu ha estat enviat a la Federació de Defensa de la Llengua i Cultura Catalanes a … Perpinyà!

El vi moscat, sobretot el dolç és un vi apreciat per molts catalans. Els Països Catalans són rics de vins diversos, però el vi moscat és un vi molt diferent dels moscatells, un vi dolç que se desconeix molt a gran part del territori nacional. No seria judiciós de fer una gran campanya de promoció en llengua pròpia, arreu dels Països Catalans abans de voler conquistar el món en llengua forana?

Malauradament crec que aquesta reflexió s’hauria de fer a nivell de TOTS els cellers de vins i altres cooperatives de producció agrícoles (i altres) ja que aquesta ignorància del fet català és generalitzada.