Arsenio
31 març 1996 per Jordi Camps
Arsenio Iglesias era un heroi per als aficionats del Deportivo de la Corunya en particular i per a molts del futbol en general quan, l’estiu de l’any passat, va deixar el Depor després de fer-lo campió de copa i haver fregat el tÃtol de lliga. Amb 64 anys, poc li quedava per fer en el futbol. Era una gran retirada. A temps, i per la porta gran. Malauradament per a ell, no va resistir els cants de sirena del Real Madrid i de 40 milions de pessetes per una feina de pocs mesos i es va convertir en el substitut de Jorge Valdano a la banqueta de l’equip blanc. La resta de la història és coneguda. El Madrid no guanya, els jugadors es lesionen, el president es gasta milions que no té en jugadors per a la propera temporada i l’entrenador, Arsenio, es deprimeix i pensa a plegar. Quan va fitxar pel Madrid, el bruixot gallec no devia conèixer allò que una retirada a temps és una victòria. Segurament no es pensava que res del que li ha passat podia succeir-li. I si ho va fer, devia agafar-s’ho a la gallega i, mentre comptava bitllets, somriure pensant que les derrotes, amb milions, són menys derrotes.
(Article publicat a El Punt el 31 de març del 1996)