Soci
24 març 1996 per Jordi Camps
Que el Barça no és un club normal ho sap tothom. En aquesta ocasió, no es tracta pas de recórrer a allò tan suat de ser més que un club i a totes les seves connotacions catalanopolÃtiques. És una altra anormalitat. Segur que dimarts passat hi havia més d’un directiu, i més de dos aficionats, que volien una derrota de l’equip a Eindhoven per poder carregar frontalment contra Johan Cruyff. Ara Josep LluÃs Núñez estudia avançar les eleccions i convertir-les en una mena de referèndum sobre la seva persona, que legitimi, a posteriori, la seva decisió de prescindir de l’entrenador holandès. Enmig, però, encara queda el famós contracte que no se sap en quina data s’acaba, si aquest estiu o l’altre. Potser per tot això Cruyff va decidir fa mesos, encara que, !oh casualitat!, s’ha revelat ara, fer-se soci del club que el paga des del 1988. Després de tants anys de tractar amb el constructor fent d’entrenador, Cruyff ha decidit fer-ho d’una altra manera: com a soci. I ja se sap que una de les principals mà ximes del nunyisme és aquella que diu: al soci no se’l pot enganyar.
(Article publicat a El Punt el 24 de març del 1996)