Del Rimbau al Riberal

El cas del celler de vi de Ribesaltes és un cas d’escola, se pot estendre a tots els cellers de vins i segurament al conjunt de la societat nord-catalana.
M’ha agradat que el Carlos Badia em respongués i ho fes en llengua catalana.
Aquest fet posa de manifest les dificultats que tenim a Catalunya nord per a valorar com cal la llengua: l’ànima de la identitat i de la catalanitat.
Ens trobem amb una empresa catalana, sota domini francès però catalana, amb responsables (que dominen perfectament el català) formatats lingüísticament per un estat jacobí que ens vol fer creure que la llengua francesa és universal o quasi bé universal ja que a vegades cal fer servir l’anglès.

Aquesta suposada universalitat de la llengua francesa trauria tota confusió als probables compradors francesos o no, només pel fet d’afrancesar el seu nom.

Sembla evident que un americà, un alemany i posem per cas un xinès tindran molt clar que la qualitat dels vins és superior quan llegeix Arnaud de Villeneuve enlloc d’Arnau de Vilanova.
Aquesta visió és evidentment vàlida també en el cas d’un possible comprador català.

No vull de cap de les maneres estigmatitzar aquest celler, torni a dir que és a la imatge de la societat nord-catalana: capaç en gran part d’entendre de parlar i a vegades d’escriure en llengua catalana. A davant d’aquesta actitud, nosaltres catalans conscients de la importància de la nostra llengua ens toca defensar-la, promoure-la, usar-la…

Per a posar la llengua catalana al nivell que li pertoca hem d’interpel.lar tots els Carlos Badia amb respecte, correcció, però hem d’exigir, això sí, que facin servir que privilegiïn la llengua pròpia del país, única manera de fer conèixer i estimar la llengua catalana a les persones foranes.

I per acabar, esperi que a partir d’avui el Celler de Ribesaltes (i els altres) ens faci arribar a nosaltres catalans del nord, del sud, de terra endins, de mar enllà i també als Casals Catalans d’arreu del món la seua comunicació en llengua catalana.