{"id":225,"date":"2019-12-08T19:23:47","date_gmt":"2019-12-08T19:23:47","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/joaniglesis\/?p=225"},"modified":"2019-12-09T10:48:37","modified_gmt":"2019-12-09T10:48:37","slug":"gabriel-escarra-el-poeta-pages-i-el-pages-poeta-delna","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/joaniglesis\/2019\/12\/08\/gabriel-escarra-el-poeta-pages-i-el-pages-poeta-delna\/","title":{"rendered":"Gabriel Escarr\u00e0 : el poeta pag\u00e8s i el pag\u00e8s poeta d’Elna…"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>\u00c9<\/b><\/span><\/span><\/span>s amb for\u00e7a atenci\u00f3 que acabo d’escoltar i de descobrir els poemes i els mon\u00f2legs de Gabriel Escarr\u00e0.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Ja fa anys (gaireb\u00e9 quinze anys), R\u00e0dio Arrels i Pere Manzanares, el seu cabdell em\u00e8rit i el meu amic, van recon\u00e8ixer Gabriel Escarr\u00e0 com a poeta…<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

La seva poesia interpel\u00b7la, ja que evoca a l’endins nostre la terra materna, la terra de la qual ens allunyem desgraciadament cada dia d’un pas… i de la qual ens trobem avui dia massa lluny, i m\u00e9s lluny encara del que pod\u00edem pensar, abans…<\/span><\/span><\/span>
\n<\/span><\/span><\/span>Tamb\u00e9 l’escriptura del Senyor Escarr\u00e0 i la seva declamaci\u00f3 lliguen el saber de la naturalesa i el pensament de l’home… Aquesta conjunci\u00f3 procedeix del seny que posse\u00efa\u00a0el\u00a0poeta.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

La humilitat i la humanitat s\u00f3n dues qualitats parlants que surten i ressorgeixen dels textos de Gabriel Escarr\u00e0… L’estil, considerat dels punts de vista de la forma i del fons, s’aparenta a la poesia de Joan\u00a0Cayrol. En efecte, hi ha una filiaci\u00f3 o una relaci\u00f3\u00a0familiar: l’autor privilegia els sentits i els sentiments. Pregonament, exacerba la naturalesa (els ocells, els arbres, les plantes arom\u00e0tiques, els paisatges, les temporades), tot q\u00fcestionant el seu \u00e9sser propi (l’infinit, el no-res, la il\u00b7lusi\u00f3 del temps), tot aix\u00f2\u00a0expressat\u00a0en la veu del poeta (un cor que explota, per raons d’amor o de revolta, segons Stendhal).<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

La for\u00e7a de Gabriel Escarr\u00e0 resideix en l’\u00fas de paraules i d’expressions, que semblen eixir de temps enrere, per ser relacionades als treballs dels camps, a les estacions i als ritmes que s’imposen a la terra…<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

L’alqu\u00edmia verbal d\u00f3na suport a la paraula viva de Gabriel Escarr\u00e0… Ell no crea neologismes al llarg dels seus records,\u00a0\u00a0sin\u00f3\u00a0lliura testimoniatges d’ahir, ben sovint pintats de melangia (de malenconia), i aix\u00f2 tot fent emergir i reapar\u00e8ixer expressions saboroses durant les quals els mots es fonen amb els cants dels ocells, amb els murmuris dels vents corrent pels boscos… La poesia d’Escarr\u00e0\u00a0xerra, xerrica i xiuxiueja…<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Nogensmenys, de la seva font creativa i imaginativa resulta un talent i una soltesa per contar, per ressuscitar el passat i per perllongar la solidesa i la solidaritat de la gent de la terra… Poeta i pag\u00e8s, pag\u00e8s i poeta, \u00e9s aix\u00ed que es\u00a0defineix ell mateix Gabriel Escarr\u00e0…<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Els seus poemes constitueixen ones de plaer i de goig…<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

El text sobre Elna \u00e9s una meravella… Sentim l’amor que\u00a0Escarr\u00e0\u00a0porta a la seva vila, una vila rica de XXVI segles d’hist\u00f2ria… Una vila que ell estima i que respecta…<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Al capdavall d’aquest\u00a0an\u00e0lisi, ens trobem acarats a un poeta real, un home de deb\u00f2, un personatge viu i viva\u00e7,\u00a0per\u00f2 que\u00a0la gent desconeix i oblida avui dia… Ll\u00e0stima!…<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Penso personalment que s’hauria d’atorgar el nom de Gabriel Escarr\u00e0, desaparegut durant el mes d’agost de 2016, a un carrer d’Elna, no pas a un carrer\u00f3, ni tampoc a un atzucac… sin\u00f3 a un carrer, a una avinguda o a una rambla…<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Joan Iglesis<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00c9s amb for\u00e7a atenci\u00f3 que acabo d’escoltar i de descobrir els poemes i els mon\u00f2legs de Gabriel Escarr\u00e0. Ja fa anys (gaireb\u00e9 quinze anys), R\u00e0dio Arrels i Pere Manzanares, el seu cabdell em\u00e8rit i el meu amic, van recon\u00e8ixer Gabriel … Continua llegint →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":106,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[34],"tags":[],"class_list":["post-225","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/joaniglesis\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/225","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/joaniglesis\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/joaniglesis\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/joaniglesis\/wp-json\/wp\/v2\/users\/106"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/joaniglesis\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=225"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/joaniglesis\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/225\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":228,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/joaniglesis\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/225\/revisions\/228"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/joaniglesis\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=225"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/joaniglesis\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=225"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/joaniglesis\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=225"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}